{"id":730,"date":"2017-06-04T10:51:37","date_gmt":"2017-06-04T10:51:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=730"},"modified":"2017-06-04T21:05:09","modified_gmt":"2017-06-04T21:05:09","slug":"el-comu-catala-sota-un-arbre-una-forma-dorganitzacio-social-arrelada-a-la-terra","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2017\/06\/04\/el-comu-catala-sota-un-arbre-una-forma-dorganitzacio-social-arrelada-a-la-terra\/","title":{"rendered":"El com\u00fa catal\u00e0 sota un arbre: una forma d’organitzaci\u00f3 social arrelada a la terra"},"content":{"rendered":"

Natura, Revoluci\u00f3 i Espiritualitat<\/b><\/span><\/p>\n

L’arbre com a s\u00edmbol pol\u00edtic, resist\u00e8ncia ecol\u00f2gica i font espiritual de les comunitats<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

Jornada de conviv\u00e8ncia, reflexi\u00f3, pr\u00e0ctica espiritual i celebraci\u00f3<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

Diumenge 28 de maig de 2017<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

Roure del Giol<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

(Santa Coloma Sasserra, Castellcir)<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

Web de la jornada<\/a><\/p>\n

Gui\u00f3 de la xerrada de David Algarra: El com\u00fa catal\u00e0 sota un arbre: una forma d’organitzaci\u00f3 social arrelada a la terra<\/b><\/u><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Abans de tot volia dir que estic molt content de participar en aquesta xerrada i no nom\u00e9s pel seu contingut, sin\u00f3 pel lloc on es fa, que t\u00e9 un component molt significatiu per a mi i la meva fam\u00edlia. El meu pare, que vivia a la casa que d\u00f3na nom al barri de la Torrassa (quan era petit, llavors era un barri obrer<\/a>, amb molta pol\u00b7luci\u00f3 i manca de salubritat, on molta gent vivia en barraques i incl\u00fas en coves) de L’Hospitalet del Llobregat, tenia una malaltia dels pulmons de ben petit i el metge va recomanar que pass\u00e9s temporades a la muntanya per recuperar-se. Els meus avis coneixien a uns pagesos de Collsuspina, que \u00e9s un poble molt a prop d’aqu\u00ed, i van acordar amb ells el seu establiment als estius, un cop terminava\u00a0el curs escolar. Al mas Nualart, va treballar de pastor les temporades estiuenques, dels 9 als 11 anys, i es va recuperar de la seva malaltia. Recorda que una de les filles dels pagesos, la Merc\u00e8, que t\u00e9 la mateixa edat que ell, cada dia venia als prats i li portava una cistella amb el menjar: pa amb tom\u00e0quet, cansalada i un porr\u00f3 de vi, i la Merc\u00e8 es quedava amb ell conversant mentre esmorzava, probablement sota un arbre. A vegades els meus pares v\u00e9nen de visita i es troben amb la Merc\u00e8 per rememorar aquells dies.<\/span><\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies als organitzadors de la Jornada per haver-me convidat, a la Laia, el Ricard i el Marcos. La meva intervenci\u00f3 porta el t\u00edtol de \u00abEl com\u00fa catal\u00e0 sota un arbre: una forma d’organitzaci\u00f3 social arrelada a la terra\u00bb relacionat amb l\u2019arbre com a s\u00edmbol pol\u00edtic, tot i que m\u00e9s que un s\u00edmbol pol\u00edtic jo penso que \u00e9s millor parlar de s\u00edmbol dem\u00f2tic, tal com va dir el Llu\u00eds Maria Xirinacs, per diferenciar entre el que \u00e9s propi de l\u2019Estat (l\u2019ordenament de la polis que era una ciutat-estat) i el que \u00e9s propi del poble. En el cas de la reuni\u00f3 sota els arbres \u00e9s m\u00e9s adient parlar de llocs de reuni\u00f3 del populus <\/i>o<\/i> del demos<\/i>, que no de llocs de reuni\u00f3 dels pol\u00edtics.<\/span><\/p>\n

\"rouredelgiol\"<\/a>-Arribant al roure del Giol, caminant des de Collsuspina-<\/p>\n

