{"id":1537,"date":"2025-08-22T13:26:27","date_gmt":"2025-08-22T13:26:27","guid":{"rendered":"https:\/\/elcomu.cat\/?p=1537"},"modified":"2025-08-22T14:05:59","modified_gmt":"2025-08-22T14:05:59","slug":"20-de-desembre-de-1933-els-bens-comunals-dalguns-pobles-de-la-muntanya-catalana-al-parlament-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/2025\/08\/22\/20-de-desembre-de-1933-els-bens-comunals-dalguns-pobles-de-la-muntanya-catalana-al-parlament-de-catalunya\/","title":{"rendered":"20 de desembre de 1933: Els b\u00e9ns comunals d\u2019alguns pobles de la muntanya catalana al Parlament de Catalunya"},"content":{"rendered":"

En un article anterior<\/a> hav\u00edem compartit un fragment del Diari de Sessions del 15 de maig de 1936 del Parlament de Catalunya, aquell dia s\u2019estava debatent la Proposici\u00f3 de Llei relativa al rescat o readquisici\u00f3 de b\u00e9ns comunals, el protagonista d’aquell debat era el diputat Xavier Casademunt, molt interessat a recuperar els comunals espoliats de la muntanya catalana. Hem trobat un diari de sessions del 20 de desembre de 1933, en el qual el mateix Sr. Casademunt amb molta preocupaci\u00f3 estava ja tractant aquest tema. El Diari de Sessions sencer d’aquell dia el podeu descarregar aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n

<\/p>\n

Parlament de Catalunya. Sessi\u00f3 del dia 20 de desembre de 1933.<\/strong><\/p>\n

Els b\u00e9ns comunals d\u2019alguns pobles de la muntanya catalana<\/strong><\/p>\n

El Sr. PRESIDENT: T\u00e9 la paraula el senyor Casademunt.<\/p>\n

El Sr. CASADEMUNT: Senyors diputats: El meu prec no \u00e9s una cosa absolutament concreta, sin\u00f3 que es tracta senzillament d\u2019assabentar la Cambra, i aix\u00ed mateix al Govern, de les angoixes que passen alguns pobles de la nostra muntanya en virtut que una de les fonts de vida que tenien aquests pobles se\u2019ls est\u00e0 perdent de dia en dia, i que quan reclamen aquests drets no s\u00f3n pas ben atesos, com sembla que haurien de ser-ho.<\/p>\n

Els pobles de la muntanya pirinenca, ja de temps antiqu\u00edssim, segurament per llurs males condicions de vida, en el temps en qu\u00e8 Catalunya anava avan\u00e7ant vers la Catalunya nova, o vers les terres de les despr\u00e9s \u201cprov\u00edncies\u201d de Barcelona, Tarragona i Lleida, sembla que la gent d\u2019aquelles muntanyes anava emigrant vers el pla, i sembla que els reis d\u2019Arag\u00f3 tingueren un inter\u00e8s especial en donar vida a aquells poblets de la muntanya, per tal que la gent no emigr\u00e9s i no quedessin completament despoblats. Com ho feien aix\u00f2? Concedint precisament a aquests pobles els terrenys comunals o els drets de servituds, pastures, drets de llenyar, etc. Aix\u00ed trobem, que el Rei Jaume I va concedir a la Vall de Ribes i a les set Parr\u00f2quies, drets comunals i drets de pastura. Aix\u00ed mateix, ho trobem a Camprodon. D\u2019igual manera ho trobem a tota la muntanya. Hi ha documents antiqu\u00edssims que acrediten aquests drets d\u2019aquells pobles, documents antiqu\u00edssims que ens diuen com aquella gent podia gaudir de la vida d\u2019una manera ben diferent que la resta de Catalunya, perqu\u00e8 les condicions de vida s\u00f3n tan agres en aquelles muntanyes i hi ha tan poca riquesa, relativament, que no podien viure d\u2019altra manera sin\u00f3 tenint la propietat de la terra i de les pastures i criant bestiar, ja que molta part de l\u2019any, i ho saben els que han viscut en aquelles muntanyes quines s\u00f3n les seves males condicions de vida.<\/p>\n

Sembla que el Rei Joan referm\u00e0 la concessi\u00f3 feta, i ens trobem que en l\u2019actualitat molts d\u2019aquests pobles han perdut tots llurs b\u00e9ns comunals. Ens trobem amb un cas tan especial, com el d\u2019un poble de l\u2019alta muntanya de Camprodon, o sigui Vilallonga de Ter, que ha perdut tots els b\u00e9ns comunals que tenia als voltants del poble, els quals, sense saber com, han anat a parar a les mans d\u2019un senyor.<\/p>\n

