{"id":811,"date":"2017-10-22T18:27:24","date_gmt":"2017-10-22T18:27:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=811"},"modified":"2017-10-23T20:51:09","modified_gmt":"2017-10-23T20:51:09","slug":"de-bens-comuns-a-bens-comunals-el-comu-i-la-comunitat-historia-i-propostes-de-futur","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/2017\/10\/22\/de-bens-comuns-a-bens-comunals-el-comu-i-la-comunitat-historia-i-propostes-de-futur\/","title":{"rendered":"De b\u00e9ns comuns a b\u00e9ns comunals: El com\u00fa i la comunitat. Hist\u00f2ria i propostes de futur"},"content":{"rendered":"

Gui\u00f3 de la pon\u00e8ncia \u201cDe b\u00e9ns comuns a b\u00e9ns comunals: El com\u00fa i la comunitat. Hist\u00f2ria i propostes de futur\u201d que va tenir lloc al\u00a0FESC 2017<\/a>\u00a0el dissabte 21 d\u2019octubre del 2017 a les 10.30 h.<\/p>\n

Descarrega aqu\u00ed<\/a> les diapositives de la pon\u00e8ncia.<\/p>\n

\"pon\u00e8ncia1\"<\/a><\/p>\n

“Bona tarda, abans de tot volem donar les gr\u00e0cies a la FESC 2017 per haver-nos escollit per fer aquesta activitat i a totes les persones que estan avui aqu\u00ed amb nosaltres. Esperem que sigui profit\u00f3s per a tothom i que puguem compartir bones reflexions entre totes.<\/p>\n

Ens presentem. Na Laia Vidal i en Joan Pedragosa s\u00f3n membres de Vallbona Suport Mutu<\/a> i jo s\u00f3c David Algarra, autor del llibre \u00abEl com\u00fa catal\u00e0. La hist\u00f2ria dels que no surten a la hist\u00f2ria\u00bb. La pon\u00e8ncia porta per t\u00edtol \u00abDe b\u00e9ns comuns a b\u00e9ns comunals: El com\u00fa i la comunitat. Hist\u00f2ria i propostes de futur\u00bb i la dividirem en tres parts. Jo far\u00e9 la part hist\u00f2rica, na Laia parlar\u00e0 de propostes de futur i en Joan presentar\u00e0 algunes experi\u00e8ncies concretes de Vallbona Suport Mutu.<\/p>\n

Com ja sabeu la FESC d\u2019aquest any va de les nocions d\u2019all\u00f2 que \u00e9s com\u00fa amb quatre eixos principals: la comunitat, el procom\u00fa, la relaci\u00f3 amb les institucions i all\u00f2 p\u00fablic. En un moment de la hist\u00f2ria en qu\u00e8 l\u2019economicisme impera en la societat ens hem decantat pel primer eix: la comunitat, la qual hauria de ser un fi en si mateixa i no un instrument al servei dels diners i el poder com \u00e9s actualment. Precisament, si quelcom no encaixa en la teoria del progr\u00e9s, \u00e9s la decad\u00e8ncia de la comunitat, puix amb el desenvolupament de l\u2019economia de mercat i de l\u2019Estat-naci\u00f3 es fa cada cop m\u00e9s evident la progressiva destrucci\u00f3 del teixit social, substitu\u00eft per l\u2019individualisme i els vincles verticals amb l\u2019Estat i les corporacions.<\/p>\n

Per tant, el ressorgiment dels b\u00e9ns comuns com a q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica no pot separar-se de l\u2019aspecte\u00a0dem\u00f2tic<\/b>\u00a0(l’assemblea popular) -dem\u00f2tic en el sentit d\u2019all\u00f2\u00a0que \u00e9s propi del poble (demos o populus), a difer\u00e8ncia de la pol\u00edtica, el que \u00e9s propi de l\u2019Estat (l\u2019ordenament de la polis que era una ciutat-estat)-\u00a0aix\u00ed com de la cosmovisi\u00f3 comunit\u00e0ria apropiada. No podem limitar-nos a pensar els b\u00e9ns comuns sense comunitat, com una forma merament econ\u00f2mica que no t\u00e9 en compte el desenvolupament d’una societat i un \u00e9sser hum\u00e0 substancialment diferent de l’actual, que superi les din\u00e0miques Estat-mercat capitalista.<\/p>\n

