<\/p>\n
Inaugurem el bloc amb un reportatge publicat a la Directa 386<\/a> en el que vaig col\u00b7laborar junt amb altres companys. Tamb\u00e9 podreu recuperar el quinzenari complet en aquest enlace<\/a>.<\/p>\n Elinor Ostrom va guanyar el Nobel d\u2019Economia afirmant que els recursos comuns s\u00f3n gestionats de manera m\u00e9s satisfact\u00f2ria per qui els utilitza que no pas pels estats o les empreses privades, perqu\u00e8 les usu\u00e0ries decideixen la racionalitzaci\u00f3 de l\u2019aprofitament. Cal dir que aquest \u00fas del b\u00e9 com\u00fa sempre est\u00e0 sotm\u00e8s a les normes que decideix el com\u00fa d\u2019un lloc, consell, assemblea o junta ve\u00efnal.<\/i><\/p>\n Cristal Alaejos \/ Oriol Matadepera<\/p>\n @StopExpolio \/ @OriolMatadepera<\/p>\n A la vella Europa, al centre de cada aldea, hi havia un teix, un om, un roure o una morera al voltant de la qual es reunia el ve\u00efnat. L\u2019espai que el circumdava servia per prendre decisions, fer la llei i la just\u00edcia o celebrar rituals, festes i altres esdeveniments. Aquest arbre era venerat com un veritable santuari, com l\u2019\u00e0nima i la representaci\u00f3 del territori: des d\u2019all\u00e0, les habitants planificaven la vida de cada comunitat en assemblea. Els pactes, tractes i acords de certa rellev\u00e0ncia se segellaven al peu d\u2019arbres testimonis, que fins i tot servien per enterrar les persones mortes. A l\u2019edat mitjana, el consell general o l\u2019assemblea general ve\u00efnal se solien anunciar \u2013en funci\u00f3 del lloc\u2013 a toc de campana o fent sonar un corn o algun altre instrument de vent. La gent tamb\u00e9 es podia reunir al costat o dins de l\u2019esgl\u00e9sia, a la pla\u00e7a del poble, al pati del castell o a l\u2019era d\u2019algun mas.<\/p>\n La hist\u00f2ria l\u2019escriu qui guanya i t\u00e9 el poder, per\u00f2 aquesta hist\u00f2ria d\u2019autogovern \u00e9s fonamentalment oral i en tenim poca const\u00e0ncia documental, com del dret consuetudinari (costums i usos) que representava aquest sistema. Sobreviuen, doncs, com a mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, centenars d\u2019arbres que donen fe d\u2019una cultura que s\u2019esvaeix com el pi de Can Torres, sota el qual les poblacions dels actuals municipis de Parets, Mollet i Gallecs feien les seves assemblees abans de 1900.<\/p>\n La participaci\u00f3 i la implicaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en els afers quotidians i la gesti\u00f3 d\u2019aquells b\u00e9ns dels quals es beneficiava tota la comunitat respon a una cosmovisi\u00f3 forjada segle rere segle. En una societat agr\u00e0ria, a trav\u00e9s d\u2019aquests b\u00e9ns usufructuaris, es desenvolupen arrels que faciliten les relacions socials i productives de la comunitat i, alhora, blinden la independ\u00e8ncia respecte dels poders exteriors. Els consells i els b\u00e9ns comunals estructuraven una societat en qu\u00e8 el dret d\u2019aprofitament col\u00b7lectiu estava per sobre de l\u2019individu i la propietat privada, que no era el principal dret que calia protegir i era substitu\u00efda per la subsist\u00e8ncia del ve\u00efnat i la sostenibilitat dels recursos.<\/p>\n Qu\u00e8 s\u00f3n els b\u00e9ns comunals?