Traducci\u00f3 de l’article d’Enric Llopis del mitj\u00e0 Rebeli\u00f3n, sobre la confer\u00e8ncia\u00a0“Senyors, burgesos i camperols: una vella hist\u00f2ria” \u00a0a c\u00e0rrec de Josep Fontana, en el Centre Cultural La Nau (Universitat de Val\u00e8ncia), amb motiu de l\u2019homenatge al professor Manuel Ardit Lucas, el 5 de juny de 2014.<\/p>\n
Josep Fontana critica el silenciament de la privatitzaci\u00f3 de terres comunals i les lluites pageses en la historiografia espanyola.<\/strong><\/p>\n L’obra historiogr\u00e0fica de Josep Fontana \u00e9s vasta i diversa. Fa d\u00e8cades que van comen\u00e7ar els seus imprescindibles estudis sobre la Hist\u00f2ria d’Espanya amb “La fallida de la monarquia absoluta”, i el conjunt de treballs sobre la hisenda, la revoluci\u00f3 liberal i la crisi de l’Antic R\u00e8gim. La seva polifac\u00e8tica obra inclou aportacions a la hist\u00f2ria de Catalunya, cl\u00e0ssics com “Canvi econ\u00f2mic i actituds pol\u00edtiques a l’Espanya del segle XIX” (recopilaci\u00f3 d’articles) o la coordinaci\u00f3 del volum “Espanya sota el franquisme”, en el qual signa una introducci\u00f3 de refer\u00e8ncia. Fontana ha escrit sobre hist\u00f2ria de la historiografia, a m\u00e9s de nombrosos llibres i articles que arriben fins al present (“Pel b\u00e9 de l’Imperi. Una hist\u00f2ria del m\u00f3n des de 1945”). Ha dif\u00f3s als “grans” de la historiografia (Pierre Vilar, Hobsbawm, Marc Bloch, Lucien Febvre o E.P. Thompson) sense perdre el contacte amb els professors d’institut, perqu\u00e8 sempre ha mostrat inter\u00e8s per l’ensenyament i la seva renovaci\u00f3. Tampoc ent\u00e9n el seu ofici com a mera arqueologia. Al contrari, l’estudi del passat el vincula al coneixement del present i, per aix\u00f2, Josep Fontana ha estat sempre un historiador comprom\u00e8s.<\/p>\n Crisi de l’Antic R\u00e8gim, Revoluci\u00f3 Burgesa, reforma agr\u00e0ria liberal. Nocions d’un per\u00edode nuclear en la hist\u00f2ria d’Espanya. “Nosaltres hav\u00edem heretat la visi\u00f3 legitimadora de la burgesia: la visi\u00f3 dels vencedors”, ha explicat Fontana en l’homenatge al professor em\u00e8rit d’Hist\u00f2ria Moderna de la Universitat de Val\u00e8ncia, Manuel Ardit, mort l’any passat. “Ens volien fer creure que aquesta era la Hist\u00f2ria; la vict\u00f2ria de la llibertat burgesa enfront de l’opressi\u00f3 del sistema feudal”. Els historiadors van heretar aix\u00ed mateix “un llenguatge destinat a disfressar els beneficis \u2013no sempre l\u00edcits- de la burgesia, en nom del dret sagrat de propietat (burgesa), que no reconeixia els drets de la propietat col\u00b7lectiva pagesa, ni menys encara els del treballador sobre el producte del seu esfor\u00e7”.<\/p>\n El professor em\u00e8rit de la Universitat Pompeu Fabra proposa un exercici d’hist\u00f2ria comparada, entre el que ocorre a l’Espanya del segle XIX i el proc\u00e9s que a l’Anglaterra del segle XVIII va expropiar als pagesos dels avantatges que els proporcionaven les terres comunals i els drets comuns, i va acabar amb l’exist\u00e8ncia d’un m\u00f3n de pagesos aut\u00f2noms. El poeta John Clare deia: “Va haver-hi un temps en qu\u00e8 un tros de terra em feia lliure de l’esclavitud, fins que van arribar els vils tancaments de terres que han fet de mi un esclau de la caritat de la parr\u00f2quia”.<\/p>\n En el cas franc\u00e8s, el problema que m\u00e9s greument va afectar els pagesos a la fi del segle XVIII, i el que els va emp\u00e8nyer a la revoluci\u00f3, no era el dels drets feudals (que nom\u00e9s afectava els propietaris independents), sin\u00f3 la tend\u00e8ncia per part de l’aristocr\u00e0cia i de la burgesia a introduir contractes “en diners” i de durada limitada que arru\u00efnaven als pagesos, en substituci\u00f3 dels tradicionals contractes de llarga durada i els arrendaments en pagament per “fruits”.