{"id":1502,"date":"2023-09-23T14:23:04","date_gmt":"2023-09-23T14:23:04","guid":{"rendered":"https:\/\/elcomu.cat\/?p=1502"},"modified":"2023-09-24T04:46:31","modified_gmt":"2023-09-24T04:46:31","slug":"prego-de-la-merce-2023-najat-el-hachmi-i-el-comunitarisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/2023\/09\/23\/prego-de-la-merce-2023-najat-el-hachmi-i-el-comunitarisme\/","title":{"rendered":"Preg\u00f3 de la Merc\u00e8 2023. Najat El Hachmi i el comunitarisme"},"content":{"rendered":"

Tot i no estar d’acord en alguns aspectes, en general em va agradar el preg\u00f3 de la Merc\u00e8 de l’escriptora catalana Najat El Hachmi. Potser us sorprendr\u00e0, per\u00f2 sobretot em va agradar que, al final de la seva lectura, sort\u00eds el tema del comunitarisme, encara que fos en forma de cr\u00edtica:<\/p>\n

\u00abAquesta tampoc ser\u00e0 la ciutat de la llibertat si ens deixem entabanar pels cants de sirena del comunitarisme. Amb tots els seus defectes, la democr\u00e0cia \u00e9s la millor opci\u00f3 que tenim per escapar dels lligams at\u00e0vics de la tribu, sigui cultural, religiosa o de proced\u00e8ncia.<\/p>\n

S\u00e9 que hi ha qui se sent sobrepassat per l’angoixa existencial de l’hiperindividualisme i per aix\u00f2 contempla amb una nost\u00e0lgia miop les bondats de les comunitats organitzades al voltant d’una religi\u00f3, una identitat o qualsevol altre element. No podem viure deslligats els uns dels altres, per\u00f2 l’ant\u00eddot contra la soledat no desitjada, aut\u00e8ntica pand\u00e8mia a Occident, no \u00e9s tornar a les organitzacions basades en el “nosaltres” contra “ells” sin\u00f3 rescatar i fomentar la m\u00e9s oblidada de les nocions del republicanisme: la fraternitat.\u00bb <\/p>\n

Estic totalment d’acord que les comunitats reals que han existit en el passat i que existeixen, moltes tenen aquest component tancat, excloent i dels “nosaltres” contra “ells”, diria m\u00e9s, dels “nosaltres” contra els “diferents” des de la pressi\u00f3 de grup, incl\u00fas si els diferents s\u00f3n membres de la comunitat. Aquest tipus de comunitarisme s’ha de rebutjar, no ha de tenir cabuda en els projectes d’emancipaci\u00f3 social del present i del futur. Ara b\u00e9, la comunitat imaginada vinculada a una abstracci\u00f3 anomenada Naci\u00f3, que \u00e9s el lligam necessari per a la creaci\u00f3 de l’Estat modern, l’Estat-naci\u00f3, en general t\u00e9 aquests mateixos defectes, que donen peu a una carrera armament\u00edstica i guerres exteriors contra els altres Estats-naci\u00f3, aix\u00ed com guerres interiors contra els dissidents a moltes idees i normes establertes des de dalt, com ha de suportar Najat per la seva den\u00fancia al patiment de moltes dones musulmanes des de la seva experi\u00e8ncia personal, o l’exclusi\u00f3 dels sensepapers de l’\u00e0mbit de la ciutadania. \u00c9s l’Estat-naci\u00f3 el que porta la llavor del feixisme i que pot germinar quan sent amena\u00e7ada la seva exist\u00e8ncia. Per\u00f2, aquests defectes no es queden aqu\u00ed, donat que la comunitat imaginada fomenta els vincles verticals amb l’Estat i destrueix els horitzontals, \u00e9s una trituradora del teixit social en favor del mercat i \u00e9s causa de molts dels mals de Barcelona que Najat denuncia, com l’individualisme, la soledat, l’expulsi\u00f3 dels ve\u00efns dels barris de la ciutat i la manca de respecte a les persones grans, que s\u00f3n desvaloritzades i apartades. Confiar en una de les abstraccions del republicanisme: la fraternitat, aix\u00ed com en la falsa democr\u00e0cia, l’anomenada democr\u00e0cia representativa, crec que a hores d’ara es demostra que est\u00e0 abocat al frac\u00e0s, perqu\u00e8 \u00e9s des de l’aterrament dels vincles horitzontals, des de la comunitat real de gent que es coneix i coopera, que es pot resistir a l’embat del binomi Estat-capital. La fil\u00f2sofa francesa Simone Weil ja va alertar que sense lligams entre els de baix, no hi ha capacitat de resistir al poder. Com s’ha de crear aquesta comunitat real en el segle XXI, en barris i ciutats de milions d’habitants, que incorpori les coses positives i rebutgi les negatives d’algunes comunitats reals tradicionals, \u00e9s quelcom que s’ha de posar damunt la taula amb urg\u00e8ncia.<\/p>\n

Najat El Hachmi \u00e9s nascuda a Beni Sidel, un poble de la serralada del Rif al nord del Marroc que es troba a l’est de la ciutat de Nador, la capital de la prov\u00edncia. El Marroc \u00e9s ara un Estat-naci\u00f3 modern que controla pr\u00e0cticament tot el seu territori hist\u00f2ric, per\u00f2 hi va haver un Marroc precolonial amb una monarquia fins a l’any 1912, un Marroc governat pel Mazhzen sobre la base de la llei isl\u00e0mica que no acabava de controlar tot el territori del Marroc actual. Bil\u0101d al-Makhzen (‘la terra dels makhzen’) era el territori per a les \u00e0rees sota l’autoritat del govern central, mentre que aquelles \u00e0rees dirigides per tribus aut\u00f2nomes eren conegudes com a Bil\u0101d as-Siba (‘la terra de la dissid\u00e8ncia’). Beni Sidel, la ciutat de Najat, formava part de la terra de la dissid\u00e8ncia, que en aquell moment estava dividida en un munt de yemaas, poblats rurals similars a les alqueries andalusines.<\/p>\n

