{"id":1375,"date":"2021-06-06T20:43:37","date_gmt":"2021-06-06T20:43:37","guid":{"rendered":"http:\/\/elcomu.cat\/?p=1375"},"modified":"2023-08-06T10:01:21","modified_gmt":"2023-08-06T10:01:21","slug":"harim","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2021\/06\/06\/harim\/","title":{"rendered":"Harim"},"content":{"rendered":"

En l\u2019anterior article feia una introducci\u00f3 a la problem\u00e0tica sobre l\u2019estudi de la societat camperola andalusina. Com deia Miquel Barcel\u00f3 en la seva cr\u00edtica a l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, \u00e0mbit al qual ell mateix pertanyia, durant moltes d\u00e8cades s\u2019havia posat el focus en els documents de l\u2019elit o en la documentaci\u00f3 de la conquesta cristiana feta per escrivans que interpretaven a la seva manera all\u00f2 que no entenien1<\/sup><\/a> i s\u2019havien tret unes conclusions que els \u00faltims anys s\u2019estan posant en q\u00fcesti\u00f3, especialment la invisibilitat camperola andalusina que hi ha hagut en la majoria de projectes historiogr\u00e0fics del passat i la perspectiva estrictament urbana, ja que les fonts prim\u00e0ries que s\u2019havien utilitzat fins ara era majorit\u00e0riament la generada pels grups socials urbans que adquirien la renda pagesa, aix\u00ed com els textos geogr\u00e0fics, per exemple els d\u2019Ibn Hawkal i altres, reflectien una visi\u00f3 m\u00e9s detallada de les ciutats i dels rafals i reals pr\u00f2xims a l’urbs, per\u00f2 tractaven molt poc sobre les alqueries. Aquesta queixa de Barcel\u00f3 del 1997, em recorda molt a una que va fer l\u2019historiador Josep Maria Bringu\u00e9 i Portella en un congr\u00e9s d\u2019historiadors l\u2019any 1984 sobre la invisibilitat dels b\u00e9ns comunals de la part cristianitzada i que utilitzo molt en les meves xerrades:<\/p>\n

\u00abLa consideraci\u00f3 hist\u00f2rica dels b\u00e9ns comunals sembla que no t\u00e9 molt d’\u00e8xit entre nosaltres. Poques an\u00e0lisis contemplen llur exist\u00e8ncia, llur extensi\u00f3, l’engraellat dels drets i obligacions comunals al si d’una organitzaci\u00f3 camperola, o llur evoluci\u00f3 en la Catalunya moderna. \u00c9s un d’aquells temes marginals que hom passa per alt o diu quelcom per omplir l’expedient.\u00bb (Josep Maria Bringu\u00e9 i Portella, Primer Congr\u00e9s d’Hist\u00f2ria Moderna de Catalunya (1984) \u2013 Breus reflexions sobre els b\u00e9ns comunals a la Catalunya moderna)<\/p>\n

La investigaci\u00f3 sobre els b\u00e9ns comunals de la part cristianitzada afortunadament ha avan\u00e7at molt des que Bringu\u00e9 digu\u00e9s aquestes paraules, hi ha molt\u00edssims estudis acad\u00e8mics i tesi doctorals sobre el tema i sense tot aquest aven\u00e7 no hagu\u00e9s pogut publicar el meu llibre. En el cas de la societat camperola andalusina no es pot dir el mateix, encara falta molt per investigar sobre els seus b\u00e9ns comunals, principalment perqu\u00e8 les fonts escrites sobre el funcionament intern de les comunitats pageses s\u00f3n pr\u00e0cticament inexistents i perqu\u00e8 l\u2019arqueologia no \u00e9s prolixa en troballes, per\u00f2 alguna cosa si s\u2019ha avan\u00e7at en els \u00faltims anys. En el meu llibre al respecte comentava el seg\u00fcent:<\/p>\n

\u00abD’igual forma, en els territoris precatalans del Xarq al-\u00c0ndalus, tamb\u00e9 va existir el comunal. Les comunitats rurals andalusines de les terres de Lleida i del baix Ebre, com Tortosa, fins al segle XII vivien en alqueries. Aquests espais residencials disposaven, tant de terres en r\u00e8gim de propietat privada (mamluka<\/i>), com de terres no apropiades (mubaha<\/i>) que pertanyien a tota la comunitat pagesa. Les terres de mamluka<\/i> eren de regadiu \u2012les m\u00e9s productives\u2012 amb unitats hidr\u00e0uliques al voltant dels cursos fluvials, una de les aportacions fonamentals de les comunitats rurals andalusines que, segons historiadors com Thomas G. Flick, no es degu\u00e9 al poder central, al contrari del que asseguren altres historiadors, com Karl Wittfogel i les seves tesis sobre el \u00abdespotisme oriental\u00bb (ERITJA, 1998). Tanmateix, la majoria dels molins en els espais hidr\u00e0ulics, utilitzats per irrigar els cultius, estaven controlats col\u00b7lectivament pels camperols, mentre que un percentatge petit, de l’ordre del 10%, quedaven en mans privades o eren de l’Estat (KIRCHNER, 1997). Les terres de mubaha<\/i> es dividien en t<\/strong>erres comunals (<\/b>harim<\/b><\/i>)<\/b> i mortes (mawat<\/i>). De les primeres el camperol treia fruits silvestres, pastura, llenya, fusta, ca\u00e7a…<\/b> i les segones eren terres apropiades temporalment pels ve\u00efns que s’utilitzaven per al cultiu de sec\u00e0. Altres espais comunitaris de les alqueries, eren la mesquita, el forn comunal i el hisn2<\/sup><\/a><\/i>, que era el centre fortificat que complia la funci\u00f3 de refugi i defensa del poblament rural. Aquestes estructures castrals havien estat originades per les mateixes comunitats camperoles andalusines (BARCEL\u00d3, 1986; CORS\u00c0, 1962; TORR\u00d3, 2011).\u00bb<\/p>\n

