![\"\"](\"http:\/\/elcomu.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/08\/Els-bens-comunals-a-la-Catalunya-moderna.jpg\")
<\/a><\/p>\nB\u00e9ns comunals: algunes consideracions<\/h2>\nper Eva Serra i Puig<\/h3>\n
“qualsevol tema d’estudi necessita un tractament que tingui present la identitat, la geografia i la cronologia i, ja amb aquests factors a la m\u00e0, l’estructura\u00a0 i la conjuntura. Tampoc se n’escapen els comunals”<\/p>\n
“En els usos comunals, la varietat sovint resisteix la generalitzaci\u00f3”<\/p>\n
“un tema com aquest requereix la interdisciplinarietat, si m\u00e9s no, de geografia, d’antropologia i\u00a0 de dret i l’assumpci\u00f3 d’una \u00e0mplia cronologia hist\u00f2rica”<\/p>\n
“L’usatge Strate<\/em> ha gaudit de molts estudis: el m\u00e9s recent \u00e9s de Louis Assier-Andrieu: Le peuple et la loi<\/em>. Qualsevol historiador introdu\u00eft en aquest tema s’ha preguntat for\u00e7osament per l’origen del dret hist\u00f2ric sobre la terra (Thompson, 1995, p. 185). Les respostes han variat al llarg de la hist\u00f2ria: origen div\u00ed, successi\u00f3 d’Adam, treball (Locke). E. P. Thompson fa seus els suggeriments d’un estudi\u00f3s en dret territorial (A.W.B. Simpson) i en repeteix les paraules: \u00abels drets comunals nasqueren com a drets consuetudinaris associats amb el sistema comunal d’agricultura que es practicava en les primitives comunitats dels pobles\u00bb (Thompson, p. 149-150). S\u00f3n, doncs, anteriors i fora de les formes de legalitzaci\u00f3 en qu\u00e8 hist\u00f2ricament els trobem (Assier-Andrieu, p. 221). Ara b\u00e9, antiguitat i \u00fas continuat han estat decisius per a la seva reproducci\u00f3 i exist\u00e8ncia (Thompson, p. 151). Per\u00f2 la continuada renovaci\u00f3 tamb\u00e9 ha fet que estiguessin sotmesos als canvis (Thompson, p. 117). Per tant, la idea de l’origen dels drets comunals que els vincula a concessions reials o feudals \u00e9s falsa<\/strong> (Thompson, p. 156). Tanmateix, el costum o la lex loci va rec\u00f3rrer a una ficci\u00f3 legal, perqu\u00e8 els usos consuetudinaris van ser obligats a estar fonamentats en alguna concessi\u00f3 original, per tal d’evitar el perill que hom consider\u00e9s que els drets d’\u00fas fossin inherents als usufructuaris (Thompson, p. 187). Recon\u00e8ixer i limitar, doncs, van ser dues cares de la mateixa moneda<\/strong> (Thompson, p. 121).<\/p>\n \u00c9s en aquest context on, segurament, cal situar la llei Strate<\/em><\/strong> que, segons Assier-Andrieu, expressa una relaci\u00f3 d’apropiaci\u00f3 d’una part de l’entorn natural<\/strong>; els trets m\u00e9s evidents s\u00f3n, d’una banda, la submissi\u00f3 d’aquest entorn a una mena de tutela pol\u00edtico-administrativa de les potestats i, de l’altra, la seva utilitzaci\u00f3 concreta pels pobles (Assier-Andrieu, p. 3)”<\/p>\n “L’estudi dels comunals imposa, tamb\u00e9, situar-se fora del dret rom\u00e0 i dins la naturalesa jur\u00eddica del sistema feudal, on preval el car\u00e0cter de les relacions comunit\u00e0ries per sobre de qualsevol naturalesa estrictament individual. \u00c9s cert que l’establiment emfit\u00e8utic \u00e9s una relaci\u00f3 individual entre senyor i pag\u00e8s, per\u00f2 sovint aquesta relaci\u00f3 es d\u00f3na en un context m\u00e9s ampli, sigui la senyoria, sigui la universitat, o una altra unitat m\u00e9s \u00e0mplia. Cal no oblidar l’exist\u00e8ncia i formaci\u00f3 de la universitat, entesa com a persona jur\u00eddica que actua en nom de tota una comunitat. \u00c9s en el marc d’una vida col\u00b7lectiva on cal situar l’exist\u00e8ncia dels comunals, d’origen anterior per\u00f2 cohabitant amb el sistema feudal<\/strong>, en una coexist\u00e8ncia no pas sempre paral\u00b7lela, sin\u00f3 sovint articulada i necess\u00e0ria. \u00c9s m\u00e9s, els comunals han estat el factor complementari de la vida rural en el r\u00e8gim feudal i, en canvi, no han pogut gaireb\u00e9 subsistir o han subsistit en condicions prec\u00e0ries quan m\u00e9s tard ha canviat la naturalesa de la propietat.”