<\/b><\/p>\n Les terres comunals s\u00f3n els b\u00e9ns col\u00b7lectius m\u00e9s coneguts perqu\u00e8 han arribat fins a l\u2019actualitat. Tanmateix, les produccions cerealistes, hort\u00edcoles o ramaderes, aix\u00ed com les aig\u00fces, els erms, les salines o la ca\u00e7a, eren igual d\u2019importants com a mitjans de producci\u00f3 vitals en mans del ve\u00efnat. Molins, forns, ferreries, fargues o recs comunals complementaven aquest quadre d\u2019infraestructures comunals a fi que fossin usufructuades pel ve\u00efnat sota la supervisi\u00f3 de cada consell, que regulava la temporalitat i la tipologia dels treballs al voltant de l\u2019activitat rural i dels cicles agr\u00edcoles. La gesti\u00f3 d\u2019aquests recursos justificava la reuni\u00f3 del com\u00fa, que determinava els drets d\u2019aprofitament per a les necessitats de cada casa i prohibia el lucre o la comercialitzaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00faltim denota la inexist\u00e8ncia de la propietat privada absoluta i, en el seu lloc, la primacia dels drets de propietat compartits.<\/p>\n Actualment, una part important de les comunitats camperoles de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica mantenen, fins i tot des d\u2019un marc jur\u00eddic legal (a trav\u00e9s de les entitats locals menors; a Catalunya, entitats municipals descentralitzades), la tradici\u00f3 dels consells i els b\u00e9ns comunals com a norma aplicada a la vida quotidiana i el funcionament ve\u00efnal. Aquest fet evidencia el fort arrelament d\u2019aquestes pautes i formes de comportament socials. Per a una comunitat agr\u00e0ria, aquest no \u00e9s un tema menor: la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de l\u2019aigua i de les pastures, el repartiment de lots de terra o l\u2019aprofitament dels boscos determinen la seva subsist\u00e8ncia.<\/p>\n L\u2019inter\u00e8s col\u00b7lectiu est\u00e0 per sobre de l\u2019individual. L\u2019individu, com a part del ve\u00efnat, es deu a la comunitat i la seva activitat productiva nom\u00e9s es pot reproduir i desenvolupar en el seu si, des del consens mutu i a trav\u00e9s del consell.<\/p>\n Forests, juntes ve\u00efnals i consells als Pa\u00efsos Catalans<\/b><\/span><\/p>\n Cristal Alaejos \/ Oriol Matadepera<\/p>\n @StopExpolio \/ @OriolMatadepera<\/p>\n Segons l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Entitats Locals Propiet\u00e0ries Forestals de Catalunya (Elfocat), avui dia, el 61% de la superf\u00edcie de Catalunya \u00e9s de tipus forestal \u2013prats, matollars, boscos, roquissars i erms naturals. El 23% d\u2019aquestes 450.000 hect\u00e0rees s\u00f3n p\u00fabliques i, d\u2019aquestes, el 85% han estat declarades d\u2019utilitat p\u00fablica i, majorit\u00e0riament, s\u00f3n propietat d\u2019entitats locals. \u00c9s en aquests terrenys on es concentren la majoria de comunals.<\/p>\n Trenta comarques compten amb aquests b\u00e9ns. L\u2019Alt Pirineu i l\u2019Aran concentren el 75% de la superf\u00edcie forestal p\u00fablica de Catalunya; diferents estimacions calculen que m\u00e9s del 90% de la Val d\u2019Aran \u00e9s propietat comunal. Tamb\u00e9 hi ha una proporci\u00f3 important de boscos p\u00fablics al mass\u00eds dels Ports de Tortosa i al llindar del mar, com la duna litoral, a l\u2019Escala, la muntanya de Portbou o d\u2019altres espais ubicats als Aiguamolls de l\u2019Empord\u00e0.<\/p>\n L\u2019historiador Joaqu\u00edn Costa afirmava, a mitjan segle XIX, que \u201ca nombroses poblacions del Principat catal\u00e0 tot el terme era comunal, sense m\u00e9s excepci\u00f3 que les cases i els horts o tancats annexos; per exemple, al Pirineu catal\u00e0: Pardines, Ogassa, Surroca, Moll\u00f3, Queralbs, Plan\u00e9s, Tossa i altres\u201d. D\u2019altra banda, hi ha un nombre desconegut de comunal en mans de societats i comunitats ve\u00efnals, sobretot als Pirineus. Segons diverses fonts, un m\u00ednim de quaranta forests privades encara conserven aquest car\u00e0cter.