Responent a les cr\u00edtiques que m\u2019han fet algunes persones sobre el fet que parl\u00e9s de l’exist\u00e8ncia de b\u00e9ns comunals en el Xarq al-\u00c0ndalus, perqu\u00e8 no hi pot haver comunal on hi ha Estat, com si l\u2019Estat fos sempre el mateix, igualment poder\u00f3s, per totes les \u00e8poques i societats: en el meu llibre, tant per mostrar informaci\u00f3 sobre els b\u00e9ns comunals de la banda cristianitzada com de la islamitzada he utilitzat el mateix m\u00e8tode, que consisteix fonamentalment a mostrar el que diuen les fonts secund\u00e0ries dels experts dels \u00faltims anys sobre les societats pageses que gaudeixen de bastant acceptaci\u00f3 en el m\u00f3n acad\u00e8mic, experts que accedeixen a les fonts prim\u00e0ries i que utilitzen diferents disciplines per explicar el passat, per exemple l\u2019antropologia estructuralista o l\u2019arqueologia del paisatge. Per tant seria un absurd visibilitzar una part i l\u2019altra no, aix\u00f2 nom\u00e9s podria respondre a un determinat biaix ideol\u00f2gic o a un prejudici sobre determinades societats.<\/p>\n

Miquel Barcel\u00f3 amb les seves investigacions, va crear la tesi del comunitarisme tribal, que caracteritzava al-\u00c0ndalus com una societat en la qual el factor tribal tenia una influ\u00e8ncia notable en els processos de treball pag\u00e8s i en la uni\u00f3 i autonomia de les comunitats rurals de les alqueries. Barcel\u00f3 va considerar que aquesta estructura interna tan forta no permetia el sorgiment d\u2019una classe dominant dintre de les comunitats i l\u2019Estat tributari tampoc va aconseguir mai controlar des de dins els processos de treball camperol.<\/p>\n

Barcel\u00f3 considerava que el paper que havia rebut el m\u00f3n urb\u00e0 andalus\u00ed havia estat amplificat per una historiografia fascinada \u00abper l’espectacle que oferien C\u00f2rdova i altres ciutats\u00bb i que \u00absi tingu\u00e9ssim en compte nom\u00e9s la perspectiva dels funcionaris i dels grans mercaders, les dels musulmans serien societats urbanes\u00bb (BARCEL\u00d3, 1999). \u00c9s el problema de prendre la part, la perspectiva d\u2019una minoria de la poblaci\u00f3: l\u2019elit, com si fos el tot, que en l\u00f2gica \u00e9s un tipus de fal\u00b7l\u00e0cia anomenada Secundum quid<\/i> o generalitzaci\u00f3 precipitada. Helena Kirchner, en el seu treball La arqueolog\u00eda del campesinado en \u00e9poca alto-medieval. Reflexiones y propuestas (2020)<\/i>, explica molt b\u00e9 la preocupaci\u00f3 de Barcel\u00f3 per la manca d\u2019estudis sobre el m\u00f3n rural andalus\u00ed:<\/p>\n

\u00abHace ya tiempo que Miquel Barcel\u00f3 consider\u00f3 que el concepto de asentamiento rural deb\u00eda entenderse como el conjunto indisociable de la zona de habitaci\u00f3n y los espacios de trabajo (los campos de cultivo, las \u00e1reas de caza, recolecci\u00f3n y pasto, los territorios de dominio pol\u00edtico, etc.). En m\u00e1s de una ocasi\u00f3n, <\/span>este autor se\u00f1al\u00f3 la necesidad de que la arqueolog\u00eda deb\u00eda ir m\u00e1s all\u00e1 de la zona de residencia y que tuviera como objeto principal de inter\u00e9s los espacios de trabajo campesino<\/b><\/span>. Solo as\u00ed se podr\u00eda establecer el sentido y el ritmo de la erosi\u00f3n de la autonom\u00eda campesina, en el caso de las sociedades feudales, mediante la captura de renta. M\u00e1s recientemente, en una de sus \u00faltimas publicaciones, volv\u00eda a insistir en que la dimensi\u00f3n agraria de la selecci\u00f3n de los asentamientos campesinos es la cuesti\u00f3n central que ha de permitir entender el tama\u00f1o, la morfolog\u00eda y los mecanismos de dominio que eventualmente puedan haber pesado sobre ellos. Pierre Toubert cit\u00f3 extensamente a Miquel Barcel\u00f3 para plantear la necesidad de que la arqueolog\u00eda saliera del lugar de habitaci\u00f3n y se orientara hacia el espacio cultivado y las redes de circulaci\u00f3n y analizar no solo las \u201cdin\u00e1micas del poblamiento\u201d sino tambi\u00e9n del \u201ctrabajo campesino\u201d. Otros autores aluden, aunque sea marginalmente, a la necesidad de estudiar los espacios de cultivo, pero sin que estos formen parte casi nunca de las estrategias de investigaci\u00f3n.\u00bb<\/span><\/p>\n