Avui parlarem de\u00a0comunitats reals<\/b>, en lloc de les\u00a0comunitats imaginades<\/b>, concepte encunyat per Benedict Anderson per fer refer\u00e8ncia a les comunitats constru\u00efdes des d\u2019alt, induint una consci\u00e8ncia de grup \u2013per exemple una consci\u00e8ncia nacional quan la comunitat imaginada \u00e9s una Naci\u00f3-, en el qual els seus membres no es coneixen entre si, amb fins pol\u00edtics i econ\u00f2mics. Mentre que en una comunitat real els seus membres es coneixen i cooperen entre ells, per tant tenen nombrosos vincles horitzontals.<\/p>\n

La\u00a0comunitat<\/b>\u00a0real \u00e9s incompatible amb un model de societat que promou la compet\u00e8ncia, la lluita de tots contra tots, i la cerca de beneficis monetaris, l\u2019egoisme, l\u2019avar\u00edcia o la cobd\u00edcia. L\u2019eix del\u00a0procom\u00fa\u00a0<\/b>de fet es retroalimenta amb l\u2019eix de la comunitat, si entenem procom\u00fa1<\/sup><\/a>\u00a0com un model de govern des de baix pel b\u00e9 com\u00fa, per\u00f2 no \u00e9s tan evident que sigui possible aquesta retroalimentaci\u00f3 amb els altres dos eixos, ja que a m\u00e9s\u00a0relacions verticals amb les institucions<\/b>\u00a0estatals menys comunitat i\u00a0all\u00f2 p\u00fablic<\/b>\u00a0es pot entendre com all\u00f2 que pertany a l\u2019Estat (b\u00e9ns de domini p\u00fablic estatal o demanials), en els quals la comunitat no decideix sobre la seva gesti\u00f3 i normes d\u2019aprofitament. Una economia que no t\u00e9 com a fi crear comunitat no \u00e9s una economia social.<\/p>\n

Aquestes comunitats reals, societats sense Estat o amb un proto-Estat o Estat d\u00e8bil, han existit al llarg del temps a tot el m\u00f3n i en l’actualitat encara hi ha milions de persones que viuen en societats d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Aqu\u00ed, a Catalunya, tenim els exemples del model comunal, des de l\u2019Edat Mitjana que fins i tot va perdurar al segle XX en algunes contrades -almenys parcialment-, aix\u00ed com tenim tota la hist\u00f2ria del moviment obrer revolucionari, del cooperativisme catal\u00e0 i de les petites col\u00b7lectivitzacions de la Revoluci\u00f3 social, que en molts sentits no haguessin prosperat sense un veritable sentit de comunitat. Si concretem en el model comunal catal\u00e0, que \u00e9s el que jo he estudiat durant els \u00faltims anys, veurem una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques que s\u00f3n m\u00e9s o menys equiparables amb altres comunitats reals.<\/p>\n

El com\u00fa catal\u00e0 es podria sintetitzar en la triada de la comunitat. En la uni\u00f3 dels tres eixos, l\u2019eix dem\u00f2tic-jur\u00eddic, l\u2019eix econ\u00f2mic i l\u2019eix social-cultural, trobem a la comunitat.<\/p>\n

