{"id":1310,"date":"2020-12-04T18:11:26","date_gmt":"2020-12-04T18:11:26","guid":{"rendered":"http:\/\/elcomu.cat\/?p=1310"},"modified":"2020-12-07T04:47:42","modified_gmt":"2020-12-07T04:47:42","slug":"bens-comunals-i-tancaments-a-la-colonitzacio-damerica-del-nord","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2020\/12\/04\/bens-comunals-i-tancaments-a-la-colonitzacio-damerica-del-nord\/","title":{"rendered":"B\u00e9ns comunals i tancaments a la colonitzaci\u00f3 d’Am\u00e8rica del Nord"},"content":{"rendered":"

He fet aquesta traducci\u00f3 de l’article “B\u00e9ns comunals i tancaments a la colonitzaci\u00f3 d’Am\u00e8rica del Nord<\/a>” de l’historiador Allan Greer, en el qual s’explica amb molts detalls que la despossessi\u00f3 a Am\u00e8rica del Nord, aix\u00ed com pr\u00e0cticament en tot el m\u00f3n colonitzat, es va produir en gran part a trav\u00e9s del xoc entre b\u00e9ns comunals ind\u00edgenes i b\u00e9ns comunals colonials. \u00c9s a dir, els colons robaven terres comunals als aut\u00f2ctons per crear comunals “europeus” i no traslladant els tancaments de terres d’Europa a Am\u00e8rica, com havien pensat inicialment molts historiadors. \u00c9s la cara fosca dels comuners europeus. De fet, no era un fenomen nou, per exemple, la conquesta cristiana de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica es va fer substituint b\u00e9ns comunals andalusins per b\u00e9ns comunals cristians, el mateix que havien fet anteriorment els \u00e0rabs i amazics quan van travessar l’estret i es van estendre pel territori que anomenarien l’al-\u00c0ndalus.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

QUINS VAN SER ELS GRANS PROCESSOS pels quals els colons de la poblaci\u00f3 europea van crear noves formes de tinen\u00e7a i control de les terres dels pobles ind\u00edgenes, primer a les Am\u00e8riques i m\u00e9s tard en \u00e0mplies zones d’\u00c0frica i Oceania? Qualsevol persona interessada en aquesta q\u00fcesti\u00f3 b\u00e0sica sobre la colonitzaci\u00f3 i la despossessi\u00f3 en un entorn atl\u00e0ntic pot estar temptada de pensar en termes d’un gran “moviment de tancament” que es va concretar primer a Anglaterra i Europa Occidental i despr\u00e9s es va estendre al Nou M\u00f3n, aportant l\u00ednies d\u2019estudi, tanques i normes legals que afavorien l’acc\u00e9s exclusiu i la transferibilitat. M\u00e9s d\u2019un historiador ha assenyalat la direcci\u00f3 d\u2019una concepci\u00f3 tan extensa del tancament, tot i que cap fins ara ho ha fet en detall. “Quan els anglesos van prendre en possessi\u00f3 terres d\u2019ultramar, ho van fer construint tanques i bardisses, marques de tancaments i la propietat privada\u201d, escrivien Peter Linebaugh i Marcus Rediker.<\/span>1<\/span><\/sup> En relaci\u00f3 amb els segles XVIII i XIX, E.P. Thompson tamb\u00e9 ha assenyalat una connexi\u00f3 entre el tancament dins d’Anglaterra i la imposici\u00f3 de la propietat privada a tot l’Imperi Brit\u00e0nic d’ultramar, sobretot a l’\u00cdndia, on l’Assentament Permanent de Bengala (1793) va representar un intent brutal i doctrinari d\u2019establir la propietat unit\u00e0ria sobre la terra. L’argument de Thompson sobre el tancament i la colonitzaci\u00f3 va apar\u00e8ixer en un assaig publicat a la fi de la seva vida, que tracta d’Am\u00e8rica del Nord, Nova Zelanda, \u00c0frica i l’\u00cdndia.<\/span>2<\/span><\/sup> Molt suggerent, continua essent esquem\u00e0tic i preliminar, apuntant a un moviment global a llarg termini per privatitzar els b\u00e9ns comunals que emanaven de les Illes Brit\u00e0niques. Certament, hi ha una intrigant, encara que aproximada, coincid\u00e8ncia dels per\u00edodes punta d\u2019encerclament a Anglaterra \u2014el per\u00edode Tudor i finals del segle XVIII\u2014 amb \u00e8poques d\u2019expansi\u00f3 imperial i revigoritzaci\u00f3.<\/span>3<\/span><\/sup><\/p>\n

Els colons aixecaven freq\u00fcentment tanques, ja que “tancament”, en aquest sentit mund\u00e0 del terme, jugava un paper important en la separaci\u00f3 de remugants i cultius, els dos elements la coexist\u00e8ncia dels quals caracteritzava l’agricultura europea. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que la mercantilitzaci\u00f3, les formes individualitzades de propietat solen seguir-se despr\u00e9s de la colonitzaci\u00f3, tot i que la transici\u00f3 pot no haver estat tan r\u00e0pida com alguns imaginen. Per b\u00e9 que la tend\u00e8ncia a llarg termini pot haver estat en la direcci\u00f3 d\u2019un r\u00e8gim de propietat privada tancat que exclo\u00efa <\/span>en gran manera<\/span> els nadius, la colonitzaci\u00f3 tamb\u00e9 va anar acompanyada de l\u2019establiment de b\u00e9ns comunals. Les evid\u00e8ncies de la Nova Espanya, la Nova Fran\u00e7a i la Nova Anglaterra del segle XVII poden aportar llum sobre la interacci\u00f3 de tancaments i b\u00e9ns comunals en la formaci\u00f3 de r\u00e8gims de propietat colonial a Am\u00e8rica del Nord.<\/span>4<\/span><\/sup> Mostra que la propietat comunal era una caracter\u00edstica central de les formes de tinen\u00e7a de la terra tant dels nadius com dels colons al comen\u00e7ament del per\u00edode colonial i que la despossessi\u00f3 es va produir en gran part a trav\u00e9s del xoc entre els b\u00e9ns comunals ind\u00edgenes i els b\u00e9ns comunals colonials.<\/span><\/p>\n

La visi\u00f3 contr\u00e0ria, que el tancament, en lloc dels b\u00e9ns comunals colonials, va actuar com a motor de la despossessi\u00f3 colonial, s’ha mantingut en part gr\u00e0cies a la persistent influ\u00e8ncia de John Locke, defensor tant del tancament com de la colonitzaci\u00f3 i preeminent fil\u00f2sof de la propietat de la terra. Al cinqu\u00e8 cap\u00edtol del seu Segon tractat sobre el govern civil, un assaig breu per\u00f2 poderosament argumentat titulat “De la Propietat”, Locke t\u00e9 molt a dir sobre els b\u00e9ns comunals, el tancament i, almenys per implicaci\u00f3, la colonitzaci\u00f3.<\/span>5<\/span><\/sup> Si el m\u00f3n i la l\u2019abund\u00e0ncia de la natura es van crear per a tota la humanitat, pregunta, com pot alg\u00fa reclamar drets exclusius sobre una porci\u00f3 espec\u00edfica de la terra? La seva resposta \u00e9s que el treball proporciona la base definitiva per a legitimar els drets de propietat. Per tant, <\/span>l\u2019<\/span>“indi salvatge” que dispara un c\u00e9rvol en algun lloc d'”Am\u00e8rica” \u200b\u200bt\u00e9 el dret perfecte, en virtut de la seva habilitat i esfor\u00e7os de ca\u00e7a, a gaudir de la carn i el cuir que proporciona el seu cad\u00e0ver, per\u00f2 no t\u00e9 cap dret particular sobre altres c\u00e9rvols del bosc, i molt menys sobre el <\/span>mateix<\/span> bosc. La propietat de la terra tamb\u00e9 deriva del treball: en estat de naturalesa, les glans s\u00f3n meves quan em prenc la mol\u00e8stia de recollir-les, i de la mateixa manera, la terra \u00e9s meva quan la netejo, la conreo i la tanco. Un cop apareguin els governs i les lleis, els drets de propietat i la distribuci\u00f3 de la propietat estan subjectes a acords contractuals, per\u00f2 l’apropiaci\u00f3 original dels b\u00e9ns comunals universals es va produir mitjan\u00e7ant l’operaci\u00f3 del treball.<\/span><\/p>\n

Els comentaristes moderns assenyalen que aquest cap\u00edtol del Segon tractat anava sobre la propietat en general i no espec\u00edficament sobre la propietat privada, insistint que la l\u00f2gica de Locke s’aplica igualment a la propietat col\u00b7lectiva i individual.<\/span>6<\/span><\/sup> No obstant aix\u00f2, si considerem el cap\u00edtol “De la propietat” en termes de la seva ret\u00f2rica, la prefer\u00e8ncia de l’autor pel tancament i la propietat privada \u00e9s molt clara. Hi ha repetides refer\u00e8ncies a la pobresa dels \u201ccomuners\u201d i a la superioritat dels tancaments; la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si la productivitat d\u2019un supera la de l\u2019altre en un factor de deu o cent. “Perqu\u00e8 pregunto si als boscos salvatges i a les desaprofitades terres incultes d’Am\u00e8rica, deixats a la natura, sense cap millora, conreu ni cria d\u2019animals, mil acres donen als pobres i habitants miserables tantes comoditats de la vida com deu acres de terra igual de f\u00e8rtil a Devonshire, on estan ben cultivats\u201d. Unes p\u00e0gines despr\u00e9s, un acre que produeix vint <\/span>bushels<\/i><\/span> (unitat de mesura anglesa que equival a 27,216 kg) de blat a Anglaterra es compara amb un acre de terres americanes igualment bones; el primer produeix ingressos de cinc lliures, aquest \u00faltim amb prou feines un penic, “si tot el benefici que un indi va rebre fos valorat i venut aqu\u00ed.”. A banda del raonament de Locke sobre l\u2019apropiaci\u00f3 original en estat de naturalesa, l\u2019associaci\u00f3 de paraules d\u00f3na al seu cap\u00edtol un impuls ret\u00f2ric definitiu a favor del tancament. Unides en contextos consistentment negatius trobem les paraules “comunals”, “desaprofitat”, “comuners”, “indi”, “Am\u00e8rica” \u200b\u200bi “pobresa”.<\/span><\/p>\n

En referir-se als indis com a “comuners” que viuen de l\u2019abund\u00e0ncia sense restriccions del Nou M\u00f3n, Locke sembla assimilar-los, pel que fa a q\u00fcestions de productivitat, als camperols i petits propietaris del Vell M\u00f3n. “La fruita o la carn del c\u00e9rvol que nodreix l’indi salvatge, que no coneix els tancaments i encara \u00e9s un copropietari, ha de ser seu… abans que pugui fer-li qualsevol b\u00e9 per al suport de la seva vida”.<\/span>7<\/span><\/sup> Es crea una impressi\u00f3: la “millora” que est\u00e0 igualment en desacord amb els camps comunals a Anglaterra i els boscos no desbrossats d’Am\u00e8rica. Posteriorment, els propagandistes pro-tancament prendrien aquesta mateixa equaci\u00f3, comparant els pobres habitants de Fenland a \u00c0nglia de l\u2019Est amb els indis americans que buscaven menjar per viure a terres que idealment s\u2019haurien de convertir en propietat privada.<\/span>8<\/span><\/sup> Tanmateix, tot i que posa \u00e8mfasi en la similitud en les implicacions econ\u00f2miques dels b\u00e9ns comunals i els tancaments als dos costats de l\u2019Atl\u00e0ntic, Locke introdueix una distinci\u00f3 radical entre els b\u00e9ns comunals del Vell M\u00f3n i les terres obertes del Nou quan es dedica a q\u00fcestions de just\u00edcia i drets.<\/span><\/p>\n

“Les terres que s\u00f3n comunals a Anglaterra o en qualsevol altre pa\u00eds on hi hagi molta gent sota govern que tinguin diners i comer\u00e7” s\u00f3n perfectament leg\u00edtimes, propietat col\u00b7lectiva, segons Locke. En aquest context, a difer\u00e8ncia de l\u2019estat de naturalesa, \u201cning\u00fa no pot encerclar o apropiar-se de cap part sense el consentiment de tots els seus companys comuners; perqu\u00e8 aix\u00f2 es deixa com\u00fa pel pacte, \u00e9s a dir, per la llei de la terra, que no s’ha de violar. I, tot i que \u00e9s freq\u00fcent per a alguns homes, no ho \u00e9s per a tota la humanitat, sin\u00f3 que \u00e9s propietat conjunta d\u2019aquest pa\u00eds o d\u2019aquesta parr\u00f2quia\u201d.<\/span>9<\/span><\/sup> Am\u00e8rica representa un tipus diferent de b\u00e9ns comunals, oberts i disponibles per a tothom: no la propietat col\u00b7lectiva, sin\u00f3 l\u2019ant\u00edtesi de la propietat. El tancament a casa i el tancament a ultramar poden ser igualment desitjables, per\u00f2 segons Locke s’han de produir per mitjans molt diferents. A Anglaterra, l\u2019acord voluntari (i presumiblement una indemnitzaci\u00f3) \u00e9s imprescindible, mentre que el tancament a Am\u00e8rica no requereix perm\u00eds de ning\u00fa.<\/span>10<\/span><\/sup> Aquesta diverg\u00e8ncia procedimental sobre el tancament, fonamental per a la teoria impl\u00edcita de Locke de la formaci\u00f3 de la propietat colonial, es basa en l’elecci\u00f3 de dos criteris diferents. La propietat comunal leg\u00edtima \u00e9s local \/ particular i est\u00e0 institu\u00efda per la llei, mentre que l\u2019Am\u00e8rica precolonial no coneix cap llei i les seves terres constitueixen un b\u00e9 com\u00fa d\u2019abast universal: pertanyen a la mateixa natura.<\/span><\/p>\n

Els estudiosos interessats en els b\u00e9ns comunals, tant aquells que se centren en la hist\u00f2ria dels b\u00e9ns comunals agr\u00edcoles com els que examinen \u201cels b\u00e9ns comuns\u201d del m\u00f3n actual (aire, oceans, pesca, Internet, etc.), estarien d’acord amb Locke en la necessitat de distingir els b\u00e9ns comunals particulars del que anomenen “recursos d’acc\u00e9s obert”. Els primers, ens diuen els especialistes, s\u00f3n propietat conjunta i, en la majoria dels casos, gestionats col\u00b7lectivament; aquestes \u00faltimes s\u00f3n porcions de l\u2019entorn que no s\u00f3n propietat. <\/span>Aix\u00ed i tot<\/span>, hi hauria poc suport emp\u00edric per a la noci\u00f3 de Locke que els b\u00e9ns comunals particulars requereixen d’alguna manera l’exist\u00e8ncia pr\u00e8via de “govern”, “llei” i “diners” en formes que un observador europeu reconeixeria com a tal. La investigaci\u00f3 actual sobre els b\u00e9ns comunals ha demostrat que la propietat comuna no dep\u00e8n necess\u00e0riament de les formalitats legals, sin\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s t\u00edpicament un aspecte org\u00e0nic de les comunitats quan pesquen, cacen, pasturen els seus ramats o talen la fusta.<\/span>11<\/span><\/sup> Que aquesta propietat comuna d\u2019aquest tipus pogu\u00e9s trobar-se a l\u2019Am\u00e8rica del Nord precolombina, fins i tot podria haver estat la norma, \u00e9s una possibilitat que Locke mai no va contemplar. El seu raonament es basa massa en una divisi\u00f3 ontol\u00f2gica b\u00e0sica entre les societats civils i la seva ant\u00edtesi, la humanitat natural: per un costat hi havia comunitats civilitzades on es podia posseir la terra de manera individual o comunit\u00e0ria, per l\u2019altra comunitats incivilitzades on la terra estava oberta a tothom. En esborrar la distinci\u00f3, quan es tractava d\u2019ind\u00edgenes americans, entre b\u00e9ns comunals particulars i recursos d\u2019acc\u00e9s obert, Locke els va desqualificar efectivament com a propietaris.<\/span>12<\/span><\/sup><\/p>\n

