Comparteixo amb tots vosaltres la transcripci\u00f3 al catal\u00e0 de la xerrada que va fer la companya Laia Vidal a l’Ateneu La Idea de Madrid sobre nacionalismes, independentismes i anarquisme. Li agraeixo molt la menci\u00f3 que va fer sobre el meu estudi del com\u00fa catal\u00e0 i li dono la m\u00e9s sincera enhorabona pel seu incansable treball per la transformaci\u00f3 social i altres aspectes d’all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0.<\/p>\n
Nacionalismes, independentismes i anarquisme<\/b><\/i><\/p>\n
Xerrada a Madrid<\/b><\/p>\n
Ateneu La Idea<\/b><\/p>\n
23\/10\/2015<\/b><\/p>\n
Presentaci\u00f3<\/b><\/i><\/p>\n
Hola, en primer lloc donar les gr\u00e0cies als companys de l’Ateneu La Idea <\/a>(1) per haver-nos convidat. Em dic Laia i formo part d’un col\u00b7lectiu denominat Grup de Reflexi\u00f3 per a l’Autonomia<\/a>. (2) El grup va comen\u00e7ar amb un altre nom per a l’estudi i la difusi\u00f3 del projecte de la Democr\u00e0cia Inclusiva <\/a>(3)<\/a> (DI), una proposta de transici\u00f3 cap a una societat ecol\u00f2gica i realment democr\u00e0tica en all\u00f2 pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social. Arran de l’esclat del 15M i de diverses influ\u00e8ncies que ens van anar inspirant, vam decidir deixar de promocionar directament el projecte de la DI i vam passar a definir-nos amb la terminologia m\u00e9s \u00e0mplia de “autonomia”, entesa com l’autogesti\u00f3 i l’auto-determinaci\u00f3 sobre tots els aspectes de la vida personal i col\u00b7lectiva en un sentit emancipador, ecol\u00f2gic i de canvi de valors i transformaci\u00f3 individual, a part de la construcci\u00f3 d’institucions alternatives i democr\u00e0tiques d’organitzaci\u00f3 social. En l’actualitat, a part de reflexionar, auto-formar-nos i promoure grups d’estudi sobre q\u00fcestions diverses, tamb\u00e9 hem comen\u00e7at a posar en pr\u00e0ctica les nostres idees a trav\u00e9s de l’impuls o la participaci\u00f3 en diverses experi\u00e8ncies, com la creaci\u00f3 d’ateneus cooperatius de barri o comunitats convivencials en el m\u00f3n rural, a part de la coordinaci\u00f3 i el contacte amb diferents moviments i iniciatives per determinar una estrat\u00e8gia conjunta de transformaci\u00f3 social a llarg termini, aix\u00ed com plantejar-nos nous paradigmes ideol\u00f2gics i filos\u00f2fics que ens permetin entendre’ns i entendre la vida al segle XXI.<\/p>\n Contextualitzaci\u00f3<\/b><\/i><\/p>\n Respecte la q\u00fcesti\u00f3 de la independ\u00e8ncia i el nacionalisme, al desembre de 2013 vam treure un manifest en el moment en qu\u00e8 les elits catalanes van anunciar un refer\u00e8ndum per novembre de 2014. Les preguntes del refer\u00e8ndum eren: “Vols que Catalunya sigui un Estat?” en cas afirmatiu, “Vols que Catalunya sigui independent?”. Les \u00faniques formes de contestar a aquesta pregunta blindada per les elits eren S\u00ed-No (opci\u00f3 estatista-federal), No-No (mantenir l’status quo) i S\u00ed-S\u00ed (independ\u00e8ncia amb creaci\u00f3 d’Estat propi). L’\u00fanica resposta no contemplada era el No-S\u00ed, l’opci\u00f3 llibert\u00e0ria que implicaria que no volem cap Estat per\u00f2 si que volem la independ\u00e8ncia. Aquesta opci\u00f3 quedava totalment exclosa i nosaltres vam voler donar-li la volta a aquesta situaci\u00f3 de marginalitat de la possibilitat de q\u00fcestionar l’Estat catal\u00e0 i la seva necessitat i assenyalar que la independ\u00e8ncia real no passa per la construcci\u00f3 d’una estructura de dominaci\u00f3 com l’Estat-Naci\u00f3. Per aix\u00f2, el manifest que vam escriure portava per t\u00edtol: “Manifest pel No-S\u00ed: la revoluci\u00f3, sense Estat-Naci\u00f3 \u00e9s la soluci\u00f3”.