{"id":626,"date":"2016-11-19T12:42:20","date_gmt":"2016-11-19T12:42:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=626"},"modified":"2020-03-15T15:20:33","modified_gmt":"2020-03-15T15:20:33","slug":"descomunal","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2016\/11\/19\/descomunal\/","title":{"rendered":"Descomunal"},"content":{"rendered":"

L’etimologia \u00e9s l’estudi de l’origen de les paraules, \u00e9s una disciplina molt \u00fatil per intentar saber el sentit primigeni dels mots i per entendre millor com eren les societats del passat, de fet el contrari tamb\u00e9 pot funcionar: \u00e9s m\u00e9s probable trobar el sentit original d’un mot si es coneix com era el m\u00f3n que el va fer n\u00e9ixer. Un dels estudiosos catalans que va fer grans aportacions a l’estudi etimol\u00f2gic va ser el fil\u00f2leg Joan Coromines, amb el seu Diccionari etimol\u00f2gic i complementari de la llengua catalana, tot i que tamb\u00e9 \u00e9s conegut pels seus estudis d’onom\u00e0stica (topon\u00edmia i antropon\u00edmia), amb la seva obra Onomasticon Cataloniae amb m\u00e9s de 400.000 top\u00f2nims catalans.<\/p>\n

Aquests dies em preguntava per l’origen de la paraula \u00abdescomunal\u00bb, que com tots sabem vol dir colossal o immens, per\u00f2 que etimol\u00f2gicament est\u00e0 formada per un prefix de negaci\u00f3 i per la paraula comunal. T\u00e9 quelcom a veure amb \u00abdescomunalitzar\u00bb, \u00e9s a dir amb la desfeta del model comunal? No tinc a m\u00e0 el diccionari de Joan Coromines i no s\u00e9 el que surt all\u00e0 sobre aquest mot, si alg\u00fa el t\u00e9 i m’ho pot dir li agrairia.<\/p>\n

Al diccionari de l’Enciclop\u00e8dia Catalana diu el seg\u00fcent: \u00ab[c. 1900; possiblement de l’ant. descominal, influ\u00eft pel cast. descomunal; l’ant. cominal s’explica per influx de l’oc. o d’adj. en -inal: ordinal, marginal, etc.]\u00bb. \u00c9s interessant que en l’antigor comunal per influ\u00e8ncia de l’occit\u00e0 es digu\u00e9s \u00abcominal\u00bb. De fet, existeix per exemple el bosc del Cominal a Sant Hilari Sacalm o el pla Cominal de Setcases, per\u00f2 aix\u00f2 no explica l’origen de \u00abdescominal\u00bb o \u00abdescomunal\u00bb. Per altra banda, tenint en compte que deu tenir un origen similar en castell\u00e0, he consultat el diccionari etimol\u00f2gic de la RAE i surt \u00abmuy distante de lo com\u00fan en su l\u00ednea\u00bb, \u00e9s a dir fora de la normalitat, per\u00f2 si entenem el comunal com els b\u00e9ns del com\u00fa i entenem el com\u00fa com una col\u00b7lectivitat de persones que comparteixen b\u00e9ns i valors tangibles i intangibles, llavors podr\u00edem intentar trobar una explicaci\u00f3 potser m\u00e9s acurada.<\/p>\n

Si busquem la traducci\u00f3 de \u00abdescomunal\u00bb en llat\u00ed, ens trobem amb el mot \u00abingens\u00bb, que tamb\u00e9 t\u00e9 un mot similar en catal\u00e0, \u00abingent\u00bb, que \u00f2bviament \u00e9s un sin\u00f2nim de \u00abdescomunal\u00bb. Ara b\u00e9, \u00abingens\u00bb t\u00e9 dos components l\u00e8xics: in i gens. Segons el diccionari etimologias.dechile.net, que \u00e9s una mena de wikipedia d’etimologia en castell\u00e0, es compon del prefix \u00abin (hacia dentro) i gens (engendrar, producir)\u00bb, quelcom semblant a \u00abproduir cap a dins\u00bb, una explicaci\u00f3 que no m’acaba de satisfer, i crec que podrem trobar una de millor.<\/p>\n

\u00abGens\u00bb era l’organitzaci\u00f3 social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica que existia en la Roma arcaica (no s’ha de confondre amb el significat actual del mot \u00abgent\u00bb). Cada gens estava formada per un grup de fam\u00edlies que compartien un esperit o divinitat protectora, uns costums particulars que promovien la solidaritat i el suport mutu entre els seus membres i el que em sembla m\u00e9s interessant, que tenien la possessi\u00f3 de la terra en com\u00fa, cultivant-la col\u00b7lectivament, \u00e9s a dir que gaudien de b\u00e9ns comunals. Podem dir que era una forma de clan, individus units entre si per vincles de sang, tot i que tamb\u00e9 es podia ser membre per agregaci\u00f3 directa mitjan\u00e7ant el vot dels gentils (els membres de la gens). Altre aspecte interessant \u00e9s que el territori de la gens era el pagus o aldea i que el mot pag\u00e8s etimol\u00f2gicament ve tant de pagus com de pag\u00e0, i no \u00e9s casual, ja que el cristianisme durant l’Alta Edat Mitjana no va acabar d’esborrar els cultes pagans i preromans al m\u00f3n rural, cultes vinculats als cicles agraris. Per aix\u00f2 els historiadors diuen que el m\u00f3n rural durant aquella \u00e8poca estava molt mal cristianitzat i l’ortod\u00f2xia cat\u00f2lica nom\u00e9s es trobava en alguns monestirs i en el poc de m\u00f3n urb\u00e0 que existia fins al segle X.<\/p>\n