La propietat comunal era, de fet, una caracter\u00edstica fonamental de la tinen\u00e7a de terres tant al Nou M\u00f3n com al Vell dels primers segles moderns. Els b\u00e9ns comunals es van presentar en una infinitat de formes, que varien d\u2019un entorn i un r\u00e8gim de subsist\u00e8ncia a l\u2019altre, configurats en algunes \u00e0rees per codis legals i costums, configurats en els seus detalls tamb\u00e9 pels factors citats per Locke: densitat de poblaci\u00f3, govern i comer\u00e7. Tot i que els b\u00e9ns comunals potser s\u2019entenen millor en la seva especificitat local, encara podem aventurar algunes observacions generals. A Europa, on l\u2019agricultura normalment implicava la cria de bestiar i el cultiu de camps molt a prop, es van desenvolupar pr\u00e0ctiques de \u201ccamp obert\u201d a moltes regions (en cap cas totes), mitjan\u00e7ant les quals la terra es mantenia de manera individual, per\u00f2 es gestionava col\u00b7lectivament i on el bestiar i la resta d\u2019animals d\u2019una determinada comunitat pasturaven en una pastura especial o en porcions de la terra cultivable que actualment no conreaven.<\/span>13<\/span><\/sup> Els b\u00e9ns comunals es podrien considerar tant com un lloc \u2014la pastura del poble\u2014 com un conjunt de drets d\u2019acc\u00e9s, com ara espigolar i el pasturatge de rostolls. Aquesta porci\u00f3 dels b\u00e9ns comunals situats a la zona de conreu d’una comunitat determinada es podria designar com a “b\u00e9ns comunals interiors”. A continuaci\u00f3, es pot utilitzar “comunals exteriors” per referir-se a recursos de propietat col\u00b7lectiva a la zona circumdant m\u00e9s enll\u00e0 de les terres de cultiu locals. D\u2019aix\u00f2 se\u2019n deia \u201cthe waste\u201d a Anglaterra: la zona d\u2019erms, muntanyes, pantans o boscos que la gent rural utilitzava com a pastures naturals per al seu bestiar, aix\u00ed com per tallar fusta o torba com a combustible, recollir herbes, prendre joncs per a cistelleria o palla, tala de fusta per a la construcci\u00f3, etc. Una varietat de normes i costums, algunes d’elles locals, d’altres regionals o nacionals, regien l’acc\u00e9s a aquests recursos comuns. A Castella, on el codi de dret medieval, les <\/span>Siete Partidas<\/i><\/span>, havia prestat especial atenci\u00f3 a la propietat comunal, els b\u00e9ns comunals externs eren molt extensos; a altres llocs d’Europa, van variar molt per mida i <\/span>import\u00e0ncia.<\/span>14<\/span><\/sup><\/p>\n

MENTRE EL NOSTRE LLENGUATGE DELS COMUNALS es deriva d\u2019escenaris i pr\u00e0ctiques europees, versions de propietat comunal, tant dels \u201cb\u00e9ns comunals interns” i dels “b\u00e9ns comunals externs,” tamb\u00e9 van estar presents en tota la <\/span>Nord-am\u00e8rica<\/span> ind\u00edgena. Hi va haver, per descomptat, agricultura al Nou M\u00f3n precolomb\u00ed \u2014de fet, la majoria de la poblaci\u00f3 de l\u2019hemisferi va subsistir principalment cultivant el s\u00f2l, tot i que \u201cDe la propietat\u201d de Locke d\u00f3na una impressi\u00f3 contr\u00e0ria\u2014, per\u00f2 es tractava exclusivament de cultius: patates, blat de moro, mongetes, <\/span>carabassa<\/span> i altres cultius es conreaven sense un component significatiu de la ramaderia.<\/span>15<\/span><\/sup> Com que els cultius no compartien espai amb animals dom\u00e8stics, les tanques i les bardisses eren <\/span>en gran manera<\/span> innecess\u00e0ries i, en aquest sentit literal, la terra no estava tancada. No obstant aix\u00f2, les fam\u00edlies o llinatges individuals tenien parcel\u00b7les pr\u00f2pies, subjectes a diferents graus de control comunitari. Al voltant de les grans ciutats de Mesoam\u00e8rica hi havia pobles i llogarets amb camps de cultiu intensius, alguns d\u2019aquests \u00faltims pertanyents a llars particulars, altres propietats de temples, caps locals o nobles urbans i treballats per la comunitat. Les parcel\u00b7les es van mesurar, marcar i registrar acuradament; la tinen\u00e7a mostrava algunes caracter\u00edstiques associades a zones “tancades” d’Anglaterra i algunes caracter\u00edstiques del que Locke anomenaria legals, comunals particulars. Per tant, aix\u00f2 es pot veure com una zona de tancaments i \u201ccomunals interiors\u201d.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels pobles i els camps de blat de moro hi havia un tipus diferent de comunals: el bosc o les muntanyes o terrenys erms on la gent local anava a buscar llenya, herbes silvestres i baies, ca\u00e7a i altres recursos. Els estudiosos han trobat poca informaci\u00f3 espec\u00edfica sobre aquests “comunals exteriors” mesoamericans a les fonts que ens han arribat, per\u00f2 en termes generals no tenen dubtes sobre la seva exist\u00e8ncia.<\/span>16<\/span><\/sup> En la seva major part, no es tractava dels b\u00e9ns comuns universals, sin\u00f3 del territori i dels recursos que pertanyien a una persona, llinatge o comunitat en particular. En aquest sentit, la situaci\u00f3 era aproximadament similar a les terres ermes, muntanyes i boscos d’Europa: propietat comunal, per\u00f2 ni desregulada ni oberta a tota la ra\u00e7a humana.<\/span>17<\/span><\/sup><\/p>\n

Al nord de M\u00e8xic es trobava un vast continent ocupat per pobles que subsistien en diverses combinacions de ca\u00e7a, pesca, recol\u00b7lecci\u00f3 i agricultura. Amb l’excepci\u00f3 parcial del nord-oest del Pac\u00edfic, on els caps i, a trav\u00e9s d’ells, els llinatges particulars, gaudien d’un fort sentit de control exclusiu sobre llocs i recursos, especialment aqu\u00e0tics, la majoria de les terres es mantenien com una mena de b\u00e9ns comunals.<\/span>18<\/span><\/sup> Els conreadors de blat de moro del nord-est, inclosos els iroquesos, aix\u00ed com les diverses nacions algonquines, com el Delaware i el Narragansett, normalment cultivaven camps que envolten un llogaret, traslladant i desbrossant terres noves cada deu o vint anys. Els camps treballats normalment pertanyien a les dones d\u2019una fam\u00edlia determinada, tot i que el treball agr\u00edcola i la distribuci\u00f3 dels fruits de la collita tamb\u00e9 tenien un car\u00e0cter fortament col\u00b7lectivista (comunals interiors).<\/span>19<\/span><\/sup> Fora d\u2019aquestes petites illes de cultiu, per\u00f2, hi havia terrenys que proporcionaven subministraments vitals de ca\u00e7a, peix, fruita i altres recursos \u00fatils a aquells que sabien collir-los (comunals exteriors). Els historiadors moderns de vegades descriuen aquestes pr\u00e0ctiques en termes d'”usdefruit”, en oposici\u00f3 a la propietat genu\u00efna.<\/span>20<\/span><\/sup> No obstant aix\u00f2, el missioner del segle XVII Gabriel Sagard no va dubtar a rec\u00f3rrer al llenguatge de la propietat comunal quan es va referir a les reclamacions dels hurons sobre la terra i els recursos:<\/span><\/p>\n

\u00ab\u00c9s costum que cada fam\u00edlia visqui de la seva pesca, ca\u00e7a i plantaci\u00f3, ja que tenen tanta terra com necessiten; ja que tots els boscos, els prats i les terres no desbrossades s\u00f3n propietat comunal i es permet a tothom netejar i sembrar tot el que vulgui i pugui i segons les seves necessitats; i aquesta terra netejada resta en la seva possessi\u00f3 tants anys com continuen cultivant-la i fent-ne \u00fas. Despr\u00e9s que el seu propietari l\u2019abandoni completament, qualsevol persona que ho desitgi l\u2019utilitza, per\u00f2 no d\u2019una altra manera.\u00bb<\/span>21<\/span><\/sup><\/p>\n

En general, el territori nord-americ\u00e0 era reclamat i controlat per societats humanes espec\u00edfiques (normalment en cooperaci\u00f3 amb entitats animals i espirituals), i aquestes societats determinaven com seria gestionat. Fins i tot, les societats no-agr\u00edcoles recol\u00b7lectores-ca\u00e7adores tenien la terra com una mena de b\u00e9ns comunals externs sense cap comunal interior. El frare franc\u00e8s Chrestien Le Clercq de l\u2019Orde dels Frares Menors Recol\u00b7lectes, va escriure emf\u00e0ticament sobre els mi’kmaq de l’est del Canad\u00e0:<\/span><\/p>\n

\u00ab\u00c9s el dret del cap de la naci\u00f3, segons els costums del pa\u00eds, que serveixen de lleis i regulacions als gaspesians [\u00e9s a dir, Mi’kmaq], de distribuir els llocs de ca\u00e7a a cada individu. No est\u00e0 perm\u00e8s a cap indi sobrepassar els l\u00edmits de la regi\u00f3 que se li hauran assignat a les assemblees dels ancians. Es reuneixen expressament a la tardor i la primavera per fer aquesta assignaci\u00f3.\u00bb<\/span>22<\/span><\/sup><\/p>\n

Tot i que va comprendre una veritat b\u00e0sica sobre els terrenys de ca\u00e7a \u2014estaven assignats a particulars (i les seves fam\u00edlies )\u2014, Le Clercq descriu les normes de tinen\u00e7a dels Mi’kmaq en termes europeus, exagerant l’autoritat del “cap de la naci\u00f3” i donant a entendre que l’espai era definit per “l\u00edmits” externs. En general, la tinen\u00e7a de ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors t\u00e9 a veure amb funcions espec\u00edfiques, com ara la ca\u00e7a, la pesca i la recol\u00b7lecci\u00f3; a m\u00e9s, la terra no estava necess\u00e0riament definida per fronteres exteriors clares, essent l\u2019espai m\u00e9s delimitat en termes de llocs centrals, l\u00ednies i vies d\u2019aigua.<\/span>23<\/span><\/sup> En conseq\u00fc\u00e8ncia, diferents grups reivindiquen de vegades la superposici\u00f3 de zones amb finalitats diferents d\u2019alimentaci\u00f3. A les Grans Planes d\u2019Am\u00e8rica del Nord, on els grans ramats de bisons eren el recurs m\u00e9s important de la terra, els territoris fusionats eren habituals.<\/span>24<\/span><\/sup> La superposici\u00f3 era menys probable als boscos de l\u2019est, per\u00f2 certament no era estrany que persones de diferents nacions compartissin terrenys de ca\u00e7a; no obstant aix\u00f2, els forasters que ca\u00e7aven sense autoritzaci\u00f3 s\u2019arriscaven a sancions violentes.<\/span>25<\/span><\/sup> A m\u00e9s, els ca\u00e7adors i pescadors mai no han estat receptors passius de l\u2019abund\u00e0ncia de la natura; com han demostrat els historiadors del medi ambient, gestionaven els boscos i les vies fluvials, cremant sotabosc, desviant els rierols i alterant generalment el medi ambient.<\/span>26<\/span><\/sup><\/p>\n

Podem, doncs, parlar d\u2019uns \u201ccomunals ind\u00edgenes\u201d, reconeixent l\u2019\u00e0mplia varietat d\u2019acords pels quals el terreny i els recursos pertanyien a col\u00b7lectivitats humanes espec\u00edfiques de l\u2019Am\u00e8rica real on els europeus van arribar a establir les seves col\u00f2nies. A part de les zones conreades, Am\u00e8rica estava plena de b\u00e9ns comunals natius, cadascun regit per les normes d\u2019\u00fas del s\u00f2l d\u2019una societat humana espec\u00edfica. La noci\u00f3 d’un com\u00fa universal completament obert a tothom – l'”Am\u00e8rica” \u200b\u200bde Locke – existia principalment en la imaginaci\u00f3 imperial.<\/span><\/p>\n

A aquest continent pre-ocupat, arribaven colons espanyols, anglesos i francesos, que ocupaven espai, s\u2019apropiaven de recursos i desenvolupaven pr\u00e0ctiques de tinen\u00e7a per adaptar-se als seus prop\u00f2sits. Les finques netejades, arades i tancades formaven part d\u2019aquest proc\u00e9s d\u2019apropiaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ho eren les varietats d\u2019all\u00f2 que podem anomenar \u201cb\u00e9ns comunals colonials\u201d. Una versi\u00f3 colonitzadora dels “b\u00e9ns comunals externs” resultaria m\u00e9s amena\u00e7adora per als b\u00e9ns comunals ind\u00edgenes existents, a causa de les seves tend\u00e8ncies expansives, per\u00f2 els pioners de Nova Espanya, Nova Fran\u00e7a i Nova Anglaterra tamb\u00e9 van instituir “b\u00e9ns comunals interns”. Quan els espanyols van establir ciutats a M\u00e8xic i altres llocs, aquestes estaven sempre envoltades d\u2019extenses pastures i altres terres comunals. Tot i que els ciutadans van rebre lots urbans individuals (solars) i podien sol\u00b7licitar concessions de terres agr\u00edcoles a <\/span>la<\/span> rodali<\/span>a<\/span>, la majoria del territori circumdant, que s\u2019estenien lluny en el camp, constitu\u00efen l\u2019<\/span>ejido<\/i><\/span> o comunals municipals. L’<\/span>ejido<\/i><\/span> era propietat corporativa de la ciutat i cada ve\u00ed espanyol (ciutad\u00e0 municipal) tenia dret a participar en els seus beneficis.<\/span>27<\/span><\/sup> La legislaci\u00f3 positiva en forma d’ordenan\u00e7a reial de 1573 sobre la fundaci\u00f3 de nous assentaments va refor\u00e7ar les tradicions comunals; exigia que qualsevol nova ciutat establerta en territori conquerit hagu\u00e9s de ser prove\u00efda d’un <\/span>ejido<\/i><\/span> i de nombroses deveses (pastures comunals) per al pasturatge del bestiar dels residents.<\/span>28<\/span><\/sup><\/p>\n

