{"id":1290,"date":"2020-06-12T19:33:17","date_gmt":"2020-06-12T19:33:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=1290"},"modified":"2020-06-12T20:18:00","modified_gmt":"2020-06-12T20:18:00","slug":"segona-part-de-la-conferencia-vestigis-de-la-casa-de-bellvis-pagesos-i-senyors-a-provencana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2020\/06\/12\/segona-part-de-la-conferencia-vestigis-de-la-casa-de-bellvis-pagesos-i-senyors-a-provencana\/","title":{"rendered":"Segona part de la confer\u00e8ncia \u201cVestigis de la Casa de Bellv\u00eds. Pagesos i senyors a Proven\u00e7ana\u201d."},"content":{"rendered":"

Segona part de la confer\u00e8ncia \u201cVestigis de la Casa de Bellv\u00eds. Pagesos i senyors a Proven\u00e7ana\u201d. Podeu trobar l’altra part al meu bloc upaya<\/a>.<\/p>\n

Organitzat per l\u2019Espai de Cultura Collblanc-Torrassa Terrarios Albos. 28 de juny del 2019. Biblioteca d\u2019En Josep Jan\u00e8s. Carrer Dr. Mart\u00ed Juli\u00e0, 33, junt mercat de Collblanc de l\u2019Hospitalet de Llobregat.<\/p>\n

\u201cNosaltres hav\u00edem heretat la visi\u00f3 legitimadora de la burgesia: la visi\u00f3 dels vencedors. Ens volien fer creure que aquesta era la Hist\u00f2ria; la vict\u00f2ria de la llibertat burgesa enfront de l\u2019opressi\u00f3 del sistema feudal. Els historiadors van heretar aix\u00ed mateix un llenguatge destinat a disfressar els beneficis \u2013no sempre l\u00edcits- de la burgesia, en nom del dret sagrat de propietat (burgesa), que no reconeixia els drets de la propietat col\u00b7lectiva pagesa, ni menys encara els del treballador sobre el producte del seu esfor\u00e7\u201d (Fragment de la confer\u00e8ncia \u201cSenyors, burgesos i camperols: una vella hist\u00f2ria\u201d\u00a0 a c\u00e0rrec de Josep Fontana, en el Centre Cultural La Nau (Universitat de Val\u00e8ncia), amb motiu de l\u2019homenatge al professor Manuel Ardit Lucas, el 5 de juny de 2014)<\/p>\n

Pagesos<\/u><\/strong><\/p>\n

Fins aqu\u00ed hem parlat sobre la Casa de Bellv\u00eds. Aquests nobles, igual que altres senyors, formaven part de la classe que vivia de les rendes (censos, delmes, llu\u00efsmes, etc.) que rebien de les classes populars per tenir drets sobre el territori. \u00c9s a dir, els senyors necessitaven els pagesos per poder subsistir, per\u00f2 no podem dir el mateix a l’inrev\u00e9s, ja que els camperols tenien acc\u00e9s directe als mitjans i al fruit del seu treball. A Proven\u00e7ana la majoria de camperols a l\u2019Edat Mitjana i l\u2019Edat Moderna tenen terres, sigui el domini directe (aloers) o el domini \u00fatil (emfiteutes), per\u00f2, com diu Jaume Codina, no tenen numerari. Fins al segle XVIII \u00e9s molt com\u00fa que les transaccions de terres siguin fetes en esp\u00e8cie i en cr\u00e8dit familiar, utilitzant com a punt de refer\u00e8ncia monedes de compte: lliures, sous, diners, morabatins, etc. Que sigui una societat de terratinents no vol dir que siguin rics, tenen terra per\u00f2 destinada a una agricultura majorit\u00e0riament de subsist\u00e8ncia i com veurem aquestes terres inicialment tenien servituds comunit\u00e0ries. Tamb\u00e9 hi ha qui treballa a jornal per a un altre de forma m\u00e9s o menys espor\u00e0dica, no com a les societats capitalistes que la norma \u00e9s el treball assalariat.<\/p>\n