<\/a> (4)<\/p>\n D’aquesta manera vam dur a terme el que anomenem un “aikido”, aprofitar la for\u00e7a medi\u00e0tica de l’enemic per difondre un nou missatge, donar-li la volta a la situaci\u00f3 i desviar-la per altres camins, el que en paraules situacionistes seria fer un “detournement” – desviaci\u00f3-. En fer-ho, ens vam adonar que el No-S\u00ed era un posicionament que moltes persones podien comprendre encara que se’ls fes dif\u00edcil imaginar una vida sense Estat; tamb\u00e9 era un discurs que molts anhelaven m\u00e9s o menys inconscientment i que els nostres plantejaments van ajudar a treure a la llum, donant veu a unes inquietuds i intu\u00efcions que hi eren per\u00f2 que no havien trobat la forma d’expressar-se.<\/p>\n Al setembre de 2014 vam iniciar una nova campanya en el mateix sentit, aquest cop des d’una Plataforma pel No-S\u00ed<\/a> (5) que inclo\u00efa entre els seus integrants a persones del GRA i a d’altres, enfocada en aquesta ocasi\u00f3 sobretot a oferir posicions i reflexions per la proximitat del refer\u00e8ndum. Vam treure un nou manifest, “La via revolucion\u00e0ria del No-S\u00ed: manifest per a la independ\u00e8ncia sense Estat”<\/a> (6) que va ser signat per gaireb\u00e9 200 persones. Tamb\u00e9 vam difondre una campanya contra el “pa\u00eds normal”<\/a> (7) que algunes organitzacions de la “societat civil” catalana estaven plantejant en termes com “votar \u00e9s normal en un pa\u00eds normal” o b\u00e9 “volem ser un pa\u00eds normal” … nosaltres d\u00e8iem llavors i diem ara que si ser “normal” vol dir participar en la barb\u00e0rie actual a tots els nivells, preferim ser “anormals”. Aix\u00ed, li vam donar la volta tamb\u00e9 a aquesta campanya traient a la llum uns adhesius amb lemes com “Que hi hagi cases sense gent i gent sense casa \u00e9s normal en un pa\u00eds normal. Volem un pa\u00eds normal? “O b\u00e9” Que el mercat sigui lliure i el poble esclau \u00e9s normal en un pa\u00eds normal. Volem un pa\u00eds normal? “. Tamb\u00e9 la cantautora S\u00edlvia Tom\u00e0s<\/a> (8) va composar una can\u00e7\u00f3 on expressava que “En un pa\u00eds normal, volem ser anormals”. A part d’aix\u00f2, vam organitzar al novembre unes jornades de debat<\/a> (9) de 3 dies per compartir els nostres plantejaments amb diferents col\u00b7lectius i persones.<\/p>\n Idees i posicionaments<\/b><\/i><\/p>\n Doncs b\u00e9, quina \u00e9s la posici\u00f3 que defensem en aquests manifestos i campanyes, i que seguim mantenint?<\/p>\n – Primer de tot vam aprofitar per fer una reflexi\u00f3 sobre la naturalesa de la instituci\u00f3 estatal, la seva hist\u00f2ria d’imposici\u00f3 a sang i foc contra les institucions populars com el consell obert o el comunal a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, aix\u00ed com la manipulaci\u00f3 que implicaven les preguntes del refer\u00e8ndum intentant confondre Estat i territori. Proposem una nova forma d’organitzaci\u00f3 social sense Estat.<\/p>\n – Redefinim el concepte d’independ\u00e8ncia en termes no estatistes: nosaltres volem la independ\u00e8ncia perqu\u00e8 no volem dependre de poders f\u00e0ctics aliens sin\u00f3 que apostem per una independ\u00e8ncia real, amb democr\u00e0cia directa, sense Estat i sense mercat, una independ\u00e8ncia que s’ent\u00e9n com una interdepend\u00e8ncia dels pobles, persones, comarques …<\/p>\n – Una altra novetat important \u00e9s l’aposta per defensar el fet nacional sense caure en el nacionalisme. Respectem i volem promoure la diversitat de lleng\u00fces i cultures de cada lloc per\u00f2 no pensem que haguem de delimitar aquest “fet nacional” diferenciador fent-lo coincidir amb unes fronteres i estructures pol\u00edtiques, cosa que ha comportat nombrosos problemes al llarg de la hist\u00f2ria. Impugnem l’opressi\u00f3 del nacionalisme espanyol contra el fet nacional catal\u00e0 per\u00f2 no volem construir un nacionalisme de signe contrari. A part, distingim entre la cultura popular auto-creada entre iguals (cosa