{"id":281,"date":"2016-01-16T12:10:32","date_gmt":"2016-01-16T12:10:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=281"},"modified":"2016-01-22T20:39:49","modified_gmt":"2016-01-22T20:39:49","slug":"el-comu-catala-la-llarga-lluita-dels-pobles-contra-lespoliacio-dels-comuns","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2016\/01\/16\/el-comu-catala-la-llarga-lluita-dels-pobles-contra-lespoliacio-dels-comuns\/","title":{"rendered":"El com\u00fa catal\u00e0: la llarga lluita dels pobles contra l’espoliaci\u00f3 dels comuns"},"content":{"rendered":"

Des de Narbona, el periodista Philippe Cazal ha publicat un article<\/a> en franc\u00e8s sobre “El com\u00fa catal\u00e0” que ha estat tradu\u00eft al catal\u00e0 per la Laia Vidal. El meu agra\u00efment a tots dos per la seva contribuci\u00f3 a la difusi\u00f3 de la hist\u00f2ria catalana des de baix. A continuaci\u00f3, la traducci\u00f3.<\/p>\n

\u00abEl “sagrat dret de propietat” i la democr\u00e0cia per delegaci\u00f3, que dominen la societat actual, no sempre han estat la regla. David Algarra Bascon, a “El com\u00fa Catal\u00e0. La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria “descriu el que era la realitat, a l’Alta Edat Mitjana fins al segle XIX, tant a Catalunya com a d’altres llocs: la propietat i la gesti\u00f3 comunals de la terra i dels espais naturals per part de les comunitats rurals i l’autogovern d’aquestes comunitats i de les comunitats dels pobles mitjan\u00e7ant assemblees.<\/p>\n

“El com\u00fa Catal\u00e0. La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria “va ser publicat a l’octubre de 2015 per l’editorial Potlatch.<\/p>\n

En aquest llibre, en catal\u00e0, David Algarra Bascon, revela una realitat ocultada per la hist\u00f2ria oficial (“Qui controla el passat, controla el futur”, diu George Orwell). Aquesta hist\u00f2ria \u00e9s la del “com\u00fa” catal\u00e0. El com\u00fa per la comunitat dels habitants, ja sigui de poble com de ciutat, i tamb\u00e9 pels b\u00e9ns comuns.<\/p>\n

L’autor es basa en un gran treball de documentaci\u00f3, que es reflecteix amb molts exemples de situacions locals de tot Catalunya i en diferents moments hist\u00f2rics (sense passar per alt la Catalunya Nord).<\/p>\n

El seu ensenyament principal \u00e9s l’exist\u00e8ncia durant un llarg per\u00edode de temps, almenys des de l’Edat Mitjana i fins al segle XIX (amb un enfonsament gradual sota els cops primer de la monarquia i despres del liberalisme), d’una forma de vida i de govern de les persones avui desapareguda.<\/p>\n

D’una banda hi havia una combinaci\u00f3 de la propietat familiar (sobre les cases i les seves depend\u00e8ncies i sobre la terra conreada) i de la propietat comunal ( de les pastures, erms, matolls i boscos, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre els b\u00e9ns p\u00fablics com ara molins, fargues, forns, carnisseries, taverna, sistemes de reg …). La noci\u00f3 de propietat no tenia el car\u00e0cter absolut que coneixem avui: era sobretot un dret d’\u00fas, amb l’obligaci\u00f3 de mantenir la propietat d’una manera sostenible per a les generacions futures.<\/p>\n

D’altra banda, sobre el dret d’\u00fas familiar s’hi superposava un altre dret d’\u00fas en forma d’una s\u00e8rie de servituds en benefici de la comunitat. Cada habitant d’un lloc podia pasturar els seus animals a les terres de cultiu d’altres persones despr\u00e9s de la collita (dret de “Rostoll” o pastura comuna, i de “Redall” o segones herbes), o recollir les espigues oblidades (“espigatge”). El pas del bestiar beneficiava de forma simult\u00e0nia a la parcel\u00b7la, que rebia els fems.<\/p>\n

