-AMSFG. Fons Cooperativa Santos Boada. Autor desconegut-<\/cite><\/small><\/p>\n\u00abHi anem a comprar una lliura de caf\u00e8; el botiguer i la mare estan asseguts en cadires de v\u00edmet, parlant amb un client; acosten m\u00e9s cadires i tamb\u00e9 hi seiem; parlem del temps, de la bellesa de les criatures angleses, dels nostres progressos amb la llengua catalana i, com sempre, de les difer\u00e8ncies entre la vida aqu\u00ed i a l’estranger. M\u00e9s que no pas clients en una botiga, tenim la sensaci\u00f3 d’estar de visita en una casa particular. Fins i tot, d’una botiga se’n diu \u00abCan…\u00bb i no pas \u00abBotiga\u00bb. Som al rebedor d’una casa particular i no en un magatzem comercial, tot i els taulells, vitrines, caixes enregistradores, balances, papers i cordills que ens envolten; al fons, hi deu haver una cuina i un menjador, a dalt, dormitoris. A m\u00e9s a m\u00e9s, aquesta \u00e9s una adrogueria prou gran, digna d’un poble de deu mil habitants a Anglaterra o els Estats Units. A fora, l’avi mol caf\u00e8 i fuma un cigar; a dins, som convidats. Sobre el taulell, hi ha un gran pot de caramels i tots els nens que hi vagin a comprar uns quants c\u00e8ntims de queviures tamb\u00e9 reben un regal per a ells. \u00c9s clar que, aqu\u00ed, per comprar es triga m\u00e9s que a Anglaterra o els Estats Units; no podem entrar, comprar i sortir corrents, ja que llavors quedaria pal\u00e8s que pens\u00e0vem m\u00e9s en una transacci\u00f3 que en l’amistat, que valor\u00e0vem les coses que compr\u00e0vem per damunt dels qui ens les venien.<\/p>\n
En alguns dels aparadors m\u00e9s moderns i m\u00e9s progressistes del nostre poble, es veuen cartells que anuncien \u00abprecios fijos\u00bb i aix\u00f2 no \u00e9s tan sols un senyal d’honestedat en el comer\u00e7 o d’un sentir assenyat del negoci, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la transici\u00f3 del vell al nou. Vol dir que el propietari, un home jove, segurament, dels que solen anar a Am\u00e8rica \u2013 no em sembla que tingui gaire afecci\u00f3 envers casa seva o les seves tradicions, ja que fa servir el castell\u00e0 en lloc del catal\u00e0 -, ha apr\u00e8s a plantejar-se la botiga d’una altra manera: compra a l’engr\u00f2s i ven al detall; el seu objectiu \u00e9s el benefici i tots els clients li s\u00f3n id\u00e8ntics; \u00e9s un exemple de la nova vida que inevitablement escombrar\u00e0 la vella. Perqu\u00e8 el plantejament d’abans era diferent, la botiga era aquella part de la casa on es venien les coses que s’havien preparat en una altra part de la casa i que normalment es venien als amics de la fam\u00edlia. Aix\u00ed, si un desconegut hi entrava a comprar, seria poc natural i gaireb\u00e9 indecent cobrar-li igual que als coneguts; ell tampoc s’ho esperaria. \u00abPreus fixos!\u00bb Per qu\u00e8 s’ha de cobrar igual als amics i als parents que a qualsevol foraster? All\u00e0 on els preus s\u00f3n fixos, vol dir que el temps s’ha convertit en or i el negoci en negoci.<\/p>\n
D’aquesta manera, lentament per\u00f2 inevitablement, en substituir la seva barretina amb un capell cosmopolita, en Pere no tan sols canvia d’aspecte, sin\u00f3 tamb\u00e9 de sentiments, desitjos, gustos i interessos. M\u00e9s que aix\u00f2, canvia la mateixa naturalesa del temps i de l’espai. El temps, el considerem en funci\u00f3 de rellotges, de les hores que van tocant, m\u00e9s que no pas pel silenci\u00f3s degoteig continu que les separa. Creiem que el nostre punt de vista \u00e9s l’\u00fanic possible: el temps \u00e9s or; quan hagi tocat l’hora vuit vegades, s’haur\u00e0 acabat la jornada: mitja hora \u00e9s un concepte tan poc prec\u00eds com ara tres o quatre taronges. Per\u00f2, si preguntes el cam\u00ed a un pag\u00e8s, et