I en un altre fragment, Kirchner es pronuncia en aquest mateix sentit:<\/p>\n

\u00abEste es el techo contra el que topa, en Espa\u00f1a, la arqueolog\u00eda del campesinado o la arqueolog\u00eda de las sociedades medievales en general, y lo que hace la interpretaci\u00f3n ofrecida poco consistente, tanto si se trata de cuestionar la historiograf\u00eda del feudalismo, como si trata de ofrecer una explicaci\u00f3n para la formaci\u00f3n de al-\u00c1ndalus. En ambos casos, las interpretaciones construidas y su estancamiento se han consolidado. La impresi\u00f3n de repetirnos unos a otros se est\u00e1 haciendo cada vez m\u00e1s viva. Conviene una revisi\u00f3n en profundidad. <\/span>La investigaci\u00f3n sobre los espacios de cultivo y ganaderos debe ser crucial en el planteamiento de estos problemas.<\/b><\/span> Los criterios de selecci\u00f3n de los lugares de construcci\u00f3n de estos espacios, en los que los conocimientos t\u00e9cnicos campesinos son determinantes, han de poder permitir distinguirlos de los espacios creados por instancias se\u00f1oriales o estatales. La selecci\u00f3n y las modificaciones del dise\u00f1o inicial de estos espacios se pueden detectar en su morfolog\u00eda y tama\u00f1o. Morfolog\u00eda y tama\u00f1o contienen informaci\u00f3n sobre c\u00f3mo se gestionaron o sobre c\u00f3mo pudieron inmiscuirse el estado o las aristocracias. Existe ya una l\u00ednea de investigaci\u00f3n que ha producido resultados relevantes en este sentido. <\/span>Solo falta que la arqueolog\u00eda de los artefactos y los yacimientos vaya de la mano de una arqueolog\u00eda de los espacios agrarios para poder llevar a cabo una arqueolog\u00eda de los campesinos.<\/b><\/span>\u00bb<\/span><\/p>\n

Barcel\u00f3 defensava que no tenia cap justificaci\u00f3 generalitzar els dos postulats de la tesi sobre la formaci\u00f3 social isl\u00e0mica de Manuel Aci\u00e9n: l\u2019hegemonia de la propietat privada i la preemin\u00e8ncia del m\u00f3n urb\u00e0 a al-\u00c0ndalus. Primer, perqu\u00e8 una societat essencialment urbana \u00e9s impensable al llarg de la hist\u00f2ria, a excepci\u00f3 de l\u2019actual sistema capitalista, i segon, perqu\u00e8 l\u2019afirmaci\u00f3 de l\u2019alqueria com a forma de propietat individual no t\u00e9 cap sentit, ja que qarya<\/i> significa llogaret (aldea) en \u00e0rab i en les fonts prim\u00e0ries apareix com una forma d\u2019establiment col\u00b7lectiu. Alejandro Garcia Sanjuan, en el seu article La reciente investigaci\u00f3n arqueol\u00f3gica sobre el territorio onubense durante el per\u00edodo andalus\u00ed: una revisi\u00f3n cr\u00edtica<\/i>, explica clarament la manca de rigor cient\u00edfic de certa producci\u00f3 historiogr\u00e0fica:<\/p>\n

\u00abM\u00e1s injustificada a\u00fan es la afirmaci\u00f3n de la qarya<\/i> como forma de propiedad individual. En primer lugar, hay que partir del hecho de que qarya<\/i> significa en \u00e1rabe \u201caldea\u201d. El concepto qarya procede de los textos, no del registro material, y en ellos no aparece caracterizada como propiedad individual, sino como una forma de asentamiento colectivo. Habr\u00eda bastado para saberlo remitirse a la bibliograf\u00eda especializada (GUICHARD, 1988; BARCEL\u00d3, 1990), pero, como ya he dicho, la ignorancia de la misma es uno de los aspectos m\u00e1s relevantes de esta producci\u00f3n.\u00bb<\/p>\n

I en un altre fragment del seu article explica que:<\/p>\n

\u00abJunto a las opiniones infundadas sobre la categor\u00eda de los asentamientos, se formulan otras no menos err\u00f3neas en relaci\u00f3n con la organizaci\u00f3n social y el r\u00e9gimen de propiedad del \u00e1mbito rural andalus\u00ed. De nuevo pretendiendo contrarrestar a Guichard, en la citada monograf\u00eda sobre Bonares se insiste en que los asentamientos prospectados no responden en todos los casos a \u201cgrupos campesinos con propiedad comunal<\/strong> sobre la tierra\u201d, sino que se va m\u00e1s all\u00e1, al afirmar que \u201calgunos de ellos pudieron ser la sede del poder se\u00f1orial\u201d (P\u00c9REZ MAC\u00cdAS, 2002a: 149). En realidad, el estudio que precede a semejante conclusi\u00f3n se limita, como he dicho, a la mera descripci\u00f3n de los cacharros, de tal manera que se pretende, nada menos, reformular la definici\u00f3n de las estructuras sociales y de poblamiento andalus\u00edes mediante dibujos de cer\u00e1mica. Dejando aparte este hecho, la profunda renovaci\u00f3n historiogr\u00e1fica desarrollada desde los a\u00f1os setenta respecto a la caracterizaci\u00f3n de la sociedad andalus\u00ed ha permitido, entre otras cosas, descartar la presencia de estructuras de poder se\u00f1orial en al-\u00c1ndalus, excepto por lo que se refiere a las tesis de M. Aci\u00e9n respecto a la transici\u00f3n durante el emirato (GARC\u00cdA SANJU\u00c1N, 2006).\u00bb<\/p>\n

Kirchner, en el treball mencionat anteriorment, comenta respecte a l\u2019aparici\u00f3 del m\u00f3n urb\u00e0 a al-\u00c0ndalus i com el m\u00f3n rural l\u2019havia precedit:<\/p>\n