Quan es parla de l\u2019Edat Mitjana es pensa en una societat en la qual les classes populars estan totalment sotmeses a les classes altes, per\u00f2 en els \u00faltims anys s\u2019han fet aven\u00e7os en l’estudi d’aquesta \u00e8poca i s\u2019han anat desmuntant molts t\u00f2pics sobre aix\u00f2. Creure que es pot explicar una societat camperola majorit\u00e0riament de tradici\u00f3 oral fent \u00fas nom\u00e9s de les fonts oficials \u00e9s el que l\u2019historiador Pierre Vilar anomenava il\u00b7lusi\u00f3 institucionalista, perqu\u00e8 l\u2019escriptura era del domini d\u2019una minoria que l\u2019utilitzava sobretot per fer documentaci\u00f3 de l’\u00e0mbit jur\u00eddic. Els historiadors d’hist\u00f2ria social, especialment els que estudien les societats preindustrials, utilitzen fonts i m\u00e8todes molt originals. Per exemple, la historiadora Dana D. Nelson en el seu llibre Commons Democracy<\/em>, una hist\u00f2ria sobre les pr\u00e0ctiques d\u2019autogovern popular en els inicis dels EUA, utilitza les novel\u00b7les i la correspond\u00e8ncia privada d\u2019aquella \u00e8poca per fer contrastos amb la hist\u00f2ria documentada, per trobar coincid\u00e8ncies cre\u00efbles i poder analitzar els arguments sobre les pr\u00e0ctiques comunit\u00e0ries que apareixien en altres textos extraoficials.<\/p>\n

Una caracter\u00edstica d\u2019aquestes societats preindustrials s\u00f3n els b\u00e9ns comunals i emprius, aix\u00ed com les pr\u00e0ctiques comunals en predis de particulars. Llegint els pocs treballs que hi ha sobre Proven\u00e7ana fa la impressi\u00f3 que aquesta comunitat de pagesos era una anomalia perqu\u00e8 no es parla gaire sobre aix\u00f2, per\u00f2 s\u2019ha d\u2019entendre que els b\u00e9ns comunals s\u00f3n b\u00e9ns que estan fora del mercat, utilitzats com a complement de subsist\u00e8ncia per les fam\u00edlies i per tant no hi ha necessitat de deixar per escrit aquest tipus de b\u00e9ns, quedant en el domini de la tradici\u00f3 oral. Els estudis hist\u00f2rics sobre Proven\u00e7ana es basen molt en capbreus i documents d\u2019establiments, vendes de terra, permutes, donacions, reconeixements de terra, testaments, \u00e0poques, etc. i normalment nom\u00e9s solen apar\u00e8ixer els comunals en els documents quan hi ha conflictes al voltant d\u2019ells.\u00a0 Per\u00f2 per poc que busquem, sabem que fins i tot a prop de l\u2019urbs barcelonina hi havia comunals i emprius, ho sabem per exemple pels Usatges de Barcelona (recollits a partir del segle XII), concretament per l’Usatge 72 Strate, que diu:<\/p>\n

\u00abStradas e vias p\u00fablicas, e ayguas corrents; fonts vivas, prats e pasturas qui son fundadas en aquesta terra, son de las Potestats; no que ho hajan per alou, en ho tengan en domini, mas que tots temps sien a empriu de lurs pobles, sens tot contrast e sens servici sabut.\u00bb<\/p>\n

\u00c9s a dir, s’estableix que camins i vies p\u00fabliques, aig\u00fces corrents i fonts vives, prats i pastures, boscos, garrigues i roques, pertanyen a les potestats, per\u00f2 no com un dret, sin\u00f3 com un deure de disposici\u00f3, ja que les potestats estan obligades a atorgar (a vegades fent oficial un antic costum propi de les comunitats pageses) aquests b\u00e9ns a les comunitats que estiguin en disposici\u00f3 de treballar-los. Per tant, el rei o els senyors no podien tenir-los en alou ni en domini, sin\u00f3 que la pertinen\u00e7a era dels pobles en r\u00e8gim d’aprofitament comunal.<\/p>\n

