{"id":476,"date":"2016-07-04T05:25:37","date_gmt":"2016-07-04T05:25:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=476"},"modified":"2016-07-04T13:09:16","modified_gmt":"2016-07-04T13:09:16","slug":"la-recuperacio-del-bens-comunals-tangibles-i-intangibles","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2016\/07\/04\/la-recuperacio-del-bens-comunals-tangibles-i-intangibles\/","title":{"rendered":"La recuperaci\u00f3 del b\u00e9ns comunals, tangibles i intangibles"},"content":{"rendered":"

He acabat de llegir el meu primer llibre del fil\u00f2sof, agricultor i savi, Masanobu<\/span> Fukuoka (1913-2008). El llibre porta per t\u00edtol \u00abSembrant en el desert. Llavors per a la regeneraci\u00f3 del planeta\u00bb. Aquest llibre no es refereix nom\u00e9s al significat convencional de desert, sin\u00f3 a l’esgotament de la terra, a causa de les pr\u00e0ctiques err\u00f2nies de l’agricultura moderna, i aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s extrapolable al buidament espiritual de l’\u00e9sser hum\u00e0 modern que necessita igualment autoregenerar-se, com la natura a la qual pertany. En un cap\u00edtol del llibre, Fukuoka menciona el Iriai<\/span>, una forma tradicional japonesa de gesti\u00f3 comunal de les forests que es practica des de com a m\u00ednim el segle xiii. Comenta, que a difer\u00e8ncia d’altres llocs, com l’\u00cdndia, Jap\u00f3 va tenir \u00e8xit en la replantaci\u00f3 de boscos al llarg del pa\u00eds perqu\u00e8 els agricultors van rebre llavors lliures de despeses i les cooperatives forestals -m\u00e9s de 600 a tot el pa\u00eds que s\u00f3n el llegat hist\u00f2ric del Iriai<\/span>– sempre estaven all\u00ed per al suport mutu.<\/p>\n

Buscant m\u00e9s sobre el Iriai<\/span> he trobat aquest discurs que va fer al Jap\u00f3 el pensador i historiador Ivan Illich<\/span> (1926- 2002) durant el simposi \u00abLa Ci\u00e8ncia i l’Home\u00bb al mar\u00e7 de 1982. Illich<\/span> compara la societat tecnol\u00f2gica actual amb la societat comunal del passat que tamb\u00e9 va existir al Jap\u00f3 i a M\u00e8xic, del qual tamb\u00e9 parla:<\/p>\n

\u00abJa s’aprecia clarament que les m\u00e0quines que imiten a l’home estan usurpant totes les facetes de la vida quotidiana i que tals m\u00e0quines estan for\u00e7ant a la gent a comportar-se com elles. Els nous dispositius electr\u00f2nics tenen el poder de for\u00e7ar a la gent a “comunicar-se” entre si i amb aquests en termes de la m\u00e0quina. All\u00f2 que estructuralment no s’adapti a la l\u00f2gica de les m\u00e0quines \u00e9s efectivament depurat d’una cultura dominada per la seva utilitzaci\u00f3.<\/p>\n

El comportament maquinal de la gent encadenada a l’electr\u00f2nica constitueix una degradaci\u00f3 del seu benestar i la seva dignitat, la qual cosa, per a la gran majoria i a llarg termini, es tornar\u00e0 intolerable. Observar l’efecte degradant dels ambients programats demostra que en ells les persones esdevenen insolents, impotents, narcisistes i apol\u00edtiques: el proc\u00e9s pol\u00edtic s’esquerda a causa que la gent deixa de ser capa\u00e7 de governar-se a si mateixa i exigeix ser condu\u00efda.<\/p>\n

Jap\u00f3 \u00e9s tingut per la capital de l’electr\u00f2nica; seria meravell\u00f3s si es torn\u00e9s, per a tothom, en el model d’una nova pol\u00edtica d’autolimitaci\u00f3 a l’\u00e0rea de les comunicacions, la qual cosa, al meu entendre, ser\u00e0 d’aqu\u00ed d’ara endavant molt necessari si un poble desitja mantenir el seu autogovern.<\/p>\n