\u00ab<\/span>El desarrollo urbano solo empez\u00f3 a ser significativo en el siglo X o m\u00e1s tarde<\/b><\/span> cuando la migraci\u00f3n y colonizaci\u00f3n, una vez consolidadas, permitieron empezar a generar especialistas de la construcci\u00f3n, de la fabricaci\u00f3n de cer\u00e1mica y otros objetos y a diversificar los intercambios y los lugares de intercambio. Tambi\u00e9n es el momento en que el estado tuvo suficiente capacidad recaudatoria como para realizar el dispendio de construir la ciudad, su sede principal. La ciudad no pod\u00eda crecer sin los espacios agr\u00edcolas campesinos que hab\u00edan de proveerla. Deb\u00eda convertirse en lugar de intercambio entre campesinos y gente no campesina (representantes del estado, artesanos).<\/span><\/p>\n

El desarrollo de una edilicia dom\u00e9stica m\u00e1s compleja, de un urbanismo rural m\u00e1s organizado, de una arquitectura de especialistas, de unas formas de fabricaci\u00f3n artesanal (la cer\u00e1mica es la m\u00e1s visible) tambi\u00e9n m\u00e1s especializadas, con repertorios m\u00e1s diversificados, estandarizados y t\u00e9cnicamente m\u00e1s sofisticada, con una distribuci\u00f3n vinculada a mercados estables y en buena medida urbanos, no es tampoco un indicador de \u201cislamizaci\u00f3n\u201d. Esto ocurre tambi\u00e9n en sociedades no isl\u00e1micas y m\u00e1s o menos por las mismas fechas. <\/span>La consolidaci\u00f3n de un campesinado y de sus formas de producci\u00f3n e intercambio preceden el desarrollo urbano<\/b><\/span>, el mercado vinculado a las ciudades y la producci\u00f3n de manufacturas artesanales especializadas. <\/span>Los estudios recientes de huertas urbanas mediante el m\u00e9todo de la arqueolog\u00eda hidr\u00e1ulica y el an\u00e1lisis morfol\u00f3gico muestran que, en su construcci\u00f3n, el papel de los asentamientos campesinos fue decisivo.<\/b><\/span>\u00bb<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 alguns investigadors francesos vinculats a la Casa de Vel\u00e1zquez3<\/a><\/sup> han fet grans contribucions a l\u2019estudi de les comunitats rurals andalusines. Per exemple, les investigacions d\u2019Andr\u00e9s Bazzana, Pierre Guichard i Patrice Cressier sobre els hus\u00fcn<\/i>, en les quals s\u2019afirma que la majoria tenien un origen camperol, com a element de refugi per a persones i animals. El mateix Guichard va admetre les propostes de Barcel\u00f3, dient en el seu llibre Al-\u00c1ndalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de Valencia,<\/i> que les terres de les alqueries \u00aberan compartidas entre numerosas familias de propietarios, y aun gestionadas colectivamente por un grupo gentilicio compuesto por diversas familias conyugales\u00bb. Guichard tamb\u00e9 va insistir en el predomini del sistema d\u2019alqueries com a assentaments col\u00b7lectius, sense negar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019altres estructures de poblament i de propietats r\u00fastiques privades a prop de les ciutats, com la day\u2019a<\/i>, el rafal, el real o el maysar, <\/i>i criticava la perspectiva exclusivament \u00abestatal\u00bb adoptada per exemple per l\u2019arabista Pedro Chalmeta.<\/p>\n

Antonio Malpica, en el seu treball El agua en al-\u00c1ndalus. Un debate historiogr\u00e1fico y una propuesta de an\u00e1lisis<\/i>, exposa els dos models d\u2019assentament rural que solen trobar-se a al-\u00c0ndalus, un de propietat privada i un altre comunitari:<\/p>\n

\u00abLos n\u00facleos campesinos son de dos tipos por lo general: rafales o rahales y alquer\u00edas, al menos en el mundo levantino, que es sobre el que ha construido su modelo Pierre Guichard. En el primer caso es una propiedad privada de un solo due\u00f1o, quiz\u00e1s vinculado al Estado; en el segundo, las alquer\u00edas son una especie de comunidad rural, formadas por aproximadamente una decena de casas, hogares o familias, que se dedicaban a la explotaci\u00f3n de un espacio agr\u00edcola sin depender social ni econ\u00f3micamente de un due\u00f1o eminente del suelo. Esta realidad aparece gracias a la utilizaci\u00f3n de nombres gentilicios para designar a esos n\u00facleos, lo que pone de manifiesto que se trata de grupos humanos fuertemente cohesionados por el parentesco de tipo cl\u00e1nico-tribal [\u2026] El planteamiento de Guichard est\u00e1 claro. Para \u00e9l es posible que se d\u00e9 una sociedad en la que los lazos tribales sean fuertes en la base y, al mismo tiempo, exista un Estado. En su opini\u00f3n, el Estado es una cosa y las comunidades campesinas son otra. <\/span>Llama poderosamente la atenci\u00f3n la pervivencia de las estructuras tribales, enfrentadas al Estado desde los primeros tiempos de al-\u00c1ndalus<\/b><\/span>, que van a continuar en el mundo rural gracias a lo que conocemos como segmentaci\u00f3n4<\/sup><\/a>.<\/span>\u00bb (MALPICA, 1995)<\/p>\n

Sobre l\u2019espai comunal o harim<\/b><\/i>, el llibre Agua, tierra y hombre en al-\u00c1ndalus. La dimensi\u00f3n agr\u00edcola del mundo nazar\u00ed, de la medievalista Carmen Trillo San Jos\u00e9, fa una descripci\u00f3 bastant detallada, dient per exemple que: \u00abEl harim constituye un \u00e1rea comunal para los habitantes de la alquer\u00eda cuyo t\u00e9rmino define quienes pueden utilitzarlo para la obtenci\u00f3n de le\u00f1a, madera, carb\u00f3n, caza, frutos silvestres, pastos, etc.\u00bb<\/p>\n