L\u2019agricultura a Jamestown, Virg\u00ednia, va comen\u00e7ar com una empresa totalment comunal, tot i que l\u2019experiment va ser certament de curta durada, i els lots individuals es van convertir r\u00e0pidament en la norma al Chesapeake colonial.<\/span>29<\/span><\/sup> A Nova Anglaterra, en canvi, els comunals formaven part integral de la majoria dels primers assentaments. Per raons pr\u00e0ctiques, aix\u00ed com a trav\u00e9s d\u2019un comprom\u00eds amb la solidaritat cristiana, molts municipis, incl\u00f2s Watertown, Massachusetts, van iniciar el proc\u00e9s de neteja del bosc i conreu del s\u00f2l col\u00b7lectivament.<\/span>30<\/span><\/sup> L\u2019agricultura veritablement col\u00b7lectiva, sense reclamacions particulars de territori ni de producci\u00f3, no va durar molt de temps, per\u00f2 les pastures comunals i el conreu a camp obert, sistemes que combinaven la propietat individual amb la gesti\u00f3 col\u00b7lectiva, es van convertir en un fet establert a moltes ciutats. Sudbury, una branca de Watertown, repartia franges individuals de terra cultivable dins de dos grans “camps generals”, tancats al llarg del per\u00edmetre per\u00f2 sense obstruccions entre les possessions de cada home. Aqu\u00ed, com a Andover i moltes altres primeres ciutats de Massachusetts, la gent estava allotjada en un poble compacte, sovint a un llarg passeig de les seves terres de llaurar.<\/span>31<\/span><\/sup> Els assentaments agrupats i els camps oberts no eren de cap manera universals, fins i tot durant les etapes inicials dels assentaments de Nova Anglaterra. David Grayson Allen proposa una an\u00e0lisi diferenciada de les ciutats de Massachusetts, que reconeix tant les comunitats de camp obert i les propietats de terres totalment tancades, propietats individualitzades (com Newbury), aix\u00ed com els municipis mixtos amb elements d\u2019ambd\u00f3s sistemes (com Hingham). Allen atribueix aquestes variacions a la influ\u00e8ncia dels costums regionals anglesos a trav\u00e9s d\u2019immigrants que es van establir en una determinada localitat i que provenien de zones tancades o de camp obert de la zona rural d\u2019Anglaterra.<\/span>32<\/span><\/sup> Tot i que la incid\u00e8ncia del conreu a camp obert va variar de llarg a llarg de la Nova Anglaterra primerenca, les pastures comunals eren m\u00e9s properes de ser universals. Dins d\u2019un municipi determinat, el bestiar pasturava generalment junt, igual que les ovelles en un tancament diferent, tot sota l\u2019atenta mirada del pastor local. El fet que fossin col\u00b7lectius, per\u00f2, no significa que les pastures comunals fossin llocs d\u2019acc\u00e9s universal i d\u2019igualtat econ\u00f2mica. L\u2019acc\u00e9s als b\u00e9ns comunals es podia controlar estrictament, com a Rowley, Massachusetts, on les \u201cportes\u201d o les \u201cestones\u201d determinaven el nombre d\u2019animals permesos a cada resident; i com que els drets de pastura es podien comprar i vendre, de vegades els b\u00e9ns comunals eren dominats per empresaris ramaders rics.<\/span>33<\/span><\/sup><\/p>\n

Tot i que les pastures comunals van resultar bastant duradores a Nova Anglaterra, el conreu a camp obert i les comunitats d\u2019assentaments agrupats tendeixen a erosionar-se al llarg del segle XVII a mesura que els agricultors compraven, venien i comercialitzaven fragments dispersos de terres cultivables per formar explotacions consolidades. Al mateix temps, les fam\u00edlies van mostrar una inclinaci\u00f3 creixent a construir cases a les seves pr\u00f2pies granges, formant unitats aut\u00f2nomes de resid\u00e8ncia i producci\u00f3, fins i tot a mesura que van disminuir els assentaments nuclears. En el seu estudi de Dedham, Massachusetts, Kenneth Lockridge va trobar que el proc\u00e9s estava completat el 1686: “el sistema de camp comunal havia desaparegut, portant-se amb ell les decisions comunals i les freq\u00fcents trobades de cada agricultor amb els seus companys que aix\u00f2 comportava”.<\/span>34<\/span><\/sup> A la llarga, fins i tot les pastures comunals es van veure sotmeses a la pressi\u00f3, cosa que va provocar finalment una divisi\u00f3 total o parcial de la terra entre els grups d’inter\u00e8s. No obstant aix\u00f2, Brian Donahue argumenta que els ramats de pobles i les pastures comunals van continuar sent una caracter\u00edstica de l’agricultura a Concord, Massachusetts, fins a l’\u00e8poca de la Revoluci\u00f3 Americana.<\/span>35<\/span><\/sup><\/p>\n

Els comunals tamb\u00e9 van ser una caracter\u00edstica dels primers assentaments a Nova Fran\u00e7a. Despr\u00e9s dels primers experiments en l’agricultura comunal per part dels idealistes de la Contrareforma que van fundar Mont-real a la d\u00e8cada de 1640, i desafiant les pol\u00edtiques governamentals que afavorien els assentaments agrupats amb camps perif\u00e8rics, els colons francesos de la vall de Sant Lloren\u00e7 van establir r\u00e0pidament un patr\u00f3 d\u2019”individualisme agr\u00edcola”, amb cada granja que constitueix un bloc de terra <\/span>en gran manera<\/span> autosuficient amb camps, una casa, un paller i una parcel\u00b7la d\u2019arbres. Dins de cada senyoriu, els lots eren llargs i estrets, de manera que de vegades es coneixen com a “franges”, per\u00f2 no tenien res a veure amb les petites tires disperses de terres cultivables dins dels grans camps d’un poble de camp obert d’Europa; en lloc d\u2019aix\u00f2, cadascuna era una explotaci\u00f3 consolidada que combinava tant la resid\u00e8ncia com l\u2019empresa agr\u00edcola d\u2019una llar rural. L\u2019agricultura en camp obert mai no es va imposar aqu\u00ed. El moviment cap a explotacions agr\u00edcoles familiars b\u00e0sicament aut\u00f2nomes es va desenvolupar paral\u00b7lelament un canvi similar que a la Nova Anglaterra primerenca, per\u00f2 es va produir m\u00e9s r\u00e0pidament que all\u00e0.<\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, si aquest desenvolupament recorda un aspecte dels tancaments del Vell M\u00f3n, les tanques i les bardisses semblen haver estat bastant rares al camp emergent del Canad\u00e0 del segle XVII. Aqu\u00ed, com a Nova Anglaterra, el bestiar bov\u00ed, porc\u00ed, ov\u00ed i capr\u00ed compartia la terra amb els cultius de cereals, tot i que en abs\u00e8ncia d\u2019un mercat substancial de productes ramaders, els ramats mai eren grans. El costum consagrat per les regulacions “policials” colonials exigia nom\u00e9s que es tanquessin els prats de fenc. En cas contrari, corresponia als propietaris de bestiar mantenir els seus animals supervisats i confinats a pastures comunals durant la temporada de cultiu.<\/span>36<\/span><\/sup> Despr\u00e9s de la collita, va prevaler el costum del dret de rostoll (vaine p\u00e2ture), cosa que significava que els animals podien rec\u00f3rrer els camps, pasturant sobre els rostolls i deixant caure els fems. Les tanques eren incompatibles amb el dret de rostoll. La temporada de pasturatge obert va ser curta, ja que l\u2019aparici\u00f3 de la neu profunda normalment obligava els habitants a alimentar el seu bestiar en r\u00e8gim d\u2019estabulaci\u00f3 durant la major part de l\u2019hivern. Despr\u00e9s, amb l’arribada del desgla\u00e7 primaveral, l’arada i la sembra es van convertir en prioritats urgents i es va prohibir oficialment els animals als camps. En algunes localitats, va ser el senyor qui va anunciar les dates en qu\u00e8 es podien deixar anar els animals als camps despr\u00e9s de la collita i quan calia confinar-los. Despr\u00e9s de sembrar el gra a la primavera, per\u00f2, corresponia als propietaris de bestiar mantenir els seus animals sota control i fora dels camps plantats.<\/span>37<\/span><\/sup><\/p>\n

Tot i que el Canad\u00e0 franc\u00e8s generalment va separar-se de les col\u00f2nies brit\u00e0niques en exigir als propietaris de bestiar que els controlessin en lloc de posar la responsabilitat als agricultors per protegir els seus camps amb tanques, hi va haver certa ambig\u00fcitat a la pr\u00e0ctica. Per b\u00e9 que tenien el dret de confiscar el bestiar rondaire i disparar els porcs a la seva propietat, els agricultors van comen\u00e7ar a erigir tanques en les seves estretes finques per evitar incursions des de la cal\u00e7ada. El 1725, l’administraci\u00f3 colonial va demanar als habitants que tanquessin els seus camps, tot i que els propietaris de bestiar seguien sent responsables dels danys fins i tot en terrenys no tancats.<\/span>38<\/span><\/sup> Cada vegada es van tancar m\u00e9s camps, per\u00f2 moltes terres van romandre sense tancar en el moment de la conquesta brit\u00e0nica del Canad\u00e0.<\/span>39<\/span><\/sup><\/p>\n

Les pastures comunals eren una caracter\u00edstica b\u00e0sica de la ramaderia a moltes zones de la Nova Fran\u00e7a. Els comunals es trobaven normalment a les zones pantanoses i baixes adjacents al riu o a les moltes illes que esquitxaven el Sant Lloren\u00e7; aquestes \u00faltimes eren particularment convenients, ja que l\u2019aigua ajudava a mantenir els animals confinats i fora de perill dels depredadors. Els comunals del Canad\u00e0 funcionaven de manera similar que els de la Nova Anglaterra colonial, excepte que aqu\u00ed estaven sotmesos a controls i exaccions senyorials. L\u2019acc\u00e9s sempre era limitat i, de vegades, era impugnat. Normalment, els b\u00e9ns comunals a la vora del riu nom\u00e9s estaven disponibles per als propietaris de propietats adjacents, no per als habitants m\u00e9s llunyans, i normalment era inseparable de la propietat de la terra (per tant, els drets de pastura no es podien vendre ni arrendar a forasters, com era el cas en algunes ciutats de Nova Anglaterra). En alguns casos, el senyor va establir els b\u00e9ns comunals abans de l\u2019assentament i despr\u00e9s va cobrar als censataris una quota anual o <\/span>corv\u00e9e<\/i><\/span> (servei de treball) pels drets de pastura; en altres casos, els colons locals semblen haver pres la iniciativa d\u2019establir una pastura comunal.<\/span>40<\/span><\/sup> Els drets comunals van demostrar ser la poma de la disc\u00f2rdia entre els habitants, i tamb\u00e9 van ser un focus de conflicte entre els camperols i els terratinents, mentre els senyors lluitaven per imposar la seva autoritat i extreure ingressos de les pastures comunit\u00e0ries.<\/span>41<\/span><\/sup><\/p>\n

Si podem generalitzar sobre els tancaments i els b\u00e9ns comunals interiors a les primeres etapes de l\u2019ocupaci\u00f3 europea d\u2019Am\u00e8rica del Nord, seria just dir que els colons reclamaven la terra de vegades com a fam\u00edlies individuals que cultivaven granges aut\u00f2nomes, de vegades com a comunitat que comparteix l’espai donat i els seus recursos. Normalment, hi havia una combinaci\u00f3 de “propietat privada” i gesti\u00f3 col\u00b7lectiva. Paga la pena fer un balan\u00e7 dels assentaments comunals del<\/span>s<\/span> colons, encara que nom\u00e9s sigui per desafiar la tend\u00e8ncia lockeana i neo-lockeana a equiparar la colonitzaci\u00f3, el tancament i la privatitzaci\u00f3. Al mateix temps, cal recon\u00e8ixer que des del punt de vista de la despossessi\u00f3 nativa, el saldo dels b\u00e9ns totalment tancats contra els b\u00e9ns comunals interns pot no tenir una import\u00e0ncia significativa. On la terra era netejada i delimitada per a l\u2019\u00fas dels colons, els nadius eren generalment exclosos, sigui camp obert o no.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed i tot<\/span>, l\u2019extensi\u00f3 territorial de l\u2019artigatge colonial era realment bastant limitat durant les primeres fases de la colonitzaci\u00f3 i, atesa la terrible despoblaci\u00f3 provocada per la propagaci\u00f3 de malalties del Vell M\u00f3n, no sempre causaven grans dislocacions per si mateixos. En molts llocs, els nadius acollien colons. “En general, professen que els agrada molt que vinguem i plantem aqu\u00ed”, va escriure el purit\u00e0 de Nova Anglaterra Francis Higginson, “en part perqu\u00e8 hi ha una gran abund\u00e0ncia de terreny que no poden posseir ni fer servir, i en part perqu\u00e8 la nostra pres\u00e8ncia ser\u00e0 un ajut per a ells quan ho desitgin, com tamb\u00e9 una defensa dels seus enemics, amb la qual cosa (dic) abans de comen\u00e7ar aquesta plantaci\u00f3, sovint estaven en perill.\u201d<\/span>42<\/span><\/sup> Aix\u00f2 no era una il\u00b7lusi\u00f3 totalment imperialista; tamb\u00e9 va ser un reflex del fet que les “plantacions” es podrien integrar, almenys en teoria, en comunals ind\u00edgenes existents com a part d’una extensa xarxa de llocs i recursos governats per normes d’acc\u00e9s reconegudes. \u00d2bviament, la \u201cmillora\u201d de la terra tendia a minar la subsist\u00e8ncia nativa a llarg termini a mesura que creixien els assentaments de colons i el medi ambient es transformava progressivament. Per\u00f2 avan\u00e7ar-se a l\u2019ecumene tancat, a moltes parts del Nou M\u00f3n implicava b\u00e9ns comunals exteriors colonials: una zona de ca\u00e7a de colons, de tala de fusta, de recol\u00b7lecci\u00f3 i sobretot de pasturatge que possiblement era un agent de despossessi\u00f3 m\u00e9s significatiu que els camps i tanques comunament associats amb l\u2019assentament colonial.<\/span><\/p>\n