<\/p>\n Entitats locals menors allunyades del consell<\/b><\/p>\n Les diverses federacions d\u2019entitats locals menors de l\u2019Estat espanyol comptabilitzen m\u00e9s de 3.700 juntes ve\u00efnals i m\u00e9s de 1.000 consells: reunions amb dret a participar, des d\u2019on es prenen i s\u2019aproven mesures per resoldre la gesti\u00f3 del patrimoni comunal. Els beneficis obtinguts reverteixen en la comunitat i financen la reparaci\u00f3 de camins, preses, regalims, ponts, fonts o molins. Als Pa\u00efsos Catalans, existeixen 73 entitats locals menors (65 a Catalunya, set al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i una a les Illes Balears) que podrien funcionar legalment com a consells. La llei possibilita que les decisions es prenguin de manera assemble\u00e0ria entre el ve\u00efnat i que aquest gestioni els b\u00e9ns comunals per obtenir un bon aprofitament col\u00b7lectiu. La realitat \u00e9s que, a aquest model tan buc\u00f2lic, tan sols s\u2019hi apropen alguns pobles dels Pirineus, ja que tamb\u00e9 trobem entitats locals menors com les barcelonines Valldoreix (8.200 habitants) o Bellaterra (3.500 habitants), que tenen ben poc a veure amb un model de vida de subsist\u00e8ncia agr\u00e0ria: responen, en especial Bellaterra, a una l\u00f2gica moderna del segle XX lligada a la construcci\u00f3 de segones resid\u00e8ncies per a una elit social.<\/p>\n Malgrat els beneficis d\u2019una gesti\u00f3 directa d\u2019all\u00f2 quotidi\u00e0, les assemblees ve\u00efnals s\u2019han anat abandonant. El govern de Sant Jaume de Frontany\u00e0 s\u2019exercia per consell obert fins que, el 2011, va abandonar aquest sistema; el mateix va fer Granera i altres municipis que refusen aquest r\u00e8gim, tant per la comoditat de gestionar els afers municipals des d\u2019unes oficines com per la manca d\u2019implicaci\u00f3 ciutadana.<\/p>\n L\u2019organitzaci\u00f3 comunal requereix una acci\u00f3 conjunta i un comprom\u00eds ve\u00efnal. Per a moltes entitats, \u00e9s la garantia de perviv\u00e8ncia d\u2019un model rural basat en l\u2019autogesti\u00f3. La legislaci\u00f3 actual prohibeix la constituci\u00f3 de noves juntes ve\u00efnals, per\u00f2 no prohibeix la constituci\u00f3 de nous consells oberts, ja que, constitucionalment, aquesta instituci\u00f3 est\u00e0 garantida i protegida pel legislador, concretament, pel r\u00e8gim hist\u00f2ric i el r\u00e8gim foral. Aix\u00ed doncs, la legislaci\u00f3 permet la creaci\u00f3 de novo<\/i> de consells oberts en entitats que hist\u00f2ricament l\u2019han mantingut fins als nostres dies.<\/p>\n En aquest sentit, la campanya estatal Stop Expolio, que defensa els b\u00e9ns comunals i pret\u00e9n visibilitzar els problemes de la despoblaci\u00f3 i les desigualtats privatives derivades de l\u2019anomenada llei Montoro \u2013de racionalitzaci\u00f3 i sostenibilitat de l\u2019administraci\u00f3 local\u2013, vol contribuir a la formaci\u00f3 de nous consells oberts a l\u2019entorn rural. Stop Expolio considera que \u201cel que est\u00e0 en joc \u00e9s la superviv\u00e8ncia dels \u00faltims pobles amb una economia basada en l\u2019autogesti\u00f3 dels seus b\u00e9ns, sense dependre de cap sistema exterior i al marge dels ajuntaments, usualment connectats als diferents colors pol\u00edtics\u201d.<\/p>\n Illes enmig d\u2019un territori privatitzat<\/b><\/span><\/p>\n Vestigis del comunal als Pirineus<\/b><\/p>\n O. M.<\/p>\n El despoblament rural i un model econ\u00f2mic allunyat del camp fan que el comunal ja no sigui un lloc de pastura a l\u2019entitat municipal descentralitzada (EMD) de Gerb. Un pag\u00e8s de la zona recorda: \u201cAbans, hi havia quatre ramats que es barallaven pel comunal. Ara, tothom t\u00e9 estufes de gas i no va al bosc a buscar llenya\u201d. A part dels camps i els prats abandonats, un exemple molt clar \u00e9s la llenya. Abans, cada casa cobria les seves necessitats del comunal; avui dia, molts municipis i EMD subhasten lots dels boscos comunals per cobrir despeses en altres serveis.