La conducci\u00f3 electr\u00f2nica com a assumpte pol\u00edtic pot considerar-se des de diverses perspectives. Proposaria aproximar-nos des de l’ecologia pol\u00edtica. Durant els \u00faltims deu anys l’ecologia ha adquirit un nou significat. \u00c9s encara el nom d’una branca de la biologia professional, per\u00f2 aquest terme serveix cada vegada m\u00e9s per designar a un p\u00fablic general ampli i pol\u00edticament organitzat que analitza i influeix sobre les decisions t\u00e8cniques. Els nous dispositius de gesti\u00f3 electr\u00f2nica impliquen un canvi t\u00e8cnic de l’entorn hum\u00e0 que per ser benigne ha de mantenir-se sota\u00a0control pol\u00edtic (un que no sigui nom\u00e9s dels experts).<\/p>\n

Distingim al medi ambient com b\u00e9 com\u00fa del medi ambient com a riquesa. De la nostra habilitat per fer aquesta particular distinci\u00f3 dep\u00e8n no nom\u00e9s la construcci\u00f3 d’una teoria ecol\u00f2gica assenyada, sin\u00f3 d’una efectiva jurisprud\u00e8ncia ecol\u00f2gica.<\/p>\n

Hem de distingir entre els b\u00e9ns comunals en els quals s’emmarquen les activitats per a la subsist\u00e8ncia de la gent, i les riqueses de la terra (els recursos naturals) que serveixen per a la producci\u00f3 econ\u00f2mica d’aquells b\u00e9ns de consum sobre les quals s’assenta la vida actual. Si fos poeta, deixeble del gran Basho<\/span>, potser podria fer aquesta distinci\u00f3 en 17 s\u00edl\u00b7labes de manera bella i incisiva perqu\u00e8 arrib\u00e9s al cor i fos inoblidable.<\/p>\n

Per desgr\u00e0cia, no s\u00f3c poeta. Haig d’expressar-me en angl\u00e8s, un llenguatge que en els passats cent anys ha perdut l’habilitat per fer tal distinci\u00f3.<\/p>\n

Commons<\/span> \u00e9s una paraula de l’angl\u00e8s antic. Segons els meus amics japonesos, s’aproxima bastant\u00a0al significat que iriai<\/span> t\u00e9 encara en japon\u00e8s. Commons<\/span>, igual que iriai<\/span>, \u00e9s un terme que en l’\u00e8poca preindustrial s’usava per designar certs aspectes de l’entorn. La gent anomenava comunals a aquelles parts de l’entorn que quedaven m\u00e9s enll\u00e0 dels propis llindars<\/span> i fora de les seves possessions, per les quals –no obstant aix\u00f2– es tenien drets d’\u00fas reconeguts, no per produir b\u00e9ns de consum sin\u00f3 per contribuir a l’aprovisionament de les fam\u00edlies. La llei consuetudin\u00e0ria que humanitzava l’entorn en establir els b\u00e9ns comunals era, en general, no-escrita. No nom\u00e9s perqu\u00e8 la gent no es va preocupar a escriure-la, sin\u00f3 perqu\u00e8 el que protegia era una realitat massa complexa per a determinar-la en par\u00e0grafs. La llei de b\u00e9ns comunals regulava el dret de pas, de pesca, de ca\u00e7a, de pasturatge i de recol\u00b7lecci\u00f3 de llenya o plantes medicinals en els boscos.<\/p>\n

Un roure podia ser part dels b\u00e9ns comunals. La seva ombra, a l’estiu, estava reservada al pastor i el seu ramat; les seves gles<\/span> es reservaven per als porcs dels camperols propers; les seves branques seques servien de combustible per a les v\u00eddues del llogaret; a la primavera, algunes de les seves branques joves s’usaven per adornar l’esgl\u00e9sia i al capvespre podia ser el lloc de la reuni\u00f3 de ve\u00efns. Quan la gent parlava de b\u00e9ns comunals, iriai<\/span> designava un aspecte de l’entorn limitat, necessari per a la superviv\u00e8ncia de la comunitat, necessari per a diversos grups de maneres diferents, per\u00f2 que –en un sentit econ\u00f2mic estricte– no era ent\u00e8s com a esc\u00e0s.<\/p>\n

Quan avui, a Europa, utilitzo davant estudiants universitaris el terme commons<\/span> (en alemany Almende<\/span> o Gemenheit<\/span>, en itali\u00e0 gli<\/span> usi civici<\/span>) els meus o\u00efdors pensen immediatament al segle xviii. Pensen en aquells prats\u00a0d’Anglaterra on els vilatans tenien unes quantes ovelles cadascun, i pensen tamb\u00e9 en el “tancat dels camps de pasturatge” que va transformar els prats\u00a0comunals en recursos on criar grans ramats amb finalitats comercials. En primera inst\u00e0ncia, no obstant aix\u00f2, els estudiants pensen en la nova pobresa que aquest encerclament va portar aparellada: l’empobriment absolut dels camperols que van ser for\u00e7ats a abandonar les terres darrere d’un treball assalariat; pensen, finalment, en l’enriquiment comercial dels senyors, els lords<\/span>.<\/p>\n