<\/p>\n “Cal, tamb\u00e9, posar atenci\u00f3 a una altra consideraci\u00f3 de Marc Bloch.\u00a0\u00ab\u00c9s notable – escriu- que all\u00e0 on la terra comunal jugava en la vida pagesa un paper veritablement predominant – com en l’economia generalment pastoral dels Alps o dels Pirineus-, la influ\u00e8ncia de la senyoria era sempre menys forta que en les planures ve\u00efnes\u00bb (Bloch, p. 283).”<\/p>\n “Tot estudi\u00f3s de les estructures agr\u00e0ries catalanes ha pogut observar la import\u00e0ncia de l’emfiteusi en la formaci\u00f3 d’aquestes estructures. La import\u00e0ncia de l’emfiteusi \u00e9s molt anterior a qualsevol sent\u00e8ncia de redempci\u00f3 remen\u00e7a. Segurament els seus or\u00edgens -en forma de donatio- podien haver estat, com l’usatge Strate en el cas dels comunals, la ficci\u00f3 legal d’una apropiaci\u00f3 anterior feta sobre una terra ja ocupada (Ricardo Soto i Carolina Batet, 1997).”<\/p>\n “En el conjunt del territori catal\u00e0 existien zones emfit\u00e8utiques i zones menys o gens emfit\u00e8utiques […] es poden observar dues Catalunyes: la de Llevant o Vella i la Ponentina o Nova, amb les terres del Camp de Tarragona incloses. L’una i l’altra van ser diferents perqu\u00e8 en una i altra zona van cristal\u00b7litzar -escriu Tello (1997)- dues formes molt diferents de trenar les relacions dels homes amb el medi, i dels homes entre ells, a trav\u00e9s dels drets de \u00abpossessi\u00f3\u00bb dels recursos b\u00e0sics que conferia l’emfiteusi. En la zona \u00abvella\u00bb, a l’est del Llobregat, hi domina el mas dispers que quasi-posse\u00efa una varietat molt gran de recursos: espais conreats, espais incults, espais plantats, farraginars, terres de bestiar, pastures, cursos d’aigua i boscos. Tot aix\u00f2 dins un conjunt policultural molt ben cohesionat on sobre tot el conjunt dels recursos prevalia l’individualisme agropecuari. Per aquesta ra\u00f3, penso que potser tamb\u00e9 seria pertinent i tindria sentit preguntar-se i saber fins a quin punt aquests erms, boscos, aig\u00fces i pastures de la zona de l’est van ser igualment disputats als senyors en les guerres pageses del segle XV<\/strong>, i\/o fins a quin punt els masos r\u00f2necs podrien ser assimilats a uns aparents erms disputats. Als segles XV-XVI, en les zones de la Catalunya de muntanya, com ara el Pallars, foren objecte de disputa -i sobretot entre ve\u00efnats- uns termes r\u00f2necs, i no pas uns masos r\u00f2necs.<\/p>\n Dit aix\u00f2, tamb\u00e9 cal advertir que la confrontaci\u00f3 antisenyorial del segle XV no va ser id\u00e8ntica ni va tenir el mateix car\u00e0cter en el conjunt de Catalunya. L’estudi de J. Forns sobre Almenar (1997) revela uns conflictes de cronologia id\u00e8ntica\u00a0 amb el plet remen\u00e7a de l’est; per\u00f2, pel que fa a la lluita d’Almenar, aquesta no fou una lluita de masos per la redempci\u00f3, o una lluita de pagesos per fer-se amb uns masos r\u00f2necs, sin\u00f3 una lluita d’una vila per la seva llu\u00efci\u00f3 contra la jurisdicci\u00f3 d’un bar\u00f3, cosa segurament molt relacionada amb la possessi\u00f3 i l’\u00fas lliure dels recursos col\u00b7lectius. En el cas d’Almenar, la sent\u00e8ncia reial i particular del segle XV va confirmar la jurisdicci\u00f3 senyorial. Aquest fet seria