\u00c9s de tots conegut la import\u00e0ncia dels arbres i els beneficis per l\u2019ecosistema i pels humans en concret: emissi\u00f3 d\u2019oxigen, absorci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni, propiciaci\u00f3 i regulaci\u00f3 de les pluges, manteniment de les terres vegetals, evitaci\u00f3 de l\u2019erosi\u00f3 del s\u00f2l, de les inundacions i desertitzaci\u00f3… Per\u00f2 per moltes societats ind\u00edgenes i camperoles la import\u00e0ncia \u00e9s encara m\u00e9s gran perqu\u00e8 els proporcionaven per si sols moltes de les necessitats b\u00e0siques: ombra, protecci\u00f3, a\u00efllant, fruits per nodrir-se, fusta per fer la seva llar, mobles, vaixells i les seves eines, medicines, escor\u00e7a per adobar pells, resina per fer pega i quitr\u00e0, combustible per obtenir energia, aliment pel seu bestiar…<\/span><\/p>\n

En el meu estudi sobre el com\u00fa catal\u00e0 parlo dels diferents llocs on es reunia el com\u00fa de ve\u00efns per tractar sobre all\u00f2 que compartien, que tenien en m\u00e0 comuna, com per exemple els b\u00e9ns comunals, per\u00f2 tamb\u00e9 per tractar sobre altres q\u00fcestions de la vida quotidiana, per resoldre conflictes entre els ve\u00efns i arribar a conc\u00f2rdies, explicar hist\u00f2ries, etc. Els ve\u00efns tenien cura de tots els detalls d\u2019aquestes assemblees i un dels detalls m\u00e9s importants era el lloc escollit per reunir-se i no era una elecci\u00f3 pas aleat\u00f2ria. Havia de ser un lloc suficientment important per tota la comunitat, podia ser per exemple a l’esgl\u00e9sia, al cementeri, per\u00f2 tamb\u00e9 en entorns naturals, com pot ser al costat d\u2019una font, una roca o un arbre. De fet els entorns naturals van ser els llocs originaris de reuni\u00f3 de moltes comunitats, abans que el cristianisme arrel\u00e9s amb la suficient for\u00e7a per substituir tradicions anteriors.<\/span><\/p>\n

Joan Amades, al seu Costumari Catal\u00e0, una extraordin\u00e0ria recopilaci\u00f3 de cinc mil p\u00e0gines de costums catalanes, ens descriu com eren les Juntes d\u2019Arbre, reunions del com\u00fa de ve\u00efns que es feien sota un arbre i que en acabar l\u2019assemblea s\u2019agafaven de les mans i feien un ball rod\u00f3 al seu voltant per tancar els acords presos. Avui dia podem trobar algunes reminisc\u00e8ncies d\u2019aix\u00f2 a la festa de l\u2019Arbre de Maig (Matadepera, Igualada…), un ritual ancestral que \u00e9s present a tota Europa. <\/span><\/p>\n

Un exemple molt conegut eren les reunions supracomunals dels comuns de Parets, Gallecs i Mollet del Vall\u00e8s que tenia lloc als roures de Manent, al costat de la masia de Can Ros. Aquests roures ja no existeixen per\u00f2 l’any 1993 en commemoraci\u00f3 del mil\u00b7lenari de la primera vegada que surt mencionat Mollet en un document, es va plantar el roure del mil\u00b7lenari al parc de Can Mul\u00e0 i en ocasions especials l’ajuntament fa el plenari sota aquest arbre, intentant reproduir la reuni\u00f3 del com\u00fa de ve\u00efns.<\/span><\/p>\n

Amades, explica tamb\u00e9 que en el bosc situat al terme de La Jonquera hi havia una alzina on es reunien els pobles de la rodalia durant la Guerra del Franc\u00e8s, a fi de tractar la manera de combatre les tropes de Napole\u00f3. Tamb\u00e9 descriu les memorables reunions que es feien sota un arbre a La Selva del Camp o el ball rod\u00f3 al voltant d\u2019un arbre que feien les dones al Pallars cap a la tarda, despr\u00e9s de plegar a les feines agr\u00edcoles.<\/span><\/p>\n

Segons explica el Miquel T. Rocabruna, artista i regidor de cultura de l’ajuntament de Palau-solit\u00e0 i Plegamans, en aquesta vila antigament hi havia l’alzina centen\u00e0ria de Can Padr\u00f3. Sota l’ombra de la seva gran copa s’hi havia reunit el consell d\u2019aquest municipi, per\u00f2 tamb\u00e9 s’hi feia l’envelat per la Festa Major, a l’estiu s’hi ballaven sardanes i la quitxalla hi anava a jugar. C\u00e9sar-Javier Palacios <\/span>en el seu llibre \u00ab<\/span>\u00c1rboles singulares\u00bb<\/i><\/span> ens transmet<\/span> que en Sant Sadurn\u00ed d\u2019Anoia <\/span>el com\u00fa <\/span>tamb\u00e9 es reuni<\/span>a<\/span> sota els arbres per <\/span>arribar a<\/span> acords.<\/span><\/span><\/p>\n