En la tesi doctoral de Miguel G\u00f3mez Sahuquillo (2017), quan descriu la torre andalusina d\u2019Al\u00e8dua a la ribera del X\u00faquer, s\u2019explica el seg\u00fcent:<\/p>\n

\u00abComo en tantos otros lugares similares a este en donde hab\u00eda o a\u00fan se conserva una torre, podemos observar el modelo tradicional de asentamiento de una alquer\u00eda musulmana con su torre en lugar destacado. En primer lugar, una zona de cultivo, la huerta, donde la tierra irrigada era de propiedad privada y era conocida como <\/span>mamluka<\/i><\/span>, donde cada familia era propietaria de una o varias parcelas. En medio o cerca de la huerta se encontraba la alquer\u00eda con sus casas y su torre, en este caso situada sobre una peque\u00f1a elevaci\u00f3n. Muy cerca, pero separada de la zona habitada estaba la <\/span>maqbara<\/i><\/span> o cementerio de los habitantes del lugar. Rodeando la alquer\u00eda y las huertas, estaban las tierras de secano o la tierra <\/span>mawat<\/i><\/span>, que vendr\u00eda a significar como tierra de nadie, pero que pod\u00eda ser trabajada, siendo de propiedad de quien la trabajara mientras se cultivara. <\/span>M\u00e1s all\u00e1 y ya en la monta\u00f1a est\u00e1 el bosque o tierras <\/b><\/span>har\u00efm<\/b><\/i><\/span>, de aprovechamiento comunal, lugar este de pastos o para hacer provisiones de maderas o le\u00f1as.<\/b><\/span>\u00bb<\/p>\n

S’ha d’entendre tamb\u00e9 que no era el mateix a prop de C\u00f2rdova, on les alm\u00fanies eren abundants, que les alqueries del Xarq al-\u00c0ndalus m\u00e9s allunyades del control de C\u00f2rdova. De fet, les Taifes al Xarq al-\u00c0ndalus representen el declivi de les alqueries i del comunal, perqu\u00e8 s’apropa el poder urb\u00e0 que durant el califat estava m\u00e9s allunyat.<\/p>\n

Alguns han dit que al-\u00c0ndalus no tenia comunals perqu\u00e8 no existia cap cosa semblant al consell obert o l\u2019assemblea general de ve\u00efns. A les terres dels parlars catalans, l\u2019assemblea general de ve\u00efns era per norma general l\u2019assemblea dels caps de casa, perqu\u00e8 a aquella \u00e8poca la unitat b\u00e0sica productiva, la unitat b\u00e0sica de renda senyorial o de tributaci\u00f3, era la casa o la fam\u00edlia5<\/sup><\/a>, no l\u2019individu, i per tant tenia tot el sentit que fossin els caps de casa, majorit\u00e0riament homes, per\u00f2 tamb\u00e9 algunes dones, els que hi anessin a aquestes reunions. Tamb\u00e9, amb la creaci\u00f3 del consell estret, eren els representants o portaveus de les universitats o comuns els que anaven a altres reunions de tipus supracomunal.<\/p>\n

Pierre Guichard, en el seu llibre sobre la Val\u00e8ncia andalusina, fent refer\u00e8ncia a diferents textos de l\u2019\u00e8poca, parla per exemple, dels consells de vells (suyuj<\/i>) que eren els que anaven com a representants de les aljames rurals a les reunions supracomunals, per exemple quan s\u2019ha de negociar amb Jaume I en les diferents capitulacions, per\u00f2 tamb\u00e9 en algun text surt l\u2019assemblea d\u2019habitants d\u2019un hisn<\/i> o una alqueria andalusina, reunida per tractar assumptes interns de la comunitat. Per exemple, en un passatge de Mugrib<\/i> d\u2019Ibn Sa\u00efd surt la reuni\u00f3 dels habitants del hisn<\/i> al-Ugbayn (Locub\u00edn) per parlar sobre la reparaci\u00f3 de la seva mesquita i per cert, Ibn Sa\u00efd tracta aquesta reuni\u00f3 d\u2019una forma bastant ir\u00f2nica i no \u00e9s quelcom casual perqu\u00e8, per exemple, en un text epistolar del katib<\/i> valenci\u00e0 Ibn Amira, es descriu l\u2019assemblea d\u2019habitants de l\u2019aljama d\u2019Almeria amb un to molt despectiu. \u00c9s clar que l\u2019elit andalusina no tenia en bona consideraci\u00f3 aquestes reunions. Guichard explica que en alguna fatawa<\/i> d\u2019Averrois apareixen comunitats rurals aut\u00f2nomes en el seu funcionament intern respecte a altres poders. Amb tot aix\u00f2, tampoc hem de pensar que es tractava en l\u00ednies generals de comunitats igualit\u00e0ries, per\u00f2 alguns estudis que han calculat l\u2019\u00edndex de Gini6<\/sup><\/a>, indiquen que les comunitats rurals m\u00e9s petites tenien un index m\u00e9s baix -eren m\u00e9s igualit\u00e0ries- que es feia m\u00e9s alt en comunitats amb m\u00e9s habitants o a prop de les ciutats.<\/p>\n

