{"id":373,"date":"2016-04-01T11:56:51","date_gmt":"2016-04-01T11:56:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=373"},"modified":"2019-02-07T21:14:32","modified_gmt":"2019-02-07T21:14:32","slug":"nota-de-premsa","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2016\/04\/01\/nota-de-premsa\/","title":{"rendered":"Nota de prensa"},"content":{"rendered":"

<\/b>El com\u00fa catal\u00e0. La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria<\/b><\/span><\/p>\n

Es tracta d’un treball de recerca sobre l’antic poder popular, els b\u00e9ns comunals i els mecanismes de solidaritat, des de l’Edat Mitjana fins a la modernitat.<\/b><\/span><\/p>\n

Aquest llibre ens d\u00f3na moltes pistes, fins ara quasi desconegudes, de com els catalans ens hem organitzat i hem batallat per defensar la terra.<\/b><\/span><\/p>\n

Fins a finals del segle <\/span><\/span>xix<\/span><\/span> la hist\u00f2ria del poble havia suscitat esc\u00e0s inter\u00e8s, davant l’atenci\u00f3 desproporcionada posada en la hist\u00f2ria de l’elit i la construcci\u00f3 de mites nacionals. S’haur\u00e0 d’esperar a la d\u00e8cada dels <\/span><\/span>vuitanta<\/span><\/span> d’aquell segle per al sorgiment en el Regne Unit d’una nova forma d’estudiar la hist\u00f2ria que t\u00e9 en compte a les classes populars, anomenada hist\u00f2ria social, per\u00f2 no ser\u00e0 fins a la segona meitat del segle <\/span><\/span>xx<\/span><\/span>, despr\u00e9s del final de la Segona Guerra Mundial, que comen\u00e7a a prendre una veritable for\u00e7a, amb el descr\u00e8dit de la <\/span><\/span>historiografia oficial<\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n

Els principals corrents historiogr\u00e0fics de la hist\u00f2ria social s\u00f3n l’Escola francesa dels Annales (Lucien Febvre, Marc Bloch, Georges Duby…) i el Grup d’Historiadors del Partit Comunista brit\u00e0nic (E.P. Thompson, Eric Hobsbawm, George Rud\u00e9…) i la seva hist\u00f2ria des de baix. Mentre el primer donava m\u00e9s import\u00e0ncia a les mentalitats i la cultura, amb la utilitzaci\u00f3 de m\u00e8todes estad\u00edstics, el segon partia del materialisme hist\u00f2ric, per\u00f2 es va distanciar del marxisme ortodox i de l’autoritarisme de l’URSS, per retornar a l’empirisme brit\u00e0nic i posar llum en les accions i lluites hist\u00f2riques de les classes populars, aix\u00ed com ressaltar la seva participaci\u00f3 activa en els processos hist\u00f2rics.<\/span><\/span><\/p>\n

A Catalunya l’Escola dels Annales va ser molt influent, destacant Jaume Vicens i Vives com un dels seus principals introductors, sent <\/span><\/span>El gran sindicato remensa (1488-1508)<\/i><\/span><\/span>, publicada l’any 1954, una de les seves obres d’hist\u00f2ria social de refer\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, la hist\u00f2ria des de baix catalana comen\u00e7a a apar\u00e8ixer, de forma poc expl\u00edcita, a la d\u00e8cada dels <\/span><\/span>noranta<\/span><\/span> del segle passat, per exemple, <\/span><\/span>Els bandolers<\/i><\/span><\/span> de Xavier Torres, publicat l’any 1991. A partir d’aquell moment han aparegut m\u00e9s estudis acad\u00e8mics sobre la hist\u00f2ria catalana des de baix, de l’Edat Mitjana fins als moviments obrers dels segles <\/span><\/span>xix<\/span><\/span> i <\/span><\/span>xx<\/span><\/span>, <\/span><\/span>si b\u00e9 la hist\u00f2ria obrera t\u00e9<\/span><\/span> m\u00e9s incid\u00e8nci<\/span><\/span>a<\/span><\/span> pel que fa a la divulgaci\u00f3, a difer\u00e8ncia de la hist\u00f2ria des de baix de la societat preindustrial catalana, que \u00e9s poc coneguda entre el p\u00fablic, tret d’alguns fets a\u00efllats, sovint mal compresos o entesos de forma superficial.<\/span><\/span><\/p>\n