un, entre altres, dels molts contrastos observables entre la Catalunya vella i la Catalunya nova. A la Catalunya nova o occidental, l’h\u00e0bitat als segles moderns era concentrat; el mas era l’excepci\u00f3. En lloc de subestabliments pagesos, el que s’hi troba \u00e9s una subdivisi\u00f3 de censos, ens explica E. Tello (1997), i per aquest motiu la possessi\u00f3 de l’espai va patir un proc\u00e9s de pulveritzaci\u00f3. L’origen d’aquesta difer\u00e8ncia rau en qui tenia la clau del domini. A l’est, eren els pagesos els instrumentalitzadors de l’emfiteusi per la via dels subestabliments; i a l’oest, van ser els senyors qui van acabar fent-ho tot interferint la possessi\u00f3 i l’\u00fas comunal de les herbes, les pastures i els ramats locals d’engreix. Aquestes planes occidentals de Catalunya enlla\u00e7aven amb la muntanya com a zones de pastures d’hivern, un valor afegit als comunals que no es pot deixar de banda. A l’est les terres de reserva estaven en mans de les masies i, a l’oest, en mans senyorials i sota pr\u00e0ctiques agr\u00e0ries comunals.<\/strong>”<\/p>\n “[…] a la Catalunya nova, m\u00e9s que a altres zones catalanes, prenia relleu la vella qu\u00e8stia d’origen comtal, aleshores ja no en mans del comte o del rei sin\u00f3 en mans del senyor. El seguiment de la geografia de la qu\u00e8stia tamb\u00e9, doncs, podria oferir-nos segurament algunes claus interpretatives importants sobre les estructures agr\u00e0ries hist\u00f2riques de Catalunya i l’especial relaci\u00f3 entre senyors i vassalls pel que fa a la titularitat de les aig\u00fces i les herbes. Inicialment, all\u00e0 on hi ha qu\u00e8stia no hi ha emfiteusi o hi ha poca emfiteusi, o no hi ha tradici\u00f3 emfit\u00e8utica. Senyoria sovint dita alodial, alous pagesos i territori de qu\u00e8stia semblen anar aparellats. […] La qu\u00e8stia, que no implicava\u00a0 inicialment cap possessi\u00f3 de domini directe sobre el territori on es cobrava, portava impl\u00edcita, per\u00f2 la jurisdicci\u00f3 que havia de permetre a la Catalunya de ponent (zona de baixa densitat de poblaci\u00f3, d’amplis espais vagants de titularitat imprecisa, de pagesia igualit\u00e0ria d’alous d’habitat concentrat i d’implantaci\u00f3 m\u00e9s tardana del domini directe cl\u00e0ssic) la transformaci\u00f3 de les \u00abterres vagants\u00bb de pr\u00e0ctiques comunals en domini directe i en zones d’establiments senyorial. Gaspar Feliu ens diu que a l’Urgell la jurisdicci\u00f3, entesa com a plenitud de poder judicial i de govern, no era gran cosa com a renda i, en canvi, era la clau de volta de tot el sistema senyorial (G. Feliu, 1990, p. 25-26). Aix\u00f2 vol dir que en el segle XVIII al Pla d’Urgell hi hauria hagut un assalt als comunals de naturalesa diferent de la de signe m\u00e9s capitalista de l’Empord\u00e0. L’assalt als comunals del Pla d’Urgell hauria estat un assalt de signe inequ\u00edvocament senyorial sobre les terres vagants a trav\u00e9s dels establiments emfit\u00e8utics senyorials.<\/strong> Segons Gaspar Feliu (1990, p. 43-44, 61, nota 198), aquests establiments no van perdre de vista el vell terratge l’exist\u00e8ncia del qual, com a cens proporcional a la collita dels establiments emfit\u00e8utics, revela que aquests abans que emfiteusis havien estat arrendaments. El Pla d’Urgell, doncs hauria estat una zona de jurisdicci\u00f3 senyorial sense domini directe, per\u00f2 on el senyor hauria posse\u00eft una jurisdicci\u00f3 tan decisiva que primer li hauria perm\u00e8s fer arrendaments sobre les terres vagants i, m\u00e9s tard, convertir aquests en emfiteusis de censos proporcionals.”