{"id":927,"date":"2018-07-22T13:38:52","date_gmt":"2018-07-22T13:38:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elcomu.cat\/?p=927"},"modified":"2022-01-29T21:22:15","modified_gmt":"2022-01-29T21:22:15","slug":"3a-jornada-espiritualitat-i-revolucio-el-dolmen-de-vallgorguina-i-els-gentils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcomu.cat\/es\/2018\/07\/22\/3a-jornada-espiritualitat-i-revolucio-el-dolmen-de-vallgorguina-i-els-gentils\/","title":{"rendered":"3a Jornada Espiritualitat i Revoluci\u00f3: El Dolmen de Vallgorguina i els gentils"},"content":{"rendered":"

3a<\/sup> Jornada Espiritualitat i Revoluci\u00f3<\/b><\/span><\/p>\n

Comunals, gentils i bruixes<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

Cultura popular i rituals del Com\u00fa<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

Dissabte 21 de juliol de 2018<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

Pedra Gentil<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

(Vallgorguina)<\/b><\/i><\/span><\/p>\n

Web de la jornada<\/a><\/p>\n

Gui\u00f3 de la xerrada de David Algarra:\u00a0El Dolmen de Vallgorguina i els gentils<\/b><\/u><\/span><\/span><\/span><\/em><\/p>\n

Benvinguts a la 3a<\/sup> Jornada d\u2019Espiritualitat i Revoluci\u00f3 que pren com a punt de partida aquest dolmen de Vallgorguina per tractar sobre cultura popular i rituals del Com\u00fa, ja que tota cultura i simbologia que hi ha darrere dels rituals forma part de la part intangible d\u2019un poble, \u00e9s a dir de la seva espiritualitat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I farem aix\u00f2 mateix, partirem del Dolmen de Vallgorguina, anomenat Pedra Gentil, per anar construint aquesta jornada. Comen\u00e7arem explicant que el Dolmen de Vallgorguina \u00e9s una estructura megal\u00edtica d\u2019uns 4.000-5.500 anys (de l\u2019Edat Antiga), un sepulcre comunal dels anomenats de cambra simple, ubicat dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop de les runes de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Eul\u00e0lia de Tapioles. Dic que \u00e9s un sepulcre comunal perqu\u00e8 es feia servir per enterraments col\u00b7lectius.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"vallgorguina\"<\/a>Existeix la teoria que el dolmen no hi \u00e9s al seu lloc original, tot i que hi ha historiadors que diuen que aquest si \u00e9s el seu lloc original perqu\u00e8 no hi ha proves documentals d\u2019un canvi d\u2019empla\u00e7ament. La primera not\u00edcia que tenim del dolmen \u00e9s de la seva restauraci\u00f3 l\u2019any 1855, la primera restauraci\u00f3 d\u2019aquest tipus feta a Catalunya que es coneix. Tamb\u00e9 es t\u00e9 not\u00edcia d\u2019un aplec que es va fer l\u20191 de maig de l\u2019any 1935 a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Eul\u00e0lia de Tapioles. Aquesta data de l\u20191 de maig \u00e9s molt comuna i simb\u00f2lica de tants aplecs europeus pagans i de bruixes. Ja ho vaig explicar a l\u2019anterior jornada sobre els arbres, les primeres esgl\u00e9sies foren sovint constru\u00efdes en llocs antigament dedicats a ritus precristians. Com que no poden anul\u00b7lar aquests ritus, els assimilen donant-li una nova interpretaci\u00f3 dintre del cristianisme. De fet, l\u2019any 2003 es va dur a terme una excavaci\u00f3 i entre altres coses, es van trobar restes cer\u00e0miques que podrien ser d\u2019exvots (ofrenes votives als d\u00e9us o a les forces sobrenaturals), per tant, aquest espai, entre l’esgl\u00e9sia i el dolmen, sembla que va ser un bosc sagrat. En les actes de molts concilis i s\u00ednodes cat\u00f2lics de l\u2019Alta Edat Mitjana, s\u2019esmenta aquesta preocupaci\u00f3 que tenia l\u2019Esgl\u00e9sia per les dificultats d’assimilar les comunitats rurals al catolicisme. Per exemple, al S\u00ednode celebrat a Leptine (742) s\u2019explica que \u00abLes poblacions cristianes camperoles segueixen sota l\u2019influx de les idees precristianes mitol\u00f2giques. Viuen una mena de doble vida de forma clandestina. Despr\u00e9s de missa surten a fer rituals als d\u00f2lmens, al peu dels arbres, a les fonts\u00bb i acaben dient: \u00abL\u2019Esgl\u00e9sia i el poder p\u00fablic condemnem aquestes pr\u00e0ctiques\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Gentils<\/h2>\n

