\u00abSenyors Diputats: \u00c9s potser una cosa interessant\u00edssima la que acaba de plantejar-se a la Cambra. Jo en adre\u00e7ar-me a la Cambra, per a demanar que es prengui en consideraci\u00f3 aquesta Proposici\u00f3 de Llei, per tal que passi a la Comissi\u00f3 corresponent i sigui estudiada, m\u2019hi ha mogut el coneixement que de temps tinc del conflicte greu plantejat en molts llocs de la nostra terra. A la nostra terra, en temps molt lluny\u00e0, els pobles rurals posse\u00efen una gran quantitat de terres, o b\u00e9 servituds de llenya, o b\u00e9 servituds de pasturatges, que eren l’element de la seva vida. Aquests pobles necessiten aquests elements per tal d’arribar que la seva vida sigui una vida normal. Sense aix\u00f2, aquests pobles estan a la suma mis\u00e8ria. \u00c9s un cas que no es planteja precisament avui. \u00c9s un cas que fa molts anys ve plantejat. \u00c9s un cas que els reis d\u2019Arag\u00f3 varen haver de resoldre. No \u00e9s d\u2019avui el problema, \u00e9s un problema antic i molt vell, \u00e9s un problema que s\u2019est\u00e9n per totes les muntanyes; no \u00e9s un problema de comarques ni de comarquetes; \u00e9s un problema de totes les muntanyes de Catalunya. \u00c9s senzillament quelcom que si no fos creat, s\u2019hauria de crear. \u00c9s quelcom que si els pobles no tenen, se\u2019ls hauria de donar. Els pobles el tenien i l\u2019han perdut; pobles que encara ho tenen i que cal que se’ls hi reguli. Els pobles que ho tenien i ho han perdut, per qu\u00e8 ho han perdut? I com ho han perdut, senyors Diputats? Es dir\u00e0: \u00e9s f\u00e0cil perdre una joia qualsevulla; \u00e9s f\u00e0cil perdre una petita propietat, per\u00f2 el que \u00e9s dif\u00edcil \u00e9s que es perdi tota una muntanya. El que \u00e9s dif\u00edcil \u00e9s que, en un moment determinat, un poble que tenia una o unes muntanyes, les perd\u00e9s sense saber com s\u2019han perdut.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, senyors Diputats, en la nostra terra s\u2019ha donat la paradoxa que una muntanya s\u2019ha perdut, com es perd un objecte qualsevol; s\u2019ha perdut un empriu igual que es perd una maleta. Com s\u2019ha perdut? De quina manera s\u2019ha perdut? Cal fer-ne hist\u00f2ria, i jo, per a il\u00b7lustraci\u00f3 de la Cambra i de la Comissi\u00f3, tinc una s\u00e8rie de documents que puc posar-los en el moment que convingui \u2014 naturalment, les c\u00f2pies \u2014 a la disposici\u00f3 de la Comissi\u00f3. Jo crec que la Comissi\u00f3 i el senyor Conseller de Governaci\u00f3 m’hi ajudaran. Crec, tamb\u00e9, que l\u2019honorable senyor Conseller d’Economia, amb una enquesta oberta, il\u00b7lustrar\u00e0 la Comissi\u00f3 i il\u00b7lustrar\u00e0 la Cambra; una enquesta que l\u2019honora, perqu\u00e8 vol contribuir a la soluci\u00f3 d\u2019un problema greu. Em fa l\u2019efecte que els honorables senyors Consellers i tot el Govern il\u00b7lustraran la Comissi\u00f3 i la Cambra, per tal d\u2019arribar a una Llei justa; perqu\u00e8, senyors Diputats, no es tracta d\u2019una cosa parcial, sin\u00f3 d\u2019una restituci\u00f3 molt justa.<\/p>\n
En el Projecte de Llei que modestament hem elaborat fem constar la manera com es poden retornar aquests b\u00e9ns. Com? De diverses maneres, segons la manera com s\u2019hagin perdut; de diverses maneres, per tal de no perjudicar, per tal de no qualificar senzillament de lladre el qui no ho \u00e9s. Ah!, per\u00f2, qualificant de lladre al qui ha robat; perqu\u00e8 es d\u00f3na la paradoxa que els b\u00e9ns comunals, senzillament i netament \u2014 la paraula \u00e9s dura, per\u00f2 s’ha de dir \u2014, s’han robat en gran part.\u00bb<\/p>\n
En el document, Xavier Casademunt, posa un exemple concret de robatori: part dels comunals del poble de Queralbs, a la Vall de N\u00faria. Per\u00f2 d’aix\u00f2 parlar\u00e9 un altre dia. A reveure.<\/p>\n
![\"Vall](\"http:\/\/www.elcomu.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/406561-600-338.jpg\")
<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"