Ens podem preguntar quina funci\u00f3 estaven complint els llocs tan especials on es reunien les comunitats camperoles i per intentar respondre a aix\u00f2 hem de veure aquesta funci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels aspectes purament d\u2019organitzaci\u00f3 dem\u00f2tica. La mateixa funci\u00f3 que tenia l\u2019arbre o la font, la va tenir despr\u00e9s tamb\u00e9 l\u2019esgl\u00e9sia o el cementeri, i era una funci\u00f3 de testimoni d\u2019un acte fet per tota la comunitat. <\/span><\/p>\n

Origin\u00e0riament, aquest testimoni era protagonitzat pel subjecte m\u00e9s antic i important de la comunitat que feia de nexe entre totes les generacions, presents i passades, que formaven o havien format part d\u2019ella. Heu escoltat b\u00e9, un arbre, una font, una roca, eren considerats subjectes, no objectes. Era el subjecte del poble que havia estat present en tots els seus actes m\u00e9s importants, tamb\u00e9 els aplecs, casaments, celebraci\u00f3 de naixements, i altres esdeveniments, des del seu origen i per aix\u00f2 era el m\u00e9s respectat i venerat, perqu\u00e8 donava precisament el m\u00e9s gran sentit de comunitat i d\u2019arrelament. En el cas dels arbres, un \u00e9sser viu que havia conegut als teus. Complien una funci\u00f3 similar a la del notari actual1<\/sup><\/a> que ens ha imposat l\u2019Estat, per\u00f2 amb una dimensi\u00f3 m\u00e9s profunda, vinculada a la comunitat. La gent reunida a l\u2019arbre deien: \u00abjo et dono la paraula i mira qui \u00e9s testimoni\u00bb. Les assemblees que es farien m\u00e9s tard al cementeri devien tenir una explicaci\u00f3 similar, es feien on estaven enterrats els seus avantpassats, que per aquella gent continuaven vius en esperit, per\u00f2 aix\u00f2 respon a una evoluci\u00f3 de les creences, tot i que a vegades, com veurem, m\u00e9s que d\u2019evoluci\u00f3 hem de parlar d\u2019una imposici\u00f3 que ve d\u2019un altre estament en formaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Hem de tenir en compte que parlem de societats de tradici\u00f3 oral, on la paraula \u00e9s tan sagrada com el lloc escollit per parlar. L’\u00e9sser hum\u00e0 oral no \u00e9s un \u00e9sser inferior, sin\u00f3 un \u00e9sser que forma part d’una altra cultura, i que com diu l’escriptor Pedro Garcia Olivo, t\u00e9 una altra forma de pensament i una estructura de la personalitat diferent. Aquesta gent era diferent de nosaltres. Per exemple, nosaltres quan llegim o escrivim ho fem sols, per\u00f2 ells necessitaven a l’altre per expressar-se i en bona mida per pensar. Tenien un car\u00e0cter m\u00e9s comunitari que es reflectia en la seva societat, comunal. Avui dia encara poden trobar que a la majoria dels poblats de l\u2019\u00c0frica existeixen els arbres de la paraula<\/i>, on la gent es reuneix per intercedir, dialogar o prendre decisions.<\/span><\/p>\n

\"Diapositiva2\"<\/a><\/p>\n

-Les tres dimensions de l’\u00e9sser hum\u00e0, des del punt de vista del fil\u00f2sof Xabier Zubiri, i relacionats amb l’arbre. Jo: L’arbre de la saviesa, Social: l’arbre de la paraula, Hist\u00f2ric: l’arbre geneal\u00f2gic-<\/p>\n