Aquesta organitzaci\u00f3 primig\u00e8nia de Roma, que era la gens, va perdre import\u00e0ncia en favor de la fam\u00edlia amb el per\u00edode en el qual es converteix en ciutat-estat, la \u00abcivitas\u00bb. Llavors les terres deixaran de ser comunals per comen\u00e7ar a heretar-se en successi\u00f3 entre els fills d’una mateixa fam\u00edlia amb el \u00abius utendi et abutendi\u00bb rom\u00e0, el dret d’\u00fas i ab\u00fas sobre les coses, inclosos els esclaus, que eren tamb\u00e9 considerats com coses.<\/p>\n

Quan els romans arriben a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i es troben amb els diferents pobles, que tamb\u00e9 eren societats comunals, els anomenem tamb\u00e9 com gens, per exemple els beribraces, que vivien a les forests del nord-oest de l’actual Pa\u00eds Valenci\u00e0, eren descrits per Avieno (s. VI a.C.) com a \u00abgens agrestis et ferox\u00bb. Posteriorment, quan l’Imperi rom\u00e0 entra en crisi i els pobles germ\u00e0nics (francs, gots, etc.) arriben a les G\u00e0l\u00b7lies entre el segle IV i el V d.C., es torna a reproduir el model comunal, doncs ells s’organitzen en clans, com les antigues gens romanes i com les societats preromanes peninsulars (ibers, vascons…), i tenien la terra en com\u00fa. A les G\u00e0l\u00b7lies i a Hisp\u00e0nia, molts ciutadans romans, molts d’ells descendents dels ind\u00edgenes gals i ibers, farts dels abusos de l’Estat, fugen de les ciutats i abandonen les seves terres per unir-se amb els pobles germ\u00e0nics i probablement tamb\u00e9 vascons, tal com explic\u00e0 Salvi\u00e0 de Marsella, quan parla dels bagaudes.<\/p>\n

Llavors, \u00abingens\u00bb, tenint en compte que el prefix \u00abin\u00bb en llat\u00ed tamb\u00e9 \u00e9s la negaci\u00f3 (no gens, no comunal), penso que podria significar quan es deixa el model comunal de l’aldea per imposar el model de propietat privada i del fisc, que \u00e9s el m\u00f3n urb\u00e0 de l’Estat. I aqu\u00ed entraria la meva \u00faltima reflexi\u00f3, Arist\u00f2til era partidari de la ciutat redu\u00efda per garantir una societat m\u00e9s justa; Ebenezer Howard deia que la seva ciutat-jard\u00ed tindria una mida que fes possible una vida social plena i el seu s\u00f2l hauria d’estar posse\u00eft en forma associada per la comunitat, amb el fi d’evitar l’especulaci\u00f3 amb terrenys; Lewis Mumford sempre va mantenir com a refer\u00e8ncia a la petita comunitat descentralitzada i federada amb altres i va elogiar la ciutat medieval com a exemple de desenvolupament org\u00e0nic i moderat. A partir de la ciutat barroca, i sobretot amb la ciutat industrial, Mumford veu una s\u00e8rie de processos que destrueixen l’equilibri natural, per\u00f2 tamb\u00e9 l’equilibri social; Murray Bookchin, el pare de l’ecologia social, denunciava que \u00abimmensos cinturons urbans estan aixafant i despla\u00e7ant al camp, reempla\u00e7ant la flora i fauna amb ciment, metall i vidre, i aconseguint amb els seus contaminants atmosf\u00e8rics enormes regions. En aquest m\u00f3n urb\u00e0 massificat, l’exist\u00e8ncia humana es torna crua i elemental, subjecta a desagradables est\u00edmuls sonors i manipulacions burocr\u00e0tiques. Una divisi\u00f3 del treball en l’\u00e0mbit nacional, estructurada sobre models industrials, est\u00e0 substituint a la varietat regional i local, reduint continents sencers a immenses f\u00e0briques fumejants i ciutats a supermercats de pl\u00e0stic\u00bb; per a Zigmunt Bauman, la ciutat, com la societat, avui dia \u00e9s l\u00edquida, es produeixen constantment canvis impulsats pel capitalisme globalitzat que afecten negativament els seus ve\u00efnats.<\/p>\n

Amb el creixement sense l\u00edmits de les ciutats, vam passar d’un model a la mida humana, on era possible un cert autogovern a escala local, a un model on la privatitzaci\u00f3 dels comunals va anar unida a les ciutats an\u00f2nimes i descomunals, i a la impossibilitat d’un govern del com\u00fa per al b\u00e9 com\u00fa. Mumford, que ens va deixar l’any 1990, va anunciar que: \u00abaviat serem testimonis dels resultats finals d’aquest proc\u00e9s amb la formaci\u00f3 de la Megal\u00f3polis\u00bb, on el govern cada vegada estar\u00e0 m\u00e9s allunyat dels habitants de les ciutats, fins a arribar potser a un govern mundial i a una polis \u00fanica, amb una cultura \u00fanica i un pensament \u00fanic, un m\u00f3n urb\u00e0 descomunal que no arribem a imaginar.<\/p>\n

\"sao_paulo\"<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’etimologia \u00e9s l’estudi de l’origen de les paraules, \u00e9s una disciplina molt \u00fatil per intentar saber el sentit primigeni dels mots i per entendre millor com eren les societats del passat, de fet el contrari tamb\u00e9 pot funcionar: \u00e9s m\u00e9s probable trobar el sentit original d’un mot si es coneix com era el m\u00f3n que …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/626"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=626"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/626\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1274,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/626\/revisions\/1274"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=626"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=626"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=626"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}