El llibre <\/span><\/span>El com\u00fa catal\u00e0. La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria<\/i><\/span><\/span> de David Algarra Basc\u00f3n, publicat a finals del 2015 per Potlatch Edicions, \u00e9s un intent de trencar amb aquesta din\u00e0mica, de desconeixement del passat de les classes populars catalanes des de l’Edat Mitjana fins al segle <\/span><\/span>xix<\/span><\/span>. El seu ensenyament fonamental \u00e9s l’exist\u00e8ncia durant un llarg temps de formes locals d’autogovern popular, en la forma d’assemblees ve\u00efnals, que es reunien per prendre decisions sobre tot all\u00f2 que compartien, que era molt, per exemple, la gesti\u00f3 comunal dels espais naturals i dels mitjans de producci\u00f3 per a la transformaci\u00f3 d’aliments i mat\u00e8ries primeres, per a la seva subsist\u00e8ncia, com els molins, els forns, les ferreries o fargues i els recs comunals.<\/span><\/span><\/p>\n

Un estudi personal de la hist\u00f2ria catalana des de baix<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

L’obra neix d’un estudi personal que l’autor va dur a terme quan va ser testimoni, com tantes altres persones, de l’inici de dos processos, eminentment populars, que han convergit a Catalunya dintre de la crisi econ\u00f2mica: el moviment 15-M que promovia una democr\u00e0cia m\u00e9s participativa i el moviment pel dret a decidir l’autodeterminaci\u00f3 del poble catal\u00e0, impulsat sobretot per l’ANC, constitu\u00efda igualment el maig del 2011, per\u00f2 tamb\u00e9 per altres organitzacions, com la CUP. Ambd\u00f3s processos es caracteritzen per la participaci\u00f3 ciutadana, sent l’assemblea popular un dels seus trets compartits. L’autor, sorpr\u00e8s per la naturalitat i espontane\u00eftat amb qu\u00e8 sorgeix tot plegat, i coneixedor de l’exist\u00e8ncia d’assemblees populars des de l’Edat Mitjana en altres indrets de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, decideix buscar aquestes arrels a la societat popular catalana del passat.<\/span><\/span><\/p>\n

<\/a> Per al periodista occit\u00e0 Philippe Cazal <\/span><\/span>(Volem Viure al Pa\u00efs, L’Ind\u00e9pendant, L’Aude Autrement, Paysan du Midi):<\/span><\/span><\/span> \u00abl’autor es basa en un gran treball de documentaci\u00f3, que es reflecteix amb molts exemples de situacions locals de tot Catalunya i en diferents moments hist\u00f2rics (sense passar per alt la Catalunya Nord)\u00bb. Segons l’escriptor i periodista catal\u00e0 Xavier Borr\u00e0s (revista El Llamp, L’Independent de Gr\u00e0cia, revista Userda, Diario de Barcelona…): \u00ab<\/span><\/span>El com\u00fa catal\u00e0. <\/i><\/span><\/span>La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria<\/i><\/span><\/span> ens d\u00f3na moltes pistes, fins ara quasi desconegudes, de com els catalans ens hem organitzat i hem batallat per defensar la terra\u00bb.<\/span><\/span><\/p>\n

El llibre aporta, tamb\u00e9, algunes claus de la desaparici\u00f3 d’aquest poder popular, des de la usurpaci\u00f3 dels b\u00e9ns comunals mitjan\u00e7ant els capbreus de senyoria i renda, aix\u00ed com la prohibici\u00f3 dels drets d’aprofitament col\u00b7lectius a trav\u00e9s dels bans demanats pels grans terratinents a la Batllia Reial de Catalunya, i a la Intend\u00e8ncia i Reial Audi\u00e8ncia de Barcelona <\/span><\/span>a partir<\/span><\/span> del Decret de Nova Planta, fins a les desamortitzacions de b\u00e9ns de propis i comuns dels pobles catalans al segle <\/span><\/span>xix<\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/p>\n