El conjunt dels habitants d’un lloc tamb\u00e9 gaudien de drets d’\u00fas sobre els terrenys comunals de la utilitzaci\u00f3 dels drets de terres comunals: pasturar, fer llenya, tallar fusta, ca\u00e7ar, pescar, recollir fruits i plantes silvestres …<\/p>\n

Tot estava regulat col\u00b7lectivament per prevenir abusos i garantir l’acc\u00e9s equilibrat de cadasc\u00fa als recursos comuns. La comunitat es reunia, de fet, en “consell obert”, en el qual tots els habitants (totes les fam\u00edlies) podien participar. Aquests consells no nom\u00e9s tenien la funci\u00f3 econ\u00f2mica, sin\u00f3 tamb\u00e9, i potser sobretot, una funci\u00f3 de vetllar per la conviv\u00e8ncia (la paraula “conviv\u00e8ncia”, estimats amants del passat occit\u00e0, \u00e9s el mateix que en catal\u00e0).<\/p>\n

Aquesta forma de vida “en com\u00fa” comportava la solidaritat i l’ajuda m\u00fatua. La dona tenia una llibertat que va perdre alguns segles m\u00e9s tard. I la comunitat tenia una gran autonomia front al poder reial o senyorial, que defensava si era prec\u00eds amb la seva mil\u00edcia popular.<\/p>\n

Un dret consuetudinari destru\u00eft per la for\u00e7a<\/b><\/p>\n

Aquesta realitat es reflecteix, amb variacions, a Castella i Lle\u00f3, Pa\u00eds Basc, Ast\u00faries, Gal\u00edcia, i tamb\u00e9 m\u00e9s enll\u00e0 dels Pirineus (o a Alemanya, Anglaterra …).<\/p>\n

David Algarra Bascon analitza com, al llarg dels segles, el concepte dels comuns va apar\u00e8ixer i va ser soscavat. Les restes arqueol\u00f2giques mostren que els ibers, que habitaven a Catalunya abans de l’arribada dels romans, aix\u00ed com els aquitans i els vascons (en una franja pirinenca al nord), tenien una estructura social igualit\u00e0ria i disposaven de zones d’\u00fas com\u00fa (forns, sitges).<\/p>\n

El per\u00edode rom\u00e0 representa una veritable ruptura, amb la imposici\u00f3 d’un sistema centralitzat, olig\u00e0rquic (latifundis), patriarcal, esclavista. Per\u00f2 amb la crisi de l’imperi s’observa un retorn al camp, una estructuraci\u00f3 en petits grups amb formes d’organitzaci\u00f3 de tipus comunitari i d’autosufici\u00e8ncia. comunitat-organitzaci\u00f3 i auto-sufici\u00e8ncia. La unitat d’explotaci\u00f3, que abans era la vil\u00b7la romana, es va convertir en la fam\u00edlia camperola.<\/p>\n

Despr\u00e9s va destacar la influ\u00e8ncia de la religi\u00f3 cristiana, amb l’oposici\u00f3 (entre els primers cristians) al patriarcat, a la propietat privada, a l’esclavitud. Recordeu que les primeres esgl\u00e9sies rurals (segle VI) prenen la forma arquitect\u00f2nica de la bas\u00edlica, que \u00e9s un edifici civil; un pot pensar que m\u00e9s enll\u00e0 de la seva funci\u00f3 com a lloc de culte es feien servir com a lloc de trobada.<\/p>\n

Van arribar els visigots i despr\u00e9s els francs. Aquests porten a poblaci\u00f3 que s’apodera de la terra, per\u00f2 els aut\u00f2ctons resisteixen. Al segle IX, el declivi dels Carolingis s’acompanya d’un augment del poder de les persones per controlar les terres.<\/p>\n