Per\u00f2 ens trobem, per altra part, que aquesta servitud es veu discutida en altres pobles. A Tosses avui s\u2019est\u00e0 discutint un problema viu; si a Tosses li prenen aquestes servituds i pastures, la gent del poble haur\u00e0 d\u2019emigrar.<\/p>\n

Hi ha un poble, agregat a Tosses, que s\u2019anomena D\u00f2rria, on hi ha quaranta-vuit cases, de les quals nom\u00e9s vint-i-vuit estan habitades, perqu\u00e8 la gent n\u2019ha marxat, per no tenir-hi condicions de vida.<\/p>\n

Hi ha a Fornells de Tosses un plet per l\u2019estil, que s\u2019ha repetit mantes vegades i que ha servit d’arma electoral per part d\u2019un Advocat que ha prom\u00e8s a aquells homes que els arranjaria el plet, i jo no s\u00e9 si aquell home havia de ser infidel al seu client o b\u00e9 als electors als quals prometia arranjar-los el plet.<\/p>\n

Al Pla d\u2019Anyella hi ha una barraca que se\u2019n diu dels Vaquers de Tosses, que avui se\u2019ls discuteix, despr\u00e9s d\u2019haver dictaminat el Tribunal Suprem i figurar en sentencies que all\u00f2 era precisament una servitud que pertanyia al poble. Doncs b\u00e9; despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, ens trobem que un senyor, propietari nou, al\u00b7legant la seva bona fe en la compra, reprodueix el plet. El mateix que trobem aqu\u00ed ho trobem a Ribes, al seu agregat Sant Feliu de Bruguera. Ens trobem amb un poble que durant la guerra carlista s\u2019hagu\u00e9 de pignorar per 18.000 pessetes els b\u00e9ns comunals, i precisament es posa una condici\u00f3 clara i precisa, que es podrien tornar aquestes 18.000 pessetes i tornaria la propietat al poble. Despr\u00e9s, un dels hereus, l\u2019any 1901, ho ratific\u00e0, i ara resulta que el propietari actual demana per aix\u00f2, no 18.000 pessetes, sin\u00f3 75.000.<\/p>\n

Tots aquests actes i injust\u00edcies els trobem tamb\u00e9 a les terres de Ripoll; a Ripoll mateix els vells recorden perfectament que hi havia b\u00e9ns comunals i que hi havia servituds. Tothom sap que hi ha unes terres, que nomenen El Pla, que han estat voltades per una tanca i que el propietari, de dia, no s\u2019atreveix a tancar-les, per\u00f2 de nits s\u00ed, i aviat la tancar\u00e0 de dies i tot. Per\u00f2, en canvi, quan aquest senyor ha tingut un plet, no ha pogut presentar els documents de propietat.<\/p>\n

I aix\u00ed nosaltres ens trobem que en aquests pobles, plet darrere plet, les Caixes municipals resten buides, i aix\u00f2 constitueix un problema viu i la ru\u00efna d’aquests.<\/p>\n

Si a aquests pobles se\u2019ls prenen aquestes servituds, tingueu la seguretat que la nostra muntanya pirinenca restar\u00e0 completament buida; quedar\u00e0 deshabitada perqu\u00e8 aquella gent no pot viure-hi m\u00e9s que de les pastures, i havent de pagar les pastures, aquella gent no hi podria viure, perqu\u00e8 la recria del bestiar no els donaria all\u00f2 que els ha de donar.<\/p>\n

I no solament \u00e9s aix\u00ed pel cant\u00f3 de Puigcerd\u00e0, sin\u00f3 que tamb\u00e9 passa a Lleida, i en el partit d\u2019Olot tamb\u00e9 en algun poble. I es dona el cas m\u00e9s gran, que \u00e9s a Setcases, a la muntanya de Morens, que \u00e9s l\u2019Estat mateix qui ha pres aquesta propietat al poble de Setcases, i els enginyers, en marcar-ho, ho feren tan b\u00e9, que marcaren tota la falda de la muntanya que valia alguna cosa, i deixaren la corona, el cim de la muntanya, on no poden viure ni els isards, dient que era propietat de Setcases, una altra de les tantes ironies. Consta que el poble de Setcases va comprar la propietat a un senyor que era Mariscal de Camp dels Ex\u00e8rcits espanyols i no s\u00e9 quantes coses m\u00e9s; i a aquest senyor se li va comprar per tal de no tenir plets, perqu\u00e8 aquest senyor deia que efectivament els ve\u00efns de Setcases portaven documentaci\u00f3 antiqu\u00edssima, documentaci\u00f3 que constava en arxius. Es dona el cas de qu\u00e8 aquest mateix senyor, diu que per tal de no tenir plets per 2.500 pessetes cedeix els drets al poble, i el poble adquireix aquella muntanya; i despr\u00e9s d\u2019haver-la comprada, i despr\u00e9s de tenir drets antiqu\u00edssims, l\u2019Estat s\u2019ha apoderat d’aix\u00f2.<\/p>\n