<\/p>\n Malgrat aquest allunyament, segons una investigaci\u00f3 de Ramon Galindo Cald\u00e9s, l\u2019organitzaci\u00f3 comunal ja existia, abans de ser EMD, a Ainet de Besan, Ara\u00f3s, \u00c0reu, Arestui, Baiasca i Montenartr\u00f3. Al municipi de Vall de Card\u00f3s, existeixen vuit assemblees del com\u00fa dels ve\u00efns: estan integrades per un major d\u2019edat que cada casa designi i celebren dues sessions anuals. Galindo tamb\u00e9 ha trobat reglaments respecte als comunals a Isil i Al\u00f2s i Rocallaura; i altres normes a Arestui.<\/p>\n El president de Baiasca, Jordi Fillet, explica a la DIRECTA que l\u2019EMD compta amb una ordenan\u00e7a de comunals de 1954 que cal renovar perqu\u00e8, entre els requisits per gaudir de l\u2019aprofitament, s\u2019han de tenir uns m\u00ednims de caps de bestiar, aix\u00ed com la llar de foc encesa uns dies a l\u2019any. \u201cEls ingressos derivats de la ca\u00e7a, la pastura i la llenya s\u00f3n una part important del pressupost de l\u2019EMD, per\u00f2 les feines del com\u00fa ja s\u2019han perdut: ara hi ha adjudicacions\u201d. La presidenta de l\u2019EMD d\u2019Isil i Al\u00f2s, Sofia Isus, explica que estan en tr\u00e0mits de convertir-se legalment en consell obert. Els darrers quatre anys, la cinquantena de ve\u00efnes es reuneixen, cada mes, per decidir, a trav\u00e9s de la votaci\u00f3 directa, la gesti\u00f3 de tot all\u00f2 que \u00e9s compet\u00e8ncia de l\u2019EMD i l\u2019aprofitament de les 13.000 hect\u00e0rees de b\u00e9ns comunals que implica la ca\u00e7a, la gesti\u00f3 forestal i les pastures.<\/p>\n Cap consell obert a Girona<\/b><\/p>\n O. M.<\/p>\n A Girona, trobem una vuitantena de forests d\u2019utilitat p\u00fablica a l\u2019Alt i el Baix Empord\u00e0, la Garrotxa i el Ripoll\u00e8s, moltes de les quals incorporen les paraules comunal i emprius (drets d\u2019aprofitament dels b\u00e9ns comunals) als seus noms. A Salt, trobem les Hortes dels Comuns, un espai agr\u00edcola de regadiu que, tot i estar travessat per l\u2019autopista, el gasoducte i una reserva de s\u00f2l pel TGV, ha estat marcat pel seu \u00fas comunal des que, l\u2019any 1499, va ser atorgat al poble de Salt mitjan\u00e7ant un privilegi reial. Segons la investigaci\u00f3 d\u2019Elena Mas\u00f3, aquestes terres s\u00f3n dividides en petites parcel\u00b7les i repartides entre la poblaci\u00f3. Durant la desamortitzaci\u00f3 de Madoz, l\u2019any 1862, les deveses del poble es van posar a subhasta i la comunitat pagesa es va cohesionar per evitar que l\u2019Estat se les qued\u00e9s. Van escollir un comprador que particip\u00e9s en la subhasta i van reunir el capital necessari. Despr\u00e9s de comprar les deveses, 132 pagesos de Salt van signar un conveni privat davant de notari per parcel\u00b7lar-les.<\/p>\n Muntanyes en des\u00fas al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/b><\/p>\n Paula Duran<\/p>\n @Paula__Duran<\/p>\n Als territoris del Pa\u00eds Valenci\u00e0, existeixen pocs terrenys muntanyosos que constitueixen b\u00e9ns comunals. La Societat de Monts de Gestalgar (comarca valenciana dels Serrans) celebrava , l\u2019any passat, el seu 125\u00e8 aniversari baix el lema Un projecte al servei d\u2019un poble. Al segle XIX, pr\u00e8viament a la subhasta p\u00fablica dels seus terrenys, la persona que va adquirir les propietats ja s\u2019havia comprom\u00e8s a cedir tots els drets d\u2019\u00fas i propietat al com\u00fa del ve\u00efnat. Els b\u00e9ns van passar a formar part de l\u2019Inventari de B\u00e9ns Municipals i a inscriure\u2019s en el Registre de la Propietat com a monts del com\u00fa.