En la seva immediata reacci\u00f3, els estudiants pensen en el sorgiment d’un nou ordre capitalista. En confrontar-se amb aquesta dolorosa novetat, obliden que aquest encerclament va portar impl\u00edcit quelcom m\u00e9s b\u00e0sic encara. Els barris entorn dels b\u00e9ns comunals van inaugurar un nou ordre ecol\u00f2gic. L’encerclament no nom\u00e9s va transferir el control dels camps de pasturatge dels camperols al senyor; tamb\u00e9 va marcar un canvi radical en les actituds de la societat enfront de l’entorn natural. Abans, en qualsevol sistema jur\u00eddic, la major part de l’entorn es considerava com b\u00e9 comunal, amb el qual la majoria de la gent podia proveir les seves necessitats b\u00e0siques sense haver de rec\u00f3rrer al mercat. Despr\u00e9s de l’encerclament, l’entorn natural es va tornar principalment una riquesa al servei de “empreses” que, en organitzar el treball assalariat, van transformar la naturalesa en b\u00e9ns i serveis dels quals dep\u00e8n la satisfacci\u00f3 de les necessitats dels consumidors. Aquesta transformaci\u00f3 est\u00e0 en el punt cec de l’economia pol\u00edtica.<\/p>\n

Aquest canvi d’actituds pot il\u00b7lustrar-se millor si pensem amb els carrers en comptes de considerar les \u00e0rees de pasturatge. Que enorme difer\u00e8ncia veiem als barris de la ciutat de M\u00e8xic durant els \u00faltims vint anys. Llavors els carrers dels barris eren realment b\u00e9ns comunals. Alguna gent els\u00a0utilitzava per vendre hortalisses i carb\u00f3 de llenya. Uns altres col\u00b7locaven les seves cadires en les voreres per beure caf\u00e8 o tequila. Uns altres es reunien al carrer per decidir qui seria el nou representant del ve\u00efnat, o per determinar el preu d’un ase. Uns altres condu\u00efen els seus ases entre la multitud, caminant propers a les seves b\u00e8sties de c\u00e0rrega; uns altres muntaven en les seves cadires. Els nens jugaven en les rases i, encara aix\u00ed, els caminants podien usar el carrer per anar d’un lloc a un altre.<\/p>\n

Els carrers no van ser constru\u00efts per la gent. Com qualsevol altre b\u00e9 com\u00fa, el carrer mateix era el resultat de la gent que all\u00ed vivia i tornava habitable aquest espai. Els habitatges que franquejaven els carrers no eren llars privades en el sentit modern: garatges per al dip\u00f2sit nocturn dels treballadors. El llindar separava encara dos espais vivents, un d’\u00edntim i un altre com\u00fa. Per\u00f2 ni les llars en el seu sentit \u00edntim ni els carrers com a b\u00e9ns comunals van sobreviure al creixement econ\u00f2mic.<\/p>\n

Als nous barris de la ciutat de M\u00e8xic els carrers no s\u00f3n ja per a la gent. S\u00f3n ara carreteres per a cotxes, per a autobusos, taxis i camions. La gent \u00e9s dif\u00edcilment tolerada als carrers tret que es dirigeixi cap a la parada de l’autob\u00fas. Si ara la gent s’assegu\u00e9s o detingu\u00e9s als carrers seria un obstacle per al tr\u00e0nsit, i el tr\u00e0nsit seria perill\u00f3s per qui aix\u00ed ho fes. El carrer va ser degradat, de b\u00e9 comunitari a un simple recurs per a la circulaci\u00f3 de vehicles. La gent ja no pot circular pels seus espais, el tr\u00e0nsit despla\u00e7a la seva mobilitat. Nom\u00e9s pot circular quan se li fita i se li trasllada.<\/p>\n