<\/p>\n El malestar rural de 1789 a Fran\u00e7a hauria sorgit, en primer lloc, per l’ofensiva capitalista que estava destruint el vell sistema agrari, en el qual el pag\u00e8s sense diners podia viure, malgrat tot, gr\u00e0cies als arrendaments a llarg termini i pagats amb una part dels fruits, a m\u00e9s dels mitjans que proporcionaven els b\u00e9ns i drets comunals. Per\u00f2 el fet que la revoluci\u00f3 triomf\u00e9s a Fran\u00e7a, va deixar als pagesos en una situaci\u00f3 diferent de la dels anglesos i els espanyols, sobretot quant a la persist\u00e8ncia de la petita propietat pagesa, la qual cosa implicaria una gran difer\u00e8ncia en el cam\u00ed que s’anava a seguir.<\/p>\n “El cas d’Espanya \u00e9s clar”, conclou Fontana. Igual que a Anglaterra o Fran\u00e7a, la lluita per la terra o, dit d’una altra manera, el proc\u00e9s que condueix a “la propietat burgesa de la terra” es va iniciar molt abans. Possiblement caldria comen\u00e7ar amb l’estudi de les alienacions de terres i rendes reials, que en 1637 proporcionaven a la corona m\u00e9s recursos que els aportats pel tresor americ\u00e0. Segons Alberto Marcos Mart\u00ed, es van convertir en un instrument en mans de la monarquia per a contenir i compensar a la noblesa, aix\u00ed com integrar a amplis sectors del funcionariat i la burgesia en la classe feudal. Aix\u00f2 implicava refor\u00e7ar l’ordre dels vells estaments privilegiats, a costa dels pagesos.<\/p>\n Per qu\u00e8 aquests processos cobren a Espanya nova for\u00e7a des de comen\u00e7aments del segle XIX?, es pregunta l’historiador catal\u00e0. Sobretot, per a fer front a les resist\u00e8ncies de la poblaci\u00f3 pagesa a la continu\u00eftat del vell sistema, tradu\u00efda en una progressiva erosi\u00f3 del pagament dels drets senyorials i del delme. La Guerra del Franc\u00e8s i els decrets de les Corts de Cadis van ajudar a obrir els ulls sobre la naturalesa real del sistema. Ara b\u00e9, explica Fontana, “en lloc de buidar de contingut els privilegis del vell sistema en benefici dels pagesos, la reforma agr\u00e0ria liberal es va fer en bona mesura per a preservar els drets dels propietaris; que l’operaci\u00f3 es mostr\u00e9s com una gran empresa alliberadora, no era m\u00e9s que una forma de legitimar-la”.<\/p>\n Per\u00f2, a m\u00e9s d’aquest gran programa de consolidaci\u00f3 de la propietat, es d\u00f3na (d’una manera molt menys visible) una gran campanya d’apropiaci\u00f3 de les terres i b\u00e9ns comunitaris; terres i b\u00e9ns que permetien als pagesos aquella subsist\u00e8ncia en llibertat que els anglesos tenien abans de l’encerclament de terres, i els francesos van aconseguir preservar gr\u00e0cies (en bona mesura) a la seva participaci\u00f3 en la revoluci\u00f3. Conclou Fontana que aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que no ha tingut en el cas espanyol l’abund\u00e0ncia d’estudis que s’han dedicat, per exemple, a la desamortitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica (“un dels esfor\u00e7os m\u00e9s in\u00fatils de la nostra recerca historiogr\u00e0fica, que va abocar a un gran nombre d’historiadors al seu estudi en els anys 70 i 80 del segle passat”).