El mot com\u00fa o comuns no fa nom\u00e9s refer\u00e8ncia a l\u2019aspecte econ\u00f2mic (b\u00e9ns i pr\u00e0ctiques comunals) o a l\u2019aspecte\u00a0dem\u00f2tic\u00a0(com\u00fa, universitat, comuna…),\u00a0sin\u00f3 que\u00a0origin\u00e0riament\u00a0\u00e9s la comunitat o el com\u00fa de ve\u00efns. Tenim un altre terme equivalent que \u00e9s la\u00a0universitas<\/b><\/i>, que \u00e9s la totalitat d\u2019habitants d\u2019un lloc, per\u00f2 no com una mera suma d’individus, sin\u00f3 que el que caracteritza a la\u00a0universitas<\/i>\u00a0s\u00f3n les abundants\u00a0relacions horitzontals<\/b>\u00a0que existien entre ells. M\u00e9s tard, a la Baixa Edat Mitjana, la universitat ser\u00e0 en molts llocs de Catalunya tamb\u00e9 el nom de l\u2019ens dem\u00f2tic d\u2019autogovern, igual que El Com\u00fa continua sent-ho a Andorra per\u00f2 ja en la forma d\u2019ajuntament constitucional. Per\u00f2 el que s\u2019ha de remarcar \u00e9s el fet que inicialment el com\u00fa de ve\u00efns o la universitas era la \u00abtotalitat, la comunitat dels habitants d’un lloc, hi hagi o no establert al mateix uns \u00f2rgans o r\u00e8gim de govern\u00bb (J. M. Font i Rius, 1985).<\/p>\n

A m\u00e9s, aquestes\u00a0dimensions\u00a0dem\u00f2tica,\u00a0econ\u00f2mica\u00a0i social-cultural\u00a0o de valors no s’han de veure com a compartiments estancs,\u00a0\u00e9s a dir amb una visi\u00f3 parcel\u00b7laria, fragmentada o cartesiana de la realitat. No \u00e9s casual que arribin els tancaments de terres quan el cartesianisme ja s\u2019havia instal\u00b7lat en el pensament d\u2019un sector de la societat.\u00a0Per exemple, per les classes populars era un ox\u00edmoron pensar en termes de vida laboral i vida personal, no s’havia introdu\u00eft el concepte d’horari fix de les f\u00e0briques de la revoluci\u00f3 industrial i qualsevol podia exercir en diferents moments del dia diverses activitats destinades a la subsist\u00e8ncia de la seva fam\u00edlia a la vegada que, per exemple, educava als seus fills o es relacionava amb els ve\u00efns. Per\u00f2, a m\u00e9s, els comportaments econ\u00f2mics d’aquestes societats preindustrials en l’\u00e0mbit local no es corresponien amb els criteris de racionalitat instrumental del lliure mercat o de la ra\u00f3 d’Estat, sin\u00f3 que estaven sustentats en normes morals i culturals per garantir les necessitats b\u00e0siques de la comunitat. \u00c9s el que E. P. Thompsom va anomenar com\u00a0economia moral de la multitud<\/b>,\u00a0una economia on s\u2019arrepleguen totes les dimensions.<\/p>\n

Un aspecte que contribu\u00efa en el car\u00e0cter comunitari \u00e9s la seva\u00a0tradici\u00f3 oral<\/b>, a difer\u00e8ncia de l’elit que dominava l’escriptura. L’\u00e9sser hum\u00e0 oral no \u00e9s un \u00e9sser inferior, sin\u00f3 un \u00e9sser que forma part d’una altra cultura, que t\u00e9 una altra forma de pensament i una estructura de la personalitat diferent. Per exemple, nosaltres quan llegim o escrivim\u00a0ho fem\u00a0sols, per\u00f2 ells necessitaven a l’altre per expressar-se i en bona mida per pensar. Tenien un car\u00e0cter m\u00e9s comunitari que es reflectia en la seva societat, comunal.<\/p>\n

