![\"\"](\"http:\/\/elcomu.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/nadinevivier-661x1024.png\"){kind=spacer}
<\/a><\/p>\nIntroducci\u00f3<\/strong><\/p>\n Des de fa uns vint anys, la manera de veure les propietats col\u00b7lectives ha canviat molt. Els liberals, els marxistes, els economistes i els historiadors les condemnaven per considerar-les el nucli d’una agricultura tradicional i arcaica; un nus que bloquejava tota innovaci\u00f3. Nom\u00e9s els quedava desapar\u00e8ixer quan l’economia agr\u00edcola i industrial es transform\u00e9s, segons el model experimentat per Gran Bretanya. Actualment, l’enfocament del tr\u00e0nsit de l’economia tradicional cap a l’economia industrial s’ha transformat i matisat; aix\u00f2 ha perm\u00e8s reconsiderar el paper de les propietats col\u00b7lectives, deixant de costat tesis maniquees com les de\u00a0Garrett<\/span>\u00a0Harding<\/span>. (1) Tots els pa\u00efsos d’Europa occidental han seguit un cam\u00ed similar.<\/p>\n En aquest treball reprenc el cas de Fran\u00e7a, col\u00b7locant-lo al mateix temps dins del context europeu pel fet que la comparaci\u00f3 enriqueix aquesta an\u00e0lisi. \u00c9s a partir del segle XVIII quan, en nom de noves teories econ\u00f2miques i agron\u00f2miques, els usos col\u00b7lectius van comen\u00e7ar a ser condemnats. Tenint al cap aquest a priori, presento els interessos entorn de les propietats i els usos col\u00b7lectius a Fran\u00e7a, mostrant que l’enfocament ha estat renovat gr\u00e0cies a l’afany de definici\u00f3 precisa de tals b\u00e9ns (situaci\u00f3 jur\u00eddica, dret d’usdefruit, etc\u00e8tera). L’anterior dona com a resultat la idea que els interessos no s\u00f3n nom\u00e9s econ\u00f2mics: les concepcions socials i pol\u00edtiques van exercir tamb\u00e9 un paper important.<\/p>\n La condemna dels usos col\u00b7lectius<\/strong><\/p>\n Durant la primera meitat del segle XVIII va comen\u00e7ar a ser q\u00fcestionada la doctrina mercantilista segons la qual la riquesa d’un Estat, \u00e9s a dir, la base de la seva puixan\u00e7a, nom\u00e9s podia provenir de la possessi\u00f3 de metalls preciosos–\u00a0Colbert\u00a0a Fran\u00e7a, William\u00a0Petty\u00a0a Anglaterra, Feij\u00f3o i\u00a0Olavide\u00a0a Espanya–. Aix\u00f2 significava que calia evitar les p\u00e8rdues, la qual cosa obligava l’Estat a intervenir per a controlar el comer\u00e7 i instaurar un proteccionisme. Des del comen\u00e7ament del segle, Pierre de\u00a0Boisguilbert\u00a0(Le\u00a0Factum\u00a0de la\u00a0France, 1706) refutava aquesta teoria i erigia a l’agricultura en font fonamental de la riquesa d’un pa\u00eds: el seu lloc era central en el circuit econ\u00f2mic perqu\u00e8 aportava tant els ingressos de la terra com els b\u00e9ns que la ind\u00fastria transforma. D’igual manera preconitzava la llibertat de comer\u00e7 i una millor redistribuci\u00f3 de l’impost. Al principi aquestes idees van trobar poca audi\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, Richard\u00a0Cantillon, gran viatger d’origen irland\u00e8s pensava en el mateix sentit: veia la riquesa en la terra i en el treball; era necessari augmentar la producci\u00f3 agr\u00edcola mitjan\u00e7ant cures m\u00e9s intensives i el cultiu de noves terres. Aix\u00f2 va desembocar en el sorgiment de teories–en\u00a0diferents pa\u00efsos europeus simult\u00e0niament–que donaven un lloc important a l’agricultura: cameralistes alemanys, (2) agraristes\u00a0protoliberals\u00a0a Espanya. (3)<\/p>\n A Fran\u00e7a, els