Sabem per exemple que els camperols extreien sosa, per a la fabricaci\u00f3 de vidre i sab\u00f3, de les cendres de la planta denominada barrella (salats), que creixia de forma copiosa per les maresmes de la Marina de Proven\u00e7ana. Una activitat complement\u00e0ria dels pagesos era la del tall de joncars, molt abundants a les marines, amb les quals feien cistells, senalles, garbells, o altres estris. Tamb\u00e9 s\u2019utilitzaven per cobrir els corrals i els estables, i per adobar les terres de conreu.<\/p>\n

Segons Jaume Codina, cap a l\u2019any 1211, el riu Llobregat, mitjan\u00e7ant un canvi de curs espectacular, va deixar un extens territori de Proven\u00e7ana a la dreta del riu, a\u00efllant-lo de la resta de la parr\u00f2quia de l\u2019Hospitalet. En continuar viva l\u2019altra llera, es va formar una illa, que m\u00e9s tard es va anomenar l\u2019Illa de Banyols. El terme de Proven\u00e7ana va distingir entre el Prat de\u00e7\u00e0 l\u2019aigua (Marina de Proven\u00e7ana) i el Prat dell\u00e0 l\u2019aigua (Illa de Banyols). L\u2019any 1343 els Consellers de la ciutat de Barcelona van cedir perp\u00e8tuament en emfiteusi la barca dels Banyols al Com\u00fa de ve\u00efns de l\u2019illa per poder transportar el seu bestiar a pasturar als prats de la Marina de Proven\u00e7ana.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A m\u00e9s dels b\u00e9ns comunals, els ve\u00efns solien tenir drets col\u00b7lectius sobre predis de particulars. Era\u00a0 habitual, segons el lloc, la servitud de rostoll, la servitud de redall, l\u2019espigatge, el dret d\u2019espigolar, el dret de llenyatge, etc. i com he comentat, una de les formes d’assabentar-nos de l’exist\u00e8ncia dels b\u00e9ns i aquestes pr\u00e0ctiques comunals \u00e9s a trav\u00e9s dels conflictes, a vegades pels tancaments legals o il\u00b7legals d\u2019aquests predis. Uns dels successos documentats m\u00e9s antics protagonitzats pels pagesos de Proven\u00e7ana es va produir precisament a l\u2019anomenada Devesa d\u2019en Bellv\u00eds, que a principis del segle XV era propietat del mercader Lleonard Antic. Aquesta devesa es trobava en el que avui \u00e9s el Prat de Llobregat i que en aquell moment seria la part de Banyols[1]<\/a> de Proven\u00e7ana[2]<\/a>. L\u2019any 1424, Lleonard va aconseguir que Alfons el Magn\u00e0nim li conced\u00eds l’\u00fas privatiu de la devesa i la va tancar. Aquesta tanca era per evitar l\u2019entrada als parroquians de Proven\u00e7ana per fer \u00fas dels seus drets col\u00b7lectius, aix\u00ed com per evitar l\u2019entrada del bestiar dels carnissers de Barcelona:<\/p>\n

\u00abIta quod deinceps nullus sit ausus, in dicto vetato defesia, sive boalari, animalia sua sive bestiare pro paspe do nec alia inmittere, nec venari cirogrillos nec lepores, necque ligna scudere neque asportare iam cisa que sit in dicta defesia\u00bb ACA reg. 2591, fols. 181 i ss.<\/p>\n

Els tancaments de terres va ser quelcom molt habitual a la segona meitat del segle XVIII mitjan\u00e7ant els bans. En els llocs propers a Barcelona aquests tancaments es van avan\u00e7ar en el temps, especialment pel fet que la poblaci\u00f3 creixent de Barcelona, i la seva demanda de consum de carn, feia insostenible la conservaci\u00f3 dels camps oberts als voltants de la ciutat.<\/p>\n