Per\u00f2 quina llegenda t\u00e9 aquesta construcci\u00f3 megal\u00edtica? Explica la tradici\u00f3 que aqu\u00ed era lloc de trobada de totes les bruixes dels voltants des de temps immemorials per congriar el mal temps. De fet, sabem que els pescadors del Maresme antigament deien que quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen es feien grans n\u00favols, volia dir que tindrien mala mar. Per aix\u00f2 hi havia vegades que no sortien. Tamb\u00e9 sabem, segons la tradici\u00f3 de Vallgorguina, que per all\u00e0 vivia una fam\u00edlia anomenada els gentils<\/i> i que la gent de tant en tant hi veien roba estesa, per\u00f2 que en apropar-se, es trobaven que havia desaparegut.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"vallgorguina2\"<\/a>Per\u00f2 qui eren els gentils? I aqu\u00ed entra la connexi\u00f3 que fa aquesta Pedra entre el Pa\u00eds Basc i Catalunya, perqu\u00e8 Jentilarri<\/i> en euskera vol dir \u00abLa Pedra dels Gentils\u00bb o \u00abLa Pedra feta pels Gentils\u00bb, un mot que ha acabant sent sin\u00f2nim de dolmen. Tamb\u00e9 sabem que els jentilak<\/i> eren els bascos primitius, precristians que vivien a la muntanya i segons la mitologia basca, gegants amb una for\u00e7a extraordin\u00e0ria, constructors de monuments megal\u00edtics, com els d\u00f2lmens i cromlecs. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Segons una llegenda basca, un gentil anomenat Olentzero, va saber de l’arribada de Kixmi (Jesucrist) i va anar a donar la bona nova a tots els habitants de la seva terra. Amb aquest naixement tots els gentils desapareixeran per sempre. Olentzero, despr\u00e9s de tancar als altres gentils en una cova, va marxar a donar la not\u00edcia. Despr\u00e9s, la tradici\u00f3 cristiana ho va convertir en carboner i \u00e9s el que porta carb\u00f3 als nens dolents per Nadal i regals als bons. Un exemple molt similar al fenomen de les mareded\u00e9us trobades, llegendes que difonia l\u2019Esgl\u00e9sia per anar convertint als pagans.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 aquest mot, gentil, \u00e9s una paraula prestada del llat\u00ed. Prov\u00e9 dels membres de la gens<\/em>. Aquesta era l\u2019organitzaci\u00f3 social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica que existia en la Roma arcaica (no s\u2019ha de confondre amb el significat actual del mot \u00abgent\u00bb), abans de la irrupci\u00f3 de la civitas<\/i>, la propietat privada romana, etc. Cada gens<\/em> estava formada per un grup de fam\u00edlies que compartien un esperit o divinitat protectora, uns costums particulars que promovien la solidaritat i el suport mutu entre els seus membres i el que em sembla m\u00e9s interessant, que tenien la possessi\u00f3 de la terra en com\u00fa, cultivant-la col\u00b7lectivament, \u00e9s a dir que gaudien de b\u00e9ns comunals. Podem dir que era una forma de clan, individus units entre si per vincles de sang, tot i que tamb\u00e9 es podia ser membre per agregaci\u00f3 directa mitjan\u00e7ant el vot dels gentils, com dic els membres de la gens. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquesta organitzaci\u00f3 primig\u00e8nia de Roma, que era la gens, va perdre import\u00e0ncia en favor de la fam\u00edlia amb el per\u00edode en el qual es converteix en ciutat-estat, la civitas<\/i>. Llavors les terres deixaran de ser comunals per comen\u00e7ar a heretar-se en successi\u00f3 entre els fills d\u2019una mateixa fam\u00edlia amb el \u00abius utendi et abutendi<\/em>\u00bb rom\u00e0, el dret d\u2019\u00fas i ab\u00fas sobre les coses, inclosos els esclaus, que eren tamb\u00e9 considerats com coses o instrumentum vocale<\/i>. A partir d\u2019aquell moment el mot gentil comen\u00e7a a rebre un car\u00e0cter pejoratiu. Mentre a l\u2019urbs romana se segueix la religi\u00f3 politeista oficial, els camperols continuen amb tradicions anteriors i els ciutadans romans els denominen gentils despectivament. Quan els romans arriben a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i es troben amb els diferents pobles, que tamb\u00e9 eren societats comunals, els anomenem tamb\u00e9 com gens, per exemple els beribraces, que vivien a les forests del nord-oest de l\u2019actual Pa\u00eds Valenci\u00e0, eren descrits per Avieno (s. VI a.C.) com a \u00abgens agrestis et ferox\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El mateix far\u00e0 el catolicisme, la religi\u00f3 oficial de Roma a partir del segle IV, quan es refereixi als pagans i als pobles que no segueixen el llibre, que sempre s\u00f3n pobles camperols o pagesos, els anomenar\u00e0 gentils. De fet, el territori de la gens era el pagus<\/em> o aldea i el mot pag\u00e8s etimol\u00f2gicament ve tant de pagus<\/em> com de pag\u00e0. Per aix\u00f2 els historiadors diuen que el m\u00f3n rural durant aquella \u00e8poca estava molt mal cristianitzat, ja que el catolicisme durant l\u2019Alta Edat Mitjana no va acabar d\u2019esborrar els cultes pagans i preromans al m\u00f3n rural, cultes vinculats als cicles agraris i a la natura. L\u2019ortod\u00f2xia cat\u00f2lica nom\u00e9s es trobava en alguns monestirs i en el poc de m\u00f3n urb\u00e0 que existia fins al segle X. Per exemple, al Concili II de Braga (571) es diu que \u00abNo est\u00e0 perm\u00e8s als cristians conservar les tradicions dels gentils<\/i>, per exemple cobrir les cases amb llorer o la verdor dels arbres, encendre espelmes al costat de les pedres, arbres o les fonts.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Llavors tenim que gentil (gentilak<\/em> a Euskal Herria, xentis<\/em> a Galiza) \u00e9s un mot que fa refer\u00e8ncia principalment als primers pobladors d\u2019un territori, que solen ser comunitats pageses i amb un car\u00e0cter m\u00e9s comunitari que la gent del m\u00f3n urb\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Moros<\/h2>\n