que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de la llengua etc., i que implica m\u00e9s aviat unes formes de fer compartides i auto-determinades) i el nacionalisme, que \u00e9s la promoci\u00f3 d’un sentiment per justificar quelcom creat des de dalt. Aix\u00ed, apostem per una posici\u00f3 revolucion\u00e0ria i un moviment revolucionari que impugni tota mena d’Estat i ideologia nacionalista, situant-nos m\u00e9s enll\u00e0 dels tradicionals discursos llibertaris respecte a aquesta q\u00fcesti\u00f3, que generalment menyspreen el factor identitari com quelcom superflu, burg\u00e8s o que l’oposen a un internacionalisme, com si fos incompatible.<\/p>\n – Denunciem la bel\u00b7liger\u00e0ncia i crispaci\u00f3 que provoquen els discursos nacionalistes a Catalunya i en all\u00f2 que anomenen Espanya. Pensem en termes generals que el proc\u00e9s nacionalista \u00e9s engany\u00f3s i desgastant ja que no es tracta d’un moviment en el qual el poble s’auto-organitzi per construir un altre sistema realment democr\u00e0tic (com s’apuntava en alguns moments del 15-M), sin\u00f3 que tot s’acaba convertint en un conflicte entre una forma de dominaci\u00f3 i una altra de nova i aqu\u00ed el poble sempre acaba perdent.<\/p>\n – Q\u00fcestionem el paper de l’esquerra nacionalista catalana (CUP) que ha decidit participar en les institucions olig\u00e0rquiques parlament\u00e0ries, ho fem perqu\u00e8 considerem que ho fa legitimant-les, de forma bastant a-cr\u00edtica amb el parlamentarisme i sense proposar una alternativa social real; denunciem que va obviar l’opci\u00f3 llibert\u00e0ria del No-S\u00ed pel refer\u00e8ndum i que en general t\u00e9 una posici\u00f3 de partit socialdem\u00f2crata, encara que recentment en el seu si creixen els plantejaments m\u00e9s llibertaris que caldr\u00e0 veure com s’encaminen. Tamb\u00e9 ens preguntem si la CUP \u00e9s un cavall de Troia dels moviments socials al parlament o al rev\u00e9s, del parlament en els moviments socials.<\/p>\n En el segon manifest,<\/p>\n – Seguim remarcant que hi ha una altra via per al poble de Catalunya, que no \u00e9s la submissi\u00f3 a Espanya ni tampoc la creaci\u00f3 d’un nou Estat per a Catalunya. Recordem la hist\u00f2ria llibert\u00e0ria de Catalunya i difonem propostes actuals i noves com el Confederalisme Democr\u00e0tic del Kurdistan, que va en una l\u00ednia molt similar al que promovem tant pel que fa al tema de l’anti-estatisme com respecte a la q\u00fcesti\u00f3 del pluralisme \u00e8tnic, ling\u00fc\u00edstic i cultural, ja que ells abominen de la lluita per la creaci\u00f3 d’un Estat i de la idea de \u00abuna llengua, una bandera, una naci\u00f3”.<\/p>\n – Denunciem que el proc\u00e9s est\u00e0 fomentat i promogut per les elits i els mitjans de comunicaci\u00f3 massius, per\u00f2 tamb\u00e9 veiem que aix\u00f2 es deu en part a la necessitat de donar resposta a unes voluntats de fons reals de la gent i amb l’objectiu de canalitzar-les per camins inofensius. La Catalunya que molts volem no t\u00e9 res a veure amb la Catalunya “lliure i independent” i el descafe\u00efnat “dret a decidir” que promouen les elits. Pensem que cada poble, cada ciutat i cada comarca de Catalunya, de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica i del m\u00f3n en general hauria independitzar-se del domini de qualsevol Estat. Per aquesta ra\u00f3, si ens pregunten per qu\u00e8 volem ser independents la millor resposta que podem donar \u00e9s una altra pregunta: “I vosaltres no?”.