Una altra forma d\u2019intentar abordar aquest tema \u00e9s estudiar des de l\u2019antropologia algunes de les societats amazigues que sabem que han canviat poc en el temps i de les quals tenim m\u00e9s informaci\u00f3. En el treball de Francisco Say\u00e1ns G\u00f3mez, que porta per t\u00edtol Etnograf\u00edas en el protectorado espa\u00f1ol de Marruecos: Una revisi\u00f3n de la labor antropol\u00f3gica de la intervenci\u00f3n militar<\/i>, es descriu el model de societat que existia al Marroc abans i durant el Protectorat espanyol i tracta sobre la yemaa<\/i> que em recorda molt a la paraula polis\u00e8mica universitat, que designa tant al conjunt d\u2019habitants d\u2019un lloc, com a la forma d\u2019autogovern local:<\/p>\n

\u00ab<\/span>Yemaa<\/b><\/i><\/span> quiere decir junta o asamblea y est\u00e1 presente en el concepto existencial del pueblo, en su idiosincrasia imborrable. Por extensi\u00f3n, tambi\u00e9n se nombra <\/span>yemaa<\/i><\/span> al poblado o lugar donde viven los individuos que juntos configuran la <\/span>yemaa<\/i><\/span>. Originalmente se compon\u00eda de todos los individuos varones mayores de edad, reuni\u00f3n que era presidida por el m\u00e1s anciano o el m\u00e1s prestigioso. Por tanto, la <\/span>yemaa<\/i><\/span> es a la vez la reuni\u00f3n de los varones cabezas de familia de un poblado cuando se constituyen en sesi\u00f3n para gestionar los asuntos administrativos del mismo, pero tambi\u00e9n es el propio poblado con los <\/span>duar<\/i><\/span> que le componen, las familias que los habitan y las tierras que los circundan de su propiedad.\u00bb <\/span>A m\u00e9s, <\/span>a<\/span>l Marroc les terres comunals gestionades per la <\/span>yemaa<\/i><\/span>, s\u2019anomenaven <\/span>marfac<\/i><\/span> o <\/span>harim<\/i><\/span>.<\/span><\/p>\n

En el llibre <\/span>Els constructors de l\u2019horta de Val\u00e8ncia<\/i><\/span>, de l\u2019historiador Ferran Esquilache, <\/span>s\u2019explica que la descripci\u00f3 que va fer l\u2019antrop\u00f2leg Robert Montagne sobre les comunitats <\/span>amazigues magrebines<\/span> s\u2019assembla molt a les propostes <\/span>de<\/span> Guichard, Barcel\u00f3 o autors posteriors, sobre les comunitats rurals andalusines:<\/span><\/p>\n

\u00ab<\/span>Entre tots els llinatges i aldees comparteixen la mesquita del divendres, l\u2019<\/span>agdal<\/i><\/span> o graner col\u00b7lectiu, el sistema hidr\u00e0ulic, les pastures, el bosc d\u2019on recullen llenya o que sovint artiguen per a cultivar cereals de sec\u00e0, etc. Amb tot, es caracteritzen sobretot per l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una <\/span>gama\u2019a<\/b><\/i><\/span> o assemblea que est\u00e0 formada per tots els homes amb edat suficient per a portar armes, o en altres casos, pels homes casats<\/span>\u00bb. Aquesta assemblea de l\u2019aldea se<\/span> n<\/span>\u2019ocupa \u00abd\u2019organitzar i repartir els treballs col\u00b7lectius en <\/span>l’\u00e0mbit<\/span> local, com ara torns per a acollir els estrangers, torns per a alimentar el <\/span>taleb<\/i><\/span> (una esp\u00e8cie d\u2019escriv\u00e0, conseller religi\u00f3s i ensenyant, propi d\u2019una societat on l\u2019Estat no t\u00e9 pres\u00e8ncia), o torns per a escurar i reparar les s\u00e9quies, etc.<\/span>\u00bb. <\/span>E<\/span>n un nivell superior, en l\u2019agrupaci\u00f3 d\u2019aldees que formaven un taqbilt (tribu), tamb\u00e9 <\/span>s\u2019auto<\/span>governaven<\/span> per una assemblea o <\/span>gama\u2019a<\/i><\/span> formada per representants de cada aldea o llinatge i que <\/span>tenien funcions judicials i pol\u00edtiques, sense pres\u00e8ncia de cap <\/span>qadi<\/i><\/span>, ja que eren societats existents fora de l\u2019Estat. <\/span>De fet, el mateix Esquilache en una part del seu llibre comenta que \u00abL\u2019Estat sempre tendeix a eliminar qualsevol poder alternatiu al seu, i una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica tribal, amb assemblees i caps tribals, \u00e9s un poder que fa ombra a l\u2019Estat inevitablement. Per aix\u00f2, durant molt de temps els emirs omeies van pactar amb els caps tribals de la frontera per a nomenar-los els seus representants territorials i mantenir-los controlats, davant la impossibilitat d\u2019eliminar-los\u00bb. <\/span>Pel cas concret del Xarq al-\u00c0ndalus \u00abel ge\u00f2graf oriental Al-Ya\u2019qubi (897\/8) parla d\u2019aquest territori com una regi\u00f3 habitada per tribus berbers (qaba\u2019il al-barbar) que no acceptaven l\u2019autoritat estatal\u00bb (ESQUILACHE, 2018)<\/span>.<\/span><\/p>\n

L\u2019historiador Juan Abell\u00e1n P\u00e9rez en el llibre Saber y sociedad en al-\u00c0ndalus<\/i>, llibre prologat per Alejandro Garc\u00eda Sanju\u00e1n, explica que els amazics quan van arribar a la pen\u00ednsula es van establir \u00abpreferentemente en las tierras altas, en las estribaciones monta\u00f1osas donde lo accidentado del terreno les permit\u00eda con mayor facilidad sustraerse del control del estado<\/span>7<\/a><\/span><\/sup>, formando <\/span>peque\u00f1as unidades de poblamiento basadas en la propiedad comunal y en el gobierno asambleario (al-yama\u2019a)<\/b><\/span>; sin embargo, aunque esas parecen ser las preferencias de estos grupos tribales, tambi\u00e9n se distribuyeron en menor proporci\u00f3n por la zona de llanura y costa.\u00bb.<\/span><\/p>\n