fisi\u00f2crates de l’entorn de\u00a0Francois\u00a0Quesnay van proposar una teoria general de la societat basada en dues idees essencials. D’una banda, la teoria de l'”ordre natural” suggereix als governs la tasca de fer respectar la llibertat i la propietat. D’altra banda, en la seva concepci\u00f3 de l’economia, la riquesa essencial d’una societat prov\u00e9 del producte net consumible el qual solament s’obt\u00e9 de l’agricultura. Com aquesta teoria era bastant abstracta va poder ser aplicable a diferents pa\u00efsos, la qual cosa explica la seva gran audi\u00e8ncia a Europa des de 1755 fins a 1770. Tamb\u00e9 va ser molt discutida, per l’abat\u00a0Galiani\u00a0a N\u00e0pols i per Adam Smith. Pel fet que aquestes teories atorgaven un paper primordial a l’agricultura, es va fer una comparaci\u00f3 estreta entre “l’economia pol\u00edtica” desenvolupada pels “fil\u00f2sofs agr\u00edcoles” fisi\u00f2crates i “l’economia” considerada com l’administraci\u00f3 s\u00e0via d’un domini i la seva racionalitzaci\u00f3.<\/p>\n En aquesta \u00e8poca la paraula “agr\u00f2nom” es va incorporar a la llengua francesa per a qualificar a aquells que posse\u00efen la ci\u00e8ncia de l’agricultura. Els t\u00e8cnics agr\u00edcoles freq\u00fcentaven als te\u00f2rics de l’economia i gravitaven entorn de l’administraci\u00f3; els mateixos ministres ho eren, aix\u00ed com el seu entorn, compost per agr\u00f2noms entesos (Bertin,\u00a0Turbilly,\u00a0Turgot). Aquest primer tret fa que les d\u00e8cades de 1750 a 1790 siguin un per\u00edode excepcional en el qual els agr\u00f2noms rares vegades s’acontentaven amb l’estudi de les t\u00e8cniques agr\u00edcoles; reflexionaven tamb\u00e9 sobre l’organitzaci\u00f3 global i les reformes d’estructura necess\u00e0ries. Tots aquests homes constitu\u00efen una elit molt oberta als intercanvis internacionals, la qual cosa explica la r\u00e0pida difusi\u00f3 d’aquestes idees. Van n\u00e9ixer societats especialment dedicades a l’agricultura: a It\u00e0lia en 1753, a Alemanya en 1764 i a Fran\u00e7a entre 1756 i 1763. Per voluntat del ministre\u00a0Bertin, influ\u00eft pels fisi\u00f2crates, Fran\u00e7a es va cobrir de societats d’agricultura. Gaireb\u00e9 totes les prov\u00edncies tenien la seva que consagrava els seus estudis als grans problemes agr\u00edcoles. En tots els pa\u00efsos europeus, aquestes societats van adoptar un ritme de treball sostingut, amb reunions regulars de discussi\u00f3, concursos anuals per a la presentaci\u00f3 de treballs entorn d’un tema de societat o b\u00e9 a un tema de t\u00e8cnica agron\u00f2mica.<\/p>\n Els intercanvis entre les societats eren intensos. Aquest model dif\u00f3s en tots els pa\u00efsos va multiplicar les publicacions de peri\u00f2dics i de llibres “econ\u00f2mics” (es van registrar 2263 t\u00edtols en la segona meitat del segle XVIII, per exemple, el\u00a0Journal\u00a0de\u00a0physique\u00a0de l’Abat\u00a0Rozier, 1773-1793). El model que es va imposar a la mirada dels agr\u00f2noms va ser el d’Anglaterra: es van fer viatges d’estudis, es va generalitzar la lectura de l’abundant literatura agron\u00f2mica, des de\u00a0Jethro\u00a0Tull\u00a0(1752) fins a\u00a0Arthur\u00a0Young; tot aix\u00f2 va alimentar una veritable admiraci\u00f3 pel model angl\u00e8s. La necessitat d’intensificar les produccions, i molt particularment la de blat, condueix a pensar que el punt essencial va ser el tancat de les terres i la lluita contra el manteniment de terrenys sense conrear.