L’apropiaci\u00f3 dels camps de pasturatge per part dels senyors va ser desafiada, per\u00f2 la m\u00e9s fonamental transformaci\u00f3 d’aquestes \u00e0rees (i dels carrers) de b\u00e9ns comunals a recursos, va esdevenir –fins fa molt poc– sense ser objecte de cr\u00edtica. L’apropiaci\u00f3 de l’entorn per la minoria va ser clarament reconeguda com un ab\u00fas intolerable. Per\u00f2 l’encara m\u00e9s degradant transformaci\u00f3 de les persones en membres d’una for\u00e7a de treball industrial i consumidors va ser presa –fins fa poc– com una cosa natural. Durant gaireb\u00e9 cent anys la majoria dels partits pol\u00edtics es van negar a admetre l’acumulaci\u00f3 dels recursos naturals en mans privades. No obstant aix\u00f2, aquest q\u00fcestionament es va concentrar en la utilitzaci\u00f3 privada d’aquestes riqueses, sense distingir el que succe\u00efa amb els b\u00e9ns comunals. De tal manera ha estat aix\u00ed que \u00e0dhuc molt de la pol\u00edtica anticapitalista refor\u00e7a la legitimitat d’aquesta transformaci\u00f3 dels b\u00e9ns comuns en recursos.<\/p>\n

Nom\u00e9s molt recentment, a la base de la societat, un nou tipus de “intel\u00b7lecte popular” comen\u00e7a a recon\u00e8ixer el que ha estat esdevenint. L’encerclament li nega a la gent el dret a aquesta classe d’entorn en el qual –al llarg de la hist\u00f2ria– s’havia fonamentat l’economia moral de la subsist\u00e8ncia. L’encerclament, una vegada acceptat, redefineix la comunitat: soscava l’autonomia local de la comunitat. L’encerclament dels b\u00e9ns comunals afavoreix els interessos dels professionals i bur\u00f2crates estatals, i els dels capitalistes. L’encerclament permet al bur\u00f2crata definir la comunitat local com un ens incapa\u00e7 de proveir-se del necessari per a la seva pr\u00f2pia subsist\u00e8ncia. Les persones es tornen individus econ\u00f2mics que depenen per a la seva superviv\u00e8ncia de les comoditats produ\u00efdes per a ells. Fonamentalment, gran part dels moviments ciutadans representen una rebel\u00b7li\u00f3 contra aquesta indu\u00efda redefinici\u00f3 de la gent com a consumidors.<\/p>\n

La idea era parlar d’electr\u00f2nica, no sobre camps de pasturatge i carrers. Per\u00f2 s\u00f3c historiador; vaig voler parlar primer dels b\u00e9ns comunals del passat, segons els coneixia, per despr\u00e9s dir alguna cosa sobre la present i molt major amena\u00e7a contra els b\u00e9ns comunals per part de l’electr\u00f2nica.<\/p>\n

S\u00f3c un home que va n\u00e9ixer fa 55 anys a Viena. Un mes despr\u00e9s del meu naixement vaig ser pujat a un tren i despr\u00e9s a un vaixell que em va portar a l’illa de Brac. All\u00ed, en un llogaret de la Costa D\u00e0lmata, el meu avi desitjava beneir-me. El meu avi vivia a la casa on la seva fam\u00edlia vivia des de l’\u00e8poca en qu\u00e8 els Muromachi<\/span> governaven des de Kyoto. Molts havien estat els governants de la Costa D\u00e0lmata: el dux de Ven\u00e8cia, els sultans d’Istanbul, els corsaris d’Almissa<\/span>, els emperadors d’\u00c0ustria i els reis de Iugosl\u00e0via. Per\u00f2 tots aquests canvis en l’uniforme i el llenguatge dels governants, poc van alterar la vida quotidiana en els 500 anys anteriors. Les mateixes bigues d’olivera suportaven encara el sostre de la casa del meu avi. L’aigua es recollia en les mateixes lloses de pedra sobre el sostre. El vi era premsat en les mateixes cubes<\/span>, el peix agafat des del mateix tipus d’embarcacions i l’oli provenia dels arbres plantats quan naixia la ciutat anomenada Edo<\/span>, avui T\u00f2quio.<\/p>\n

El meu avi rebia les not\u00edcies dues vegades al mes. Quan jo vaig n\u00e9ixer, per a la gent que vivia allunyada de les rutes principals, la hist\u00f2ria encara flu\u00efa lenta, imperceptiblement. Gran part de l’entorn era encara un b\u00e9 com\u00fa. La gent vivia a les cases que ella mateixa havia constru\u00eft; es despla\u00e7ava per camins que eren piconats pel pas dels seus propis animals: era aut\u00f2noma en l’obtenci\u00f3 i l’aprofitament de les aig\u00fces; depenia tan sols de la seva veu quan desitjava parlar alt. Tot va canviar amb la meva arribada a Brac.<\/p>\n