A Vilallonga de Ter un senyor s\u2019ha apoderat de tota la rodalia; i a Bruguera, de la vila de Ribes. Passa una cosa semblant a Queralbs, on hi ha hagut un senyor que s\u2019ha apoderat, entre altres coses, de la muntanya del Freser, i on el Bisbat d\u2019Urgell s\u2019ha apoderat de l\u2019edifici del Santuari de N\u00faria, i no tan sols ha fet aix\u00f2, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019ha apoderat de les terres de l\u2019entorn; i s\u2019ha apoderat d\u2019un edifici que era l\u2019antiqu\u00edssima casa de la vila de Queralbs i avui se\u2019n diu la Casa de N\u00faria; i consta tamb\u00e9 que alguns edificis i el Santuari s\u00f3n fets amb col\u00b7laboraci\u00f3 del poble, i avui el Bisbat d\u2019Urgell t\u00e9 l\u2019absoluta propietat, perqu\u00e8 fins a l\u2019any 1930 no ho va poder fer registrar, per sorpresa.<\/p>\n

Totes aquestes coses les sotmeto a la consideraci\u00f3 de la Cambra i del Govern, perqu\u00e8 en virtut de l\u2019art. 11 de l\u2019Estatut que ens concedeix tot el referent a Dret civil i al referent a propietat, quan no \u00e9s propietat intel\u00b7lectual o industrial, el nostre Parlament i el Govern poden intervenir i decidir. I per aix\u00f2 jo pregaria a la Cambra i al Govern que pens\u00e9s en l\u2019angoixa d\u2019aquests, pobles i mir\u00e9s per qu\u00e8 aquests pobles han perdut aquestes propietats, i quins s\u00f3n els t\u00edtols de possessi\u00f3, que tenen aquests senyors que actualment gaudeixen d\u2019aquestes propietats, perqu\u00e8 si aix\u00ed es pens\u00e9s i aix\u00ed es fes, un bon dia, el nostre Parlament arranjaria aquesta situaci\u00f3 i procuraria que per sempre se salvessin i es respectessin els drets, dels pobles, a fi que aquests no estiguessin pledejant un dia i un altre dia. Aix\u00ed, les, caixes municipals d\u2019aquests pobles no quedarien buides i els pobles, entre el que podrien adquirir dels b\u00e9ns comunals, amb el dret llenyar i el que no gastarien en plets, podrien anar a llur reconstrucci\u00f3 i a la urbanitzaci\u00f3 i higienitzaci\u00f3 d’aquests. Pensem que ja que \u00e9s ben dif\u00edcil la vida dels pobles, hem de mirar de procurar-los per tots els mitjans una vida m\u00e9s f\u00e0cil i millor.<\/p>\n

El Sr. CONSELLER PRIMER: Demano per parlar.<\/p>\n

El Sr. PRESIDENT: T\u00e9 la paraula el senyor conseller Primer.<\/p>\n

El Sr. CONSELLER PRIMER: Senyors diputats: La q\u00fcesti\u00f3 que planteja i presenta el diputat senyor Casademunt, no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de car\u00e0cter accidental: \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fons i d\u2019un inter\u00e8s extraordinari, particularment, com ha dit ell, per la major part dels pobles que es troben a les muntanyes dels Pirineus.<\/p>\n

Aquesta, q\u00fcesti\u00f3, en virtut de la import\u00e0ncia, extraordin\u00e0ria que t\u00e9, havia preocupat ja seriosament al Govern de la Rep\u00fablica i havia pres estat en les Corts Constituents; per\u00f2, dissortadament, els esdeveniments se succe\u00efren all\u00e0 en forma que no va poder tenir un car\u00e0cter preceptiu la redempci\u00f3, diria jo, d\u2019aquests b\u00e9ns comunals: d\u2019aquesta altra fama que hi ha de propietat parcial dels \u201cemprius\u201d, que es diu en aquests pobles de la muntanya pirinenca.<\/p>\n

Es troba avui Catalunya, en virtut del seu Estatut, en plena autoritat per a resoldre aquestes q\u00fcestions; i, precisament, en virtut del que disposa l\u2019Estatut, el Govern ha pensat i ha canviat impressions sobre aquest problema de gran envergadura, m\u00e9s d\u2019una vegada; i en el moment oport\u00fa \u2014 i voldria que d\u2019aix\u00f2 en prengu\u00e9s bona nota el senyor Casademunt i tots els senyors diputats \u2014 si abans no s\u2019avan\u00e7a el dret d\u2019iniciativa que tenen tolts els senyors diputats per afrontar els problemes vius de la nostra terra, oportunament el Govern de la Generalitat portar\u00e0 un Projecte de Llei, amb relaci\u00f3 a aquests fets de car\u00e0cter social que preocupen directament i d\u2019una manera especial els pobles pirinencs.<\/p>\n