<\/p>\n – En relaci\u00f3 al refer\u00e8ndum pos\u00e0vem sobre la taula 3 posicions “coherents” amb el No-S\u00ed, deixant llibertat personal a la gent per obrar com cregu\u00e9s convenient. Aix\u00ed, propos\u00e0vem per una banda l’abstenci\u00f3 activa, d’altra banda el vot No-Si que era un vot no validat, i finalment el S\u00ed-S\u00ed com a mal menor dins del marc actual que no ens deixa altra opci\u00f3, d’una manera pragm\u00e0tica per\u00f2 que no afecta en les nostres energies pol\u00edtiques del dia a dia que considerem que estan en un altre lloc, ni a les nostres conviccions de fons que coneixen les limitacions i problemes de les vies estatalistes. La nostra posici\u00f3 respecte al vot \u00e9s aquella que ja va defensar en el seu moment el conegut Ricardo Mella en el seu text \u00abVota, per\u00f2 escolta\u00bb, arg\u00fcint que “tant me fa el que facis el dia de les eleccions, l’important \u00e9s el que facis els altres 364 dies de l’any “.<\/p>\n Valoraci\u00f3 del present i projectives de futur<\/b><\/i><\/p>\n Respecte al present i al futur, com ens posicionem i com pensem seguir?<\/p>\n -D’una banda pensem que \u00e9s positiu estar atents al “proc\u00e9s”, a difer\u00e8ncia d’altres llibertaris que en alguns moments semblaven dir que no hem de perdre el temps i que “aix\u00f2 no va amb nosaltres”. Aix\u00ed, tot i que som molt cr\u00edtics amb tot el que est\u00e0 passant, no pensem que calgui deixar-ho de banda sin\u00f3 intervenir precisament per assenyalar aquestes cr\u00edtiques i proposar noves formes de pensament i acci\u00f3. D’aquesta manera, tot i que percebem aquest proc\u00e9s en gran mesura com un “circ-espectacle” de les elits, alhora valorem que el que suposadament est\u00e0 damunt de la taula \u00e9s “quin projecte de pa\u00eds volem”. Des del paradigma del sistema establert i els seus sustentadors s’intenta, evidentment, ja des del 15-M, que aquesta pregunta es resolgui amb la posada en marxa d’un projecte en qu\u00e8 “tot canvi\u00ef perqu\u00e8 res canvi\u00ef”, promovent una nova ” transici\u00f3 “inofensiva que calmi les \u00e0nsies de canvi social i desvi\u00ef el descontentament de la gent o tingui un efecte desgastant; en aquest context pensem que les persones que volem anar m\u00e9s enll\u00e0, que volem ser part de la resposta lluitant per la vida que anhelem, podem aprofitar el temps per treballar en una nova cosmovisi\u00f3 i un nou model, a nivell ideol\u00f2gic i pr\u00e0ctic-constructiu, perqu\u00e8 quan el projecte de “m\u00e9s del mateix” fracassi o es percebin les seves limitacions, la gent no s’immergeixi en la desesperaci\u00f3 i l’apatia sin\u00f3 que s\u00e0piga que hi ha una altra via en construcci\u00f3, la pugui visualitzar, creure-hi i participar en el seu desenvolupament.<\/p>\n – Tamb\u00e9 podem veure aspectes positius en el fons<\/i> del proc\u00e9s encara que critiquem les estrat\u00e8gies<\/i> plantejades per les majories. Pensem que cal veure de fons les ganes de canvi, participaci\u00f3 i il\u00b7lusi\u00f3 d’algunes persones, la voluntat i capacitat de q\u00fcestionar en certa mesura l’status quo, fins i tot de dur a terme diversos graus de desobedi\u00e8ncia enfront del que es d\u00f3na per descomptat o b\u00e9 \u00e9s directament imposat, encara que en la majoria dels casos les intu\u00efcions i accions siguin febles i descafe\u00efnades…aix\u00ed mateix podem llegir en part dels posicionaments independentistes una voluntat de resist\u00e8ncia a l’homogene\u00eftzaci\u00f3 i a l’aculturaci\u00f3, un amor al territori i a les arrels, que en un temps de pragmatismes i desarrelament no \u00e9s poca cosa tampoc; existeix al mateix temps en moltes persones i sectors la voluntat de viure en un marc m\u00e9s plural i respectu\u00f3s, una den\u00fancia a la centralitzaci\u00f3, etc.