{"id":1281,"date":"2020-05-14T11:30:12","date_gmt":"2020-05-14T11:30:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=1281"},"modified":"2020-05-14T12:02:17","modified_gmt":"2020-05-14T12:02:17","slug":"zomia-lart-de-no-ser-governats","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2020\/05\/14\/zomia-lart-de-no-ser-governats\/","title":{"rendered":"Zomia. L’art de no ser governats."},"content":{"rendered":"

Zomia \u00e9s el nom que li va posar l’historiador Willen van Schendel a una \u00e0rea geogr\u00e0fica del sud-est asi\u00e0tic continental que es troba per damunt dels tres mil metres i que \u00e9s quasi tan gran com Europa, 2,5 milions de km quadrats, en la qual viuen uns cent milions de persones de diferents comunitats rurals.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\u00c9s l’\u00e0rea m\u00e9s gran del m\u00f3n de societats sense Estat, amb la particularitat que des de fa segles fugen conscientment de les lleves dels ex\u00e8rcits regulars, del pagament d’impostos, del treball assalariat i altres formes d’esclavatge, de la instrucci\u00f3 obligat\u00f2ria i en definitiva del control directe de la poblaci\u00f3 per part d’un Estat, per\u00f2 tamb\u00e9 alguns s\u00f3n successors de gent que van escapar d’epid\u00e8mies portades pels europeus, mitjan\u00e7ant la dispersi\u00f3 f\u00edsica i la mobilitat cap a les muntanyes de Zomia.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’antrop\u00f2leg James C. Scott va publicar l’any 2009 el llibre “The Art of Not Being Governed” (L’art de no ser governats) en el qual explica les diferents pr\u00e0ctiques o arts que utilitzen aquests pobles fugitius des de fa segles per escapar del control estatal, per frustrar la seva incorporaci\u00f3 a Estats propers.<\/p>\n

La primera \u00e9s fugir a territoris muntanyencs de dif\u00edcil acc\u00e9s. Scott utilitza el terme “espai no estatal” per a referir-se a “ubicacions on, degut principalment a obstacles geogr\u00e0fics, l’estat t\u00e9 una dificultat especial a establir i mantenir la seva autoritat”. En aquests espais no es pot practicar un tipus d’agricultura de monocultiu basat en el regadiu, adient al desenvolupament dels estats, especialment, en els estats asi\u00e0tics, el cultiu de l’arr\u00f2s que permet el magatzematge, acumulaci\u00f3 i per tant l’inter\u00e8s comercial. Aquest tipus d’agricultura comercial s’ha de fer en valls i riberes que \u00e9s on s’han anat desenvolupant els Estats, tamb\u00e9 pel fet que la tecnologia del transport requereix que els cultius i els centres d’emmagatzematge estiguin en llocs de f\u00e0cil acc\u00e9s.<\/p>\n

A Zomia es practica el pasturatge de transhum\u00e0ncia, la recol\u00b7lecci\u00f3 silvestre i el cultiu de fruites i verdures peribles en policultius dispersos de tala i crema, que Scott anomena \u201cagricultura d’escapament\u201d (formes de cultiu pensades per a dificultar la seva apropiaci\u00f3 per l’estat), que requereixen molt treball hum\u00e0, que per una banda impedeix l’acumulaci\u00f3, fa poc atractiu el saqueig, i per altra teixeix xarxes de suport mutu per fer comunitat horitzontal.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 l’estrat\u00e8gia m\u00e9s incre\u00efble que utilitzen \u00e9s que aquestes societats no s’articulen en la identitat, sigui ling\u00fc\u00edstica, biol\u00f2gica, geogr\u00e0fica o cultural, perqu\u00e8 l’intercanvi entre comunitats descentralitzades \u00e9s constant i aix\u00f2 provoca l’abs\u00e8ncia de fronteres pol\u00edtiques i dificulta la tend\u00e8ncia dels Estats a dotar-los d’una identitat que permeti la seva assimilaci\u00f3. Les comunitats de Zomia es basen en la tradici\u00f3 oral, hi ha m\u00e9s de quatre-centes lleng\u00fces, i en els seus relats dificulten conscientment la creaci\u00f3 de genealogies i llegendes de formaci\u00f3 de dinasties per impedir l’emerg\u00e8ncia de jerarquies, que tamb\u00e9 sol estar molt vinculat a la creaci\u00f3 de la identitat nacional i la derivaci\u00f3 en Estats moderns.<\/p>\n

Els governs dels voltants els anomenen despectivament com gitanos, cosacs, b\u00e0rbars o salvatges. La import\u00e0ncia dels estats a la hist\u00f2ria s’ha exagerat, durant pr\u00e0cticament la major part de la hist\u00f2ria humana s’ha funcionat amb societats sense Estat o amb pseudoestats o amb Estats febles, amb sobiranies fragmentades o poliarquies com deia Hegel, amb molts esvorancs pels quals fugien les comunitats al seu control.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Zomia \u00e9s el nom que li va posar l’historiador Willen van Schendel a una \u00e0rea geogr\u00e0fica del sud-est asi\u00e0tic continental que es troba per damunt dels tres mil metres i que \u00e9s quasi tan gran com Europa, 2,5 milions de km quadrats, en la qual viuen uns cent milions de persones de diferents comunitats rurals.<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1281"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1281"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1288,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1281\/revisions\/1288"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}