EL QUE ABANS ES CONEIXIA<\/span> als Estats Units com a “frontera” es pot redefinir com la zona de conflicte entre els b\u00e9ns comunals ind\u00edgenes i els b\u00e9ns comunals colonials (exteriors). Aquests dos b\u00e9ns comunals no eren llocs diferents, sin\u00f3 m\u00e9s aviat costums i normes que competien per regular l’\u00fas d’un espai determinat i els seus recursos. En \u00e0mplies zones de la Nova Espanya, la intrusi\u00f3 d\u2019un nou comunal colonial en els b\u00e9ns comunals ind\u00edgenes preexistents va ser fonamental per a la despossessi\u00f3 dels pobles indis als segles XVI, XVII i XVIII. Inicialment, la conquesta espanyola de M\u00e8xic va deixar la pagesia nativa en possessi\u00f3 de les seves terres sota tinences que conservaren moltes de les seves caracter\u00edstiques precolombines. Una c\u00e8dula real de 1532 \u00e9s categ\u00f2rica: \u201cEls indis continuaran posseint les seves terres, tant de conreu com de pasturatge, perqu\u00e8 no els falti el necessari\u201d.<\/span>43<\/span><\/sup> Els conqueridors van ser atrets cap a les noves ciutats espanyoles, obtenint productes, ingressos, i m\u00e0 d’obra del camp natiu mitjan\u00e7ant l’operaci\u00f3 de sistemes de tributaci\u00f3 i servei de treball derivats dels costums tant de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica com de Mesoam\u00e8rica. L\u2019expansi\u00f3 de la propietat colonial cap al que havia estat el camp ind\u00edgena va comen\u00e7ar de deb\u00f2 nom\u00e9s una o dues generacions despr\u00e9s de la conquesta, amb el fort declivi del nombre d\u2019ind\u00edgenes i la creixent demanda de productes agr\u00edcoles que va acompanyar el creixement de la mineria de plata. En aquestes circumst\u00e0ncies, es va fer molt rendible criar vaques, ovelles, cavalls i mules, cosa que va portar als emprenedors espanyols a invertir en grans explotacions ramaderes i a dirigir la seva atenci\u00f3 a les terres de pasturatge potencials allunyades dels centres d\u2019assentament colonial.<\/span><\/p>\n

L\u2019Espanya peninsular va proporcionar un model de pr\u00e0ctiques de ramaderia a aquesta col\u00f2nia nord-americana. En un pa\u00eds que, com M\u00e8xic, contenia extenses zones de terreny accidentat i sec, gran part conquerides a l\u2019Al-\u00c0ndalus i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, encara formant part del domini reial, la ramaderia i la cria d\u2019ovelles solien dependre de camps oberts i transhum\u00e0ncia. Gran part del pa\u00eds no nom\u00e9s es classificava com a muntanyes d\u2019acc\u00e9s obert (zones muntanyoses i \u201cermes\u201d), sin\u00f3 que la carta de privilegis atorgada a la <\/span>Mesta<\/i><\/span> (una mena de sindicat de ramaders a la Corona de Castella) “garantia el dret d\u2019utilitzar terres ermes i sense conrear, sense distingir entre terrenys privats i p\u00fablics”. Al voltant de l\u2019\u00e8poca de la colonitzaci\u00f3 de la Nova Espanya, els monarques dels Habsburg animaven els ramaders de la mare p\u00e0tria amb privilegis que els permetien un acc\u00e9s gaireb\u00e9 il\u00b7limitat a l\u2019aigua i a les pastures al llarg de les rutes de transhum\u00e0ncia. Els agricultors espanyols es queixaven constantment dels danys causats pels ramats migratoris.<\/span>44<\/span><\/sup><\/p>\n

Les autoritats de la Nova Espanya van trobar perfectament normal que les ovelles i les vaques s\u2019estenguessin entre els prats i els vessants muntanyosos de la col\u00f2nia, sempre que no afectessin els camps plantats d\u2019ind\u00edgenes o colons. En conseq\u00fc\u00e8ncia, van comen\u00e7ar a concedir \u00e0mplies extensions de pastures, anomenades <\/span>estancias<\/i><\/span>, situades dins de zones no ocupades. Aquests podrien ser grans: se suposava que una <\/span>estancia<\/i><\/span> de bestiar major (vaques o cavalls) mesurava m\u00e9s de 4.000 acres, mentre que una <\/span>estancia<\/i><\/span> de bestiar menor (ovelles o cabres) tenia uns 2.000 acres, per\u00f2 al principi no implicaven res semblant a la propietat \u201cplena\u201d de la terra.<\/span>45<\/span><\/sup> Per exemple, la hisenda jesu\u00efta de Santa Ll\u00facia, una col\u00b7lecci\u00f3 de diverses <\/span>estancias<\/i><\/span> d\u2019ovelles, es va descriure el 1576 com contenint herba, brolladors, estanys i abeuradors repartits en 70 quil\u00f2metres quadrats. Tanmateix, els pobles indis ve\u00efns, que feia temps que utilitzaven aquestes zones per recol\u00b7lectar arrels, herbes i sal i per ca\u00e7ar \u00e0necs i oques silvestres, van mantenir el control sobre aquests recursos particulars.<\/span>46<\/span><\/sup> En altres llocs, algunes pastures es van concedir com a agostejadors, \u00e9s a dir, que nom\u00e9s es podrien utilitzar entre desembre i maig, quan els ind\u00edgenes que vivien a la zona suposadament no cultivaven.<\/span>47<\/span><\/sup> La concessi\u00f3 d\u2019una <\/span>estancia<\/i><\/span> donava poc m\u00e9s que drets de pastura, i nom\u00e9s per una classe espec\u00edfica de bestiar; aquests drets de propietat eren exclusius nom\u00e9s en la mesura que mantenien fora d\u2019altres ramaders. I fins i tot aquests drets restringits podrien ser dif\u00edcils d\u2019aplicar, ja que les <\/span>estancias<\/i><\/span> no tenien l\u00edmits clarament designats. \u201c<\/span>Mercedes<\/i><\/span> [concessions] invariablement especificava un lloc i estipulava una mida. Les fronteres, fins i tot en el rar cas que els destinataris es limitessin a les condicions de la concessi\u00f3, eren sovint el dolor\u00f3s resultat de la pr\u00e0ctica de l\u2019ocupaci\u00f3, el punt d\u2019equilibri entre dues forces que empenyien en direccions oposades. Quan l\u2019Estat va transmetre formalment una <\/span>merced<\/i><\/span>, el focus estava en el lloc anomenat al document, on es donava possessi\u00f3 simb\u00f2lica de terres en el millor dels casos nom\u00e9s vagament delimitades\u201d.<\/span>48<\/span><\/sup><\/p>\n

Per tant, les concessions d\u2019<\/span>estancias<\/i><\/span> tenien m\u00e9s naturalesa de llic\u00e8ncies per fer un \u00fas particular de les parts dels b\u00e9ns comunals. I atesa l\u2019abs\u00e8ncia de tanques i les tend\u00e8ncies expansives dels ramats pasturants, les extensions concedides pels funcionaris colonials servien de base central per a la ramaderia que depenia d\u2019un comunal m\u00e9s ampli. Escriu William Taylor: \u201cEl costum espanyol de despla\u00e7ar bestiar entre pastures de muntanya i terres baixes i el principi del pasturatge com\u00fa, pel qual les terres desocupades estaven obertes per a tot bestiar privat, significaven que les explotacions espanyoles eren fluides i sense l\u00edmits espec\u00edfics. Sovint no es confirmaven per escrit durant uns quants anys”.<\/span>49<\/span><\/sup> Una versi\u00f3 espanyola dels b\u00e9ns comunals, basada principalment en la distribuci\u00f3 de bestiar, s’estava superposant a b\u00e9ns comunals natius preexistents.<\/span><\/p>\n

La nova legislaci\u00f3 espanyola sobre pasturatge i concessions de terres sempre va tenir en compte els interessos dels pobles nadius. Des dels primers anys de govern colonial, es va garantir als indis no nom\u00e9s els seus camps de conreu, sin\u00f3 tamb\u00e9 un dret igual, juntament amb els espanyols, als recursos de les muntanyes, les aig\u00fces i els boscos que constitu\u00efen l\u2019erm comunal de M\u00e8xic.<\/span>50<\/span><\/sup> Una vegada i una altra al llarg dels segles colonials, es van reduir les lleis i les ordres demanant als ramaders que s\u2019asseguressin que les seves exist\u00e8ncies no soscavessin els mitjans de subsist\u00e8ncia dels natius i amena\u00e7aven de revocar les concessions que transgredissin les terres dels natius.<\/span>51<\/span><\/sup> Aquestes regulacions no eren lletra morta -van sorgir casos en qu\u00e8 els nadius van perseguir amb \u00e8xit la reparaci\u00f3 legal- per\u00f2 tampoc van constituir una barrera suficient per evitar la despossessi\u00f3 massiva de la poblaci\u00f3 ind\u00edgena. La colonitzaci\u00f3 va crear condicions favorables a les ambicions dels ramaders despietats que estaven decidits a expandir les seves empreses a costa dels indis. Atacats per onades successives de malalties epid\u00e8miques, el nombre d\u2019ind\u00edgenes va caure dr\u00e0sticament al llarg del segle XVI. Per empitjorar les coses, grans ramats de bestiar salvatge i cavalls es van estendre cap al nord abans dels conquistadors humans, minant la fr\u00e0gil ecologia i, per tant, la subsist\u00e8ncia \u00edndia al nord de Nova Espanya.<\/span>52<\/span><\/sup> Hi va haver una dislocaci\u00f3 massiva per als supervivents, maltractats per les exig\u00e8ncies econ\u00f2miques del tribut i obligats, en alguns casos, a traslladar-se en assentaments concentrats anomenats <\/span>congregaciones<\/i><\/span>, per dirigir-los i cristianitzar-los millor.<\/span>53<\/span><\/sup> Com a resultat, els colonitzadors podrien reclamar de manera plausible que grans extensions de terreny, fins fa poc en mans de comunitats natives, estaven ara desocupades i abandonades. All\u00e0 on es mantenien els indis, la subjugaci\u00f3 i la pobresa van dificultar (encara que de cap manera fer impossible) resistir els poderosos. A m\u00e9s, la seva pr\u00f2pia subsist\u00e8ncia es va veure minada en algunes zones pels efectes ambientals del pasturatge excessiu.<\/span><\/p>\n

Amb un farratge il\u00b7limitat sempre disponible m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019horitz\u00f3 i amb pocs depredadors per controlar el seu nombre, el bestiar bov\u00ed, ov\u00ed i capr\u00ed introdu\u00eft pels ramaders espanyols va prosperar i es va reproduir a un ritme sorprenent. Elinor Melville es refereix a l’explosi\u00f3 d’herb\u00edvors en entorns tan verges com a “irrupci\u00f3 ungulada” i, en un estudi sobre la cria d’ovelles al Valle del Mezquital, explica els profunds efectes ecol\u00f2gics d’aquesta r\u00e0pida presa de control del paisatge pels ovins. El contrast “abans i despr\u00e9s” que all\u00f2 va representar no podria ser m\u00e9s sorprenent. \u201cQuan els europeus van entrar per primera vegada en aquestes <\/span>\u00e0mplies<\/span> planes i grans valls, van veure un paisatge que havia estat modelat per segles d\u2019ocupaci\u00f3 humana. Era un mosaic agr\u00edcola f\u00e8rtil, densament poblat i complex, format per extensos camps de conreu, boscos i herbassars aut\u00f2ctons; de canals de reg, preses, terrasses i pedreres calc\u00e0ries. Els boscos de roures i pins van cobrir els turons, i les fonts i els rierols van subministrar amplis sistemes de reg.” Un cop adm\u00e8s el bestiar menor, la fr\u00e0gil flora va ser delmada r\u00e0pidament, el s\u00f2l erosionat i la regi\u00f3 es va transformar en un <\/span>semidesert<\/span> de cactus i mesquite, amb prou feines donant suport a un grapat d\u2019ind\u00edgenes indigents, \u201cmenjadors d\u2019escarabats, xinxes i del fruit del cactus nopal\u201d.<\/span>54<\/span><\/sup> En altres regions, els efectes ambientals del pasturatge van ser menys dram\u00e0tics, per\u00f2 a tot arreu les vaques i les ovelles deambulaven, el paisatge va canviar i els mitjans de vida dels indis es van veure afectats.<\/span><\/p>\n

En les pastures seques i tamb\u00e9 en algunes regions de boscos tropicals, s\u2019estaven forma<\/span>n<\/span>t b\u00e9ns comunals colonial<\/span>s<\/span> i la seva extensi\u00f3 espacial no parava de cr\u00e9ixer.<\/span>55<\/span><\/sup> Aquests b\u00e9ns comunals es van conformar mitjan\u00e7ant la legislaci\u00f3 colonial i les pr\u00e0ctiques de concessi\u00f3 de terres, aix\u00ed com pels efectes del canvi ecol\u00f2gic i els moviments demogr\u00e0fics. No se suposava que els erms comunals fossin destinats \u00fanicament a l\u2019\u00fas dels espanyols: la llei era expl\u00edcita pel que fa al dret dels ind\u00edgenes als recursos de les muntanyes i les terres ermes. Per descomptat, aquestes zones m\u00e9s enll\u00e0 de les terres de la vall intensament cultivades ja formaven part dels b\u00e9ns comunals d\u2019una comunitat ind\u00edgena o d\u2019una altra, l\u2019\u00fas de la seva fusta, aigua, ca\u00e7a i plantes medicinals i arrels estaven governades per les regles d\u2019acc\u00e9s locals. Els b\u00e9ns comunals colonials no necess\u00e0riament anul\u00b7laven els b\u00e9ns comunals ind\u00edgenes, per\u00f2 podrien soscavar-lo molt greument, sobretot perqu\u00e8 aquests b\u00e9ns comunals colonials abusaven del pasturatge a cel obert. Melville resumeix molt b\u00e9 el quid del conflicte: \u201cAleshores, com avui, el pasturatge comunal nom\u00e9s funciona quan totes les parts estan d\u2019acord amb les normes que regulen l\u2019\u00fas de determinades zones de la terra; per\u00f2 els espanyols consideraven totes les terres no sembrades de conreus com a possibles terres de pasturatge i, com a conqueridors, els pastors espanyols es podien permetre el luxe d\u2019ignorar les seves pr\u00f2pies lleis i costums quan els <\/span>convenia\u201d<\/span>56<\/span><\/sup>. Tot i que els indis lluitaven per protegir els seus cultius i el seu acc\u00e9s als recursos cada vegada m\u00e9s redu\u00efts de les terres aspres, en realitat, era una lluita desigual per preservar els seus b\u00e9ns ind\u00edgenes contra l’expansi\u00f3 agressiva dels b\u00e9ns comunals colonials.<\/span><\/p>\n

