El dimarts passat, a la presentació que vaig fer a Terrassa, vaig tenir un assistent molt especial, l’amic i escriptor Pablo Sastre Forest, que va venir a Catalunya per passar uns dies i visitar diversos projectes basats en l’economia col·lectiva i l’autogovern popular. Pablo és fill del dramaturg madrileny Alfonso Sastre i de l’editora i escriptora catalana Eva Forest i viu a Euskal Herria des dels setze anys. A escrit un munt de llibres, des de novel·les a assajos i un d’ells és el llibre Batzarra, gure gobernua, que és un llibre que per la temàtica que tracta té molta relació amb «El comú català». Pablo no només domina l’eusquera batúa, sinó que també coneix una gran part de les seves varietats dialectals. Leer más

Ara que han arribat unes setmanes de descans i que tinc temps de reflexionar i fer un balanç dels últims mesos, des de la sortida del llibre, puc dir que els esdeveniments han superat les meves millors previsions, tenint en compte que es tracta d’un treball pràcticament d’autoedició, fet amb pocs recursos amb un esforç important durant anys i amb una difusió de guerrilla, sense un grup editorial darrere que s’encarregui de la projecció del llibre. Leer más

He acabat de llegir el meu primer llibre del filòsof, agricultor i savi, Masanobu Fukuoka (1913-2008). El llibre porta per títol «Sembrant en el desert. Llavors per a la regeneració del planeta». Aquest llibre no es refereix només al significat convencional de desert, sinó a l’esgotament de la terra, a causa de les pràctiques errònies de l’agricultura moderna, i això també és extrapolable al buidament espiritual de l’ésser humà modern que necessita igualment autoregenerar-se, com la natura a la qual pertany. En un capítol del llibre, Fukuoka menciona el Iriai, una forma tradicional japonesa de gestió comunal de les forests que es practica des de com a mínim el segle xiii. Comenta, que a diferència d’altres llocs, com l’Índia, Japó va tenir èxit en la replantació de boscos al llarg del país perquè els agricultors van rebre llavors lliures de despeses i les cooperatives forestals -més de 600 a tot el país que són el llegat històric del Iriai– sempre estaven allí per al suport mutu. Leer más

La història dels que no surten a la història hauria de ser global i local al mateix temps. Un exemple és el continent africà, amb més de dues mil ètnies i on es concentren el 30% de les llengües conegudes al món, tot i que la seva població representa el 13% de la població mundial. La majoria dels habitants de les societats occidentals no coneixem res de l’actualitat i de la història des de baix d’aquestes societats. Més enllà de la imatge falsa d’una terra de salvatges o de gent poc evolucionada, hi ha una realitat que no surt als mitjans de comunicació de masses, una realitat que en molts casos posaria en evidència el model de democràcia representativa occidental, una paraula, democràcia, que no sortia en les primeres constitucions liberals i que després ens la van colar, com si el parlamentarisme dels partits polítics tingués alguna cosa a veure amb la democràcia atenesa o els consells oberts medievals. De fet, com veurem, en aquests fragments de textos que he escollit, més que de democràcia -el govern de les majories- a molts llocs de l’Àfrica hauríem de parlar del govern pel consens o govern per la convivència. Leer más

Durant el comiat de la II Trobada de Reflexió sobre Revolució Integral, que va tenir lloc a Mazarete, el company gallec Joám Evans Pim , comuner de Froxán, ens va transmetre la trista notícia que havia estat atacada la Forest Veïnal en Mà Comuna de la seva comunitat. Des d’aquí torno a repetir la meva solidaritat i vull contribuir a donar a conèixer aquest vergonyós succés perpetrat pels psicòpates de sempre, perquè destruir la vida per sembrar la por només pot respondre a una qüestió de psicopatia. A continuació el comunicat de la Plataforma ContraMINAción. Leer más

«La Linterna de Diogenes» és un programa sobre història i filosofia, que s’emet en les ones lliures de Irola Irratia de Bilbao tots els dimecres de 19:30 a 21:00 h des de l’any 2006.

És l’únic programa de tota la península Ibèrica que tracta sobre la història des de baix i trobo a faltar iniciatives similars a Catalunya. Us deixo amb una trilogia que van fer fa uns mesos sobre els béns comunals: Leer más

El común catalán. La historia de los que no salen en la historia

Se trata de un trabajo de investigación sobre el antiguo poder popular, los bienes comunales y los mecanismos de solidaridad, desde la Edad Media hasta la modernidad.

Este libro nos da muchas pistas, hasta ahora casi desconocidas, de cómo los catalanes nos hemos organizado y hemos batallado para defender la tierra.

Hasta finales del siglo xix la historia del pueblo había suscitado escaso interés, ante la atención desproporcionada puesta en la historia de la élite y la construcción de mitos nacionales. Habrá que esperar a la década de los ochenta de ese siglo para el surgimiento en el Reino Unido de una nueva forma de estudiar la historia que tiene en cuenta a las clases populares, llamada historia social, pero no será hasta la segunda mitad del siglo xx, después del final de la Segunda Guerra Mundial, que comienza a tomar una verdadera fuerza, con el descrédito de la historiografía oficial. Leer más

El proper divendres 8 d’abril tindrà lloc a l’Ateneu anarquista la Hidra una xerrada que dóna continuitat al cicle, anomenat “La història que ens han amagat”, de xerrades-debats que vam presentar amb el propòsit de recuperar part de la nostra història. Com en tots els àmbits, els poders sempre ho han tergiversat tot en benefici dels seus interesos.

La xerrada, anomenada “El poble i les dones a l’Edat Mitjana” serà a les 18h i a càrrec d’un dels membres de “Reconstruir el comunal“. A partir de les 21h hi haurà sopador vegà!! Leer más

Volia ampliar aquesta frase que surt en el llibre i en la pàgina principal d’aquest mateix web:

«Tots els beneficis que s’assoleixin, mitjançant la venda de la versió en paper d’aquest llibre, aniran destinats a la continuïtat de l’estudi i divulgació de la història social popular de Catalunya.» Leer más

Des de Narbona, el periodista Philippe Cazal ha publicat un article en francès sobre “El comú català” que ha estat traduït al català per la Laia Vidal. El meu agraïment a tots dos per la seva contribució a la difusió de la història catalana des de baix. A continuació, la traducció. Leer más