Per tant, la paraula dita era un comprom\u00eds cap a l\u2019altre o cap a la comunitat, tenia un car\u00e0cter sagrat. Era una societat m\u00e9s basada en la\u00a0confian\u00e7a<\/b>\u00a0i en el\u00a0pacte\u00a0<\/b>oral<\/b>\u00a0que, per exemple, en els contractes\u00a0de compravenda\u00a0escrits,\u00a0recolzats pel dret civil,\u00a0que s\u2019han de complir per evitar les sancions i la coerci\u00f3 d\u2019un Estat.<\/p>\n

Com explica l’antrop\u00f2leg David Grabber, en una economia de subsist\u00e8ncia, on tothom es coneix i les desigualtats no s\u00f3n tan evidents dintre de la comunitat, existeixen m\u00e8todes per\u00a0l’intercanvi de recursos\u00a0<\/b>i serveis<\/b>\u00a0sense la necessitat de moneda<\/b>\u00a0i amb la paraula com a testimoni dels acords presos, com\u00a0els regals,\u00a0el treball comunitari, les solidaritats,\u00a0la\u00a0cooperaci\u00f3<\/b>,\u00a0el suport mutu (intercanvi de les capacitats humanes, com el treball)\u00a0o\u00a0els cr\u00e8dits sense interessos ni moneda,\u00a0al contrari del que es pensa, que el predomini eren les transaccions immediates com el troc o la barata, on s\u00f3n necessaris productes del mateix valor per cobrir necessitats\u00a0diferents\u00a0de dos subjectes en un\u00a0mateix\u00a0moment.\u00a0De fet, molts historiadors i arque\u00f2legs,\u00a0com Joan Santacana o Joan Sanmart\u00ed,\u00a0reconeixen que l’escriptura, tal com l’encunyaci\u00f3 de monedes, solen ser elements lligats al desenvolupament del poder administratiu i del comer\u00e7 entre estranys.<\/p>\n

Altra caracter\u00edstica de les comunitats reals \u00e9s que solen ser comunitats petites que a vegades incl\u00fas s\u2019autoimposen\u00a0l\u00edmits d\u2019escala<\/b>\u00a0al voltant d\u2019un nombre de membres, que pot ser el\u00a0nombre de Dunbar<\/b>2<\/sup><\/a>\u00a0(150 individus)\u00a0o un altre, com ja van fer fa mil\u00b7lennis les comunitats epic\u00faries que es confederaven entre petites comunitats i no fa tant els\u00a0kvutza3<\/sup><\/a>\u00a0<\/b>(comunitari-c\u00e8ntric)\u00a0que\u00a0es basaven\u00a0en el desenvolupament de les relacions interpersonals\u00a0i\u00a0el centre del seu model no\u00a0era\u00a0cr\u00e9ixer, produir m\u00e9s i donar cabuda al nombre m\u00e9s gran de persones possible, sin\u00f3 mantenir i desenvolupar les relacions comunit\u00e0ries.\u00a0Mentre que els\u00a0kibutz (universalista)\u00a0seguia un\u00a0model col\u00b7lectivista\u00a0que\u00a0volia\u00a0desenvolupar una mec\u00e0nica de conviv\u00e8ncia que\u00a0permet\u00e9s\u00a0un creixement lliure d\u2019escala.\u00a0Altres exemples s\u00f3n les assemblees o fogates d\u2019uns 80 membres de Cher\u00e1n K\u2019eri4<\/sup><\/a>\u00a0(hi ha 189 fogates situades als quatre barris de Cher\u00e1n) o les assemblees de les Comunes de Rojava, compostes per uns 200 membres com a m\u00e0xim5<\/sup><\/a>.\u00a0Alguns estudis6<\/sup><\/a>\u00a0determinen que una comunitat de m\u00e9s de 150 membres posa en risc la bona gesti\u00f3 i cohesi\u00f3 de la mateixa per acabar dividint-se en grups m\u00e9s petits\u00a0(comunitats distribu\u00efdes)\u00a0o creant-se una burocr\u00e0cia que la mant\u00e9 unida.<\/p>\n