<\/p>\n “L’emfiteusi -tal com diu E. Tello 1995, p. 33) – es va adaptar a \u00ables necessitats de la reproducci\u00f3 de tots dos r\u00e8gims agraris\u00bb: el de l’est, de signe individualista-pag\u00e8s, i el de l’oest, de signe comunal-senyorial. L’emfiteusi, ni primerenca ni tardana, no existeix, en canvi, a la zona de muntanya, on es dona una relaci\u00f3 estreta entre alodials particulars (la casa i l’hort) i drets comunals: boscos i pastures, sense cap mena de sobredeterminaci\u00f3 senyorial. […] Cal saber, doncs, distingir els diversos r\u00e8gims agraris locals des del doble vessant senyorial i pag\u00e8s, com a canem\u00e0s b\u00e0sic per entendre les diferents condicions dels comunals i aix\u00ed evitar comparacions fora de lloc i situar l’an\u00e0lisi local dins el context adequat.”<\/p>\n “No sols cal partir de les pr\u00e0ctiques del sistema o r\u00e8gim agrari on aquests s’inscrivien, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les pr\u00e0ctiques credit\u00edcies d’aquest sistema agrari. En aquest aspecte hi ha tamb\u00e9 difer\u00e8ncies notables entre l’est i l’oest o entre la plana i la muntanya. A l’oest, els endeutaments col\u00b7lectius semblen ser una norma antiga i secular. Haur\u00edem d’explicar-nos per qu\u00e8. […] La guerra del segle XV, per exemple, va originar molts endeutaments col\u00b7lectius en el Pla d’Urgell. L’endeutament col\u00b7lectiu sembla ser un fet m\u00e9s est\u00e8s a l’oest catal\u00e0 per raons de feudalitat i de guerra. […] D’altra banda, els pobles de la Catalunya nova tamb\u00e9 semblen estar m\u00e9s subordinats a pagaments senyorials eventuals per motius familiars senyorials; per exemple, la vila de Cardona pagava en concepte de dots per a les filles dels ducs (Serra i Vilar\u00f3, 1966-1968, vol. I p. 461-475, 503-504, vol. II p. 72.77). Les universitats de viles i llocs d’aquest oest catal\u00e0 van enfilar el segle XVI totalment i col\u00b7lectivament endeutades. L’especificitat feudal de la zona hi degu\u00e9 contribuir. Tot aix\u00f2 tingu\u00e9 efectes sobre els comunals perqu\u00e8 l’amortitzaci\u00f3 dels deutes passava per una taxa sobre els productes de les collites (redelme, onz\u00e8, vint\u00e8, etc.) i per l’import de l’arrendament de les herbes del com\u00fa. […] el cr\u00e8dit i l’endeutament tamb\u00e9 formen part del r\u00e8gim agrari i la condici\u00f3 reiterada dels comunals com a garantia dels deutes obliga a qui estudia els comunals a tenir-ho present.”<\/p>\n “Al Pallars (J. M. Bringu\u00e9, 1995), l’endeutament municipal tamb\u00e9 actu\u00e0 com una via de privatitzaci\u00f3, per\u00f2 all\u00e0 sobretot foren les escomeses de la monarquia borb\u00f2nica, per raons militars, sobre la fusta dels seus boscos p\u00fablics, la principal via de les agressions sobre els vells comunals.”<\/p>\n “[…] la distinci\u00f3 entre comunals i propis, una q\u00fcesti\u00f3 que cap estudi\u00f3s dels comunals pot defugir i de la qual ja se’n parla en el col\u00b7loqui de b\u00e9ns comunals de Lleida (1996). En aquest cas, tamb\u00e9 la visi\u00f3 juridicista del tema sol ser molt simplificadora i escamoteja la complexitat de la realitat hist\u00f2rica.”<\/p>\n “L’exist\u00e8ncia d’institucions de car\u00e0cter col\u00b7lectiu, corporatiu o p\u00fablic com la dels sobreposats de l’horta de Perpiny\u00e0, recentment estudiada per Rosa Congost, o la derivada del r\u00e8gim jur\u00eddic de l’aigua al pla de Lleida, estudiada per F. J. Teira, demostra no pas sempre l’exist\u00e8ncia dels comunals, en el sentit m\u00e9s genu\u00ed del concepte, per\u00f2 s\u00ed els usos col\u00b7lectius i compartits de les aig\u00fces d’un vast territori.”