dir\u00e0 que queda \u00abmitja horeta\u00bb o \u00abuna mitja hora llarga\u00bb a peu per arribar al teu dest\u00ed. El temps i l’espai depenen de la manera que els veus, no \u00e9s res m\u00e9s que una convenci\u00f3 que ens porta a numerar-los mentre van passant. \u00abEls negres que viuen m\u00e9s a l’interior del pa\u00eds\u00bb, ens diu un explorador, \u00abdistingeixen entre el pas del temps alegre i trist. Hi ha zones on el llarg temps alegre dura dinou dies i el petit, set; entre aquestes dues \u00e8poques, comptes set dies de mala sort i aquests realment s\u00f3n dies de festa perqu\u00e8 aleshores no viatgen, ni comencen cap campanya, ni fan res d’important, sin\u00f3 que es queden tranquils a casa sense fer res.\u00bb Alguna cosa d’aquesta mena, encara la senten els sardanistes, per\u00f2 a mesura que en Pere es decanta cada cop m\u00e9s pel seu capell cosmopolita, el concepte del temps canviar\u00e0 i les jornades de vuit hores se seguiran de forma implacable per sempre m\u00e9s, sortosament interrompudes pel s\u00e0bat de tant en tant.<\/p>\n
Per\u00f2 malgrat tots aquests canvis i aquestes possibilitats, la sardana es mant\u00e9, i per dues raons. Primerament, perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s antiga i m\u00e9s essencial que els canvis; un costum que entusiasmava als homes i les noies abans que Homer es qued\u00e9s cec no es pot destruir f\u00e0cilment. Segon, perqu\u00e8 els nacionalistes catalans no poden oblidar el seu valor com a s\u00edmbol: mentre es pugui dir que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 oprimida, el nacionalisme i l’entusiasme per a les tradicions seran elements poderosos. La sardana, efectivament, \u00e9s la sublimaci\u00f3 del sentiment separatista que ni Primo de Rivera no pot suprimir.<\/p>\n
I hi ha una altra cosa que cal remarcar: encara que, gr\u00e0cies a en Pere, aquell poble ambrat ja no tingui la mateixa unitat d’abans, continua essent una trinitat unida: des de les cases antigues, la nova d’en Pere i les noves dels treballadors de la f\u00e0brica, van els fills i les filles a donar-se les mans i ballar sardanes. \u00c9s probable que en un futur lluny\u00e0 aquest ja no sigui el cas, que s’aixequin barreres socials, fins que se’ns presenti una situaci\u00f3 com la que ha donat lloc a l’arquitectura hispanofloridiana i la hispanocaliforniana. \u00c9s clar que aquest extrem significa la mort i la negaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, i es d\u00f3na quan el m\u00f3n \u2013 l’antic poble d’en Pere, en aquest cas- queda tan deformat per la ind\u00fastria que els m\u00e9s afortunats se’n van a viure lluny del lloc on es guanyen els diners.\u00bb<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un dels efectes de l’economia moral de la multitud era la influ\u00e8ncia de valors morals en el preu dels productes, en lloc d’un mercat on els preus s’ajusten segons les lleis de l’oferta i de la demanda. Vet aqu\u00ed un exemple de comen\u00e7aments del segle XX a Catalunya i el contrast amb els nous costums …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/847"}],"collection":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=847"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/847\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":850,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/847\/revisions\/850"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=847"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=847"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"reg8885,1](\"http:\/\/www.elcomu.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/reg88851-arx.jpg\")
<\/a>-AMSFG. Fons Cooperativa Santos Boada. Autor desconegut-<\/cite><\/small><\/p>\n