Aquest, per\u00f2, es regeix pel dret consuetudinari, no escrit. La llei escrita pertany, a partir de llavors, al Rei i als senyors. Aquests, amb les “cartes de poblaci\u00f3” assignen “privilegis”: en realitat no far\u00e0n res m\u00e9s que recon\u00e8ixer els drets dels ocupants de la terra, \u00e9s a dir, les persones i les seves comunitats. Per\u00f2 ser\u00e0 primer un pas en la voluntat d’acaparar les terres.<\/p>\n

Durant l’Edat Mitjana i part de la Baixa Edat Mitjana, el poder no estava tant concentrat, com de vegades s’imagina, sin\u00f3 molt dividit entre el rei, el comte, els senyors laics i eclesi\u00e0stics i el poder popular. Els primers intenten imposar la seva dominaci\u00f3 gradualment i cobrar rendes en detriment del poble. La creaci\u00f3 de les parr\u00f2quies, a finals del segle IX, ser\u00e0 una oportunitat per establir els delmes i les prim\u00edcies.<\/p>\n

L’espoliaci\u00f3 de terres comunals es far\u00e0 al llarg dels segles sota la pressi\u00f3 de diversos factors: l’endeutament de les comunitats, pressionades pel Rei per pagar els costos ocasionats per nombroses guerres, els portar\u00e0 a vendre els seus b\u00e9ns; a partir dels segles XV-XVI, els senyors atribueixen a alguns agricultors les terres segons un emfiteusi (a llarg termini i mitjan\u00e7ant una renda); aquests “propietaris” emfit\u00e8utics tindran llavors tend\u00e8ncia a rebutjar l’aplicaci\u00f3 de les servituds comunals sobre “les seves” terres i tindran tend\u00e8ncia a voler-se expandir en detriment del comunal.<\/p>\n

Fins i tot la monarquia recorrer\u00e0, de 1.798 a 1.855, a “desamortitzacions” successives, l’\u00faltima de les quals, la “desamortitzaci\u00f3 de Madoz” conduir\u00e0 a la venda dels b\u00e9ns comunals: per compensar els seus deutes, el Regne havia decidit la venda dels b\u00e9ns de l’Esgl\u00e9sia, despr\u00e9s, dels de l’Estat i el com\u00fa (terres, edificis, molins i altres b\u00e9ns). A causa de la inestabilitat pol\u00edtica (guerra napole\u00f2nica, guerres civils, guerres carlines), l’aplicaci\u00f3 d’aquests decrets prendr\u00e0 el seu temps, per\u00f2 la derogaci\u00f3 de les lleis de desamortitzaci\u00f3, el 1924, arribar\u00e0 massa tard: el dany ja estava fet.<\/p>\n

El pretext pressupostari per les desamortitzacions coincideix amb l’auge del liberalisme, que advoca per la propietat individual i exclusiva.<\/p>\n

El que quedava dels b\u00e9ns comunals ser\u00e0 administrat per l’Estat, especialment els boscos, els quals els enginyers forestals s’esfor\u00e7aran a artificialitzar per a una utilitzaci\u00f3 mercantil. D’altra banda, al segle XX, l’expansi\u00f3 de l’agricultura industrial, amb la importaci\u00f3 de fertilitzants i combustibles, tallar\u00e0 el vincle amb la gesti\u00f3 tradicional dels b\u00e9ns comunals, la seva diversitat d’usos i el seu esperit perdurable.<\/p>\n