<\/p>\n Per a tots els te\u00f2rics, els drets col\u00b7lectius eren, sovint, elements deixats en segon pla al llarg dels seus desenvolupaments conceptuals, per\u00f2 la seva condemna \u00e9s ineluctable. Els agr\u00f2noms han descrit aquests drets de la forma m\u00e9s desfavorable amb la finalitat de demostrar la seva nocivitat: pasturatges descurats, terres desfonades per la sobreexplotaci\u00f3, extensions pantanoses, etc\u00e8tera. A aquesta imatge de terres mal utilitzades i d’esc\u00e0s rendiment s’afegeix, a la fi del segle XVIII, la de terres necess\u00e0ries per a la subsist\u00e8ncia del pobre, la qual cosa refor\u00e7a la imatge negativa de terres d’esc\u00e0s rendiment. No obstant aix\u00f2, a la fi del segle XIX es va plantejar un corrent de rehabilitaci\u00f3 de la propietat col\u00b7lectiva, per raons filos\u00f2fiques i pol\u00edtiques. D’acord amb els partidaris del cristianisme social, la propietat col\u00b7lectiva era una necessitat social, en destruir-la: “els juristes i els economistes moderns han llan\u00e7at amb les seves pr\u00f2pies mans al s\u00f2l commogut de les nostres societats, les llavors del socialisme revolucionari violent”. (4)<\/p>\n Encara que alguns socialistes com\u00a0\u00c9mile\u00a0Van\u00a0der\u00a0Welde\u00a0van defensar la seva utilitat social, aquestes idees no van tenir impacte i es va conservar, sobretot, la seva imatge negativa. (5)<\/p>\n Els historiadors del segle XX van donar la mateixa interpretaci\u00f3 fins a la d\u00e8cada de 1960. De tend\u00e8ncia marxista o liberal, tots van condemnar els usos col\u00b7lectius. Aquesta visi\u00f3 \u00e9s complement\u00e0ria a la del proc\u00e9s d’industrialitzaci\u00f3, perqu\u00e8 dos postulats van ser comunament admesos:<\/p>\n 1) La Revoluci\u00f3 industrial nom\u00e9s ha estat possible gr\u00e0cies a la revoluci\u00f3 agr\u00edcola que ha portat capitals, m\u00e0 d’obra i productes.<\/p>\n 2) La modernitzaci\u00f3 de l’agricultura ha tingut lloc gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 de tres factors innovadors: propietat privada, capitalisme i mercat.<\/p>\n Es donava, llavors, per descomptat que l’individualisme i el progr\u00e9s eren indissociables i que aquests avan\u00e7aments nom\u00e9s podien realitzar-se en grans explotacions dirigides per les elits il\u00b7lustrades. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els usos col\u00b7lectius eren la marca d’un veritable arcaisme i molt sovint la situaci\u00f3 social era presentada de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n \u00abL’\u00fas implicava problemes en el si mateix de la col\u00b7lectivitat rural, els propietaris i pagesos acomodats pressionaven per a operar el repartiment que incorporaria el comunal al territori conreat (i, clarament, arrodoniria la seva pr\u00f2pia fortuna de propietaris), mentre que la gent sense terra tenia tend\u00e8ncia a preferir, m\u00e9s que la possessi\u00f3 d’una \u00ednfima parcel\u00b7la, el dret de fer transitar per tot bosc, landa o garriga, els pocs caps de bestiar que tenia.