El llibre est\u00e0 sent presentat a diferents indrets de Catalunya. <\/span><\/span>L’antrop\u00f2leg, <\/span><\/span>m\u00fasic<\/span><\/span> i escriptor torrenc Jordi Su\u00f1\u00e9, autor del llibre <\/span><\/span>El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu al Centre d’Art i Natura de Farrera<\/i><\/span><\/span>, un conjunt d’entrevistes que va tenir amb dones de m\u00e9s de 70 anys, que viuen en pobles del voltant de l’actual Parc Natural de l’Alt Pirineu, i que va introduir la presentaci\u00f3 de <\/span><\/span>El com\u00fa catal\u00e0<\/i><\/span><\/span> a Torredembarra, va dir, relacionant-lo amb el seu treball etnogr\u00e0fic, que: \u00ab<\/span><\/span>m’ha sorpr\u00e8s [del llibre], tamb\u00e9, aquest fil conductor que arriba als nostres dies. Passejant pel Pirineu encara la gent parla de com a trav\u00e9s de la subhasta de la fusta dels boscos comunals pagaven al mestre o les despeses de les festes majors. En canvi, ara, avui dia, per exemple, no poden tocar ni l’aigua que passa pels seus rius. S’ha privatitzat l’aigua i la for\u00e7a dels rius del Pirineu no pot ser utilitzada ni per moldre el gra, per exemple, ni per generar l’electricitat que necessiten els pobles petits<\/span><\/span>\u00bb.<\/span><\/span><\/p>\n

El gener del 2019 Cauac Editorial Nativa va publicar una edici\u00f3 actualitzada en castell\u00e0, que respecte a l’edici\u00f3 2015 incorpora m\u00e9s informaci\u00f3. Per exemple, dades hist\u00f2riques relacionades amb els b\u00e9ns comunals i assemblees populars d\u2019aquelles poblacions catalanes que van convidar l’autor a presentar el seu treball i que no es feia refer\u00e8ncia a elles a l’edici\u00f3 anterior.<\/span><\/p>\n

Sobre l’autor<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

David Algarra Basc\u00f3n \u00e9s nascut a l’Hospitalet de Llobregat a finals dels 60, i resident actualment a la Conca d’\u00d2dena. Enginyer inform\u00e0tic de professi\u00f3, \u00e9s tamb\u00e9 membre fundador de l’Agrupaci\u00f3 Astron\u00f2mica de l’Anoia i de l’Associaci\u00f3 per al Desenvolupament de la Consci\u00e8ncia i l’Autorealitzaci\u00f3, aix\u00ed com horticultor aficionat i col\u00b7laborador en diferents grups de reflexi\u00f3 sobre la transformaci\u00f3 social. Ha dedicat els darrers anys a la recerca sobre la hist\u00f2ria popular a Catalunya, des de l’Edat Mitjana fins a la modernitat.<\/span><\/span><\/p>\n

Contacte de premsa<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

David Algarra Basc\u00f3n<\/span><\/span><\/p>\n

info@elcomu.cat<\/span><\/span><\/p>\n

elcomu.cat<\/span><\/span><\/p>\n

\"Portada<\/a><\/p>\n

Portada El com\u00fa catal\u00e0<\/p>\n

[pdf-embedder url=”http:\/\/www.elcomu.cat\/wp-content\/uploads\/securepdfs\/2016\/04\/Nota-de-premsa.pdf”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El com\u00fa catal\u00e0. La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria Es tracta d’un treball de recerca sobre l’antic poder popular, els b\u00e9ns comunals i els mecanismes de solidaritat, des de l’Edat Mitjana fins a la modernitat. Aquest llibre ens d\u00f3na moltes pistes, fins ara quasi desconegudes, de com els catalans ens hem organitzat …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-373","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/373","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=373"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/373\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1171,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/373\/revisions\/1171"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}