En el mateix vaixell en el qual jo vaig arribar en 1926, arribava el primer altaveu a l’illa. Molt poca gent all\u00ed havia sentit parlar de tal cosa abans. Fins a aquell dia, homes i dones parlaven amb veus m\u00e9s o menys igualment potents. Tot aix\u00f2 canviaria. L’acc\u00e9s al micr\u00f2fon determinaria que veus serien les que s’amplificarien. El silenci va deixar de ser un b\u00e9 com\u00fa; es va tornar un recurs pel qual haurien de competir els altaveus. El llenguatge en si va passar de ser un b\u00e9 com\u00fa local a un recurs nacional per a la comunicaci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00ed com l’encerclament per part dels senyors va incrementar la productivitat nacional mitjan\u00e7ant la negaci\u00f3 al camperol perqu\u00e8 cri\u00e9s unes poques ovelles, aix\u00ed la usurpaci\u00f3 provocada pels altaveus destrueix aquest silenci que durant tota la hist\u00f2ria li atorgu\u00e9s a cada home i d\u00f3na la seva pr\u00f2pia veu. Almenys que tinguem acc\u00e9s a un altaveu, estem silenciats.<\/p>\n

Espero que el paral\u00b7lelisme sigui visible ara. Aix\u00ed com els b\u00e9ns comunals d’espai s\u00f3n vulnerables i poden ser destru\u00efts per la motoritzaci\u00f3 del tr\u00e0nsit, aix\u00ed els b\u00e9ns comunals d’expressi\u00f3 s\u00f3n vulnerables i poden ser f\u00e0cilment destru\u00efts per la usurpaci\u00f3 que d’ells exerceixen els moderns mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

L’assumpte hauria d’estar clar: com oposar-se a la usurpaci\u00f3 –que realitzen els nous artificis i sistemes electr\u00f2nics– d’aquells b\u00e9ns comunals m\u00e9s subtils i m\u00e9s \u00edntims al nostre ser que els camps de pasturatge i els carrers. B\u00e9ns comunals que almenys s\u00f3n tan valuosos com el silenci. El silenci, segons les tradicions occidental i oriental, \u00e9s necessari perqu\u00e8 sorgeixi la persona. Ens ho arrabassen les m\u00e0quines que ens imiten. F\u00e0cilment podem fer-nos cada vegada m\u00e9s depenents<\/span> de les m\u00e0quines per parlar i pensar, de la mateixa manera que ja som depenents<\/span> de les m\u00e0quines per traslladar-nos.<\/p>\n

Semblant transformaci\u00f3 de l’entorn, de b\u00e9 com\u00fa a recursos productius, constitueix la forma b\u00e0sica de la degradaci\u00f3 ambiental. Aquesta degradaci\u00f3 t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria, que coincideix amb la hist\u00f2ria del capitalisme per\u00f2 que de cap manera pot reduir-se a ella. Per desgr\u00e0cia, la import\u00e0ncia d’aquesta transformaci\u00f3 ha estat ignorada o minimitzada per l’ecologia pol\u00edtica fins al dia d’avui. \u00c9s necessari que se li reconegui si pretenem organitzar moviments per a la defensa del que encara queda dels b\u00e9ns comunals. Aquesta defensa constitueix la tasca p\u00fablica crucial per a l’acci\u00f3 pol\u00edtica actual. Tal tasca ha d’emprendre’s amb urg\u00e8ncia, ja que els b\u00e9ns comunals poden existir sense policia, per\u00f2 els recursos naturals no. Aix\u00ed com succeeix amb el tr\u00e0nsit, les computadores requereixen policies, en cada vegada m\u00e9s quantitat i de formes cada vegada m\u00e9s subtils.<\/p>\n

Per definici\u00f3, les riqueses requereixen la policia per a la seva defensa. Una vegada defensades, la seva recuperaci\u00f3 com a b\u00e9ns comunals es torna m\u00e9s i m\u00e9s dif\u00edcil. Aquesta \u00e9s una ra\u00f3 especial per a tal urg\u00e8ncia\u00bb<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He acabat de llegir el meu primer llibre del fil\u00f2sof, agricultor i savi, Masanobu Fukuoka (1913-2008). El llibre porta per t\u00edtol \u00abSembrant en el desert. Llavors per a la regeneraci\u00f3 del planeta\u00bb. Aquest llibre no es refereix nom\u00e9s al significat convencional de desert, sin\u00f3 a l’esgotament de la terra, a causa de les pr\u00e0ctiques err\u00f2nies …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/476"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=476"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":488,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/476\/revisions\/488"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}