\u00bb(6)<\/p>\n A partir de la d\u00e8cada de 1970, els estudis hist\u00f2rics van tenir una clara renovaci\u00f3. Gaireb\u00e9 al mateix temps, els treballs efectuats en els diferents pa\u00efsos van q\u00fcestionar el vincle mec\u00e0nic establert entre la desaparici\u00f3 dels b\u00e9ns comunals i el progr\u00e9s agr\u00edcola. El debat es va reobrir entorn del model angl\u00e8s, en comptes de l’antiga certesa sobre l’exist\u00e8ncia d’un “endarreriment franc\u00e8s” es va formular la idea d’una “manera de desenvolupament diferent”. Va oc\u00f3rrer el mateix a It\u00e0lia, on l’agricultura mediterr\u00e0nia va ser jutjada i valorada a partir dels criteris anglesos. (7) La percepci\u00f3 de la Revoluci\u00f3 Francesa tamb\u00e9 es va renovar; es va assumir, llavors, que va haver-hi un intent per redistribuir la terra i reduir els drets col\u00b7lectius: Quines van ser les concepcions dels representants triats? Quina va ser l’actitud dels pagesos? En aquest tema la producci\u00f3 ha estat considerable. Les primeres obres notables van ser les de\u00a0Georges\u00a0Bourgin\u00a0(1908) i\u00a0Jean\u00a0Jaur\u00e9s (1901-1904) els qui mostren la import\u00e0ncia de l’ansietat pagesa pel repartiment durant la revoluci\u00f3 i conclouen que la llei del 10 de juny de 1793 va tenir poc impacte. Jaur\u00e9s va donar una interpretaci\u00f3 te\u00f2rica d’aix\u00f2, avan\u00e7ant en la idea de l’exist\u00e8ncia d’un moviment pag\u00e8s condemnat al frac\u00e0s per retr\u00f2grad. Segons ell:<\/p>\n \u00ab[…] els pagesos no estaven en res preparats per a una vigorosa utilitzaci\u00f3 del domini com\u00fa […] L’individualisme senyorial o burg\u00e8s era superior al comunisme de quasi mendicitat i de somnolenta rutina que volien mantenir els pobres.\u00bb(8)<\/p>\n En 1924\u00a0Georges\u00a0Lefebvre\u00a0va reprendre, en la seva tesi dels\u00a0Paysans\u00a0du Nord, el tema d’una pagesia retr\u00f2grada, entossudit en la defensa dels drets col\u00b7lectius. Aquesta idea va ser adoptada per Albert\u00a0Soboul\u00a0fins que va descobrir la tesi d’Anatoli\u00a0Ado–publicada en rus, en 1971–la qual\u00a0proposa una nova interpretaci\u00f3: la d’una via pagesa aut\u00f2noma. Pot veure’s que, fins a aquest moment, els b\u00e9ns comunals no van ser estudiats en si mateixos, excepte nombroses monografies comunals. Han estat un element de segon pla en una reflexi\u00f3 global i aix\u00f2 va conduir a posicions molt categ\u00f2riques. Des de fa alguns anys es va trencar l’a\u00efllament en aquest camp econ\u00f2mic i l’enfocament \u00e9s ara m\u00e9s ampli; incita a veure de manera global el funcionament de les comunitats rurals amb l’afany de comprendre els motius que van tenir per a voler conservar les seves propietats. Aix\u00ed, van ser tingudes en compte les realitats socials i els interessos de poder que estaven en joc, ja que una municipalitat que tenia b\u00e9ns i ingressos financers posse\u00efa m\u00e9s autonomia i import\u00e0ncia enfront de l’administraci\u00f3 central. Els estudis actuals s’alliberen de models te\u00f2rics i visions teleol\u00f2giques; se situen en un context prec\u00eds perqu\u00e8 els matisos regionals s\u00f3n importants i es preocupaven per les diverg\u00e8ncies d’inter\u00e8s entre les categories socials i les seves aliances fluctuants; ja no fan d’aix\u00f2 nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica sin\u00f3 m\u00e9s aviat social, fins i tot pol\u00edtica.<\/p>\n Definir les propietats col\u00b7lectives i els drets d’\u00fas<\/strong><\/p>\n Les fonts disponibles per als historiadors a Fran\u00e7a difereixen segons els per\u00edodes. En finalitzar l’Antic R\u00e8gim, les situacions regionals eren molt diverses. Els tractats jur\u00eddics antics i els llibres locals de dret consuetudinari proporcionen tota la informaci\u00f3, per\u00f2 la variaci\u00f3 de les modalitats d’aplicaci\u00f3 dificulta la realitzaci\u00f3 d’una s\u00edntesi nacional. La revoluci\u00f3 de 1789 va unir el pa\u00eds i, a partir d’aquest moment, les lleis es van fer nacionals. Els prefectes, com a representants de l’administraci\u00f3, van vetllar perqu\u00e8 s’apliquessin les lleis i van enviar al Ministeri de l’Interior informes que s\u00f3n molt valuosos per a l’historiador, en els quals analitzaven la situaci\u00f3 del seu departament.