<\/p>\n – No obviem per aix\u00f2 els perills, alguns d’ells ja manifestant-se plenament i altres m\u00e9s subtils i latents… per exemple un augment del politicisme (en el sentit estricte d’adhesi\u00f3 als partits pol\u00edtics i de renovaci\u00f3 de la confian\u00e7a en ells com a gestors del canvi social, fins i tot la fundaci\u00f3 o participaci\u00f3 en ells per part de figures “militants”) front a una decaiguda de la pol\u00edtica en sentit ampli (el “no ens representen” de fa uns pocs anys i l’impuls cap a la construcci\u00f3 innovadora des de baix d’altres formes de vida per part de totes les persones); una re-legitimaci\u00f3 de la “democr\u00e0cia” representativa i de la classe pol\u00edtica en general, un augment de la identificaci\u00f3 amb les estructures d’Estat (que si s\u00f3n m\u00e9s petites, properes i sobre t’has fet la il\u00b7lusi\u00f3 d’haver participat en el seu sorgiment i et sents garant del seu manteniment, s\u00f3n molt m\u00e9s dif\u00edcils d’impugnar …), una adhesi\u00f3 als mitjans de “informaci\u00f3” massius i una renovaci\u00f3 de l’inter\u00e8s en ells i en les seves proclames i la perpetuaci\u00f3 de la difusi\u00f3 de l’agenda del poder establert com si fos la de tots, etc.<\/p>\n – Volem estar atents a com evoluciona l’esquerra institucional des d’una cr\u00edtica radical i constructiva que pensem que pot influir en ella, o b\u00e9 radicalitzant-la o b\u00e9 provocant ruptures i dissid\u00e8ncies internes que segons els camins que es prenguin probablement apareixeran. Volem tenir una posici\u00f3 no dogm\u00e0tica respecte a ella encara que la nostra posici\u00f3 sigui una altra i la nostra energia pol\u00edtica estigui en un altre lloc; pensem tamb\u00e9 que podem apropar moltes persones que ara estan “il\u00b7lusionades” amb la via de les institucions establertes si desenvolupem alternatives reals i proposem alguna cosa nova, perqu\u00e8 molta gent participa en les institucions oficials i aposta per les vies partidistes tradicionals a falta d’alguna cosa millor.<\/p>\n – Sentim clarament la necessitat de recuperar la hist\u00f2ria i de remarcar la difer\u00e8ncia entre cultura popular auto-creada i cultura nacionalista estatal. Enfront de la superficial “cultura” de la bandera i la botifarra que promouen les elits, volem oposar una cultura popular basada en formes de fer i maneres d’entendre la vida que precisament l’Estat-Naci\u00f3 ha fet desapar\u00e8ixer i la hist\u00f2ria oficial ha ocultat. En aquest sentit estem descobrint i divulgant, gr\u00e0cies a treballs de recerca d’alguns companys<\/a>, (10) que la hist\u00f2ria de Catalunya t\u00e9 nombrosos exemples d’auto-organitzaci\u00f3 popular a l’\u00e8poca medieval, amb assemblees de ve\u00efns, consells oberts, gesti\u00f3 comunal dels recursos .. .Pensem que rescatar part del passat ens pot inspirar a l’hora de rec\u00f3rrer els futurs possibles i alhora ajudar-nos a despertar perqu\u00e8 ens tornem a entendre i construir-nos com a poble.<\/p>\n – Volem mantenir-nos desperts per interpretar la possible bretxa camp-ciutat que intu\u00efm, entre altres possibles bretxes que vagin emergint o que anem percebent. Ara mateix f\u00e0cilment es pot constatar que l’independentisme a Catalunya t\u00e9 m\u00e9s arrelament al camp que a la ciutat i aix\u00f2 pot provocar tensions i bretxes entre els habitants de diferents \u00e0rees. Podem llegir en aquest fet la voluntat d’una veritable independ\u00e8ncia en termes d’autonomia o sobirania real (aliment\u00e0ria, energ\u00e8tica, material, comunit\u00e0ria) davant d’una “autonomia” basada en estructures alienes al poble, estatals, delegacionistes, que se sustenten en la servitud ap\u00e0tica, la impot\u00e8ncia i el desarrelament de gran part de la poblaci\u00f3…aquesta \u00e9s potser una percepci\u00f3 encertada o b\u00e9 la constataci\u00f3 d’una tend\u00e8ncia possible en la qual cal aprofundir, sense caure en generalitzacions absurdes.<\/p>\n Finalment, en l\u00ednies m\u00e9s generals i estrat\u00e8giques pensem que caldria:<\/p>\n – Reconstruir el teixit social, fomentar l’arrelament al territori amb pres\u00e8ncia en ell de projectes i persones reals i responsables, amb el desenvolupament i enfortiment de xarxes etc. que caminin en una l\u00ednia similar.