<\/p>\n “De la destinaci\u00f3 de la propietat comunal pagesa, per contra, sabem \u00fanicament el que fa refer\u00e8ncia a la desamortitzaci\u00f3 civil anomenada de Madoz, en 1855, que tamb\u00e9 era una operaci\u00f3 destinada a resoldre problemes financers estatals”. Per\u00f2, matisa l’especialista en hist\u00f2ria econ\u00f2mica, “hem passat per alt la part m\u00e9s important del proc\u00e9s, que \u00e9s l’apropiaci\u00f3 que es realitza en una suma de petites operacions puntuals i sovint sense cobertura legal”. De fet, la primera llei del segle XIX autoritzant la venda de b\u00e9ns comunals (5-X-1811), es va concretar en un Decret (4-I-1813) sobre alienacions d’erms i altres terres comunals. Per\u00f2 mentrestant, i aix\u00f2 \u00e9s el significatiu, s’havien venut moltes terres (a Guip\u00fascoa, aquesta desamortitzaci\u00f3 civil va suposar l’alienaci\u00f3 del 10% de la superf\u00edcie de la prov\u00edncia). A m\u00e9s, una vegada finalitzada la guerra contra els francesos continua la venda de b\u00e9ns municipals que, segons denunciava una Reial C\u00e8dula de 21-XII-1818, s’havia produ\u00eft “sense absoluta necessitat o amb molt poca; uns altres amb ella, per\u00f2 sense cap formalitat, quedant-se en poder dels mateixos constituents de l’Ajuntament sense subhasta; algunes sense taxa, i altres, pagada aquesta per ells mateixos i havent-los donat un valor \u00ednfim”.<\/p>\n En la preocupaci\u00f3 dels historiadors per investigar l’evoluci\u00f3 del liberalisme i el triomf de la revoluci\u00f3 burgesa, van passar per alt \u2013segons Josep Fontana- la transformaci\u00f3 agr\u00e0ria m\u00e9s important de la primera meitat del segle XIX, que va permetre rompre noves terres, estendre l’\u00e0rea conreada i augmentar la producci\u00f3 de grans en la mesura que era necessari per a fer front a l’augment de la poblaci\u00f3. Aix\u00ed s’evitaven tamb\u00e9 les grans fams dels primers anys del segle XIX. No va haver-hi cap llei que autoritz\u00e9s aquest proc\u00e9s -finalment legalitzat com a fet consumat i irreversible en 1847- en el qual es van reduir a cultiu extensos terrenys tant de l’estat com “propis” i “comuns” dels pobles.<\/p>\n Insisteix l’historiador catal\u00e0 en qu\u00e8 l’apropiaci\u00f3 de les terres comunals “desapareix de la nostra vista en desenvolupar-se en una s\u00e8rie d’episodis puntuals, que no apareixen en els relats hist\u00f2rics globals i a m\u00e9s acostumen a ocultar la conflictivitat pagesa”. Per exemple, en referir-se al que ocorre en 1836 els llibres d’hist\u00f2ria s’ocupen normalment dels successos de la Granja i el mot\u00ed dels sergents. Per\u00f2 a Arag\u00f3 es van multiplicar per aquestes dates les protestes pageses, que van portar a les cases senyorials a dirigir-se al govern i alertar que els seus interessos i els de la p\u00e0tria podien c\u00f3rrer perill. El malestar provocat per aquestes revoltes es devia a la desaparici\u00f3 de les terres d’aprofitament com\u00fa i l’enduriment de les condicions d’explotaci\u00f3 en terres amb vells drets de car\u00e0cter senyorial.<\/p>\n Fontana assenyala un altre exemple d’ocultaci\u00f3 historiogr\u00e0fica de la conflictivitat pagesa. Quan es parla de Castella en els anys 50 del segle XIX, es pondera normalment l’enriquiment que van produir les exportacions de blat, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les interrupcions del subministrament de cereals russos en els temps de la guerra de Crim. Per\u00f2 un llibre de Javier Moreno L\u00e1zaro revela que entre 1854 i 1858 va haver-hi en les terres de Castella-La Vella i Le\u00f3n 112 revoltes, cases de propietaris assaltades i f\u00e0briques de farina incendiades. Per\u00f2 la hist\u00f2ria de la revoluci\u00f3 “gloriosa” de 1868 tampoc explica fets com els de Montilla, on els burgesos locals es van assegurar la vict\u00f2ria en les eleccions amb l’auxili d’una “partida de la porra”. Immediatament, es van apropiar dels boscos comunals dels quals tradicionalment obtenien profit els llenyataires i carboners. I la hist\u00f2ria continua. En proclamar-se la I Rep\u00fablica, la poblaci\u00f3 de Montilla es va llan\u00e7ar al carrer, va v\u00e8ncer la resist\u00e8ncia combinada de la “partida de la porra” i la gu\u00e0rdia civil, van matar a tres propietaris i es van incendiar algunes cases. Com a resultat, un gran nombre de rebels va acabar a la pres\u00f3 de C\u00f2rdova, on continuaven (sense judici) al cap d’un any de Rep\u00fablica.