<\/p>\n Durant l’Antic R\u00e8gim, aquestes terres eren propietat de la comunitat d’habitants, gaireb\u00e9 sempre agrupats en una parr\u00f2quia. Les dificultats es van originar perqu\u00e8 les comunitats rares vegades disposaven dels t\u00edtols que provaven la seva propietat. Aix\u00ed, van n\u00e9ixer nombrosos litigis i interminables processos; d’una banda, entre les comunitats que asseguraven que les terres els pertanyien des de temps immemorials, i per l’altre, els senyors que afirmaven que aquestes terres depenien de la seva propietat eminent i que ells nom\u00e9s havien concedit dret d’\u00fas als habitants. (9)<\/p>\n Durant la revoluci\u00f3, la legislaci\u00f3 es va tornar m\u00e9s simple i uniforme: els drets feudals van ser abolits el 15 de mar\u00e7 de 1790 i el dret dels senyors a apropiar-se dels erms, terres lliures i buides va ser suprimit el 13 d’abril de 1791. El decret del 28 d’agost de 1792 declara que “les terres lliures i buides, landes i garrigues les comunitats de les quals no podrien justificar haver-les tingut en possessi\u00f3, els pertanyen a aquestes”. Despr\u00e9s, el Codi Civil de 1804 va definir els b\u00e9ns comunals com: “aquells a la propietat del qual o al producte dels quals tenen dret adquirit els habitants d’una o diverses comunes”. Es va emfatitzar d’igual manera en els termes “habitants” i “comuna”, aix\u00f2 \u00e9s, en els homes i la instituci\u00f3 o circumscripci\u00f3 administrativa de base. Des del Primer Imperi, la jurisprud\u00e8ncia va fer prevaler la noci\u00f3 d’una propietat de la comuna, ja que era una persona moral. No obstant aix\u00f2, alguns juristes la van discutir perqu\u00e8 van entendre aquesta definici\u00f3 en un sentit m\u00e9s ampli. Llavors, els b\u00e9ns comunals van englobar a aquells sobre els quals els habitants havien adquirit dret al seu producte, \u00e9s a dir, l’\u00fas de b\u00e9ns privats o demanials. En la pr\u00e0ctica, l’amalgama de tots aquests drets va ser freq\u00fcent, perqu\u00e8 si alguns podien definir-se sense problema (per exemple: espigolament, rebusca, etc\u00e8tera), uns altres eren confosos f\u00e0cilment. Com en el cas dels drets de pastura que eren entesos com: \u00abderrota de\u00a0mieses\u00bb, \u00abvaine\u00a0p\u00e2ture\u00bb o dret de rostoll sobre les terres apropiades, lliure pasturatge en els comunals i dret de pas sobre les fites de les comunes lim\u00edtrofes. Els administradors dels segles XVIII i XIX sabien diferenciar-los i dissociar-los a causa de la seva naturalesa radicalment diferent. El dret de rostoll i altres usos similars s’exercien en els dominis privats, una vegada retirada la collita; eren servituds sobre els b\u00e9ns d’un altre. Per contra, els comunals eren patrimoni agrari de la comuna, podien ser explotats de manera col\u00b7lectiva (pasturatge com\u00fa) o de manera individual mitjan\u00e7ant lloguer. Les possibilitats de maneig dels b\u00e9ns col\u00b7lectius eren variades, mentre que els drets col\u00b7lectius no eren susceptibles d’arranjament, simplement existien o no. En realitat, s\u00f3n dos problemes fonamentals, diferents per la seva naturalesa, enfront dels quals les comunitats podien modular les seves reaccions.