{"id":1388,"date":"2021-07-26T10:57:36","date_gmt":"2021-07-26T10:57:36","guid":{"rendered":"http:\/\/elcomu.cat\/?p=1388"},"modified":"2022-10-23T06:08:00","modified_gmt":"2022-10-23T06:08:00","slug":"a-catalunya-no-es-treballa-comunament-la-terra-des-de-quant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/2021\/07\/26\/a-catalunya-no-es-treballa-comunament-la-terra-des-de-quant\/","title":{"rendered":"A Catalunya no es treballa comunament la terra des de quan?"},"content":{"rendered":"

Un amic m\u2019ha fet arribar una q\u00fcesti\u00f3 del Twitter feta per @FerreroGenis que m\u2019ha agradat molt. \u00c9s la seg\u00fcent:<\/p>\n

\u00abA Catalunya no es treballa comunament la terra des de quan? A altres zones agr\u00edcoles de la pen\u00ednsula les col\u00b7lectivitzacions de la terra, al 36, van tenir menys oposici\u00f3 que a molts llocs de Catalunya.\u00bb<\/a><\/p>\n

\u00c9s molt bona pregunta i intentar\u00e9 aportar el meu modest coneixement perqu\u00e8 crec que no s’ha estudiat for\u00e7a.<\/p>\n

A Catalunya mai ha estat habitual treballar la terra col\u00b7lectivament tal com ho requerien les col\u00b7lectivitzacions anarquistes. De forma espor\u00e0dica es podia treballar col\u00b7lectivament per fer front a una despesa del com\u00fa. Per exemple, el camp rod\u00f3 era una forma de cultiu comunitari temporal. Per\u00f2 l’habitual era una combinaci\u00f3 de la petita propietat familiar, que tenia origen en els emfiteutes medievals, i els b\u00e9ns comunals que no es treballaven col\u00b7lectivament, sin\u00f3 que cada fam\u00edlia de forma aut\u00f2noma anava al bosc per garantir les seves necessitats de llenya, fusta, fruits silvestres, pastures i un llarg etc\u00e8tera. El que s\u00ed que existia en el camp catal\u00e0 \u00e9s el suport mutu entre pagesos per ajudar-se m\u00fatuament en les seves propietats, \u00e9s l’anomenat tornajornal o tornallom i tamb\u00e9 el treball comunitari per fer o mantenir obres del com\u00fa, anomenat treball a jova, jornal de Vila, etc. Tampoc hem d’oblidar el moviment cooperativista al m\u00f3n rural de l’\u00e8poca contempor\u00e0nia que era molt important.<\/p>\n

A Catalunya, a m\u00e9s, molt abans de la guerra civil existien sindicats forts al camp com la Uni\u00f3 de Rabassaires i la CNT mai va aconseguir ser el primer sindicat en el camp catal\u00e0, tot i que va aconseguir fer algunes col\u00b7lectivitzacions agr\u00e0ries, especialment al Baix Llobregat, el Baix Ebre i a Las Garrigues, i tamb\u00e9 va haver-hi casos de recuperaci\u00f3 de b\u00e9ns comunals fets per la CNT. Per exemple, a Cantallops la CNT va impulsar la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de l\u2019antiga terra comunal anomenada \u00abla Muntanya\u00bb . L’esquerra, tamb\u00e9 l’anarcosindicalisme, llavors era un moviment eminentment urb\u00e0 i desconeixia molt del funcionament del m\u00f3n rural i la seva cultura, i a Catalunya la llengua va ser tamb\u00e9 un factor determinant, ho explica Josep Peirats en les seves mem\u00f2ries:<\/p>\n

\u00ab(…) Refiri\u00e9ndonos a Catalu\u00f1a, conocemos el car\u00e1cter conservador de nuestro campesinado. Salvo en algunas comarcas, y siempre reduci\u00e9ndonos a los pueblos, no dimos con la f\u00f3rmula que hubiera podido romper con el hielo entre la ciudad y el campo. De ah\u00ed que costase penas y sudores imponer las colectivizaciones en el campo. Por el hecho de que en determinadas cuencas mineras predominara el proletariado de habla castellana, la mayor parte de nuestra propaganda se hizo en lengua castellana… Ha dado la impresi\u00f3n en la ciudad y en el campo de que el movimiento anarquista era un producto ex\u00f3tico de importaci\u00f3n. De ah\u00ed, repito, tuvimos que sudar la gota gorda para imponer nuestra innovaci\u00f3n colectivista en el campo catal\u00e1n, y que tuvi\u00e9ramos el mal acierto de escoger para hablarles de la buena nueva a oradores del habla que les era antip\u00e1tica… Y lo m\u00e1s peregrino del caso es que la inmensa mayor\u00eda de los confederales y fa\u00edstas, empezando por los de m\u00e1s relieve, o eran catalanes natos o empleaban el catal\u00e1n por adaptaci\u00f3n a aquella tierra. Sin embargo, incluso en nuestras asambleas sol\u00edan no pocos asistentes abuchear a los oradores que se atrev\u00edan a emplear la lengua regional.\u00bb<\/p>\n

A Andalusia la propietat de la terra era diferent, predominava el latifundisme des de feia molt de temps i els camperols andalusos ja lluitaven per recuperar les terres des de segles anteriors. Un lema conegut del segle XIX era “la\u00a0tierra<\/span>\u00a0para el que la\u00a0trabaja<\/span>“. La major part dels camperols eren jornalers de grans terratinents i estaven acostumats a treballar la terra en grups nombrosos. Durant la guerra civil, amb la fugida dels grans propietaris i el buit de poder, els treballadors andalusos del camp van veure amb bons ulls les col\u00b7lectivitzacions perqu\u00e8 significava una millora en la seva forma de vida.<\/p>\n

A l’Arag\u00f3 i Pa\u00eds Valenci\u00e0 no hi havia latifundisme i sembla que el que es va donar m\u00e9s va ser el denominat “col\u00b7lectivisme de guerra” per les necessitats del moment. A l\u2019Arag\u00f3 concretament va venir m\u00e9s de la m\u00e0 dels militants anarquistes que provenien de les ciutats, milicians de les columnes del Front d’Arag\u00f2 que van crear el Consejo Regional de Defensa de Arag\u00f3n quan van recuperar part del territori aragon\u00e8s, i van conv\u00e8ncer als camperols aragonesos per organitzar moltes col\u00b7lectivitzacions agr\u00e0ries i no tant per iniciativa local camperola.<\/p>\n

En quant el PCE (el PSUC en el cas catal\u00e0) va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer i van prendre el control del b\u00e0ndol republic\u00e0 en aquestes zones en les quals l’anarquisme havia estat majoritari, es van desarticular les col\u00b7lectivitzacions existents i es van prohibir, ja que els comunistes eren contraris a les col\u00b7lectivitzacions i defenien la petita propietat i per tant es van guanyar el suport dels propietaris rurals. En el cas del Pa\u00eds Valenci\u00e0, com a Catalunya, predominava la petita propietat familiar camperola i les col\u00b7lectivitzacions agr\u00e0ries tot i que van ser importants, tamb\u00e9 van tenir una forta oposici\u00f3 des del principi. La Federaci\u00f3n Regional de Campesinos de Levante, controlada per la CNT, es va fundar el setembre del 1936 i la Federaci\u00f3n Provincial Campesina, que estava controlada pel PCE, es va fundar un mes despr\u00e9s.<\/p>\n

Si alg\u00fa t\u00e9 alguna cosa a aportar o alguna rectificaci\u00f3 a fer, li estaria enormement agra\u00eft.<\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n