{"id":581,"date":"2016-10-15T05:49:53","date_gmt":"2016-10-15T05:49:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=581"},"modified":"2016-10-15T07:53:45","modified_gmt":"2016-10-15T07:53:45","slug":"el-cataleg-de-boscos-dutilitat-publica-cup","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2016\/10\/15\/el-cataleg-de-boscos-dutilitat-publica-cup\/","title":{"rendered":"El Cat\u00e0leg de boscos d’utilitat p\u00fablica (CUP)"},"content":{"rendered":"

La revoluci\u00f3 liberal o de propietaris va suposar la posada en marxa fonamentalment de dos ens: el que anomenaven els liberals com \u00absagrat dret de propietat\u00bb, la propietat privada plena en lloc dels drets compartits sobre les coses, i l’Estat-naci\u00f3 com a garant i guardi\u00e0 d’aquest dret dels propietaris, amb tota una s\u00e8rie d’eines com els cossos policials estables, tant militaritzats com civils, l’ex\u00e8rcit permanent, els ajuntaments constitucionals, un nou r\u00e8gim fiscal, les presons com a castic universal, la instrucci\u00f3 p\u00fablica, etc. Per desenvolupar el mercat capitalista, l’Estat va optar per convertir en mercaderia tant la terra -la majoria en mans mortes o amortitzada- com la for\u00e7a de treball. Una i l’altra anaven de la m\u00e0, privats de la terra, dels b\u00e9ns i mitjans de producci\u00f3 comunals gestionats pel com\u00fa de ve\u00efns, dels gremis artesanals que es van prohibir, de les servituds comunit\u00e0ries sobre els predis (servitud de rostoll, de redall, l’espigatge, etc.) i de l’acc\u00e9s a la terra que acabaria concentrada en poques mans, la majoria de la poblaci\u00f3 acabaria proletaritzada, confinada a les f\u00e0briques com una mercaderia m\u00e9s, que venia la seva for\u00e7a de treball a canvi d’un salari.<\/p>\n

Amb la desamortitzaci\u00f3 de Madoz del 1855 es va donar el cop de gr\u00e0cia definitiu al model comunal, tot i que a Catalunya l’espoliaci\u00f3 sobre els b\u00e9ns comunals ja havia comen\u00e7at anys enrere, sobretot a partir de mitjan segle XVIII amb els bans concedits per les institucions absolutistes. Aquesta operaci\u00f3 desamortitzadora va comportar no nom\u00e9s la privatitzaci\u00f3 de milions d’hect\u00e0rees de terra i de mitjans de producci\u00f3 comunal, sin\u00f3 tamb\u00e9 l’apropiaci\u00f3 estatal de milions d’hect\u00e0rees forestals inscrites als diferents cat\u00e0legs de forests d’utilitat \u00abp\u00fablica\u00bb (estatal). Es parla molt de la privatitzaci\u00f3 de terres comunals mitjan\u00e7ant subhasta p\u00fablica, per\u00f2 s’ha de saber que altra bona part de les forests es van estatalitzar, exceptuades de la desamortitzaci\u00f3 i controlades pel cos d’agents forestals de l’Estat en lloc de ser-ho pel com\u00fa de ve\u00efns. Segons la noci\u00f3 formal de b\u00e9ns comunals que va crear la desamortitzaci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s comunal all\u00f2 que \u00e9s de titularitat estatal, un absurd si tenim en compte que hist\u00f2ricament s’ha considerat que els b\u00e9ns comunals s\u00f3n els b\u00e9ns del com\u00fa de ve\u00efns.<\/p>\n

L’any 1859 es va fer el primer inventari forestal que va comportar la Classificaci\u00f3 General de les Forests P\u00fabliques i l’any 1862 es va crear el Cat\u00e0leg de boscos d’utilitat p\u00fablica (CUP). L’any 1901 apareix un nou cat\u00e0leg que incorporava m\u00e9s boscos i que afegia el concepte d’utilitat p\u00fablica (no tots els boscos p\u00fablics s\u00f3n d’utilitat p\u00fablica). Actualment, hi ha m\u00e9s de 7 milions d’hect\u00e0rees forestals inscrites als diferents cat\u00e0legs de forests d’utilitat p\u00fablica de l’Estat espanyol.<\/p>\n

El 61% de la superf\u00edcie de Catalunya (3.210.650 ha) \u00e9s forestal, aix\u00f2 s\u00f3n aproximadament unes 1.930.481,80 ha i d’aquestes 378.621 ha s\u00f3n d’utilitat p\u00fablica, la majoria propietat d’entitats locals estatals (ajuntaments, EMDs, Diputacions, Generalitat, etc.). S\u00f3n en aquests terrenys on es concentren la majoria de comunals actuals, els boscos comunals (segons la noci\u00f3 formal, no ho oblidem) de Catalunya s\u00f3n prop del 20% de la superf\u00edcie forestal catalana.<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant el programa anual d’aprofitaments de les forests p\u00fabliques, moltes entitats locals treuen beneficis de l’explotaci\u00f3 directa o indirecta dels seus boscos i tamb\u00e9, tot i que per llei els b\u00e9ns comunals s\u00f3n inembargables, imprescriptibles i inalienables, i no estan subjectes a cap tribut que gravi la seva titularitat, alguns s\u00f3n venuts, totalment o en part, a entitats privades, aprofitant el desconeixement de la gent, desproveint les forests\u00a0del seu car\u00e0cter comunal i convertint-les en b\u00e9 de propis per poder segregar-les i alienar-les, com per exemple van ser els casos d’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria dels anys 70 del segle XX al \u00abMonts de Barx\u00bb (Barx, La Safor) i al \u00abPuig Lloren\u00e7\u00e0\u00bb (Benitatxell, Marina Alta) del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0(MONTIEL, 1990)<\/a>.<\/p>\n

L’altre dia, recorrent el Bergued\u00e0, vaig estar a prop de la forest 16 del CUP, a la forest de Queralt i Emprius amb una superf\u00edcie de 191 ha, on des de l’Edat Mitjana els ve\u00efns de Berga i Valldan havien gaudit del dret d’aprofitament o empriu i que a partir de la desamortitzaci\u00f3 va passar a ser propietat de l’ajuntament constitucional de Berga i del terme municipal de la Valldan. L’any 1904 l’ajuntament de Berga es converteix en el titular \u00fanic d’aquesta forest 16 del CUP (Cat\u00e0leg de boscos d’utilitat p\u00fablica, res a veure amb la Candidatura d’Unitat Popular que governa actualment aquest ajuntament \ud83d\ude09 ), despr\u00e9s de la inscripci\u00f3 que va fer en el Registre de la Propietat l’1 d’octubre d’aquest any.<\/p>\n

En el web elfocat.cat\u00a0de\u00a0L\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Entitats Locals Propiet\u00e0ries Forestals a Catalunya<\/a> podreu trobar molta informaci\u00f3, incl\u00fas podreu consultar un mapa<\/a> amb les forests del CUP.<\/p>\n

\"queralt-i-emprius\"<\/a><\/p>\n

\"empriu\"<\/a> \"empriu2\"<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La revoluci\u00f3 liberal o de propietaris va suposar la posada en marxa fonamentalment de dos ens: el que anomenaven els liberals com \u00absagrat dret de propietat\u00bb, la propietat privada plena en lloc dels drets compartits sobre les coses, i l’Estat-naci\u00f3 com a garant i guardi\u00e0 d’aquest dret dels propietaris, amb tota una s\u00e8rie d’eines com …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/581"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=581"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/581\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":592,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/581\/revisions\/592"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}