<\/p>\n Em sembla important dissociar els drets sobre les propietats col\u00b7lectives i privades, com ho fan els historiadors belgues i holandesos. Els historiadors anglesos es van enfocar en l’encerclament de les terres, sense diferenciar entre els dos tipus de propietats a pesar que en els documents d’arxiu exist\u00eds tal distinci\u00f3. Recentment, la tenen en compte i aix\u00f2 els permet posar l’accent en les usurpacions i els conflictes engendrats pels denominats\u00a0enclosures. (10) Encara que els simples drets d’\u00fas sobre les propietats privades s\u00f3n coneguts, no han estat objecte d’una an\u00e0lisi profunda a causa de la falta de documents; cal basar-se en les infraccions i, per conseg\u00fcent, en fonts judicials.<\/p>\n Qui t\u00e9 el dret de gaudi o possessi\u00f3 (jouissance)?<\/strong><\/p>\n En el sud d’Alemanya, a Portugal i en el sud d’Espanya (11) van existir casos an\u00e0legs a les propietats col\u00b7lectives franceses atribu\u00efdes a una instituci\u00f3. La regi\u00f3 de Bretanya (en l’oest de Fran\u00e7a) li atribu\u00efa la propietat al senyor i ell atorgava els drets d’\u00fas als vassalls; una situaci\u00f3 comparable als casos d’Anglaterra i Pr\u00fassia. La propietat dels comunals tamb\u00e9 podia pert\u00e0nyer al rei (demanio regi\u00a0en el sud d’It\u00e0lia i reialencs a Espanya), a un cos jur\u00eddic o a una corporaci\u00f3 de propietaris (genossenschaften\u00a0en el nord d’Alemanya,\u00a0participanze\u00a0a la It\u00e0lia septentrional).<\/p>\n La mateixa diversitat es troba en l’acc\u00e9s al gaudi del dret als comunals: podia estar reservat als posse\u00efdors de les propietats privades en la parr\u00f2quia (el dret de la terra dominava a Anglaterra o en l’est d’Alemanya); estar lligat a la pertinen\u00e7a a una associaci\u00f3 d’individus, all\u00ed on les terres pertanyien a una comunitat (en el nord-oest d’Alemanya o en la part septentrional d’It\u00e0lia); o, finalment, que el dret de gaudi dels b\u00e9ns comunals es vincul\u00e9s a la resid\u00e8ncia en una parr\u00f2quia (com a Portugal i Espanya). Les regions franceses compartien aquestes l\u00f2giques de manera diversa.<\/p>\n A Fran\u00e7a, durant l’Antic R\u00e8gim, la comunitat d’habitants manejava els b\u00e9ns comunals i prenia les seves decisions en les assemblees del poble. Despr\u00e9s, en el segle XIX, el Consell Municipal votava pels reglaments i els aprovava, sota la tutela del prefecte; triava la gesti\u00f3 de l’aprofitament (pasturatge com\u00fa o arrendament), reclutava i retribu\u00efa als pastors, a m\u00e9s de compensar als gu\u00e0rdies forestals. No obstant aix\u00f2, va perdre per complet el maneig dels boscos comunals en aprovar-se el codi forestal de 1827, ja que van comen\u00e7ar a dependre de l’Administraci\u00f3 d’Aig\u00fces i Boscos. Aix\u00ed, no existia a Fran\u00e7a una instituci\u00f3 espec\u00edfica destinada a gestionar els comunals.<\/p>\n En el segle XIX, el dret d’acc\u00e9s als recursos del com\u00fa era legalment el mateix per a tots els habitants. Malgrat aquest principi, persistia el pes de les tradicions. Durant l’Antic R\u00e8gim, el dret consuetudinari definia als usuaris i, en cas que els textos no parlessin d’ells, les assemblees d’habitants decidien sobre aquest tema, la qual cosa a m\u00e9s explica les variacions que es produ\u00efen d’una parr\u00f2quia a una altra. El mapa 1 \u00e9s nom\u00e9s aproximat i indicatiu de les grans tend\u00e8ncies regionals. (12)<\/p>\n Nom\u00e9s les prov\u00edncies del nord de Fran\u00e7a (Artois,\u00a0Cambr\u00e9sis, Flandes, Hainaut i Picardia) atorgaven igual dret a tots els habitants. El comunal era considerat com la propietat de tots els pobladors, els qui podien enviar all\u00ed els seus animals, recollir fusta i torba, segons els reglaments fixats.