Arran d\u2019aquest xoc desigual de b\u00e9ns comunals, va sorgir un proc\u00e9s de formaci\u00f3 de propietats privades que semblava una mica el tancament de terres. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria de l\u2019ascens i consolidaci\u00f3 de l\u2019<\/span>hacienda<\/i><\/span> mexicana. El terme <\/span>hacienda<\/i><\/span> tenia originalment un significat financer i al M\u00e8xic del segle XVI va arribar a estar vinculat a empreses ramaderes comercials. En la mesura que l\u2019<\/span>hacienda<\/i><\/span> tenia un objecte concret, no designava una extensi\u00f3 de terra \u2014la ramaderia aleshores era una q\u00fcesti\u00f3 de drets de pasturatge i zones obertes\u2014, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un ramat de bestiar bov\u00ed o ov\u00ed. A mesura que la ramaderia a gran escala es feia cada vegada m\u00e9s rendible i a mesura que les terres de pasturatge d\u2019una regi\u00f3 donada comen\u00e7aven a omplir-se de capacitat, els ramaders prenien mesures per fer valer el control de les parts dels b\u00e9ns comunals colonials, tant per mitjans legals com extralegals, i sovint a costa de les comunitats \u00edndies locals. El proc\u00e9s de formaci\u00f3 de l\u2019<\/span>hacienda<\/i><\/span> va ser crucial per a la intensificaci\u00f3 dels drets de propietat i la progressiva retirada de les terres dels b\u00e9ns comunals colonials. No es tractava simplement d\u2019acumular terres, sin\u00f3 de transformar all\u00f2 que havia comen\u00e7at en poc m\u00e9s que una col\u00b7lecci\u00f3 de llic\u00e8ncies per pasturar en una cosa m\u00e9s semblant a la propietat privada. En un determinat nivell, el domini dels <\/span>hacendados<\/i><\/span> sobre la terra sembla haver-se endurit a trav<\/span>\u00e9<\/span>s de mil i una petites usurpacions, la majoria invisibles per al registre hist\u00f2ric, que mantenien a ratlla altres ramaders i infringien els costums establerts de les comunitats \u00edndies. Per exemple, se suposava que els nadius tenien, per decret expl\u00edcit del govern, el dret de recollir llenya de les forests tant si eren propietat privada com si no; no obstant aix\u00f2, nombrosos casos judicials testifiquen el fet que els propietaris de les hisendes van intentar prohibir l’acc\u00e9s a aquest recurs o cobrar als indis una taxa per tallar fusta.<\/span>57<\/span><\/sup> Era un cas cl\u00e0ssic dels rics prevalent, independentment de la normativa formal, sobre els pobres, els d\u00e8bils i els estigmatitzats racialment. Refor\u00e7ar i legitimar aquestes t\u00e8cniques informals de despossessi\u00f3 va ser un procediment legal institu\u00eft per una corona espanyola amb dificultats econ\u00f2miques.<\/span><\/p>\n

Trobant les seves finances en crisi en els moribunds anys del segle XVI, i amb informes que indicaven que la pol\u00edtica de terres a la Nova Espanya era ca\u00f2tica, Felip II va decretar un procediment judicial, la <\/span>composici\u00f3n<\/i><\/span>, que, a t\u00edtol oner\u00f3s, legitimaria la pr\u00e0ctica actual, regularitzaria els t\u00edtols i establiria l\u00edmits. Al llarg del segle XVII, en conseq\u00fc\u00e8ncia es van concedir <\/span>composiciones<\/i><\/span> als sol\u00b7licitants que tenien algun dret a la propietat de la terra de la corona, en virtut de l\u2019ocupaci\u00f3 real del terreny, tant si aquesta ocupaci\u00f3 havia estat autoritzada com si no. Atesa la import\u00e0ncia dels ingressos en tot el proc\u00e9s, els magistrats podrien tenir una predisposici\u00f3 en acceptar reclamacions flagrantment il\u00b7legals; i malgrat les reiterades instruccions reials per protegir la propietat de l’\u00cdndia, sovint s’emetien <\/span>composiciones<\/i><\/span> per a terres \u00edndies que havien estat ocupades per <\/span>haciendas<\/i><\/span>.<\/span>58<\/span><\/sup> Per completar el proc\u00e9s de composici\u00f3, les terres havien de ser formalment delimitades per un magistrat mitjan\u00e7ant una inspecci\u00f3 sobre el terreny (<\/span>vista de ojos<\/i><\/span>) que implicava la plantaci\u00f3 de marcadors, la mesura de dist\u00e0ncies amb un cord\u00f3 llarg i la creaci\u00f3 d\u2019un pla i escriptura. Segons Fran\u00e7ois Chevalier, el resultat va ser esborrar la distinci\u00f3 entre els diferents tipus de concessions de terres que havien prescrit prop\u00f2sits particulars per als elements components d\u2019una gran finca. \u201cEls drets de propietat reals havien substitu\u00eft els drets d\u2019usdefruit originals, ja que aquests darrers havien estat tipificats en les primeres concessions d\u2019<\/span>estancia<\/i><\/span>\u201d.<\/span>59<\/span><\/sup> Al mateix temps, l\u2019exig\u00e8ncia de la \u201c<\/span>vista de ojos\u201d <\/i><\/span>era un pas crucial per establir l\u00edmits a la terra i registrar el t\u00edtol de la propietat. Les vastes dimensions de les <\/span>haciendas<\/i><\/span> m\u00e9s grans exclo\u00efen les tanques en la majoria dels casos, per\u00f2 en aspectes importants, es tractava d\u2019un proc\u00e9s de tancament dels b\u00e9ns comunals.<\/span><\/p>\n

Els pobles ind\u00edgenes no van ser v\u00edctimes passives en aquest proc\u00e9s. Podien i, en alguns casos, obtenien <\/span>composiciones<\/i><\/span> per a les seves terres i, quan una <\/span>composici\u00f3n<\/i><\/span> infringia els seus b\u00e9ns comunals, les comunitats sovint recorrien a accions directes per defensar les seves terres.<\/span>60<\/span><\/sup> No obstant aix\u00f2, les configuracions de poder eren tals que les <\/span>haciendas<\/i><\/span> tendien a prevaler en moltes regions; de vegades es van engolir assentaments natius sencers, juntament amb els seus camps i comunals. Igual que amb els tancaments cl\u00e0ssics a Anglaterra, la creaci\u00f3 de concessions m\u00e9s exclusives sobre la terra va soscavar la subsist\u00e8ncia dels pobres (indis en aquest cas) i va accelerar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una classe de treballadors agr\u00edcoles amb salaris baixos. A M\u00e8xic, els latifundis ramaders depenien i contribu\u00efen a la creaci\u00f3 d\u2019una for\u00e7a de treball de camperols nadius desposse\u00efts.<\/span>61<\/span><\/sup><\/p>\n

LA COLONITZACI\u00d3 VA PROCEDIR DE MANERA MOLT <\/span>DIFERENT de les<\/span> parts m\u00e9s septentrionals d\u2019Am\u00e8rica del Nord, per\u00f2 aqu\u00ed, tamb\u00e9, un xoc de b\u00e9ns comunals va ser fonamental per a la despossessi\u00f3 de les poblacions aut\u00f2ctones. La ramaderia extensiva i orientada al mercat no era econ\u00f2mica al terreny bosc\u00f3s de l\u2019est d\u2019Am\u00e8rica del Nord, per\u00f2 l\u2019alimentaci\u00f3 forestal encara podia suportar prou animals dom\u00e8stics (sobretot porcs, per\u00f2 tamb\u00e9 vaques) per contribuir significativament a la subsist\u00e8ncia colonial. Davant de les fortes exig\u00e8ncies de neteja de terres i construcci\u00f3 de cases, els colons tendien a deixar que els seus animals s\u2019allunyessin i es defensessin per si mateixos, confiant que podrien reunir els que sobrevisqueren quan fossin necessaris. Inevitablement, alguns animals es van reproduir en la natura i es van fer salvatges. Aquestes pr\u00e0ctiques estaven particularment esteses a la regi\u00f3 de Chesapeake, on els boscos eren relativament oberts, el clima era suau i les recompenses per al cultiu de tabac desaconsellaven una cria acurada; no obstant aix\u00f2, els colons de Nova Anglaterra tamb\u00e9 van permetre vagar animals.<\/span><\/p>\n

A mesura que van arrelar els h\u00e0bits de cultiu a camp obert, les noves col\u00f2nies van aprovar r\u00e0pidament una legislaci\u00f3 que derrocava una llarga tradici\u00f3 jur\u00eddica anglesa que regulava la responsabilitat dels danys a les collites a causa de la depredaci\u00f3 del bestiar. At\u00e8s que l\u2019agricultura d\u2019Europa occidental es basava en el cultiu i la ramaderia de cereals a les proximitats, la seva viabilitat depenia de garantir que la fauna de la granja no destru\u00eds la flora. Els pastors humans i les pastures dels pobles es trobaven entre els dispositius que s\u2019utilitzaven per controlar les b\u00e8sties que pasturaven, per\u00f2 si una vaca es deixava anar a un camp de blat de moro, la legislaci\u00f3 anglesa considerava que la responsabilitat corresponia al propietari de la vaca. Aquest \u00faltim va ser el responsable de mantenir confinats els seus animals, en cas contrari, podia ser demandat per danys i perjudicis. El 1643, la Cambra dels Ciutadans de <\/span>Virg\u00ednia<\/span> va decretar que a partir d\u2019ara corresponia als propietaris de les terres de cultiu erigir tanques per evitar els remugants que vagaven, eliminant efectivament la responsabilitat dels criadors de bestiar per mantenir els seus animals tancats. Una legislaci\u00f3 similar es va aprovar a les col\u00f2nies de Nova Anglaterra.<\/span>62<\/span><\/sup> Aquesta inversi\u00f3 de les normes jur\u00eddiques del Vell M\u00f3n limitaven les poblacions que tendien naturalment a fomentar la ramaderia en llibertat i, per tant, a transformar els b\u00e9ns comunals.<\/span><\/p>\n

Considerant que els observadors anglesos de l\u2019\u00e8poca deploraven com una mena de reversi\u00f3 parcial a la natura la tend\u00e8ncia nord-americana a permetre que els animals deambulin mentre es concentren els esfor\u00e7os en el desenvolupament de les terres cultivables, Virginia Anderson demostra que aquesta pr\u00e0ctica va tenir un paper important en la despossessi\u00f3 dels ind\u00edgenes al llarg de les vores de l’Am\u00e8rica del Nord anglesa.<\/span>63<\/span><\/sup> Depenent del nombre d\u2019animals del Vell M\u00f3n en general, els efectes sobre la subsist\u00e8ncia dels indis podrien anar des del simplement molest fins al completament devastador. De vegades, el bestiar menjava collites de peu; els porcs robaven aliments emmagatzemats o desenterraven clo\u00efsses a les platges. Com a M\u00e8xic, la trepitjada de les pe\u00fclles i un pasturatge excessiu podria provocar canvis ambientals que afectessin els c\u00e9rvols i altres poblacions de ca\u00e7a, alhora que estenien males herbes i contribu\u00efen a l\u2019erosi\u00f3 del s\u00f2l; per empitjorar les coses, el bestiar va actuar com un vector per propagar malalties del Vell M\u00f3n entre humans i altres animals.<\/span>64<\/span><\/sup> Els nadius es van queixar amargament dels perjudicis que van patir a causa de la cria ocasional dels colons. A Nova Anglaterra, es van fer esfor\u00e7os a les primeres d\u00e8cades per ajudar els indis a tancar els seus camps, i els tribunals de vegades concedien indemnitzacions per danys a les collites; tot i que els efectes d\u2019aquestes mesures poden haver estat lleugers, s\u00ed que van implicar un sentit de responsabilitat dels colons, cosa que va estar gaireb\u00e9 totalment absent a les col\u00f2nies del sud. <\/span>65<\/span><\/sup> A m\u00e9s, amb el pas del temps i l\u2019augment de les tensions entre colons i els aut\u00f2ctons a Nova Anglaterra i el Chesapeake, els colons es van preocupar cada vegada menys pels efectes dels seus animals sobre els mitjans de subsist\u00e8ncia aut\u00f2ctons, fins al punt que alguns realment dirigien els seus cavalls i vaques cap als camps indis en un esfor\u00e7 deliberat per allunyar els nadius i fer-se amb les seves terres.<\/span>66<\/span><\/sup><\/p>\n

Permetre que les vaques i els porcs s\u2019alimentessin al bosc era clarament alguna cosa m\u00e9s que una transacci\u00f3 entre un colon i l\u2019entorn natural. El fonamental per a la viabilitat d\u2019aquest sistema tan poc met\u00f2dic era el sup\u00f2sit que una vaca o un porc seguien sent propietat d\u2019alg\u00fa all\u00e0 on podrien vagar. A la pr\u00e0ctica, la identificaci\u00f3 de determinades b\u00e8sties podria ser incerta, i el robatori era abundant, malgrat les severes sancions prescrites per les lleis colonials; a m\u00e9s, molts animals es van fer completament salvatges i van generar incertesa sobre la frontera entre la ca\u00e7a salvatge i els b\u00e9ns mobles. Per\u00f2 aquestes anomalies nom\u00e9s van fer que els colons fossin m\u00e9s insistents en l\u2019estatus del bestiar com a propietat, observa Virginia Anderson; assenyala, a m\u00e9s, que el pasturatge obert representava una reivindicaci\u00f3 a <\/span>la mateixa terra<\/span>: “Els colonitzadors, efectivament, es van apropiar de les terres comunals dels indis per a fer-los servir com als seus propis b\u00e9ns comunals”.<\/span>67<\/span><\/sup><\/p>\n

Aquest punt mereix ser subratllat. Els colons reclamaven alguna cosa m\u00e9s que el bestiar que ells mateixos havien introdu\u00eft en aquesta regi\u00f3. El territori on es trobaven els seus animals ja era una mena de b\u00e9 comunal; en una intricada geografia de la qual nom\u00e9s albirem visions fosques a trav\u00e9s de fonts europees, fam\u00edlies ind\u00edgenes, bandes i tribus mantenien els drets d’acc\u00e9s als recursos d’aquesta regi\u00f3. Quan els colons van proclamar, en efecte, que els c\u00e9rvols, peixos i fustes dels indis estaven oberts a tothom, inclosos els colons, per\u00f2 els porcs i les vaques que rondaven per aquests mateixos boscos eren propietat privada, de fet, estaven intentant una apropiaci\u00f3 a l’engr\u00f2s. M\u00e9s enll\u00e0 de les limitades clarianes que van ocupar i cultivar els anglesos, afirmaven el control sobre una zona m\u00e9s gran que correspondria a l\u2019”erm” de l’Europa rural. Es permetia als indis viure aqu\u00ed i mantenir-se el millor possible, per\u00f2 les normes que regulen l’acc\u00e9s als recursos serien les dels colons. A la pr\u00e0ctica, el marge de subsist\u00e8ncia podria reduir-se fins a fer-lo gaireb\u00e9 desapar\u00e8ixer pels indis que vivien als b\u00e9ns comunals colonials. A Maryland, un l\u00edder natiu anomenat Mattagund es va dirigir a les autoritats en aquests termes: “Les vostres vaques i porcs ens fan mal, us acosteu massa a nosaltres per viure i ens condu\u00efu d’un lloc a un altre. No podem volar m\u00e9s lluny, feu-nos saber on viure i com estar segurs en el futur dels porcs i de les vaques\u201d.<\/span>68<\/span><\/sup> Aqu\u00ed, com a la Nova Espanya, els b\u00e9ns comunals funcionaven com un instrument primordial de despossessi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Una difer\u00e8ncia crucial que distingia el \u201cmalbaratament\u201d com\u00fa de muntanyes i erms d\u2019Europa dels b\u00e9ns comunals colonials d\u2019Am\u00e8rica va ser l\u2019estabilitat b\u00e0sica dels primers i la din\u00e0mica expansionista incansable dels segons. El sentiment de persecuci\u00f3 de Mattagund no era cap il\u00b7lusi\u00f3. Al llarg dels segles, els pobles ind\u00edgenes en un front ampli i en constant moviment sentirien els efectes de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019invasors de quatre potes fins i tot abans que la varietat de dues potes esdevingu\u00e9s una pres\u00e8ncia assentada. El proc\u00e9s \u00e9s familiar en els seus grans contorns -onades d\u2019immigrants, acompanyats del seu bestiar, que busquen cada vegada m\u00e9s terres per establir-se- per\u00f2 Anderson assenyala que, a part de l\u2019explosi\u00f3 demogr\u00e0fica, <\/span>el mateix farratge<\/span> dels animals produ\u00efa tend\u00e8ncies <\/span>expansionistes, ja que<\/span> els danys ambientals inseparables del pasturatge excessiu els van induir a anar cada vegada m\u00e9s lluny a la recerca de suculents herbatges. Un assalt de diverses esp\u00e8cies contra els b\u00e9ns comunals nadius realment estava en marxa a mesura que els b\u00e9ns comunals colonials van avan\u00e7ar per tota la superf\u00edcie del continent, provocant un moviment de tancament colonial que pr\u00e0cticament no va deixar espai als indis.<\/span><\/p>\n