Hi ha altres mots que designen el mateix que gentil, per\u00f2 un de molt important que \u00e9s molt com\u00fa a la topon\u00edmia de Catalunya: moro. I no, no ens estem referint al significat actual d\u2019aquesta paraula. A les mitologies de tota l’\u00e0rea cant\u00e0brica i a Galiza, es parla de mouros<\/i> y mouras<\/i>, que s\u00f3n els que guarden les coves i tamb\u00e9 s\u00f3n constructors de d\u00f2lmens. A Euskal Herria tenim els m<\/em>airu<\/i> (o mairuak<\/em> en plural en basc), anomenats tamb\u00e9 maide<\/em>, mainde <\/em>o maire <\/em>(o intxisu(ak)<\/em> a la vall del Bidasoa) que eren, segons la mitologia basca, com els jentilak<\/em>, gegants constructors de d\u00f2lmens i cromlecs. \u00c9s possible que la deessa basca Mari, tingui a veure amb els Mairu, de fet el seu marit rep els noms de Maju, Mairu, Mauru, Maru, Moru o Moro.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"vallgorguina3\"<\/a>Segons l’antrop\u00f2leg i expert en mitologia basca Jos\u00e9 Dueso, \u00abdes d\u2019un punt de vista del pensament popular, els moros o moruak<\/em> foren els art\u00edfexs de quasi totes les construccions antigues, ru\u00efnes o restes prehist\u00f2riques. Conegut tamb\u00e9 com a maru<\/em>, el moro assumeix sovint les funcions del gentil i, fins i tot, de la bruixa i s\u2019arriben a confondre amb ambd\u00f3s. No \u00e9s d\u2019estranyar, per tant, que se s\u00e0piguen alguns contes de moros on hist\u00f2ricament est\u00e0 provat que no n\u2019hi hagu\u00e9 [sarra\u00efns]\u00bb. Hi ha altres estudiosos, com l\u2019Antoni Novell o el Pere Bala\u00f1\u00e0, que coincideixen amb aix\u00f2, \u00e9s a dir, que hi havia moros on no hi havia pres\u00e8ncia sarra\u00efna. Segons l\u2019Ortiz-Os\u00e9s: \u00abels gentils conformen la poblaci\u00f3 anterior a l\u2019arribada al cristianisme, per la qual cosa es representen convivint en contacte estret amb la natura. El gentil \u00e9s tamb\u00e9 denominat, en la mitologia basca, pag\u00e0 – en euskera, mairu<\/em> o moro, maide<\/em> o gentil\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Se sap que els pobles vascons van enfrontar-se primer contra els visigots durant els segles VI i VII i despr\u00e9s contra els francs durant el segle VIII i que algunes batalles que s\u2019han atribu\u00eft a una lluita entre sarra\u00efns i francs, com la batalla de Tours (732) o la batalla de Roncesvalls (778), en realitat podrien tractar-se de revoltes vascones contra els francs i conquesta de ciutats de domini franc pels vascons i que s\u2019hauria conf\u00f3s els moros amb els sarra\u00efns.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A Catalunya tenim innumerables llocs que el mot moro<\/i> forma part de la topon\u00edmia: molts llocs que es diuen cova del Moro, cabana del Moro, puig del Moro, serrat del Moro o roca del Moro,<\/i> alguns on no hi va haver pres\u00e8ncia sarra\u00efna i un percentatge molt alt d\u2019aquests indrets conserven algun vestigi arqueol\u00f2gic, com per exemple:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n