<\/p>\n Comprenent una \u00e0mplia part del territori que va des de Bretanya i Normandia fins a Alv\u00e8rnia i Proven\u00e7a, l’\u00fas dels comunals estava reservat als propietaris o els seus arrendataris, en proporci\u00f3 a l’extensi\u00f3 de les terres posse\u00efdes: era el dret de la terra. A Alv\u00e8rnia, la regla de les “palles i fencs” comuna i recollia palles i fenc per a mantenir el seu bestiar a l’hivern. En conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00fanicament podia enviar a pasturar el nombre d’animals que tenia hivernant. Aquest sistema era encara m\u00e9s restrictiu a Als\u00e0cia i en Bearn, on es precisava no sols ser propietari i resident, sin\u00f3 a m\u00e9s tenir dret de ve\u00efnatge: el ve\u00ed era l’hereu respectiu de la casa o b\u00e9, un home adm\u00e8s per la comunitat despr\u00e9s de diversos anys de resid\u00e8ncia i d’haver efectuat el seu respectiu pagament.<\/p>\n D’altra banda, en l’altra meitat del territori, els drets de gaudi no estaven definits pel costum; l’assemblea de vilatans decidia sobre aquest tema. Sembla que el cas m\u00e9s freq\u00fcent va ser el d’un dret de gaudi directament proporcional a la import\u00e0ncia de les propietats privades, encara que s’autoritzaven dos animals per fam\u00edlia de manera gratu\u00efta.<\/p>\n A partir de les d\u00e8cades de 1750 i 1760, l’administraci\u00f3 va intentar que s’admetessin drets iguals per a cadascuna de les fam\u00edlies que residien al poble: “els repartiments basats en la humanitat i la utilitat p\u00fablica no podien produir sin\u00f3 els millors efectes […] Aquests asseguraran als pobres una subsist\u00e8ncia”. (13) L’anterior va en contra dels usos que acabo d’explicar i xoca amb la resist\u00e8ncia dels propietaris, all\u00ed on aquest principi era contrari als costums. Despr\u00e9s de diversos projectes contradictoris de les assemblees revolucion\u00e0ries, la llei del 10 de juny de 1793 va imposar el principi d’igualtat dels drets, el qual va inspirar tota la reglamentaci\u00f3 del segle XIX, en particular, la disposici\u00f3 del dret de llenyar en els boscos (llenya de calefacci\u00f3 tallada en els boscos comunals).<\/p>\n A partir d’aquest moment, es va instal\u00b7lar el discurs del comunal com a patrimoni del pobre. El concepte de “patrimoni del pobre”, en haver estat imposat per la monarquia i pels revolucionaris, es va tornar l’\u00fanic concepte adm\u00e8s. Aquest discurs pol\u00edticament correcte, va ser utilitzat pels qui en realitat volien ajudar als pobres per a evitar l’acaparament dels rics, i per aquells que defensaven els drets dels propietaris. Els \u00faltims preferien que no es toqu\u00e9s el pasturatge col\u00b7lectiu del qual ells eren beneficiaris directes i, per tant, s’amagaven darrere dels profits, reals o pretesos, que el pobre obtenia dels comunals. Si aquest discurs va ser repr\u00e8s sense parar en el segle XIX, es deu al fet que era prou vague per a acontentar a tots. Qui eren els pobres? El terme no va ser definit mai i l’accepci\u00f3 variava. Per als prefectes de les d\u00e8cades de 1840 fins a 1860–els\u00a0mateixos que encoratjaven