Altra q\u00fcesti\u00f3, per entendre a aquestes societats,\u00a0tamb\u00e9 el com\u00fa catal\u00e0, \u00e9s\u00a0l\u2019arrelament<\/b>. Si Karl\u00a0Marx\u00a0parlava de l\u2019alienaci\u00f3 del treballador de la societat capitalista, \u00e9s a dir la p\u00e8rdua de percepci\u00f3\u00a0del que produeixen,\u00a0Simone Weil\u00a0va m\u00e9s enll\u00e0 i\u00a0parla del desarrelament, que \u00e9s una alienaci\u00f3 que desvincula a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 tant dels resultats de\u00a0la seva activitat productiva, com del seu entorn, dels seus iguals i de la seva hist\u00f2ria (els seus avantpassats, llengua, cultura, tradicions…) perqu\u00e8 \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019assimilar el m\u00f3n que l\u2019envolta. Aix\u00f2 li impedeix desenvolupar la capacitat de resistir\u00a0que si tenien i tenen les societats arrelades al territori i als seus iguals del passat, present i futur. S\u2019ha d\u2019incloure dintre d\u2019aquest arrelament, la\u00a0relaci\u00f3 que tenien amb la natura<\/b>, des d\u2019una concepci\u00f3 m\u00e9s animista on tot \u00e9s sagrat (subjectes amb \u00e0nima o consci\u00e8ncia) que no des de la concepci\u00f3 de les religions monoteistes, en la qual el que \u00e9s sagrat est\u00e0 fora del m\u00f3n i la natura \u00e9s un objecte que ens \u00e9s donat per poder-lo explotar i abusar d\u2019ell. La concepci\u00f3 es podria resumir en la frase\u00a0\u00ab<\/i>No s\u00f3n les muntanyes que pertanyen als ve\u00efns, si no els ve\u00efns que pertanyen a la muntanya<\/i>\u00bb<\/i>\u00a0i podem trobar manifestacions d\u2019aix\u00f2 per exemple no fa tant en la comarca del Ripoll, quan tallaven un arbre gruixut per fer el Ti\u00f3 (en alguns llocs encara\u00a0una tradici\u00f3 comunal,\u00a0com a Sant Feliu de Codines) i abans de tallar-ho deien:\u00a0\u00abTu c\u2019es l\u2019escollit per a fer de ti\u00f3. Perdona\u2019ns.\u00bb<\/i>.<\/p>\n

Un aspecte determinant d’aquella \u00e8poca era que, en l’\u00e0mbit local, les normes no eren lleis, sin\u00f3\u00a0usos i costums<\/b>\u00a0que sorgien des de baix i eren acceptats per la comunitat. El costum \u00e9s un conjunt d’usos nascuts de la terra, que s\u00f3n acceptats pel com\u00fa despr\u00e9s del seu \u00fas reiterat i prolongat, \u00e9s a dir es mant\u00e9 pel consens popular. Com dic el costum no \u00e9s un sin\u00f2nim de llei, la medievalista Regine Pernoud ho deia molt clar quan explicava una an\u00e8cdota, aquella que un professor d’hist\u00f2ria afirmava que en l’Edat Mitjana les lleis s\u00f3n anomenades costum i Pernoud responia contrariada que: \u00abno captar la difer\u00e8ncia que hi ha entre la llei, emanada d’un poder central, i per naturalesa fixa i definida, i el costum, conjunt d’usos nascuts de la terra i que evoluciona sense parar, \u00e9s no comprendre res de l’\u00e8poca\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s important destacar que les tradicions i costums es creaven des de baix i algunes eren diferents d\u2019un poble a un altre. Per\u00f2 els altres poders van lluitar per homogene\u00eftzar aquests costums. Per exemple, els bisbats enviaven visitadors episcopals per controlar i dirigir el que es feia a les poblacions i els va costar molts segles anar canviant els costums locals i mai ho van aconseguir totalment perqu\u00e8 les comunitats eren molt reticents a adoptar costums que els eren alienes.<\/p>\n