<\/p>\n Anys despr\u00e9s, agrega el mestre d’historiadors, “els estudis d’hist\u00f2ria van continuar silenciant aquestes lluites pageses, o les falsejaven, com lamentablement va fer D\u00edaz del Moral en la seva Hist\u00f2ria de les Agitacions Pageses Andaluses; seria aquest desgraciadament el llibre de refer\u00e8ncia per als estudiants de diverses generacions”. D’altra banda, conflictes com els citats es podrien repetir en diferents llocs i amb dates molt diverses. “Episodis d’una hist\u00f2ria que est\u00e0 encara per escriure”. Per exemple, la lluita per la recuperaci\u00f3 de les terres municipals que es va plantejar durant la II Rep\u00fablica, i que va arribar al m\u00e0xim en els debats de les Corts l’1 de juliol de 1936. El dirigent dret\u00e0 Calvo Sotelo, en defensar que no es “toquessin” les apropiacions il\u00b7legals fetes fins llavors, afirmava: “jo els dic als agricultors espanyols que la soluci\u00f3 s’aconseguir\u00e0 amb un estat corporatiu”.<\/p>\n Una conseq\u00fc\u00e8ncia general d’aquest proc\u00e9s de transformacions agr\u00e0ries en tota l’Europa occidental, portat a costa de la propietat col\u00b7lectiva de prats i boscos, va ser que en la major part dels pa\u00efsos (excepte Fran\u00e7a) es produ\u00eds un descens, entre 1814 i la d\u00e8cada de 1840, dels nivells de vida de la poblaci\u00f3 pagesa i la major part de les capes populars. Subratlla Fontana que \u00e9s quelcom que pot mesurar-se a trav\u00e9s de recerques de la hist\u00f2ria antropom\u00e8trica. Pot associar-se, en efecte, la disminuci\u00f3 de l’al\u00e7ada amb un empitjorament de les condicions d’alimentaci\u00f3 i subsist\u00e8ncia de la poblaci\u00f3. Es tracta d’una tend\u00e8ncia general a Europa. La minva de l’al\u00e7ada fins a la d\u00e8cada dels 40 del segle XIX t\u00e9 dues excepcions: Fran\u00e7a (pel predomini de la petita propietat) i Espanya (on la caiguda es va prolongar fins a 1870, molt m\u00e9s que en altres pa\u00efsos)<\/p>\n Per qu\u00e8 aquesta llarga reflexi\u00f3? Respon Fontana que aquests problemes hist\u00f2rics s\u00f3n molt importants per a entendre el m\u00f3n en el qual vivim. A Col\u00f2mbia, entre 1985 i 2007, es va expulsar de les seves terres a un nombre de pagesos que oscil\u00b7la entre els 3 i els 4 milions, que van perdre les seves propietats. “I aix\u00f2 s’ha fet en nom del progr\u00e9s”. Com a l’Anglaterra del segle XVIII. O a l’Espanya del segle XIX.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Traducci\u00f3 de l’article d’Enric Llopis del mitj\u00e0 Rebeli\u00f3n, sobre la confer\u00e8ncia\u00a0“Senyors, burgesos i camperols: una vella hist\u00f2ria” \u00a0a c\u00e0rrec de Josep Fontana, en el Centre Cultural La Nau (Universitat de Val\u00e8ncia), amb motiu de l\u2019homenatge al professor Manuel Ardit Lucas, el 5 de juny de 2014.<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1219"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1219"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1219\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1223,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1219\/revisions\/1223"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}