No cal dir que els nadius no van renunciar als seus b\u00e9ns comunals sense lluitar. No hi ha manera de saber amb quina freq\u00fc\u00e8ncia es van matar porcs i vaques vagabunds, <\/span>sigui per la seva carn o<\/span> com a repres\u00e0lia per danyar els cultius o els magatzems d’aliments. Els indis van fer esfor\u00e7os per negociar un \u00fas compartit de la terra, per\u00f2 quan els colons es van negar a cooperar i quan van augmentar les tensions locals, els animals dom\u00e8stics eren sovint objectius de destrucci\u00f3. Els casos m\u00e9s dram\u00e0tics i millor documentats es van produir en \u00e8poques de guerres colonials, quan els ind\u00edgenes van sacrificar el bestiar amb un entusiasme que suggeria un ressentiment acumulat. Durant la resist\u00e8ncia powhatana de 1622, els ind\u00edgenes “van atacar les aus de corral, porcs, vaques, cabres i cavalls de les quals van matar un gran nombre”. La guerra del rei Felip va esclatar a Nova Anglaterra el 1675, en part a causa de les queixes natives pel bestiar; com en el conflicte anterior al Chesapeake, les b\u00e8sties dom\u00e8stiques es van convertir en un objectiu principal per als atacs indis.<\/span>69<\/span><\/sup><\/p>\n

Si la Nova Espanya i les col\u00f2nies angleses presenten hist\u00f2ries paral\u00b7leles d\u2019uns b\u00e9ns comunals exteriors expansius que van facilitar el tancament posterior minant la subsist\u00e8ncia aut\u00f2ctona, la Nova Fran\u00e7a es presenta com un cas oposat. Aqu\u00ed, el clima, el terreny i les realitats demogr\u00e0fiques es van combinar per assegurar que els b\u00e9ns comunals exteriors colonials continuessin sent un factor bastant insignificant. Durant els llargs i freds hiverns que condicionaven la vida i l\u2019agricultura a la vall de Sant Lloren\u00e7, el bestiar va haver de ser alimentat als estables. Aquesta restricci\u00f3, combinada amb la baixa poblaci\u00f3 i el corresponent limitat mercat de productes <\/span>carnis<\/span> i lactis, tendia a mantenir els ramats relativament petits, rarament m\u00e9s que uns pocs caps de bestiar, porcs i cavalls, suficient per proveir les modestes necessitats d\u2019una fam\u00edlia.<\/span>70<\/span><\/sup> Els animals podien pasturar a la terra cultivable poc temps entre la collita i la nevada, i a l\u2019estiu hi havia pastures comunals, t\u00edpicament a la vora del riu o a les illes fluvials. En la mesura que aquests recursos pastorals van resultar insuficients, el dens bosc de con\u00edferes fora de les zones cultivades oferia poc per atreure <\/span>e<\/span>ls herb\u00edvors dom\u00e8stics. A m\u00e9s, deixar els animals abandonats a la seva sort durant tot l’any hauria estat fora de dubte en aquest clima del nord. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es busca en va a trav\u00e9s dels registres de Nova Fran\u00e7a indicis de comunals de colons que afectessin la subsist\u00e8ncia ind\u00edgena. Les queixes, com les que hi ha, no provenen d\u2019indis, sin\u00f3 de colons, que protestaven perqu\u00e8 els gossos dels ind\u00edgenes mataven les seves ovelles.<\/span>71<\/span><\/sup> A les diverses explicacions que s\u2019han avan\u00e7at en el passat per la relaci\u00f3 comparativament pac\u00edfica entre ind\u00edgenes i colons de la Nova Fran\u00e7a (com ara el comer\u00e7 de pells, les baixes poblacions i l\u2019enfocament cat\u00f2lic de la diversitat cultural), podr\u00edem afegir una consideraci\u00f3 addicional: l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019uns b\u00e9ns comunals colonials agressius.<\/span><\/p>\n

LA DESPOSSESSI\u00d3 A TRAV\u00c9S DELS B\u00c9NS COMUNS COLONIALS no es va limitar a l\u2019Am\u00e8rica del Nord colonial del segle XVII; processos similars es van estendre per \u00e0mplies seccions del m\u00f3n als darrers segles.<\/span>72<\/span><\/sup> Els pastors holandesos, que van comen\u00e7ar des del cap de Bona Esperan\u00e7a, van moure els seus ramats cada vegada m\u00e9s a l\u2019interior de Sud\u00e0frica, arrencant el control de vastes praderies als pastors de Khoikhoi sense rec\u00f3rrer significativament als tancaments, les millores o la propietat establerta legalment. En lloc d’aix\u00f2, van confiar en armes de foc, cavalls i llic\u00e8ncies governamentals (“<\/span>loan farms<\/i><\/span>“) per obtenir el control de les fonts vitals d’aigua; els nadius es van allunyar o van acceptar llocs subordinats com a empleats en ranxos controlats per blancs.<\/span>73<\/span><\/sup> Un patr\u00f3 similar es va desenvolupar a tota Austr\u00e0lia al segle XIX, on els criadors d\u2019ovelles condu\u00efen els seus ramats cap al que es considerava una gran pastura comunal interior, independentment de les reclamacions anteriors dels farratgers abor\u00edgens. Com a M\u00e8xic, l’explosi\u00f3 de la poblaci\u00f3 ovina va alterar el paisatge de manera que freq\u00fcentment soscava la subsist\u00e8ncia aut\u00f2ctona; i, com a Sud-\u00e0frica, els pastors blancs sovint monopolitzaven els valuosos subministraments d\u2019aigua. Els abor\u00edgens supervivents van haver d\u2019allunyar-se o acceptar una posici\u00f3 dependent en els marges de la societat de colons, subsistint amb el treball assalariat i la caritat.<\/span>74<\/span><\/sup><\/p>\n

Les altes planes de l\u2019oest dels Estats Units constitueixen una interessant variant d\u2019un patr\u00f3 global del segle XIX. Aqu\u00ed, el desenvolupament ecol\u00f2gic clau que va soscavar la subsist\u00e8ncia i, per tant, la for\u00e7a, de les poblacions ind\u00edgenes va ser la desaparici\u00f3 de les bandades de bisons; davant la fam, els ind\u00edgenes no podien resistir la despossessi\u00f3 i el confinament a les reserves. Moltes causes van contribuir a la destrucci\u00f3 del bis\u00f3. L\u2019expansi\u00f3 des de l\u2019est de la ramaderia a camp obert va jugar un paper important, sobretot en bloquejar l\u2019acc\u00e9s a les zones m\u00e9s humides on els bisons haurien trobat, en cas contrari, <\/span>aliment<\/span> en temps de sequera. L\u2019equitaci\u00f3 aut\u00f2ctona tamb\u00e9 va ser un factor. Havent domesticat per al seu propi \u00fas el primer herb\u00edvor del Vell M\u00f3n que va apar\u00e8ixer enmig d\u2019ells, el cavall, els pobles de les planes van florir inicialment a mesura que la seva ca\u00e7a de bisons es va fer m\u00e9s eficient; a la llarga, per\u00f2, la seva ca\u00e7a excessiva, per no mencionar la pressi\u00f3 que els seus creixents ramats de cavalls posaven sobre els recursos d’herba, van contribuir a la decad\u00e8ncia del bis\u00f3. L\u2019ex\u00e8rcit dels Estats Units va ajudar al llarg del proc\u00e9s, sacrificant estrat\u00e8gicament bisons per debilitar la resist\u00e8ncia \u00edndia. Van caure molts m\u00e9s animals pels ca\u00e7adors euroamericans que subministraven la ind\u00fastria de la pell de b\u00fafal de la d\u00e8cada de 1870 i principis de la d\u00e8cada de 1880. Aquests ca\u00e7adors ben equipats repartien la praderia oberta entre ells i collien pells per milers. Segons el coronel Richard Dodge, “hi ha regulacions no escrites reconegudes com a lleis, que atorguen a cada ca\u00e7ador determinats drets de descobriment i ocupaci\u00f3”. Els ca\u00e7adors industrials i els ramaders van estendre les seves respectives versions dels b\u00e9ns comunals colonials a trav\u00e9s de les \u00e0mplies planes occidentals, fent importants contribucions a l\u2019aniquilaci\u00f3 del bis\u00f3 i a la destrucci\u00f3 dels b\u00e9ns comunals natius.<\/span>75<\/span><\/sup><\/p>\n

Al m\u00f3n real de l\u2019Am\u00e8rica del Nord colonial, la destrucci\u00f3 de formes de propietat ind\u00edgenes i l\u2019establiment de nous r\u00e8gims de propietat colonial no van seguir el patr\u00f3 que suggereixen John Locke i innombrables te\u00f2rics. Am\u00e8rica (per no parlar d\u2019Austr\u00e0lia, Sud-\u00e0frica i Nova Zelanda) no va rebre els europeus com si fos uns b\u00e9ns comuns universals d\u2019acc\u00e9s obert i els colons no van establir inicialment el control de la terra mitjan\u00e7ant procediments semblants al tancament. A la llarga, per descomptat, van apar\u00e8ixer tanques, inspeccions, oficines de registre i altres desenvolupaments associats a la propietat privada i es van assentar nous r\u00e8gims de propietat dels quals els pobles nadius van quedar en gran part exclosos. Per\u00f2 la privatitzaci\u00f3 de la terra no va ser el principal mecanisme pel qual el territori ind\u00edgena quedava en mans dels colonitzadors; quan es va produir aquest tipus de tancament en molts llocs, la despossessi\u00f3 ja era un fet realitzat, gr\u00e0cies <\/span>en gran manera<\/span> a les intromissions dels b\u00e9ns comunals colonials.<\/span><\/p>\n

La descripci\u00f3 err\u00f2nia de John Locke de la formaci\u00f3 de propietats colonials com a tancament d\u2019un gran com\u00fa universal no va ser res m\u00e9s que un error innocent. Va servir tant per esborrar la propietat nativa de la terra al principi com per assimilar l\u2019apropiaci\u00f3 colonial amb \u201cprogr\u00e9s\u201d, per entendre-la tant en el seu sentit agr\u00edcola especialitzat com en el seu significat m\u00e9s general. Posar el focus en el pioner, amb la seva cabana de troncs, la destral i l\u2019arada, en lloc de posar-lo en les vaques, els porcs i les ovelles que va enviar itinerant per les terres comunals natives, t\u00e9 l\u2019efecte d\u2019amagar el negoci central de colonitzar \u201cnoves\u201d terres, \u00e9s a dir, la despossessi\u00f3 dels pobles ind\u00edgenes i la imposici\u00f3 de nous r\u00e8gims de propietat. Per descomptat, es tractava de molt m\u00e9s que les intrusions d\u2019esp\u00e8cies animals estrangeres: el creixement dels b\u00e9ns comunals colonials requeria un desequilibri de poder, el producte, al seu torn, de desenvolupaments tan familiars com la depend\u00e8ncia comercial, les malalties i el despoblament, la viol\u00e8ncia o l\u2019amena\u00e7a de viol\u00e8ncia.<\/span>76<\/span><\/sup> Per tant, la formaci\u00f3 de la propietat i la formaci\u00f3 de l\u2019Estat es van desenvolupar en t\u00e0ndem; eren, en aspectes importants, diferents aspectes del mateix proc\u00e9s.<\/span><\/p>\n

La noci\u00f3 que l\u2019Am\u00e8rica precolombina formava un b\u00e9 com\u00fa universal i que la colonitzaci\u00f3 prenia la forma d\u2019un programa massiu de tancament, que establia propietats en terres on no s\u2019havia sabut tal cosa abans, ha tingut una llarga vida.<\/span>77<\/span><\/sup> Una variant <\/span>procolonialista<\/span> i favorable al tancament es pot rastrejar des de Locke i els seus predecessors fins a la Il\u00b7lustraci\u00f3 escocesa, on va arrelar la idea que la propietat privada era el segell distintiu de la civilitzaci\u00f3 (i la justificaci\u00f3 del domini europeu sobre les societats “rudes” que no tenien aquesta instituci\u00f3), amb la idea moderna que els \u201cdrets de propietat\u201d, en el sentit de concessions fortes i exclusives de la terra, s\u00f3n essencials per al desenvolupament econ\u00f2mic.<\/span>78<\/span><\/sup> Molts escriptors de l\u2019esquerra estan tan inclinats a subscriure la visi\u00f3 de Locke sobre la colonitzaci\u00f3 com tancaments, tot i que en aquest cas s\u2019inverteixen les val\u00e8ncies dels b\u00e9ns comunals i dels tancaments. L\u2019associaci\u00f3 dels \u201cb\u00e9ns comunals\u201d amb els pobres d\u2019Anglaterra i els indis d\u2019Am\u00e8rica, per no mencionar els seus matisos de compartici\u00f3 i cooperaci\u00f3, pot conduir a una visi\u00f3 rom\u00e0ntica que emfatitzi els aspectes <\/span>col\u00b7lectius<\/i><\/span> de la comunalitzaci\u00f3 i ignori la naturalesa exclusiva de la majoria dels b\u00e9ns comunals coneguts a la hist\u00f2ria. Aix\u00ed, l\u2019enfocament pol\u00edtic de l\u2019assaig de Locke \u201cDe la Propietat\u201d s\u2019inverteix a mesura que els b\u00e9ns comunals i els camps oberts d\u2019\u201cAm\u00e8rica\u201d s\u2019idealitzen en lloc de ser denigrats, per\u00f2 la comprensi\u00f3 b\u00e0sica de la colonitzaci\u00f3 encara es pot rastrejar a Locke.<\/span>79<\/span><\/sup> Un sentit m\u00e9s clar de la formaci\u00f3 de la propietat colonial, purgada de la ideologia colonialista, ens exigeix \u200b\u200babandonar el concepte dels b\u00e9ns comuns universals d\u2019acc\u00e9s obert i explorar les maneres en qu\u00e8 diferents sistemes de propietat, cadascun amb les seves pr\u00e0ctiques particulars de comunalitzaci\u00f3, s\u2019enfrontaven en una lluita desigual.<\/span><\/p>\n

