{"id":454,"date":"2016-06-12T20:41:45","date_gmt":"2016-06-12T20:41:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=454"},"modified":"2016-06-12T22:34:09","modified_gmt":"2016-06-12T22:34:09","slug":"la-historia-dels-que-no-surten-a-la-historia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2016\/06\/12\/la-historia-dels-que-no-surten-a-la-historia\/","title":{"rendered":"La historia de los que no salen en la historia"},"content":{"rendered":"

La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria hauria de ser\u00a0global i local al mateix temps. Un exemple \u00e9s el continent afric\u00e0, amb m\u00e9s de dues\u00a0mil \u00e8tnies i on es concentren el 30% de les lleng\u00fces conegudes al m\u00f3n, tot i que la seva poblaci\u00f3 representa el 13% de la poblaci\u00f3 mundial. La majoria dels habitants de les societats occidentals no coneixem res de l’actualitat i de la hist\u00f2ria des de baix d’aquestes societats. M\u00e9s enll\u00e0 de la imatge falsa d’una terra de salvatges o de gent poc evolucionada, hi ha una realitat que no surt als mitjans de comunicaci\u00f3 de masses, una realitat que en molts casos posaria en evid\u00e8ncia el model de democr\u00e0cia representativa occidental, una paraula, democr\u00e0cia, que no sortia en les primeres constitucions liberals i que despr\u00e9s ens la van colar, com si el parlamentarisme dels partits pol\u00edtics tingu\u00e9s alguna cosa a veure amb la democr\u00e0cia atenesa o els consells oberts medievals. De fet, com veurem, en aquests fragments de textos que he escollit, m\u00e9s que de democr\u00e0cia -el govern de les majories- a molts llocs de l’\u00c0frica haur\u00edem de parlar del govern pel consens o govern per la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00abQualsevol llibre sobre hist\u00f2ria d’\u00c0frica precolonial tractar\u00e0 essencialment d’aquells casos en qu\u00e8 va sorgir certa estructura d’Estat. Llegirem sobre els imperis de Songha\u00ef, Ghana, Mali o Kanem-Born\u00fa, aix\u00ed com d’altres petits regnes centralitzats. Hi haur\u00e0 tamb\u00e9 refer\u00e8ncies a les nombroses i interessants ciutats-estats que van sorgir per tot arreu com les de Hausa, Yoruba o les costaneres de l’Est afric\u00e0 de cultura swahili en les quals restes arqueol\u00f2giques mostren que va haver-hi un destacat comer\u00e7 amb P\u00e8rsia, \u00cdndia i Xina. Seran escasses, no obstant aix\u00f2, els esments a societats descentralitzades disperses per tot el continent, compostes per grups de poblats sense connexi\u00f3 pol\u00edtica alguna amb formes d’organitzaci\u00f3 estatal. Aquestes societats sense estat van ser majoria.<\/p>\n

[…]<\/p>\n

Aquelles societats descentralitzades no han estat convenientment estudiades. Les raons d’aix\u00f2 han estat l’abs\u00e8ncia de fonts escrites -es van desenvolupar en un entorn cultural essencialment oral- i els prejudicis. Fins a \u00e8poques recents, molts historiadors han acceptat el punt de vista predominant segons el qual nom\u00e9s aquelles societats que estiguessin centralitzades mereixien la pena ser estudiades. Han estat durant molt temps per sota del radar de la majoria dels escodrinyadors del passat.<\/p>\n

La societat s’organitzava entorn del consens i a la presa de decisions de baix a dalt. Entre els ashanti hi havia una dita que resava aix\u00ed: No existeix govern a part de la gent<\/em>. Independentment del tipus d’autoritat que es form\u00e9s, hi havia un sentiment molt arrelat que all\u00f2 que dany\u00e9s a la comunitat tamb\u00e9 ho feia a l’individu. Per molt aut\u00f2crata que fos un governant, estava limitat per l’autoritat dels consells locals, el respecte ancestral als usos, als costums, als codis de valors i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, a les divinitats. La ideologia tradicional i les institucions aut\u00f2ctones servien de fre al poder\u00f3s. Un proverbi que es repeteix amb variants entre les diferents \u00e8tnies africanes diu que La saviesa no es troba en el cap d’una sola persona<\/em>, o b\u00e9 que Un sol cap no fa el consell<\/em>.<\/p>\n