En el treball de Francisco Say\u00e1ns G\u00f3mez, que porta per t\u00edtol “Etnograf\u00edas en el protectorado espa\u00f1ol de Marruecos: Una revisi\u00f3n de la labor antropol\u00f3gica de la intervenci\u00f3n militar”, es descriu el model de societat que existia al Marroc abans i durant el Protectorat espanyol, i es comenta el seg\u00fcent:<\/p>\n

\u00abEn los territorios del norte, a finales del siglo XIX, la situaci\u00f3n del Rif con respecto a la autoridad del Sult\u00e1n no solo era de simple rechazo sino de rotundo enfrentamiento. Tal y como lo hab\u00edan definido las autoridades coloniales francesas, el territorio se divid\u00eda en dos grandes categor\u00edas acordes con las actitudes de sus gentes respecto a la autoridad del Sult\u00e1n; por un lado, estaban las tierras de las “tribus-Majzen” y por otro lado las “tribus-Siba” o bled es-Siba. Las primeras constituidas por aquellas que respetaban la autoridad del Sult\u00e1n y las segundas por aquellas que la rechazaban. Siba era sin\u00f3nimo de disidencia y secesi\u00f3n. Una caracter\u00edstica que diferenciaba estos \u00faltimos territorios de aquellos respetuosos con la autoridad del Sult\u00e1n era que, mientras estos se reg\u00edan por el derecho de la shar\u00eda o com\u00fan musulm\u00e1n, aquellos manten\u00edan el derecho consuetudinario Oorf; otra era que, mientras las unas eran tribus fuertemente arabizadas las otras eran bereberes (amaziges) que hab\u00edan mantenido con mayor fuerza sus propias se\u00f1as de identidad originales. Pero tal vez la caracter\u00edstica diferencial m\u00e1s acusada fuera la distinta forma en que las gentes de cada uno de estos dos territorios, ten\u00eda a la hora de dotarse de sus respectivas estructuras de autoridad. En las “tribus Majzen”, el caid era nombrado por el Sult\u00e1n y en las “tribus-Siba” los jefes de las yemaas se nombraban de acuerdo con un sistema de rotaci\u00f3n democr\u00e1tica, en el seno de los distintos linajes de la tribu correspondiente\u00bb<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

-Mapa de les zones sota l’autoritat directa del Makhzen (en blanc) a principis del 1900 durant un estat de rebel\u00b7li\u00f3-<\/small><\/p>\n

Curiosament, el conflicte actual entre l’Estat marroqu\u00ed i el S\u00e0hara Occidental, ocupada pel primer per complir amb el Gran Marroc – el somni irredemptista del Partit Nacionalista del Marroc, l’Istiqlal, des dels anys quaranta del segle XX- repeteix aquesta situaci\u00f3, d’un territori de la dissid\u00e8ncia amaziga, lluitant per la seva llibertat.<\/p>\n

En un altre article d’aquest bloc sobre el Xarq al-\u00c0ndalus, explicava el concepte d’asabiyya que tenien les tribus amazigues i \u00e0rabs, tamb\u00e9 els mulad\u00eds (els aut\u00f2ctons islamitzats), perqu\u00e8 com deia l’historiador Miquel Barcel\u00f3 i Perell\u00f3 \u00abel medi tribal produeix tribus\u00bb, una cohesi\u00f3 social interna de consci\u00e8ncia de grup molt desenvolupada que dificultava el control total de l’Estat isl\u00e0mic andalus\u00ed i que va derivar en guerres civils (fitna), fragmentaci\u00f3 en taifes i el definitiu ensorrament d’al-\u00c0ndalus enfront dels regnes cristians. Aquesta asabiyya, per exemple, continua existint en moltes tribus africanes i de l’Orient Mitj\u00e0 i \u00e9s una de les causes, potser la primera, del frac\u00e0s de la consolidaci\u00f3 de molts estats moderns en aquests llocs, amb continus cops d’estat de representants de tribus que es van alternant en el poder i fins i tot amb genocidis. L’Estat-naci\u00f3 que van imposar els colonitzadors europeus amb tiral\u00ednies en aquests territoris, est\u00e0 fent veritables estralls.<\/p>\n

En un moment del preg\u00f3, Najat explicava la seva emoci\u00f3 en sentir de tant en tant la seva llengua materna en els carrers de Barcelona, la llengua amaziga. Segurament aquesta llengua hauria desaparegut sense l’asabiyya, sense aquesta capacitat de resistir de la tribu a les pressions exteriors d’altres poders, hauria estat substitu\u00efda per l’\u00e0rab.<\/p>\n

Com podem crear noves comunitats reals en el segle XXI que transcendeixin els defectes de les comunitats tradicionals, sense estar subordinades al poder des de dalt?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot i no estar d’acord en alguns aspectes, en general em va agradar el preg\u00f3 de la Merc\u00e8 de l’escriptora catalana Najat El Hachmi. Potser us sorprendr\u00e0, per\u00f2 sobretot em va agradar que, al final de la seva lectura, sort\u00eds el tema del comunitarisme, encara que fos en forma de cr\u00edtica: \u00abAquesta tampoc ser\u00e0 la …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1502"}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1502"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1502\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1521,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1502\/revisions\/1521"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1502"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}