1<\/span><\/sup> Peter Linebaugh and Marcus Rediker, The Many\u2010Headed Hydra: Sailors, Slaves, Commoners, and the Hidden History of the Revolutionary Atlantic (Boston, 2000), 44. Consideracions similars de tancaments i colonitzaci\u00f3 es poden trobar a les seg\u00fcents obres: Francis Jennings, The Invasion of America: Indians, Colonialism, and the Cant of Conquest (Chapel Hill, N.C., 1975), 82\u201383; Thomas Flanagan, \u201cThe Agricultural Argument and Original Appropriation: Indian Lands and Political Philosophy,\u201d Canadian Journal of Political Science 22 (1989): 589\u2013602; Gary B. Nash, Red, White, and Black: The Peoples of Early North America, 4th ed. (Upper Saddle River, N.J., 2000), 23; Patricia Seed, American Pentimento: The Invention of Indians and the Pursuit of Riches (Minneapolis, 2001), 32\u201334; Nancy Shoemaker, A Strange Likeness: Becoming Red and White in Eighteenth\u2010Century North America (New York, 2004), 20\u201322; Stuart Banner, How the Indians Lost Their Land: Law and Power on the Frontier (Cambridge, Mass., 2005), 37\u201339, 258\u2013259; Ben Maddison, \u201cRadical Commons Discourse and the Challenges of Colonialism,\u201d Radical History Review, no. 108 (2010): 29\u201348.<\/span><\/p>\n

2<\/span><\/sup> E. P. Thompson, \u201cCustom, Law and Common Right,\u201d in Thompson, Customs in Common (New York, 1991), 164\u2013175. Vegeu tamb\u00e9 Ranajit Guha, A Rule of Property for Bengal: An Essay on the Idea of Permanent Settlement (Durham, N.C., 1996).<\/span><\/p>\n

3<\/span><\/sup> Sobre tancaments anglesos, vegeu R. H. Tawney, The Agrarian Problem in the Sixteenth Century (London, 1912); Joan Thirsk, ed., The Agrarian History of England and Wales, vol. 4: 1500\u20131640 (Cambridge, 1967), chap. 4; J. A. Yelling, Common Field and Enclosure in England, 1450\u20131850 (London, 1977); J. M. Neeson, Commoners: Common Right, Enclosure and Social Change in England, 1700\u20131820 (Cambridge, 1993).<\/span><\/p>\n

4<\/span><\/sup> \u00c9s cert que el llenguatge del “tancament” t\u00e9 un so parroquialment angl\u00e8s, per\u00f2, tot i que els contemporanis poques vegades parlaven d’un “moviment de tancament” en el context de l’Europa continental, els historiadors troben evid\u00e8ncies considerables de desenvolupaments que no s\u00f3n com els canvis que van transformar el camp angl\u00e8s a principis del per\u00edode modern. Marc Bloch, French Rural History: An Essay on Its Basic Characteristics, trans. Janet Sondheimer (Berkeley, Calif., 1966), chap. 6; G\u00e9rard B\u00e9aur, Histoire agraire de la France au XVIIIe si\u00e9cle: Inerties et changements dans les campagnes fran\u00e7aises entre 1715 et 1815 (Paris, 2000), 64\u201383, 300\u2013302; Martina de Moor, Leigh Shaw\u2010Taylor, and Paul Warde, \u201cComparing the Historical Commons of North West Europe: An Introduction,\u201d in de Moor, Shaw\u2010Taylor, and Warde, eds., The Management of Common Land in North West Europe, c. 1500\u20131850 (Turnhout, Belgium, 2002), 15\u201331; Jes\u00fas Garc\u00eda Fern\u00e9ndez, \u201cChamps ouverts et champs cl\u00f4tur\u00e9s en Vieille\u2010Castille,\u201d Annales: \u00c9conomies, soci\u00e9t\u00e9s, civilisations 20, no. 4 (1965): 692\u2013718; Juan Diego P\u00e9rez Cebada and Felipa S\u00e1nchez Salazar, \u201cDestroying the Commons: The Enclosure of Lands in Spain in the \u2018Ancien R\u00e9gime\u2019\u201d (paper presented to the International Association for the Study of Common Property, Brescia, Italy, 2006).<\/span><\/p>\n

5<\/span><\/sup> John Locke, Two Treatises of Government, ed. Peter Laslett (Cambridge, 1960), 133\u2013146.<\/span><\/p>\n

6<\/span><\/sup> James Tully, A Discourse on Property: John Locke and His Adversaries (Cambridge, 1980); Tully, \u201cDifferences in the Interpretation of Locke on Property,\u201d in Tully, An Approach to Political Philosophy: Locke in Contexts (Cambridge, 1993), 118\u2013136. L’argument de Tully desafia la visi\u00f3 de C. B. Macpherson de Locke com a fil\u00f2sof de les relacions de propietat capitalistes. Macpherson, The Political Theory of Possessive Individualism: Hobbes to Locke (Oxford, 1962), chap. 5; Macpherson, \u201cCapitalism and the Changing Concept of Property,\u201d in Eugene Kamenka and R. S. Neale, eds., Feudalism, Capitalism and Beyond (London, 1975), 105\u2013124.<\/span><\/p>\n

7<\/span><\/sup> Locke, Two Treatises of Government, 134.<\/span><\/p>\n

8<\/span><\/sup> \u201cEls boscos i els grans b\u00e9ns comunals fan que els pobres que estan a sobre ells s\u2019assemblin massa als indis,\u201d va escriure John Bellers l\u2019any 1714 (citat a Thompson, \u201cCustom, Law and Common Right,\u201d 165). Vegeu tamb\u00e9 Neeson, Commoners, 30.<\/span><\/p>\n

9<\/span><\/sup> Locke, Two Treatises of Government, 137.<\/span><\/p>\n

10<\/span><\/sup> La insist\u00e8ncia de Locke en el dret d\u2019apropiaci\u00f3 unilateral en l\u2019estat de natura, apropiaci\u00f3 que no requereix el consentiment de ning\u00fa, \u00e9s una caracter\u00edstica que, segons Barbara Arneil, distingeix la seva teoria de la propietat de la d\u2019Hugo Grotius. Arneil, John Locke i Am\u00e8rica: The Defence of English Colonialism (Oxford, 1996), 61\u201362.<\/span><\/p>\n

11<\/span><\/sup> Elinor Ostrom, Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action (New York, 1990), chap. 3; David Feeny, Fikret Berkes, Bonnie J. McCay, and James M. Acheson, \u201cThe Tragedy of the Commons: Twenty\u2010Two Years Later,\u201d Human Ecology 18, no. 1 (1990): 1\u201319; Bonnie J. McCay and Svein Jentoft, \u201cMarket or Community Failure? Critical Perspectives on Common Property Research,\u201d Human Organization 57, no. 1 (1998): 21\u201329.<\/span><\/p>\n

12<\/span><\/sup> James Tully, \u201cRediscovering America: The Two Treatises and Aboriginal Rights,\u201d in Tully, An Approach to Political Philosophy, 137\u2013176.<\/span><\/p>\n

13<\/span><\/sup> Joan Thirsk, \u201cThe Common Fields,\u201d Past & Present, no. 29 (December 1964): 3\u201325. Per obtenir una excel\u00b7lent descripci\u00f3 (en aquest cas en un context colonial americ\u00e0) de la gesti\u00f3 col\u00b7lectiva del bestiar com a acompanyament del cultiu de cereals, vegeu Brian Donahue, The Great Meadow: Farmers and the Land in Colonial Concord (New Haven, Conn., 2004).<\/span><\/p>\n

14<\/span><\/sup> Robert I. Burns, ed., Las Siete Partidas, 5 vols., vol. 3: Medieval Law: Lawyers and Their Work (Philadelphia, 2001), 820\u2013822.<\/span><\/p>\n

15<\/span><\/sup> Vicki Hsueh, \u201cCultivating and Challenging the Common: Lockean Property, Indigenous Traditionalisms, and the Problem of Exclusion,\u201d Contemporary Political Theory 5, no. 2 (2006): 193\u2013214.<\/span><\/p>\n

16<\/span><\/sup> Rebecca Horn, personal communication, March 4, 2009.<\/span><\/p>\n

17<\/span><\/sup> Sobre la tinen\u00e7a de la terra i l’agricultura entre els pobles Nahua del centre de M\u00e8xic, vegeu Charles Gibson, The Aztecs under Spanish Rule: A History of the Indians of the Valley of Mexico, 1519\u20131810 (Stanford, Calif., 1964), chap. 10; H. R. Harvey, \u201cAspects of Land Tenure in Ancient Mexico,\u201d in H. R. Harvey and Hanns J. Prem, eds., Explorations in Ethnohistory: Indians of Central Mexico in the Sixteenth Century (Albuquerque, N.M., 1984), 83\u2013102; S. L. Cline, Colonial Culhuacan, 1580\u20131600: A Social History of an Aztec Town (Albuquerque, N.M., 1986), chap. 8; James Lockhart, The Nahuas after the Conquest: A Social and Cultural History of the Indians of Central Mexico, Sixteenth through Eighteenth Centuries (Stanford, Calif., 1992), chap. 5; Elizabeth Boone, \u201cGlorious Imperium: Understanding Land and Community in Moctezuma’s Mexico,\u201d in David Carrasco and Eduardo Matos Moctezuma, eds., Moctezuma’s Mexico: Visions of the Aztec World (Niwot, Colo., 1992), 159\u2013173; Rebecca Horn, Postconquest Coyoacan: Nahua\u2010Spanish Relations in Central Mexico, 1519\u20131650 (Stanford, Calif., 1997), chap. 5.<\/span><\/p>\n

18<\/span><\/sup> Sobre el concepte de b\u00e9ns comunals ind\u00edgenes a la vall d\u2019Arkansas, vegeu Kathleen DuVal, The Native Ground: Indians and Colonists in the Heart of the Continent (Philadelphia, 2006), 7\u20139. Sobre la prevalen\u00e7a de concessions particulars de recursos al nord-oest del Pac\u00edfic, vegeu Wayne Suttles, ed., Northwest Coast (Washington, D.C., 1990); Richard Daly, Our Box Was Full: An Ethnography for the Delgamuukw Plaintiffs (Vancouver, B.C., 2005); Douglas C. Harris, Landing Native Fisheries: Indian Reserves and Fishing Rights in British Columbia, 1849\u20131925 (Vancouver, B.C., 2008).<\/span><\/p>\n

19<\/span><\/sup> Conrad Heidenreich, Huronia: A History and Geography of the Huron Indians, 1600\u20131650 (Toronto, 1971), 168\u2013171; Bruce G. Trigger, The Children of Aataentsic: A History of the Huron People to 1660 (Montreal, 1976), 34\u201340; Anthony F. C. Wallace, \u201cWoman, Land, and Society: Three Aspects of Aboriginal Delaware Life,\u201d Pennsylvania Archeologist 17, no. 1\u20134 (1947): 1\u201335; Kathleen J. Bragdon, Native People of Southern New England, 1500\u20131650 (Norman, Okla., 1996); Dean R. Snow, The Iroquois (Oxford, 1994).<\/span><\/p>\n

20<\/span><\/sup> William Cronon, Changes in the Land: Indians, Colonists, and the Ecology of New England (New York, 1983), 60\u201368. La terra dels Creeks, diu Claudio Saunt, \u201cno era tant posse\u00efda com usada\u201d. Saunt, A New Order of Things: Property, Power, and the Transformation of the Creek Indians, 1733\u20131816 (New York, 1999), 40\u201342.<\/span><\/p>\n

21<\/span><\/sup> Gabriel Sagard, The Long Journey to the Country of the Hurons, ed. George M. Wrong, trans. H. H. Langton (Toronto, 1939), 103.<\/span><\/p>\n

22<\/span><\/sup> Chrestien Le Clercq, New Relation of Gaspesia, with the Customs and Religion of the Gaspesian Indians, trans. and ed. William F. Ganong (Toronto, 1910), 237.<\/span><\/p>\n

23<\/span><\/sup> Vegeu Tim Ingold, The Appropriation of Nature: Essays on Human Ecology and Social Relations (Manchester, 1986), chap. 6.<\/span><\/p>\n

24<\/span><\/sup> Patricia Albers and Jeanne Kay, \u201cSharing the Land: A Study in American Indian Territoriality,\u201d in Thomas E. Ross and Tyrel G. Moore, eds., A Cultural Geography of North American Indians (Boulder, Colo., 1987), 47\u201391; Theodore Binnema, Common and Contested Ground: A Human and Environmental History of the Northwestern Plains (Norman, Okla., 2001); DuVal, The Native Ground, 9, 203.<\/span><\/p>\n

25<\/span><\/sup> Hi ha una rica literatura, principalment obra d\u2019antrop\u00f2legs, sobre els territoris de ca\u00e7a dels algonquins del nord, tant en el passat lluny\u00e0 com en temps m\u00e9s recents. Els aspectes m\u00e9s destacats inclouen Frank G. Speck, \u201cMistassini Hunting Territories in the Labrador Peninsula,\u201d American Anthropologist 25, no. 4 (1923): 452\u2013457; Eleanor Burke Leacock, The Montagnais \u201cHunting Territory\u201d and the Fur Trade (Menasha, Wis., 1954); Toby Morantz, \u201cHistorical Perspectives on Family Hunting Territories in Eastern James Bay,\u201d Anthropologica, n.s., 28, no. 1\u20132 (1986): 64\u201391; Adrian Tanner, \u201cThe Significance of Hunting Territories Today,\u201d in Bruce Alden Cox, ed., Native People, Native Lands: Canadian Indians, Inuit and Metis (Ottawa, 1987), 60\u201374; Harvey Feit, \u201cLes territoires de chasse algonquiens avant leur \u2018d\u00e9couverte\u2019? \u00c9tudes et histoires sur la tenure, les incendies de for\u00eat et la sociabilit\u00e9 de la chasse,\u201d Recherches am\u00e9rindiennes au Qu\u00e9bec 34, no. 3 (2004): 5\u201322; Colin Scott, \u201cProperty, Practice and Aboriginal Rights among Quebec Cree Hunters,\u201d in Tim Ingold, David Riches, and James Woodburn, eds., Hunters and Gatherers, vol. 2: Property, Power and Ideology (Oxford, 1988), 35\u201351.<\/span><\/p>\n

26<\/span><\/sup> Cronon, Changes in the Land, 48\u201353.<\/span><\/p>\n

27<\/span><\/sup> Richard M. Morse, \u201cSome Characteristics of Latin American Urban History,\u201d American Historical Review 67, no. 2 (January 1962): 327.<\/span><\/p>\n

28<\/span><\/sup> \u201cOrdenanzas hechas para los descubrimientos, nuevas poblaciones y pacificaciones,\u201d July 13, 1573, in Francisco de Solano, ed., Cedulario de tierras: Compilaci\u00f3n de legislaci\u00f3n agraria colonial, 1497\u20131820 (Mexico City, 1991), 220\u2013221. Vegeu tamb\u00e9 Gilbert R. Cruz, Let There Be Towns: Spanish Municipal Origins in the American Southwest, 1610\u20131810 (College Station, Tex., 1988), 112\u2013113; David J. Weber, The Spanish Frontier in North America (New Haven, Conn., 1992), 320.<\/span><\/p>\n