Avui dia, immersos en l’Estat de dret, veiem com una bestiesa que es posin en dubte els\u00a0drets<\/b>\u00a0humans, per\u00f2 parlar de drets \u00e9s parlar de llei, puix els drets sempre s\u00f3n atorgats per una instituci\u00f3 que t\u00e9 el poder. Per exemple el dret a l’alimentaci\u00f3: els \u00e9ssers humans tenim necessitat de nodrir-nos com qualsevol organisme viu, per\u00f2 els humans som els \u00fanics que transformem una necessitat vital en un reclam legal a ser atorgat per un poder dominant. Reivindicar el dret a l’alimentaci\u00f3 \u00e9s posar-se en una posici\u00f3 de depend\u00e8ncia davant d’institucions que poden concedir el dret o no. Creiem que els drets s\u00f3n reconeguts universalment com si fossin lleis naturals per\u00f2 aquest concepte \u00e9s ali\u00e8 als pobles ind\u00edgenes, incl\u00f2s el com\u00fa catal\u00e0, el seu lloc l’ocupava la responsabilitat cap als altres. Per aix\u00f2, com diu J. M. Font i Rius,\u00a0el costum \u00e9s anterior al privilegi pol\u00edtic, concedit per les potestats<\/b>. El privilegi, com una forma de dret, era una immunitat que moltes vegades resultava prescindible pels ve\u00efns i que en resultava estrat\u00e8gic per les elits, per legitimar el seu poder segons la seva moral paternalista, de fet els drets i privilegis eren propis de la mentalitat romanista de l’aristocr\u00e0cia.<\/p>\n

Fes clic aqu\u00ed<\/a> per llegir la segona part de la pon\u00e8ncia.<\/p>\n

\"pon\u00e8ncia2\"<\/a><\/p>\n

\n

1<\/a>\u00a0O\u00a0poden ser entesos com un sistema de recursos en el qual les decisions les prenen els seus usuaris en assemblees obertes.<\/p>\n<\/div>\n

\n

2<\/a>\u00a0L\u00edmit de la mida d\u2019una comunitat humana perfectament distribu\u00efda i cohesionada.\u00a0https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%BAmero_de_Dunbar<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

3<\/a>\u00a0Assentament comunal: abans de la creaci\u00f3 de l’estat d’Israel, la paraula es va utilitzar en refer\u00e8ncia a la vida comunal. Durant molts anys, els assentaments col\u00b7lectius de kvutza es van distingir dels assentaments de kibbutz, ja que pretenien romandre petits i principalment agr\u00edcoles, mentre que el kibbutz m\u00e9s gran estava destinat a expandir-se amb l’agricultura, la ind\u00fastria i altres activitats productives. M\u00e9s tard, a mesura que la distinci\u00f3 va desapar\u00e8ixer, la majoria de kvutzot (plural de kvutza) es va canviar el nom de “kibutzim”.<\/p>\n<\/div>\n

\n

4<\/a>\u00a0http:\/\/www.elcomu.cat\/2017\/03\/25\/cheran-keri\/<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

5<\/a>\u00a0http:\/\/elcosturerodeideas.blogspot.com.es\/2016\/03\/los-consejos-populares-de-rojava.html<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

6<\/a>\u00a0Wenger, McDermott i Snyder (2002) . Cultivating Communities of practice.”<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gui\u00f3 de la pon\u00e8ncia \u201cDe b\u00e9ns comuns a b\u00e9ns comunals: El com\u00fa i la comunitat. Hist\u00f2ria i propostes de futur\u201d que va tenir lloc al\u00a0FESC 2017\u00a0el dissabte 21 d\u2019octubre del 2017 a les 10.30 h. Descarrega aqu\u00ed les diapositives de la pon\u00e8ncia.<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/811"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=811"}],"version-history":[{"count":11,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/811\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":827,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/811\/revisions\/827"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=811"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=811"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=811"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}