<\/p>\n “Thompson (p. 126-129, 150-155) distingeix entre la lluita contra els tancaments, lligada a la formaci\u00f3 de la propietat privada, i la lluita contra el que anomena usos menors; \u00e9s a dir, lluita contra la cacera, contra l’\u00fas de la fusta, contra l’\u00fas de les pedreres, de la sorra o de les torberes. Caldria i \u00e9s possible, de fer distincions d’aquesta mena a casa nostra. La lluita entorn dels tancaments est\u00e0 lligada al mercat de la terra. La lluita entorn dels usos menors est\u00e0 lligada a altres tipus de mercats, com el mercat de la construcci\u00f3. La construcci\u00f3 de la casa i la formaci\u00f3 d’altres b\u00e9ns de consum en el marc d’una demografia creixent, en el marc de la formaci\u00f3 de les classes i de la formaci\u00f3 de nous consums han pogut tenir un important paper en l’aparici\u00f3 de nous controls sobre els vells usos comunals. D’altra banda, tot contribuiria a explicar les limitacions cada vegada m\u00e9s grans posades a l’espigolament del camp pels pobres, o als drets de pas.”<\/p>\n “[…] l’estudi\u00f3s dels comunals ha de tenir present que la seva exist\u00e8ncia, o l’exist\u00e8ncia de les diverses formes de vida col\u00b7lectiva suposa una societat on les estructures socioecon\u00f2miques encara no han perm\u00e8s el desenvolupament d’un individualisme complet. Hi havia una relaci\u00f3 estreta entre l’exist\u00e8ncia de comunals, o de pr\u00e0ctiques comunals, i l’actuaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Fins i tot all\u00e0 on no quedaven quasi comunals, sempre hi quedava un poder vilat\u00e0 fort i una identitat col\u00b7lectiva institucional: la universitat. Aquest fet explica la import\u00e0ncia i la diversitat de les formes col\u00b7lectives de lluita i mobilitzaci\u00f3 d’aquells segles. Des del sometent fins a l’acci\u00f3 de resistir i pledejar, els homes de l’antic r\u00e8gim actuaven segons formes institucionals col\u00b7lectives de personalitat jur\u00eddica corporativa o unificada. La universitat municipal \u00e9s potser l’entitat institucional, per\u00f2 no pas l’\u00fanica, que permet m\u00e9s clarament observar els interessos col\u00b7lectius i l’actuaci\u00f3 en com\u00fa. En aquesta actuaci\u00f3 en com\u00fa i\/o del com\u00fa, sense cap mena de mediaci\u00f3 pol\u00edtica, la viol\u00e8ncia \u00e9s l’altra cara de la moneda del plet (Thompson, p.139-141).”<\/p>\n “L’individualisme avan\u00e7a enfront de les estructures col\u00b7lectives. Bringu\u00e9 ha documentat aquest canvi de mentalitat en el Pallars, que tingu\u00e9 una base material; quatre-cents\u00a0 cinquanta anys separen l’afirmaci\u00f3 \u00ablo b\u00e9 quan m\u00e9s com\u00fa \u00e9s millor\u00bb, de \u00abcosa del com\u00fa cosa de ning\u00fa\u00bb.”<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els B\u00e9ns Comunals a la Catalunya Moderna (segles XVI-XVIII) B\u00e9ns comunals: algunes consideracions per Eva Serra i Puig “qualsevol tema d’estudi necessita un tractament que tingui present la identitat, la geografia i la cronologia i, ja amb aquests factors a la m\u00e0, l’estructura\u00a0 i la conjuntura. Tampoc se n’escapen els comunals”<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1420"}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1420"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1420\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1443,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1420\/revisions\/1443"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1420"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1420"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1420"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}