29<\/span><\/sup> Edmund S. Morgan, American Slavery, American Freedom: The Ordeal of Colonial Virginia (New York, 1975), 81\u201382.<\/span><\/p>\n

30<\/span><\/sup> Sumner Chilton Powell, Puritan Village: The Formation of a New England Town (Middletown, Conn., 1963), 92.<\/span><\/p>\n

31<\/span><\/sup> Ibid., 104; Philip J. Greven, Four Generations: Population, Land, and Family in Colonial Andover, Massachusetts (Ithaca, N.Y., 1970), 42.<\/span><\/p>\n

32<\/span><\/sup> David Grayson Allen, In English Ways: The Movement of Societies and the Transferal of English Local Law and Custom to Massachusetts Bay in the Seventeenth Century (Chapel Hill, N.C., 1981).<\/span><\/p>\n

33<\/span><\/sup> Ibid.<\/span><\/p>\n

34<\/span><\/sup> Kenneth A. Lockridge, A New England Town: The First Hundred Years, Dedham, Massachusetts, 1636\u20131736 (New York, 1970), 82.<\/span><\/p>\n

35<\/span><\/sup> Donahue, The Great Meadow, 117\u2013127.<\/span><\/p>\n

36<\/span><\/sup> \u201cReglements de police,\u201d May 11, 1676, in Pierre Georges Roy, ed., Ordonnances, commissions, etc., etc., des gouverneurs et intendants de la Nouvelle\u2010France, 1639\u20131706, 2 vols. (Beauceville, Quebec, 1924), 1: 197. Acords similars van prevaler a gran part de l’Antic R\u00e8gim de Fran\u00e7a; Bloch, French Rural History, 46\u201347.<\/span><\/p>\n

37<\/span><\/sup> Louise Dech\u00eane, Habitants and Merchants in Seventeenth\u2010Century Montreal (Montreal, 1992), 175\u2013177.<\/span><\/p>\n

38<\/span><\/sup> \u201cOrdinance of Superior Council,\u201d August 13, 1725, in Pierre Georges Roy, ed., Inventaire des jugements et d\u00e9lib\u00e9rations du conseil sup\u00e9rieur de la Nouvelle\u2010France de 1717 \u00e9 1760, 7 vols. (Beauceville, Quebec, 1932), 1: 261.<\/span><\/p>\n

39<\/span><\/sup> Dech\u00eane, Habitants and Merchants in Seventeenth\u2010Century Montreal, 177.<\/span><\/p>\n

40<\/span><\/sup> Allan Greer, Peasant, Lord, and Merchant: Rural Society in Three Quebec Parishes, 1740\u20131840 (Toronto, 1985), 11\u201312; Colin M. Coates, The Metamorphoses of Landscape and Community in Early Quebec (Montreal, 2000), 35.<\/span><\/p>\n

41<\/span><\/sup> Vegeu \u201cOrdonnance de Jean Talon,\u201d June 20, 1680, in Roy, Ordonnances, commissions, etc., etc., 1: 266\u2013275.<\/span><\/p>\n

42<\/span><\/sup> Francis Higginson, New\u2010Englands Plantation (1630; repr., New York, 1970), 4.<\/span><\/p>\n

43<\/span><\/sup> Recopilaci\u00f3n de leyes de los reynos de las Indias, 3 vols. (Madrid, 1681), 2: 103, libro 4, titulo 12, ley v, April 4, 1532, as quoted and translated in William B. Taylor, Landlord and Peasant in Colonial Oaxaca (Stanford, Calif., 1972), 67.<\/span><\/p>\n

44<\/span><\/sup> David E. Vassberg, Land and Society in Golden Age Castile (Cambridge, 1984), 11, 36, 79\u201383.<\/span><\/p>\n

45<\/span><\/sup> Gibson, The Aztecs under Spanish Rule, 275\u2013279. Since rocky and swampy land was not counted toward the total, estancias generally covered much larger areas than what the law specified.<\/span><\/p>\n

46<\/span><\/sup> Herman W. Konrad, A Jesuit Hacienda in Colonial Mexico: Santa Lucia, 1576\u20131767 (Stanford, Calif., 1980), 28\u201334.<\/span><\/p>\n

47<\/span><\/sup> Ibid., 62, 85; Jonathan D. Amith, The M\u00f6bius Strip: A Spatial History of Colonial Society in Guerrero, Mexico (Stanford, Calif., 2005), 164.<\/span><\/p>\n

48<\/span><\/sup> Amith, The M\u00f6bius Strip, 186, 188.<\/span><\/p>\n

49<\/span><\/sup> Taylor, Landlord and Peasant in Colonial Oaxaca, 117.<\/span><\/p>\n

50<\/span><\/sup> Recopilaci\u00f3n de leyes de los reynos de las Indias, 2: 113.<\/span><\/p>\n

51<\/span><\/sup> Vegeu, per exemple, Solano, Cedulario de tierras, 173, 177, 198.<\/span><\/p>\n

52<\/span><\/sup> Chantal Cramaussel, Poblar la frontera: La provincia de Santa B\u00e1rbara en Nueva Vizcaya durante los siglos XVI y XVII (Zamora, Mexico, 2006), 309\u2013310.<\/span><\/p>\n

53<\/span><\/sup> Gibson, The Aztecs under Spanish Rule, 281\u2013285.<\/span><\/p>\n

54<\/span><\/sup> Elinor G. K. Melville, A Plague of Sheep: Environmental Consequences of the Conquest of Mexico (Cambridge, 1994), 31, 115.<\/span><\/p>\n

55<\/span><\/sup> Andrew Sluyter, \u201cThe Ecological Origins and Consequences of Cattle Ranching in Sixteenth\u2010Century New Spain,\u201d Geographical Review 86, no. 2 (1996): 161\u2013177; Miguel Aguilar\u2010Robledo, \u201cFormation of the Miraflores Hacienda: Lands, Indians, and Livestock in Eastern New Spain at the End of the Sixteenth Century,\u201d Journal of Latin American Geography 2, no. 1 (2003): 87\u2013110.<\/span><\/p>\n

56<\/span><\/sup> Melville, A Plague of Sheep, 154.<\/span><\/p>\n

57<\/span><\/sup> Eric Van Young, Hacienda and Market in Eighteenth\u2010Century Mexico: The Rural Economy of the Guadalajara Region, 1675\u20131820 (Berkeley, Calif., 1981), 332\u2013333; Recopilaci\u00f3n de leyes de los reynos de las Indias, 2: 113v, libro IV, titulo XVII, \u201cQue los indios puedan cortar madera de los montes para su aprovechamiento,\u201d October 7, 1559.<\/span><\/p>\n

58<\/span><\/sup> Amith, The M\u00f6bius Strip, 95\u201398; Recopilaci\u00f3n de leyes de los reynos de las Indias, 2: 104v, law of June 30, 1646.<\/span><\/p>\n

59<\/span><\/sup> Fran\u00e7ois Chevalier, Land and Society in Colonial Mexico: The Great Hacienda, trans. Alvin Eustis (Berkeley, Calif., 1963), 276. Investigacions posteriors en el camp suggereixen que Chevalier va simplificar una mica aquest proc\u00e9s, passant per alt les regions que no s\u2019ajustaven al patr\u00f3 que va descriure. Eric Van Young, \u201cMexican Rural History since Chevalier: The Historiography of the Colonial Hacienda,\u201d Latin American Research Review 18, no. 3 (1983): 5\u201361.<\/span><\/p>\n

60<\/span><\/sup> Taylor, Landlord and Peasant in Colonial Oaxaca, 84\u201385.<\/span><\/p>\n

61<\/span><\/sup> En una variant de la frontera tardana sobre el patr\u00f3 de despossessi\u00f3 de Nova Espanya a trav\u00e9s de la instrumentalitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns comunals colonials, les poblacions natives de l\u2019Alta Calif\u00f2rnia es van veure obligades, a finals del segle XVIII i principis del XIX, a acceptar el bateig i el r\u00e8gim missioner francisc\u00e0 despr\u00e9s que el bestiar espanyol havia minat la seva subsist\u00e8ncia. Steven W. Hackel, Children of Coyote, Missionaries of Saint Francis: Indian\u2010Spanish Relations in Colonial California, 1769\u20131850 (Chapel Hill, N.C., 2005), 67\u201380.<\/span><\/p>\n

62<\/span><\/sup> Virginia DeJohn Anderson, Creatures of Empire: How Domestic Animals Transformed Early America (New York, 2004), 114; Richard Brandon Morris, Studies in the History of American Law, with Special Reference to the Seventeenth and Eighteenth Centuries, 2nd ed. (Philadelphia, 1959), 208\u2013210; David Thomas Konig, Law and Society in Puritan Massachusetts: Essex County, 1629\u20131692 (Chapel Hill, N.C., 1979), 118.<\/span><\/p>\n

63<\/span><\/sup> Anderson, Creatures of Empire.<\/span><\/p>\n

64<\/span><\/sup> Ibid., 185\u2013190; Cronon, Changes in the Land, 141\u2013150.<\/span><\/p>\n

65<\/span><\/sup> The General Laws and Liberties of the Massachusetts Colony (Cambridge, Mass., 1672), 76\u201377.<\/span><\/p>\n

66<\/span><\/sup> David J. Silverman, Faith and Boundaries: Colonists, Christianity, and Community among the Wampanoag Indians of Martha’s Vineyard, 1600\u20131871 (New York, 2005), 149.<\/span><\/p>\n

67<\/span><\/sup> Anderson, Creatures of Empire, 139\u2013140, 171.<\/span><\/p>\n

68<\/span><\/sup> Ibid., 221. See also James D. Rice, Nature and History in the Potomac Country: From Hunter\u2010Gatherers to the Age of Jefferson (Baltimore, 2009), chap. 6.<\/span><\/p>\n

69<\/span><\/sup> Anderson, Creatures of Empire, 179, 224\u2013240; Virginia DeJohn Anderson, \u201cKing Philip’s Herds: Indians, Colonists, and the Problem of Livestock in Early New England,\u201d William and Mary Quarterly, 3rd ser., 51, no. 4 (October 1994): 601\u2013624.<\/span><\/p>\n

70<\/span><\/sup> Greer, Peasant, Lord, and Merchant, 40\u201342.<\/span><\/p>\n

71<\/span><\/sup> Denys Del\u00e9ge, \u201cMicrobes, animaux et eau en Nouvelle\u2010France,\u201d Globe: Revue internationale d’\u00e9tudes qu\u00e9b\u00e9coises 9, no. 1 (2006): 126; Library and Archives Canada, MG8, A6, Ordonnances des intendants de la Nouvelle\u2010France, May 29, 1751.<\/span><\/p>\n

72<\/span><\/sup> Per con\u00e8ixer b\u00e9 l\u2019extensi\u00f3 i la varietat d\u2019aquest proc\u00e9s als Estats Units i als dominis brit\u00e0nics, que posa l\u2019\u00e8mfasi en l\u2019aspecte de la propietat de l\u2019expansi\u00f3 colonial molt m\u00e9s que en la despossessi\u00f3 dels nadius, vegeu John C. Weaver, The Great Land Rush and the Making of the Modern World, 1650\u20131900 (Montreal, 2003), 264\u2013308.<\/span><\/p>\n

73<\/span><\/sup> Leonard Guelke and Robert Shell, \u201cLandscape of Conquest: Frontier Water Alienation and Khoikhoi Strategies of Survival, 1652\u20131780,\u201d Journal of Southern African Studies 18, no. 4 (1992): 803\u2013824.<\/span><\/p>\n

74<\/span><\/sup> Henry Reynolds, Dispossession: Black Australians and White Invaders (St. Leonards, N.S.W., 1989), chap. 3; Robert Foster, \u201cCoexistence and Colonization on Pastoral Leaseholds in South Australia, 1851\u201399,\u201d in John McLaren, A. R. Buck, and Nancy E. Wright, eds., Despotic Dominion: Property Rights in British Settler Societies (Vancouver, B.C., 2005), 248\u2013265.<\/span><\/p>\n

75<\/span><\/sup> Sobre indis, cavalls i bisons, vegeu Pekka H\u00e9m\u00e9l\u00e9inen, \u201cThe Rise and Fall of Plains Indian Horse Cultures,\u201d Journal of American History 90, no. 3 (December 2003): 833\u2013862. Sobre cacera i ramaderia dels euroamericans, vegeu Andrew C. Isenberg, The Destruction of the Bison: An Environmental History, 1750\u20131920 (New York, 2000), 130\u2013143, Dodge quotation from 133. Per a una an\u00e0lisi de la colonitzaci\u00f3 de les praderies canadenques en termes de formes successives de b\u00e9ns comunals, vegeu Irene Spry, \u201cThe Great Transformation: The Disappearance of the Commons in Western Canada,\u201d in Richard Allen, ed., Man and Nature on the Prairies (Regina, Sask., 1976), 21\u201345.<\/span><\/p>\n

76<\/span><\/sup> Aquesta idea de vegades s\u2019oblida en els enfocaments mediambientals de la hist\u00f2ria que minoren el paper de l\u2019acci\u00f3 humana. Vegeu, per exemple, Alfred W. Crosby, Ecological Imperialism: The Biological Expansion of Europe, 900\u20131900 (New York, 1986).<\/span><\/p>\n

77<\/span><\/sup> Per citar un exemple d\u2019una obra de refer\u00e8ncia recent, vegeu Paul C. Rosier, \u201cLand Tenure,\u201d in Shepard Krech, John Robert McNeill, and Carolyn Merchant, eds., Encyclopedia of World Environmental History (New York, 2004), 751\u2013752.<\/span><\/p>\n

78<\/span><\/sup> Robert A. Williams, Linking Arms Together: American Indian Treaty Visions of Law and Peace, 1600\u20131800 (New York, 1997), 146; Adam Ferguson, An Essay on the History of Civil Society (Edinburgh, 1767), 112\u2013164. Per a l’argument dels drets de propietat moderns, vegeu Douglass C. North and Robert Paul Thomas, The Rise of the Western World: A New Economic History (Cambridge, 1973); Hernando de Soto, The Mystery of Capital: Why Capitalism Triumphs in the West and Fails Everywhere Else (New York, 2000).<\/span><\/p>\n

79<\/span><\/sup> Vegeu, per exemple, Peter Linebaugh, The Magna Carta Manifesto: Liberties and Commons for All (Berkeley, Calif., 2008).<\/span><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He fet aquesta traducci\u00f3 de l’article “B\u00e9ns comunals i tancaments a la colonitzaci\u00f3 d’Am\u00e8rica del Nord” de l’historiador Allan Greer, en el qual s’explica amb molts detalls que la despossessi\u00f3 a Am\u00e8rica del Nord, aix\u00ed com pr\u00e0cticament en tot el m\u00f3n colonitzat, es va produir en gran part a trav\u00e9s del xoc entre b\u00e9ns comunals …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1310"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1310"}],"version-history":[{"count":11,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1322,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1310\/revisions\/1322"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}