Una altra q\u00fcesti\u00f3 important s\u00f3n els usos i costums o dret consuetudinari de les comunitats pageses, anomenat urf, <\/i>que s\u00f3n un conjunt d\u2019usos nascuts de la terra, que s\u00f3n acceptats com a costum pel grup despr\u00e9s del seu \u00fas reiterat i prolongat. \u00c9s quelcom molt com\u00fa en les societats ind\u00edgenes i camperoles. Per tant, no tot \u00e9s decidit per assemblea, sin\u00f3 que moltes normes es creen a trav\u00e9s de l’experi\u00e8ncia quotidiana d\u2019alguns pagesos que s\u00f3n adoptades per la comunitat per ser considerats bons usos. Segons Marie-Luce G\u00e9lard: \u00abAl Marroc el r\u00e8gim jur\u00eddic de les terres compr\u00e8n diferents tipus de propietat, privada i col\u00b7lectiva. Les terres col\u00b7lectives tenen un r\u00e8gim molt antic que remunta al per\u00edode preisl\u00e0mic.<\/b> S\u00f3n terres indivises i inalienables. Entre els Ait Khebbach aquestes terres col\u00b7lectives continuen en l’actualitat essent regulades de la mateixa manera que en el passat, \u00e9s a dir, se’ls aplica un sistema de repartiment anual basat en una llei consuetudin\u00e0ria<\/b> coneguda com a “Qan\u00fbn el-rurfi” (sic, per \u02c1urf\u012b), diferent per a cada tribu. Segons aquest sistema la terra col\u00b7lectiva mai pot ser objecte de propietat privada i nom\u00e9s es pot atorgar a qui explota el seu usdefruit per a una sola collita.\u00bb (G\u00c9LARD, 2003). Entenc que G\u00e9lard es refereix a les tribus de la terra de la disid\u00e8ncia o tribus-Siba, ja que en el treball de Say\u00e1ns que he comentat abans es diu:<\/p>\n

\u00abEn los territorios del norte, a finales del siglo XIX, la situaci\u00f3n del Rif con respecto a la autoridad del Sult\u00e1n no solo era de simple rechazo sino de rotundo enfrentamiento. Tal y como lo hab\u00edan definido las autoridades coloniales francesas, el territorio se divid\u00eda en dos grandes categor\u00edas acordes con las actitudes de sus gentes respecto a la autoridad del Sult\u00e1n; por un lado, estaban las tierras de las \u201ctribus-Majzen\u201d y por otro lado las \u201ctribus-Siba\u201d o bled es-Siba. Las primeras constituidas por aquellas que respetaban la autoridad del Sult\u00e1n y las segundas por aquellas que la rechazaban. Siba era sin\u00f3nimo de disidencia y secesi\u00f3n. Una caracter\u00edstica que diferenciaba estos \u00faltimos territorios de aquellos respetuosos con la autoridad del Sult\u00e1n era que, mientras estos se reg\u00edan por el derecho de la shar\u00eda o com\u00fan musulm\u00e1n, aquellos manten\u00edan el <\/span>derecho consuetudinario <\/b><\/span>Oorf<\/b><\/i><\/span>; otra era que, mientras las unas eran tribus fuertemente arabizadas las otras eran bereberes que hab\u00edan mantenido con mayor fuerza sus propias se\u00f1as de identidad originales. Pero tal vez la caracter\u00edstica diferencial m\u00e1s acusada fuera la distinta forma en que las gentes de cada uno de estos dos territorios, ten\u00eda a la hora de dotarse de sus respectivas estructuras de autoridad. En las \u201ctribus Majzen\u201d, el caid era nombrado por el Sult\u00e1n y en las \u201ctribus-Siba\u201d los jefes de las <\/span>yemaas<\/i><\/span> se nombraban de acuerdo con un sistema de rotaci\u00f3n democr\u00e1tica, en el seno de los distintos linajes de la tribu correspondiente\u00bb<\/span><\/p>\n

Precisament \u00e9s en el dret consuetudinari, <\/span>oorf<\/i><\/span> o <\/span>urf<\/i><\/span>, on trobem uns costums molt similars als que es pode<\/span>n<\/span> descobrir<\/span> a la part cristianitzada de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica durant l\u2019Edat Mitjana, que continuen vigents <\/span>actualment <\/span>entre alguns pobles amazics, com pot ser la <\/span>dula<\/b><\/span>, que \u00e9s el pasturatge del ramat en el qual s\u2019estableix un torn diari entre les fam\u00edlies; <\/span>o la <\/span>raaia<\/b><\/i><\/span>, que \u00e9s el costum que despr\u00e9s de la collita pugui entrar el ramat en terrenys particulars. <\/span>Antonio Malpica explica tamb\u00e9 que existia un tipus d\u2019aprofitament comunal de pastures, semblant a la \u00abderrota de mieses\u00bb castellana, la \u00abvaine p\u00e2ture\u00bb francesa o el dret de rostoll catal\u00e0, anomenat <\/span>tishka<\/i><\/span> o <\/span>tichka<\/i><\/span>, que encara existeix a la zona de l\u2019Atlas marroqu\u00ed i que en llocs com La Sierra de la Sagra (Granada) han deixat emprenta topon\u00edmica despr\u00e9s que van passar a mans castellanes a mitjan segle XIV (MALPICA, 2018).<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 trobem <\/span>la feina col\u00b7lectiva, anomenada <\/span>tiwizi<\/b><\/i><\/span>, per la neteja dels canals de rec i altres tasques, <\/span>d\u2019igual forma que el treball a jova era la feina comunit\u00e0ria i el tornajornal era una forma de solidaritat entre els pagesos catalans<\/span>. Per exemple, la solidaritat entre els <\/span>amazics<\/span> per construir cases o treballar el camp, s\u2019anomena <\/span>tiwizi n irgazen<\/i><\/span>, o la solidaritat entre les <\/span>amazigues<\/span> en activitat<\/span>s<\/span> com teixir catifes, desgranar fruits secs o fer col\u00b7lecci\u00f3 de farratge, se\u2019n diu <\/span>tiwizi n temgharin<\/i><\/span>.<\/span><\/p>\n