Precisament per orientar-se, i per con\u00e8ixer d\u2019una manera real, el proc\u00e9s d\u2019espoliaci\u00f3 del qual han estat v\u00edctimes aquests pobles pirinencs, el Govern de la Generalitat, amb motiu de l\u2019ocorregut a la Vall de N\u00faria, en part resolt ja pel Govern de la Rep\u00fablica i embolicat posteriorment, en virtut dels mateixos que usurparen una part dels drets del terme de Queralbs, va obrir una informaci\u00f3 que indubtablement donar\u00e0 llum, si no del tot satisfact\u00f2ria, quan menys uns antecedents interessant\u00edssims, per afrontar un projecte de soluci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 que planteja el senyor Casademunt. Tenim l\u2019avantatge a Catalunya per aix\u00f2, que ultra l\u2019abund\u00e0ncia de documents que hi ha en els arxius municipals, es compta a la nostra terra amb homes intel\u00b7ligents, treballadors, laboriosos, com el senyor Valls i Taberner i altres que han tractat d\u2019esbrinar i cercar el proc\u00e9s de la vida en algunes d\u2019aquestes nostres estimades valls pirinenques. I en els estudis fets per homes com el Senyor Valls i Taberner i en estudis portats a cap per alguns ge\u00f2grafs catalans, i en estudis i treballs fets per diputats com el senyor Casademunt, tenim la seguretat, de qu\u00e8 amb aquests estudis, i amb abund\u00e0ncia de dades, podrem reconstruir tot el proc\u00e9s que ha fet que pobles que vivien d\u2019una manera confortable abans puguin passar a gaudir de les riqueses d\u2019aquestes concessions fetes, segles enrere i conegudes avui amb el nom de b\u00e9ns comunals i emprius, i pugui veure\u2019s com realment en la major part dels casos, aquests pobles, aquests Municipis han estat objecte, han estat v\u00edctimes d\u2019una explotaci\u00f3 manifesta per aquells que gaudien d\u2019una situaci\u00f3 de privilegi dintre del r\u00e8gim pol\u00edtic vigent a Espanya i fer que d\u2019una manera justa se\u2019ls restitueixi el que en virtut dels privilegis, que per ser privilegis s\u00f3n injustos, se\u2019ls havia despullat.<\/p>\n

Jo espero que sense que el Govern tingui la pretensi\u00f3 de ser el primer, sigui per iniciativa del Govern o per iniciativa dels senyors diputats, que no es trigui molt a presentar-se a la Cambra un Projecte de Llei sobre aquests b\u00e9ns, i es resolgui d\u2019una vegada amb just\u00edcia, que ser\u00e0 evidentment a satisfacci\u00f3 d\u2019aquests pobles, el problema dels b\u00e9ns comunals i dels emprius.<\/p>\n

El Sr. CASADEMUNT: Demano per parlar.<\/p>\n

El Sr. PRESIDENT: T\u00e9 la paraula el senyor Casademunt.<\/p>\n

El Sr. CASADEMUNT: No sols per agrair al senyor conseller Primer les paraules que acaba de pronunciar, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a recollir aquest convit que acaba de fer a la iniciativa dels diputats. Nosaltres ens creiem en el cas de recollir aquesta invitaci\u00f3. A aquest prop\u00f2sit hem de procurar recollir totes aquestes dades que ens sigui possible i ordenar-les degudament. I al mateix temps demanem al senyor Valls i Taberner, la compet\u00e8ncia del qual en aquestes q\u00fcestions i en aquests estudis tots reconeixem, i a tots els senyors amics i companys diputats que sobre aquests casos tinguin estudis fets, que vulguin tenir la bondat de fer una obra de conjunt, no una obra de Partit, sin\u00f3 una obra de conjunt que permeti donar a aquests pobles aquella vida que deuen tenir perqu\u00e8 les nostres formoses valls pirinenques no quedin desertes i convertides en terra erma; i perqu\u00e8 la Catalunya vella torni a aquella vida que havia tingut, tan plena, tan rica i tan bella.<\/p>\n

\"Vall<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un article anterior hav\u00edem compartit un fragment del Diari de Sessions del 15 de maig de 1936 del Parlament de Catalunya, aquell dia s\u2019estava debatent la Proposici\u00f3 de Llei relativa al rescat o readquisici\u00f3 de b\u00e9ns comunals, el protagonista d’aquell debat era el diputat Xavier Casademunt, molt interessat a recuperar els comunals espoliats de …<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1537"}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1537"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1537\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1544,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1537\/revisions\/1544"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1537"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1537"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1537"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}