Una llarga resist\u00e8ncia<\/b><\/p>\n

Pel que fa als consells oberts, aquests s\u00f3n substitu\u00efts gradualment, des del segle XII i sobretot al segle XIV, per iniciativa del poder central, en consells tancats. Es composen principalment per representants de la comunitat, que estan molt vinculats per les decisions d’aquesta i que tenen nom\u00e9s un poder executiu i de portaveus, per\u00f2 s’en alliberen poc a poc. Despr\u00e9s, el 1716, els decrets de “Nova Planta” substitueixen els consells populars per les municipalitats (“Ajuntaments”) en general a c\u00e0rrec de magistrats (alcalde i consell de regidors) nomenats pel representant del Rei. Les comunitats continuen lluitant amb ungles i dents per mantenir els seus consells oberts. Tot i aix\u00f2, aquests seran cada vegada m\u00e9s en mans de les elits locals i per tant la gesti\u00f3 ser\u00e0 poc conforme als interessos del poble: creixement en la recaptaci\u00f3 d’impostos, venda de la propietat comunal, sovint en benefici dels grans propietaris locals.<\/p>\n

Les elits espanyoles (l’Esgl\u00e9sia, l’aristocr\u00e0cia i la burgesia) hauran tingut \u00e8xit, doncs, encara que nom\u00e9s despr\u00e9s de molts segles, a causa d’una forta resist\u00e8ncia popular, a apropiar-se dels b\u00e9ns comuns. El r\u00e8gim liberal que s’estableix a partir del segle XIX, t\u00e9 una visi\u00f3 clara de la propietat: \u00e9s la propietat dels rics. Aquesta implica la proletaritzaci\u00f3 dels camperols, que, privats dels seus mitjans de subsist\u00e8ncia, no tenen m\u00e9s remei que anar a vendre la seva for\u00e7a de treball a les ciutats.<\/p>\n

L’experi\u00e8ncia anarcosindicalista, durant la revoluci\u00f3 social de 1936 a 1939, va intentar recrear un poder popular al camp; per\u00f2, diu David Algarra Bascon, “amb la seva visi\u00f3 massa urbana, no van comprendre que hi havia, per part dels camperols, la sol\u00b7licitud d’una soluci\u00f3 mixta entre la propietat familiar i el treball col\u00b7lectiu”. Conclou amb la historiadora Rosa Congost: la fi de la societat rural tradicional popular “no \u00e9s el triomf de l’individualisme sobre el col\u00b7lectivisme sin\u00f3 d’una minoria sobre una majoria”. All\u00f2 que Blai Dalmau Sol\u00e9 diu d’una altra manera, parlant de la “revoluci\u00f3 dels rics contra els pobres.”<\/p>\n

Ph.C.<\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/p>\n

El llibre est\u00e0 a la venda a Perpiny\u00e0, a la Llibreria Catalana. Pla\u00e7a Jean Payra, 7, tel. 04 68 34 33 74, http:\/\/www.llibreriacatalana.com\/<\/a><\/p>\n

Lloc web del llibre:<\/p>\n

elcomu.cat<\/p>\n

El llibre de nou:<\/p>\n

Cooperativa Integral <\/a>Catalana<\/a><\/p>\n

Reconstruir el comunal<\/a><\/p>\n

F\u00e9lix Rodrigo Mora (qui va prologar aquest llibre) proporciona, en un v\u00eddeo (en espanyol), una visi\u00f3 de l’Edat Mitjana poc conforme amb el discurs convencional dels historiadors:<\/p>\n

Veure el v\u00eddeo<\/a><\/p>\n

Publicacions de F\u00e9lix Rodrigo Mora<\/a><\/p>\n

El llibre “Naturaleza, ruralidad y Civilitzaci\u00f3n” (2008) tamb\u00e9 evoca la q\u00fcesti\u00f3 del com\u00fa.\u00bb<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de Narbona, el periodista Philippe Cazal ha publicat un article en franc\u00e8s sobre “El com\u00fa catal\u00e0” que ha estat tradu\u00eft al catal\u00e0 per la Laia Vidal. El meu agra\u00efment a tots dos per la seva contribuci\u00f3 a la difusi\u00f3 de la hist\u00f2ria catalana des de baix. A continuaci\u00f3, la traducci\u00f3.<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/281"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=281"}],"version-history":[{"count":9,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":290,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/281\/revisions\/290"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}