Per altra banda, sabem que els pagesos de Proven\u00e7ana, Sant Boi, Sants i altres llocs del delta del Llobregat tenien emprius des d\u2019antic a l\u2019espai compr\u00e9s entre les muntanyes del Garraf i de Montju\u00efc i el dret de pastura del bestiar gros i menut a prats, garrigues, boscos, aix\u00ed com a espais conreats, mentre no estiguessin sembrats o no fessin mal b\u00e9 els arbres fruiters. I van reivindicar el seu \u00fas l\u2019any 1400 perqu\u00e8 el sotsveguer de Barcelona no els deixava exercir aquest dret i els exigia multes.<\/p>\n

Els carnissers de Barcelona sembla que tamb\u00e9 tenien dret a pasturar el seu bestiar al delta del Llobregat d\u2019acord un privilegi de Jaume I de l\u2019any 1267. De fet, sabem que la ciutat de Barcelona tenia una \u00e0mplia extensi\u00f3 de la seva jurisdicci\u00f3 pels territoris ve\u00efns, com els del delta. Es deia que hi havia una \u00fanica universitat, la de Barcelona, i als voltants 23 parr\u00f2quies amb un terme parroquial i unes institucions pr\u00f2pies (obrers\/jurats[3]<\/sup><\/a> i sacramental[4]<\/sup><\/a>) per administrar-se internament per\u00f2 sense capacitat jur\u00eddica i pol\u00edtica[5]<\/sup><\/a>. La universitat de Barcelona t\u00e9 el dret de pasturar pels erms i camps no cultivats d\u2019aquestes 23 parr\u00f2quies, amb moltes protestes i enfrontaments amb els ve\u00efns d\u2019aquests territoris[6]<\/sup><\/a>. Per exemple, segons l\u2019historiador Jordi Bol\u00f2s, l\u2019any 1453 els carnissers de Barcelona es queixaven de l\u2019oposici\u00f3 que trobaven en els pagesos del delta del Llobregat[7]<\/sup><\/a>, perqu\u00e8 no volien que fessin efectiu aquest dret de pastura. Un estudi de Jaume Codina demostra que l\u2019any 1454 un centenar de pagesos del delta tenien una mitjana de sis mujades de prat clos entre llurs possessions, per evitar l\u2019entrada del bestiar.<\/p>\n

Aquests conflictes ens els trobem sempre al delta del Llobregat, per exemple, Josep Maria Font i Rius esmenta un de l\u2019any 1001 entre ve\u00efns de Cornell\u00e0 de Llobregat i dos terratinents per les pastures en terra de comuni propio<\/em>, i alguns historiadors, com Ferrer i Mallol[8]<\/sup><\/a>, Fern\u00e0ndez i Trabal[9]<\/sup><\/a> o Banegas L\u00f3pez[10]<\/sup><\/a> han tractat aquests conflictes sobre el comunal a la Baixa Edat Mitjana en el delta del Llobregat. Per\u00f2 \u00e9s a partir de l\u2019Edat Moderna, al segle XVII amb el proc\u00e9s de bans, quan aquesta regulaci\u00f3 pren car\u00e0cter privatitzador generalitzat a Catalunya, que a la segona meitat del segle XVIII \u00e9s d\u2019una evid\u00e8ncia incontestable, tot i que les pr\u00e0ctiques comunals ens les trobem a Catalunya en ple segle XIX, el segle de la revoluci\u00f3 liberal i del seu \u00absagrat dret de propietat\u00bb.<\/p>\n

En els pobles del delta del Llobregat, com Proven\u00e7ana, la pressi\u00f3 de Barcelona pel control de les pastures i les terres de conreu, fa que el territori vagi caient en mans de la burgesia barcelonina durant l\u2019\u00e8poca moderna. Les terres de conreu que de mica en mica passen a ser propietat de terratinents barcelonins, donaran lloc a noves concessions de bans o tancaments de terres per evitar l\u2019entrada del bestiar dels ve\u00efns o poder espigolar.<\/p>\n