els consells municipals per a llogar els comunals en petites parcel\u00b7les–, es tractava d’afavorir als habitants m\u00e9s pobres, als jornalers sense terra. Lots de 20 \u00e0rees permetien el cultiu de llegums, la crian\u00e7a d’ocells i retenien al poble a una m\u00e0 d’obra que es temia emigr\u00e9s a la ciutat. D’altra banda, la majoria dels textos del segle XIX, que presenten al comunal com per a alimentar a la vaca del pobre, concebien a aquest com un petit pag\u00e8s que tenia pocs\u00a0b\u00e9ns, una vaca i un lloc on albergar-la. Efectivament, els documents d’arxiu que registren les taxes de pasturatge mostren que eren els petits explotadors agr\u00edcoles, amb una o dues vaques, els principals usuaris del comunal. Ells eren els m\u00e9s apegats a la defensa dels drets col\u00b7lectius i van tractar d’acaparar el seu benefici perqu\u00e8 pertanyien, sovint, al Consell Municipal. Per\u00f2, poden considerar-se pobres?<\/p>\n Per a comprendre els interessos representats per les propietats col\u00b7lectives, cal con\u00e8ixer la seva import\u00e0ncia. Durant l’Antic R\u00e8gim es van fer perquisicions per a con\u00e8ixer la seva extensi\u00f3 i riquesa, per\u00f2 les respostes van ser sovint evasives i liter\u00e0ries o simplement van decidir no declarar: “podem dir que la suma dels b\u00e9ns comunals i usos, que la seva qualitat, el seu producte, la seva cura [… ] doncs b\u00e9, res d’aix\u00f2 \u00e9s conegut amb precisi\u00f3”. (14)<\/p>\n L’Estat necessitava trobar fonts d’ingressos financers m\u00e9s importants i va encoratjar la idea d’un impost agrari pagat per tots, segons el valor de les terres. Per a aix\u00f2, en el per\u00edode revolucionari es va decidir l’elaboraci\u00f3 d’un cadastre que va ser realitzat durant el Primer Imperi; la seva execuci\u00f3 va ser llarga i es va acabar en la d\u00e8cada de 1840. En aquest moment, les estad\u00edstiques es van tornar m\u00e9s o menys fidedignes. La primera d’elles, entorn de les propietats col\u00b7lectives, va ser elaborada en 1846. (15)<\/p>\n Els b\u00e9ns comunals cobrien 4 718 656 hect\u00e0rees, \u00e9s a dir, 9% del territori franc\u00e8s. El contrast entre les regions era sorprenent. (16) En la major part de Fran\u00e7a, particularment en la conca parisenca, els comunals eren m\u00ednims, gaireb\u00e9 sempre inferiors a 1%, encara que 40% de les comunes els posse\u00efen. Es tractava d’alguns pasturatges humits a la vora dels rius o de porcions arrendades i conreades. En aquestes regions es practicava una agricultura intensiva amb grans explotacions agr\u00edcoles (Illa de Fran\u00e7a) i amb algunes de menor extensi\u00f3 (Bretanya, Flandes). Tamb\u00e9 tenien en com\u00fa la pr\u00e0ctica de la transmissi\u00f3 igualit\u00e0ria dels b\u00e9ns entre els hereus. Des de mitjan segle XVIII, la qual cosa all\u00ed quedava com a terra col\u00b7lectiva va anar desapareixent progressivament perqu\u00e8 van ser repartides (durant el segle XVIII en Illa de Fran\u00e7a i despr\u00e9s a Bretanya), o b\u00e9, es van mantenir com a propietats de la comuna, per\u00f2 van ser arrendades en petits lots, la qual cosa va permetre retenir a una poblaci\u00f3 de jornalers agr\u00edcoles (Flandes).<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/elcomu.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/dretaprofitament.png\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/elcomu.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/dretaprofitament2.png\")
<\/a><\/p>\n