<\/p>\n – Apel\u00b7lar al sentit profund de la vida i de com vivim i com volem viure, fomentant la consci\u00e8ncia sobre la crisi de civilitzaci\u00f3 que travessem i la necessitat de respostes noves davant el que ens ve a sobre.<\/p>\n – Proposar i construir una nova via per al poble de Catalunya i per a tots els pobles de la pen\u00ednsula i m\u00e9s enll\u00e0, una via cre\u00efble i viable de la qual ja estan emergint, dispersos aqu\u00ed i all\u00e0, molts elements que podrien ser les seves bases.<\/p>\n Conclusi\u00f3<\/b><\/i><\/p>\n Segons crec, Catalunya pot fer honor a la seva tradici\u00f3 radical, innovadora, col\u00b7lectivista i popular per proposar alternatives reals d’organitzaci\u00f3 social per al segle XXI, m\u00e9s enll\u00e0 de la t\u00edpica i falsa “independ\u00e8ncia” estatalista per la qual volen que lluitem. Aqu\u00ed entrem de ple en la q\u00fcesti\u00f3 de l’anarquisme i del seu ple sentit vinculat tamb\u00e9 a un discurs de respecte al fet nacional sense inc\u00f3rrer en el nacionalisme. Crec que aix\u00f2 \u00e9s, en part, el que necessitem actualment i que \u00e9s quelcom radicalment trencador amb l’ordre establert perqu\u00e8 no hi ha partit que ho defensi en aquests termes: nom\u00e9s el poble pot impulsar el cam\u00ed de l’anti-estatisme, el pluralisme, la convivencialitat i l’amor, el decreixement i la connexi\u00f3 amb la terra i la recuperaci\u00f3 i regeneraci\u00f3 d’una veritable cultura popular. Aquest \u00e9s el cam\u00ed a seguir i tant de b\u00f3 Catalunya pugui ser una inspiraci\u00f3 per al m\u00e9s enll\u00e0, i que no deixem que les nostres elits d’un o altre color ens distreguin amb pugnes in\u00fatils. La inspiraci\u00f3 de Rojava al Kurdistan siri\u00e0 tamb\u00e9 t\u00e9 molt a aportar-nos. Necessitem que els llibertaris ib\u00e8rics entenguin a Catalunya de la mateixa manera que els anarquistes turcs entenen en principi el proc\u00e9s del Kurdistan, que no el neguin pels seus factors espec\u00edfics, sin\u00f3 que li donin suport com un catalitzador del canvi per a tots.<\/p>\n Laia Vidal<\/p>\n Membre del Grup de Reflexi\u00f3 per l’Autonomia<\/b><\/p>\n http:\/\/www.grupreflexioautonomia.org<\/p>\n Tardor 2015<\/p>\n ENLLA\u00c7OS: <\/b><\/p>\n (1) https:\/\/ateneolaidea.wordpress.com\/<\/a><\/p>\n (2) http:\/\/www.grupreflexioautonomia.org\/<\/a><\/p>\n (3) http:\/\/democraciainclusiva.org\/index.htm<\/a><\/p>\n (4) http:\/\/www.grupreflexioautonomia.org\/ca\/manifest-pel-no-si<\/a><\/p>\n (5) http:\/\/www.no-si.cat\/<\/a><\/p>\n (6) http:\/\/www.no-si.cat\/<\/a><\/p>\n (7) http:\/\/www.no-si.cat\/campanya\/<\/a><\/p>\n (8) http:\/\/silviatomas.net\/<\/a><\/p>\n (9) http:\/\/www.no-si.cat\/news\/independ\u00e8ncia-sense-estat-jornades-de-reflexio,-formacio-i-debat\/<\/a><\/p>\n (10) http:\/\/elcomu.cat\/-<\/a> Vegeu tamb\u00e9: http:\/\/reconstruirelcomunal.net\/<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Comparteixo amb tots vosaltres la transcripci\u00f3 al catal\u00e0 de la xerrada que va fer la companya Laia Vidal a l’Ateneu La Idea de Madrid sobre nacionalismes, independentismes i anarquisme. Li agraeixo molt la menci\u00f3 que va fer sobre el meu estudi del com\u00fa catal\u00e0 i li dono la m\u00e9s sincera enhorabona pel seu incansable treball …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/199"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=199"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/199\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":202,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/199\/revisions\/202"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=199"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=199"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=199"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}