Per acabar, de comunals no nom\u00e9s hi ha pastures o boscos, tamb\u00e9 per exemple mitjans comunals de producci\u00f3, com \u00e9s el cas de la carnisseria de l\u2019Hospitalet que \u00e9s comprada per la comunitat el 1527, amb un acord comunal pel qual els propietaris de masos i terres cedeixen l\u2019explotaci\u00f3 de les seves pastures a la comunitat. L\u2019any 1657, Barcelona limita a 70 caps el bestiar de la carnisseria de l\u2019Hospitalet per la creixent demanda de carn a la ciutat i comencen les hostilitats, ja que els hospitalencs apel\u00b7len a la Reial Audi\u00e8ncia. El 1661 el sacramental (el sometent del Com\u00fa de l\u2019Hospitalet) amb els tres jurats de l\u2019Hospitalet empenyoren els ramats sencers dels arrendataris del tall de Barcelona (1.547 caps) i Barcelona reacciona empresonant els jurats, recupera per la for\u00e7a els animals i declara marca i repres\u00e0lia contra l\u2019Hospitalet, per\u00f2 un decret de la Reial Audi\u00e8ncia els treu de la pres\u00f3 i obliga els representants de Barcelona a compar\u00e8ixer al plet, en el qual s\u2019arriba a un repartiment dels drets de pastura, per\u00f2 Barcelona continuar\u00e0 portant el bestiar on no t\u00e9 el dret, fins i tot en terres conreades quan encara tenen els fruits, i el conflicte continuar\u00e0 fins a finals del segle XVIII, amb m\u00e9s empenyoraments i m\u00e9s decrets[11]<\/sup><\/a>. En el segle XIX continuen els anuncis de tancaments que es publiquen normalment al Butllet\u00ed Oficial de la Prov\u00edncia de Barcelona i altres diaris oficials. Per exemple, la propiet\u00e0ria barcelonina, Maria Montserrat de Angulo, Agust\u00ed i de Guinart, titular de la \u00abpe\u00e7a de Guinart\u00bb, a l\u2019Hospitalet de Llobregat, es queixa de l\u2019entrada dels ramats el 1815 i anuncia el tancament l\u2019any 1881 i el bar\u00f3 de Mald\u00e0 tancava els terrenys de casa Ar\u00fas del Prat de Llobregat per evitar l’entrada dels ca\u00e7adors.<\/p>\n

[1]<\/a>El delta del Llobregat a l\u2019Edat Mitjana s\u2019anomenava Banyols i es dividia en dos: Banyols de Sant Boi i Banyols de Proven\u00e7ana. A l\u2019Edat Mitjana baniolas<\/em> significa bany petit p\u00fablic o comunal. Per exemple, l\u2019estany de Banyoles en l\u2019actualitat continua sent comunal.<\/p>\n

[2]<\/a>La parr\u00f2quia del Prat, l’\u00fanica parr\u00f2quia totalment d\u00e8ltica, es funda a mitjan segle XVI, com a resultat d’una segregaci\u00f3 d’una part de les marines de Proven\u00e7ana i Sant Boi.<\/p>\n

[3]<\/a>En un fragment d’un pergam\u00ed de l’any 1229 s’indica que el consell local de la parr\u00f2quia de Proven\u00e7ana estava format per \u00abprobis hominibus senibus\u00bb (CODINA, 1987).<\/p>\n

[4]<\/a>En 1257, el rei, amb l’acord dels senyors jurisdiccionals del territori, va manar als pagesos dels pobles del delta del Llobregat que, per a fer front als robatoris al fet que estaven sotmesos, tinguessin armes que els permetessin defensar-se; s’ha considerat com l’inici de la instituci\u00f3 del sometent. (JORDI BOLOS. ELS OR\u00cdGENS MEDIEVALS DEL PAISATGE CATAL\u00c0)<\/p>\n

[5]<\/a>Aix\u00f2 es mantindr\u00e0 fins a la Nova Planta de 1716, quan es donar\u00e0 rang de municipi a totes aquestes parr\u00f2quies.<\/p>\n