\n

1<\/a>Per exemple, en la documentaci\u00f3 de la conquesta cristiana les tribus no apareixen enlloc, per\u00f2 si les podem trobar en la documentaci\u00f3 \u00e0rab de segles anteriors.<\/p>\n<\/div>\n

\n

2<\/a>Pierre Guichard i Josep Torr\u00f3 defensaven que el hisn era el refugi constru\u00eft pels camperols per protegir-se de les r\u00e0tzies cristianes per aconseguir esclaus i ramats.<\/p>\n<\/div>\n

\n

3<\/a>Una instituci\u00f3 francesa fundada en 1920 que t\u00e9 com a objectiu promoure la cooperaci\u00f3 i els intercanvis art\u00edstics, culturals i acad\u00e8mics a nivell bilateral i internacional.<\/p>\n<\/div>\n

\n

4<\/a>La segmentaci\u00f3 \u00e9s quelcom propi d\u2019algunes societats camperoles i ind\u00edgenes, consisteix a dividir el grup camperol quan creix massa per a ser alimentat per la superf\u00edcie productiva. En una xerrada que vaig fer a la FESC 2017 ja havia comentat alguna cosa sobre l’autoimposada limitaci\u00f3 d\u2019escala d\u2019algunes comunitats reals, que tamb\u00e9 permetia l\u2019autogovern per assemblees, ja que quan se supera un determinat nombre de membres es fa dif\u00edcil conservar un govern horitzontal.<\/p>\n<\/div>\n

\n

5<\/a> En el cas dels camperols musulmans, els tributs eren pagats de forma comunit\u00e0ria per cada alqueria.<\/p>\n<\/div>\n

\n

6<\/a>\u00c9s una mesura de la desigualtat econ\u00f2mica creada per l\u2019estad\u00edstic itali\u00e0 Corrado Gini. \u00c9s un nombre entre 0 i 1. Zero \u00e9s la perfecta igualtat, tots tenen els mateixos ingressos i un \u00e9s el contrari, una persona ho t\u00e9 tot.<\/p>\n<\/div>\n

\n

7<\/a>Molt interessant tamb\u00e9 les estrat\u00e8gies que els amazics utilitzaven per evitar el control de l\u2019Estat. Com vaig comentar a l\u2019anterior article, els amazics van conservar durant molt de temps una asabiyya (cohesi\u00f3 social interna de consci\u00e8ncia de grup) molt desenvolupada i no tenien gaire inter\u00e8s a qu\u00e8 l\u2019Estat isl\u00e0mic s’hagu\u00e9s immiscit en els seus assumptes interns. De fet, \u00e9s molt coneguda l\u2019anomenada terra de la dissid\u00e8ncia o de l\u2019anarquia, Bil\u0101d as-Siba, que era un terme de la hist\u00f2ria pre-colonial marroquina que feia refer\u00e8ncia al territori amazic del Magreb que estava fora de la influ\u00e8ncia de l\u2019Estat marroqu\u00ed fins a principis del segle XX i que s\u2019autogovernava segons els seus usos i costums. Com explica Barcel\u00f3 en el llibre Musulmans i Catalunya: \u00abl’\u00e8xit assolit per la conquesta d’Hispania va atreure m\u00e9s grups camperols amazics. Les refer\u00e8ncies a \u00e0rabs com a sarraceni i als amazics com a maur\u00ed s\u00f3n inequ\u00edvoques i es repeteixen a tots els textos llatins i grecs coetanis i posteriors. La imposici\u00f3 fiscal per les terres conreades de l’Estat centralitzat constitu\u00efa un conflicte constant amb les tribus d’amazics i \u00e0rabs que havien participat en la conquesta\u00bb i en el cas del Xarq al-\u00c0ndalus, aix\u00f2 es feia m\u00e9s patent, perqu\u00e8: \u00abla llunyania de l’Estat introdueix dificultats creixents a la flu\u00efdesa de la pressi\u00f3 fiscal\u00bb. L\u2019Estat buscar\u00e0 fer-los part\u00edcips de la conquesta per anul\u00b7lar aquesta asabiyya, per\u00f2 afavorir\u00e0 els grups \u00e0rabs i aix\u00f2 provocar\u00e0 nous conflictes amb els amazics i tamb\u00e9 amb els mulad\u00eds (antics cristians islamitzats).<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En l\u2019anterior article feia una introducci\u00f3 a la problem\u00e0tica sobre l\u2019estudi de la societat camperola andalusina. Com deia Miquel Barcel\u00f3 en la seva cr\u00edtica a l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, \u00e0mbit al qual ell mateix pertanyia, durant moltes d\u00e8cades s\u2019havia posat el focus en els documents de l\u2019elit o en la documentaci\u00f3 de la conquesta cristiana feta per …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1375"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1375"}],"version-history":[{"count":11,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1375\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1499,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1375\/revisions\/1499"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1375"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1375"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1375"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}