[…]<\/p>\n

Existien institucions de mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria importants com la palaver<\/em>. Els seus diferents models de resoluci\u00f3 de conflictes van ser conservats i es van integrar amb altres valors locals per facilitar la cohesi\u00f3 de la comunitat i dels diversos clans.\u00bb (Francisco Moreno. \u00c0frica. Una tradici\u00f3 de llibertat.)<\/p>\n

\u00abA \u00c0frica, la governan\u00e7a tradicional local de poblats i comunitats \u00e8tniques s’ha caracteritzat per l’exist\u00e8ncia d’\u201carbres de paraules<\/em>\u201d a l’ombra dels quals tota la comunitat, o les persones m\u00e9s ancianes, s’han reunit per prendre decisions, expressar queixes, jutjar fets de diferent \u00edndole i resoldre conflictes que els afecten. L’arbre es converteix aix\u00ed en s\u00edmbol que apropa la comunitat humana a la naturalesa, que representa un moviment c\u00edclic entre la unitat i la diversitat (llavor, arrels, tronc, fulles i fruits), i que d\u00f3na recer sota el sol o la pluja. La celebraci\u00f3 de la \u201cparaula\u201d tamb\u00e9 ha tingut lloc en construccions especialment dedicades per a aix\u00f2. Es tracta de llocs de reuni\u00f3, de vida social i de transmissi\u00f3 cultural, que a cada regi\u00f3 reben diferents noms com Fokonolona a Madagascar, Kgotla a Bostwana o Toguna al Pa\u00eds Dogon entre molts altres, i presenten les seves pr\u00f2pies particularitats.\u00bb (St\u00e9phanie Ah Tchou i altres autors.\u00a0Palaver.)<\/p>\n

\"arbre-contesa\"<\/a><\/p>\n

\u00abLes hores de la tarda s\u00f3n les m\u00e9s importants: sota l’arbre es reuneixen els adults. A l’arbre del mango \u00e9s l’\u00fanic lloc on es poden reunir per parlar, doncs en el llogaret no hi ha cap local espai\u00f3s. La gent acudeix puntual i gelosament a aquestes reunions: els africans estan dotats d’una naturalesa comunit\u00e0ria i mostren una gran necessitat de participar en tot all\u00f2 que constitueix la vida col\u00b7lectiva. Totes les decisions es prenen en assemblea, les disputes i baralles les soluciona la comunitat en ple, que tamb\u00e9 resol qui rebr\u00e0 terra cultivable i quanta. La tradici\u00f3 mana que tota decisi\u00f3 es prengui per unanimitat. Si alg\u00fa \u00e9s d’una altra opini\u00f3, la majoria tractar\u00e0 de persuadir-ho tant temps com faci falta fins que canvi\u00ef de semblar. De vegades la cosa dura una eternitat, doncs un tret t\u00edpic d’aquestes deliberacions consisteix en una xerrameca infinita. Si entre dos habitants del llogaret sorgeix una disputa, el tribunal reunit sota l’arbre no buscar\u00e0 la veritat ni intentar\u00e0 esbrinar qui t\u00e9 ra\u00f3, sin\u00f3 que es dedicar\u00e0, \u00fanica i exclusivament, a llevar ferro al conflicte i a portar a les parts cap a un acord, no sense considerar justes les al\u00b7legacions d’ambdues.<\/p>\n

Quan s’acaba el dia i tot se sumeix en la foscor, els congregats interrompen la reuni\u00f3 i se’n van a les seves cases. No es pot debatre a les fosques: la discussi\u00f3 exigeix mirar al rostre del parlant; que es vegi si les seves paraules i els seus ulls diuen el mateix.\u00bb (Ryszard Kapuscinski. A \u00c0frica, a l’ombra d’un arbre. Adofo, un llogaret situat prop del Nil Blau, a la prov\u00edncia et\u00edop de Wollega.)<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria hauria de ser\u00a0global i local al mateix temps. Un exemple \u00e9s el continent afric\u00e0, amb m\u00e9s de dues\u00a0mil \u00e8tnies i on es concentren el 30% de les lleng\u00fces conegudes al m\u00f3n, tot i que la seva poblaci\u00f3 representa el 13% de la poblaci\u00f3 mundial. La majoria …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/454"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=454"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/454\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":462,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/454\/revisions\/462"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}