<\/p>\n La Comissi\u00f3 de Drets Senyorials Redimits de Picassent va ser fundada pel ve\u00efnat d\u2019aquest municipi l\u2019any 1858 i segueix vigent avui dia. Els b\u00e9ns terrenals d\u2019aquesta zona, situada a l\u2019Horta Sud de Val\u00e8ncia, eren propietat del marqu\u00e9s de Dos Aig\u00fces. Despr\u00e9s de la subhasta p\u00fablica, l\u2019arist\u00f2crata va cedir la majoria dels drets de les seues propietats a l\u2019\u00fas comunal del ve\u00efnat de Picassent, amb el requisit que li fos abonada una quantitat econ\u00f2mica.<\/p>\n El Pereroles va ser un dels boscos inscrits per l\u2019Ajuntament de Morella com un b\u00e9 comunal per excloure\u2019l de la desamortitzaci\u00f3. Ara per ara, aquest bosc ha sigut declarat paratge natural municipal, incentivat \u00fanicament pel turisme paisatg\u00edstic. Les \u00faniques demandes presentades pel govern de Morella han anat dirigides a la gesti\u00f3 dels boscos des dels ajuntaments, per aprofitar la biomassa baix el pretext de fer un bon manteniment de les terres.<\/p>\n Un model extingit a les Balears<\/b><\/p>\n O. M.<\/p>\n La Carta de Franquesa del Regne de Mallorca reconeixia el dret de les pobladores de les illes al lliure aprofitament dels productes dels boscos, de la ca\u00e7a i de la pesca. A Mallorca, la majoria de terres comunals foren alienades durant les successives desamortitzacions del segle XIX. Tanmateix, alguns pobles conservaren part d\u2019aquestes terres, que actualment s\u00f3n de propietat municipal a Llorito o Fornalutx.<\/p>\n Malgrat que el top\u00f2nim comuna apareix en una vintena de municipis de Mallorca, hi ha ben poques muntanyes comunals: Sa Comuna de Bunyola (que \u00e9s l\u2019\u00fanica entitat municipal descentralitzada de les illes) n\u2019\u00e9s un exemple. Hist\u00f2ricament, hi havia una subhasta entre la poblaci\u00f3 pels aprofitaments forestals, la ca\u00e7a i les pastures; actualment, nom\u00e9s es fa amb la ca\u00e7a.<\/p>\n Dels contractes emfit\u00e8utics a la llei Montoro<\/b><\/span><\/p>\n David Algarra \/ Dani Font<\/p>\n @elcomucatala \/ @danilfas<\/p>\n L\u2019espoli dels comunals catalans va ser un proc\u00e9s de segles que no va ser lineal ni homogeni i va patir retrocessos i avan\u00e7os. El segle XVIII marca un abans i un despr\u00e9s. Fins aquell moment, l\u2019agressi\u00f3 als comunals procedia de diversos factors, com ara l\u2019individualisme, que es va anar ficant en la ment d\u2019alguns senyors feudals, o l\u2019endeutament de les parr\u00f2quies i les universitats (Assemblea General dels Ve\u00efns) per finan\u00e7ar les guerres, fet que sovint obligava a vendre\u2019s parts dels b\u00e9ns comunals.<\/p>\n Un altre element \u00e9s l\u2019extensi\u00f3 de la lliure contractaci\u00f3 emfit\u00e8utica, instrument que ja va ser emprat per la corona catalanoaragonesa per consolidar la colonitzaci\u00f3 de les terres conquerides als \u00e0rabs a Val\u00e8ncia, les Balears i la Catalunya Nord. Posteriorment, la Sent\u00e8ncia Arbitral de Guadalupe (1486) va estendre el seu \u00fas i va permetre la creaci\u00f3 d\u2019una burgesia pagesa, que Rovira i Virgili va elogiar com a fet diferencial catal\u00e0. Aquesta pagesia rica pretenia acabar amb els drets d\u2019aprofitament que tenia el ve\u00efnat sobre les seves terres amb l\u2019argument que pagava impostos. Aix\u00f2 va suposar l\u2019inici gradual dels tancaments de terres.