L\u2019arbre escollit com lloc de reuni\u00f3 n\u2019era un arbre centenari, com el roure del Giol, avui dia anomenat arbre monumental, que havia estat triat per la gent dels establiments rurals. Es coneix l’exist\u00e8ncia del culte a l\u2019arbre des de ben antic i les transformacions d\u2019aquest culte que es va anar produint, que t\u00e9 relaci\u00f3 amb l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019animisme al monoteisme. En un principi el bosc va ser un deu en si mateix, fins que va ser considerat la morada d\u2019un esperit o una divinitat2<\/sup><\/a>, per exemple el bosc sagrat d\u2019Andrasta dels bretons era un lloc de culte i de reuni\u00f3, aix\u00ed com la llar de la deessa. L\u2019esperit del bosc es deia numen. <\/i>Hi ha un proverbi llat\u00ed que diu que \u00abtot arbre t\u00e9 el seu numen, per tant deu ser venerat com un altar\u00bb. Es creia que l\u2019arbre ancestral tenia mem\u00f2ria i per tant valor com a testimoni: la fidelitat dels pactes, promeses d\u2019amor o matrimoni… En un bronze que data del segle I a. de C. trobat en el jaciment celtiber de Contrebia Belaisca (Botorrita, Arag\u00f3), consta escrita una llei que fa refer\u00e8ncia a un bosc sagrat, un alzinar, i que estableix tot un seguit de prohibicions, normes i c\u00e0stigs per a la seva protecci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, fins a arribar les religions monoteistes, van predominar les creences animistes, on tant els que considerem avui objectes com els elements del m\u00f3n natural (muntanyes, rius, fonts, arbres, roques, animals, plantes…) estan dotats d’\u00e0nima o consci\u00e8ncia pr\u00f2pia. Com hem comentat, es veuen com subjectes, mentre que per exemple el llibre G\u00e8nesi, com\u00fa a les tres religions monoteistes principals, diu:<\/span><\/p>\n

26 D\u00e9u digu\u00e9:<\/p>\n

–Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti<\/span> els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.<\/p>\n

27 D\u00e9u va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de D\u00e9u, cre\u00e0 l’home i la dona. 28 D\u00e9u els bene\u00ed dient-los:<\/p>\n

–Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la<\/span>; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.<\/p>\n

29 D\u00e9u digu\u00e9 encara:<\/p>\n

–Mireu, us dono<\/span> totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres<\/span> que donen fruit amb la seva llavor, perqu\u00e8 siguin el vostre aliment.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s una difer\u00e8ncia substancial respecte a l\u2019animisme, ja que per les grans religions monoteistes la natura \u00e9s quelcom a ser posse\u00eft i dominat per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i, per exemple, els arbres perden aquesta dimensi\u00f3 sagrada, de respecte i veneraci\u00f3. El subjecte que s\u2019ha de venerar queda fora del m\u00f3n i el m\u00f3n al servei de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/span><\/p>\n

Podem pensar que en quant apareix el cristianisme i els emperadors romans el\u00a0proclamen com religi\u00f3 d\u2019Estat (Edicte de Tessal\u00f2nica, 380) en la forma de catolicisme (que vol dir universal), llavors aquesta dimensi\u00f3 sagrada dels entorns naturals, en particular dels arbres, es perd a totes les poblacions conquerides, incl\u00f2s l\u2019actual territori catal\u00e0, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed. Veurem que l’Esgl\u00e9sia i el poder civil, van utilitzar diverses estrat\u00e8gies per anar imposant el nou imaginari.<\/span><\/p>\n

Alta Edat Mitjana: <\/u>Destrucci\u00f3 de boscos i arbres sagrats<\/u><\/span><\/p>\n

Durant l\u2019Alta Edat Mitjana, fins al desenvolupament de la xarxa parroquial al segle X i m\u00e9s enll\u00e0, el m\u00f3n rural, que era el majoritari, estava escassament cristianitzat. Abans de la crisi de l\u2019Imperi rom\u00e0, els camperols tampoc seguien la religi\u00f3 oficial i eren anomenats de forma despectiva pagans (pagani<\/i>, habitant del pagus en contraposici\u00f3 al milites<\/i>). Quan la religi\u00f3 oficial imperial politeista \u00e9s substitu\u00efda pel cristianisme nic\u00e8, ho \u00e9s a les ciutats, mentre els pagesos (mot que deriva etimol\u00f2gicament de pag\u00e0) seguien les seves tradicions animistes amb rituals vinculats als cicles agraris i naturals. Les elits cat\u00f2liques a aquests camperols els continuaran denominant pagans, fet que fa notar que l’Esgl\u00e9sia en bona mida era la continuaci\u00f3 de l\u2019elit romana. <\/span><\/p>\n

L’Esgl\u00e9sia va intentar per tots els mitjans imposar les noves creences com es pot veure resseguint la pol\u00edtica d\u2019eliminaci\u00f3 i\/o assimilaci\u00f3 dels cultes anteriors als diversos concilis i pels textos de les principals figures cristianes:<\/span><\/p>\n