[6]<\/a>Contra l’Hospitalet de Llobregat es diu: \u201cperqu\u00e8 les concessions dels termens y territori \u00e9s de regalia de sa magestat y no est\u00e0 en m\u00e0 de la universitat lo fersen y encara que sia parr\u00f2quia no de aqu\u00ed se segueix que tingue propri terme, perqu\u00e8 una cosa \u00e9s parr\u00f2quia y altre terme, antes b\u00e9 dit lloch del Hospitalet y sas terras \u00e9s el terme y territori de la present ciutat de Barcelona, y en esta conformitat no t\u00e9 balle sin\u00f3 sacramental y lo balle y veguer de la present ciutat exerceixen jurisdicti\u00f3 en dit lloch. Y aix\u00ed mateix los concellers de la present ciutat, clavari, obrers, mostasaf, administradors de les plasas y altres officials exerceixen en dita parr\u00f2quia en las cosas tocants a llurs officis la jurisdicti\u00f3, aix\u00ed com en la present ciutat y dem\u00e9s parts de son terme y territori. Y totas las ordinacions que fan se publican en dit lloch del Hospitalet, com a part y membre del dit terme y territori\u201d. Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3 (ACA), Reial Audi\u00e8ncia, Processos civils, n\u00famero 14702. I a favor es diu: “lo lloch del Hospitalet, y altres, hauria de ser part o carrer de dita ciutat y los habitants de aquell havian de gosar de totas las immunitats, exeptions, prerrogativas y franquesas que gosan los ciutadans y habitants de Barcelona, lo que no est\u00e0 en observan\u00e7a; sent ax\u00ed que los del Hospitalet, y altres que estan en dits confins, en los drets reals de lleuda y altres drets que es pagan en la present ciutat no s\u00f3n franchs, ni altrament pagan aquells com a ciutadans, antes al contrari s\u00f3n tractats com a forasters, pagant drets de lleuda y los dem\u00e9s drets com a forasters.\u201d<\/p>\n

[7]<\/a>Les parr\u00f2quies del delta oriental s\u00f3n Santa Maria de Sants. Santa Eul\u00e0lia de Proven\u00e7ana, Santa Maria de Cornell\u00e0 i Sant Joan Desp\u00ed, amb el seu terme repartit entre el territori pla del delta i les terrasses fluvials de Collserola. Les parr\u00f2quies del delta occidental s\u00f3n Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat. Viladecans. Gav\u00e0 i Castelldefels.<\/p>\n

[8]<\/a>FERRER I MALLOL, Maria Teresa. \u201cB\u00e9ns comunals a l\u2019Edat Mitjana. Un estat de la Q\u00fcesti\u00f3\u201d-B\u00e9ns comunals als Pa\u00efsos Catalans i a l\u2019Europa contempor\u00e0nia: Sistemes agraris, organitzaci\u00f3 social i poder local als Pa\u00efsos Catalans (1996)<\/p>\n

[9]<\/a>FERN\u00c1NDEZ I TRABAL, J. Aprofitaments comunals, prats i pastures al delta del Llobregat (segles XIV i XV); Conflictes per a la utilitzaci\u00f3 de l\u2019espai a la Baixa Edat Mitjana: Acta Historica et Archeologica Medievalia, n\u00ba 10. Universitat de Barcelona, Departament d\u2019Hist\u00f2ria Medieval. Barcelona, 1989.<\/p>\n

[10]<\/a>BANEGAS L\u00d3PEZ, R.A. L\u2019aprovisionament de carn a Barcelona durant els segles XIV i XV (2004)<\/p>\n

[11]<\/a>BRINGU\u00c9 I PORTELLA, Josep Maria (2008). \u201cDes de Mongat a Castelldefels: la lluita pel control de les pastures (segles xvi i xvii)\u201d, Pedralbes, Revista d\u2019Hist\u00f2ria Moderna 28(2):815-834.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Segona part de la confer\u00e8ncia \u201cVestigis de la Casa de Bellv\u00eds. Pagesos i senyors a Proven\u00e7ana\u201d. Podeu trobar l’altra part al meu bloc upaya. Organitzat per l\u2019Espai de Cultura Collblanc-Torrassa Terrarios Albos. 28 de juny del 2019. Biblioteca d\u2019En Josep Jan\u00e8s. Carrer Dr. Mart\u00ed Juli\u00e0, 33, junt mercat de Collblanc de l\u2019Hospitalet de Llobregat. \u201cNosaltres …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1290"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1290"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1290\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1298,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1290\/revisions\/1298"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}