<\/p>\n L\u2019espoli s\u2019intensifica<\/b><\/p>\n A partir de la segona meitat del segle XVIII, els terratinents comencen a demanar bans \u2013sanci\u00f3 pecuni\u00e0ria per infringir una llei o costum\u2013 massivament a la Reial Audi\u00e8ncia de Barcelona, amb la intenci\u00f3 de prohibir l\u2019entrada a les seves terres. Les habitants reclamaven que les terres eren comunals i van continuar entrant-hi fins a la fi del segle XIX. Les sancions anaven en contra d\u2019emprius \u2013drets d\u2019aprofitament col\u00b7lectius\u2013 com el dret de rostoll, que permetia un intercanvi entre el terratinent i els ramats comunals. Els ramats rebien prou pastures i el s\u00f2l rebia fems de manera gratu\u00efta. Quan es comen\u00e7a a prohibir l\u2019entrada a les terres, en canvi, els fems es converteixen en una mercaderia m\u00e9s.<\/p>\n Aix\u00f2 es produeix just en el mateix moment que es constata un canvi econ\u00f2mic a Catalunya: el descens de la ramaderia i l\u2019augment de l\u2019agricultura intensiva (ind\u00fastria vin\u00edcola, del suro, etc\u00e8tera) i de la ind\u00fastria. A m\u00e9s, l\u2019economia de mercat i la propietat individual es veuen impulsades a trav\u00e9s de les idees il\u00b7lustrades que van emergir durant la monarquia borb\u00f2nica, que demanen l\u2019eliminaci\u00f3 dels obstacles a la propietat de la terra mitjan\u00e7ant els tancaments. A Catalunya, aquestes idees s\u00f3n propagades per la Junta de Comer\u00e7, creada el 1758, integrada per membres rellevants de la burgesia dels negocis. Tot aix\u00f2 succeeix amb una gran resist\u00e8ncia del com\u00fa dels pobles, almenys fins a la fi del segle XIX, quan moltes d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques abusives van esdevenir llei i els costums del com\u00fa, que havien estat norma durant segles, es van prohibir.<\/p>\n L\u2019excusa del deute i la llei Montoro<\/b><\/p>\n Al llarg dels segles XIXi XX, les administracions catalanes i espanyoles han generat una gran quantitat de lleis amb l\u2019objectiu de classificar i definir tant les compet\u00e8ncies de les entitats municipals menors com els b\u00e9ns comunals. A finals de 2013, es va aprovar la llei de racionalitzaci\u00f3 i sostenibilitat de l\u2019administraci\u00f3 local, coneguda popularment com a llei Montoro, en refer\u00e8ncia al nom del ministre d\u2019Hisenda espanyol que la va impulsar i defensar. El ministeri justifica que es tracta d\u2019un instrument necessari per fer front al deute estatal. Aquest endeutament ja va portar a la modificaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 per posar el control del d\u00e8ficit i el pagament del deute per davant de les m\u00faltiples necessitats socials plantejades per l\u2019anomenada crisi. Si a l\u2019\u00e8poca medieval eren els interessos privats dels senyors feudals, els que generaven el deute, ara ho fan els interessos de les oligarquies econ\u00f2miques. En ambd\u00f3s casos, qui hi surt perdent \u00e9s la gent del com\u00fa.<\/p>\n Com a resposta neix, entre altres agrupacions, la Coordinadora Stop Expolio de los Bienes Comunales, per a qui la llei \u201cmodifica l\u2019organitzaci\u00f3, el funcionament i el r\u00e8gim competencial de les entitats locals menors i afecta profundament les possibilitats d\u2019autogovern i gesti\u00f3 directa dels b\u00e9ns i recursos de les petites comunitats rurals, situaci\u00f3 que deixa les portes obertes a l\u2019inter\u00e8s econ\u00f2mic privat\u201d.<\/p>\n Passat i present dels b\u00e9ns comunals catalans<\/b><\/span><\/p>\n David Algarra<\/p>\n @elcomucatala<\/p>\n Catalunya no \u00e9s una excepci\u00f3 pel que fa a l\u2019exist\u00e8ncia de b\u00e9ns comunals, tot i que, durant un temps, la historiografia tradicional l\u2019ha volgut vendre com el territori de l\u2019individualisme agrari sempitern. Durant l\u2019edat mitjana i fins al segle XIX, va existir un aut\u00e8ntic comunal a Catalunya, on els usos i els costums populars, aix\u00ed com les decisions preses entre el ve\u00efnat, determinaven les normes d\u2019aprofitament del com\u00fa. Historiadors com Josep Maria Font i Rius, que han estudiat les cartes de poblament i franqu\u00edcia, aclareixen que \u201cla introducci\u00f3 del costum i dels \u00f2rgans de govern d\u2019una comunitat no apareixen quan les potestats expedien uns privilegis, ja que aix\u00f2 no n\u2019era l\u2019aparici\u00f3 real, sin\u00f3 l\u2019oficial\u201d.<\/p>\n La introducci\u00f3 real era molt anterior, consuetudin\u00e0ria i popular. L\u2019\u00f2rgan de govern primigeni de les comunitats locals catalanes s\u2019anomenava Assemblea General dels Ve\u00efns o de la Universitas, que rebia diferents noms segons el lloc: com\u00fa, consell general o, a la Vall d\u2019Aran, conselh vesiau<\/i>. A Barcelona, abans de l\u2019any 1249, hi havia nombroses assemblees ve\u00efnals per tractar assumptes locals, amb reunions a la pla\u00e7a del Rei, com a consell general. A les comunitats rurals catalanes, les assemblees generals es van continuar fent durant segles.<\/p>\n Al llarg dels segles, el com\u00fa catal\u00e0 va perdre el control sobre la gesti\u00f3 dels seus propis recursos, per b\u00e9 que amb una gran resist\u00e8ncia. Historiadores com Pere Sala o Cristina Montiel relaten que l\u2019oposici\u00f3 a l\u2019expropiaci\u00f3 del proc\u00e9s de desamortitzaci\u00f3 a mitjan segle XIX va tenir moltes formes: amb els ajuntaments simulant el desconeixement de la normativa legal, amb ocultaci\u00f3 de finques, coaccions als licitadors de les terres subhastades o altres trampes legals. Algunes terres van continuar en possessi\u00f3 del ve\u00efnat perqu\u00e8 aquest, per defensar-se de la desamortitzaci\u00f3, va crear societats ve\u00efnals per canviar-ne la titularitat.<\/p>\n Quelcom que es diu comunal continua existint \u2013sobretot als Pirineus\u2013, recollit en les lleis de l\u2019Estat, tot i que en formes imperfectes i amb una p\u00e8rdua important del seu car\u00e0cter popular originari. El que es coneix com a consell o junta comunal fa refer\u00e8ncia, simplement, a reunions del ve\u00efnat per prendre certes decisions, per\u00f2 no a un model de vida comunit\u00e0ria. El comunal ent\u00e8s com els b\u00e9ns que pertanyen al com\u00fa de ve\u00efns i ve\u00efnes ja no existeix, m\u00e9s que res, perqu\u00e8 aquest ens \u2013el com\u00fa ve\u00efnal\u2013 ha desaparegut. El que hi ha s\u00f3n antics b\u00e9ns comunals de titularitat estatal o privada. Els que estan en mans de societats ve\u00efnals es troben en un buit legal i experts com H\u00e8ctor Pipi\u00f3 (Enginyer forestal del Departament de Medi Ambient) proposen qualificar-los com a \u201cforests ve\u00efnals en m\u00e0 comuna\u201d, regulades per la llei del mateix nom de l\u2019any 1987.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Inaugurem el bloc amb un reportatge publicat a la Directa 386 en el que vaig col\u00b7laborar junt amb altres companys. Tamb\u00e9 podreu recuperar el quinzenari complet en aquest enlla\u00e7. Elinor Ostrom va guanyar el Nobel d\u2019Economia afirmant que els recursos comuns s\u00f3n gestionats de manera m\u00e9s satisfact\u00f2ria per qui els utilitza que no pas …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":141,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions\/141"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}