![\"\"](\"http:\/\/www.elcomu.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/real-fabrica-artilleria-la-cavada.jpg\")
<\/a><\/p>\nInd\u00fastria armamentista, carrera armamentista i manteniment dels ex\u00e8rcits permanentment organitzats, separats de la societat civil i al mateix temps amb un fort creixement, van portar necess\u00e0riament a una subversi\u00f3 radical de l’economia. El gran complex militar desvinculat de la societat exigia una \u00abpermanent economia de guerra\u00bb. Aquesta nova economia de la mort es va tendir com una mortalla sobre les estructures d’economia natural de les antigues societats. Com l’armament i l’ex\u00e8rcit ja no podien recolzar-se en la reproducci\u00f3 agr\u00e0ria local, sin\u00f3 que havien de ser prove\u00efts de manera complexa i extensa i dins de relacions an\u00f2nimes, van passar a dependre de la mediaci\u00f3 dels diners. La producci\u00f3 de mercaderies i l’economia monet\u00e0ria com a elements b\u00e0sics del capitalisme van rebre un impuls decisiu en l’inici de l’Edat Moderna per mitj\u00e0 del desencadenament de l’economia militar i armamentista.<\/p>\n
Aquest desenvolupament va originar i va afavorir la subjectivitat capitalista i la seva mentalitat del \u00abfer-m\u00e9s\u00bb abstracte. La permanent manca financera de l’economia de guerra va conduir, en la societat civil, a l’augment dels capitalistes monetaris i comercials, dels grans estalviadors i dels finan\u00e7adors de guerra. Per\u00f2 tamb\u00e9 la nova organitzaci\u00f3 dels mateixos ex\u00e8rcits va crear la mentalitat capitalista. Els antics bel\u00b7ligerants agraris es van transformar en \u00absoldats\u00bb, o sigui, en persones que reben la \u00absoldada\u00bb. Ells van ser els primers \u00abtreballadors assalariats\u00bb moderns que havien de reproduir la seva vida exclusivament per la renda monet\u00e0ria i pel consum de mercaderies. I per aix\u00f2 ja no van lluitar m\u00e9s per metes idealitzades, sin\u00f3 nom\u00e9s per diners. Els era indiferent a qui mataven, a condici\u00f3 de rebre la soldada convinguda; d’aquesta manera es van convertir en els primers representants del \u00abtreball abstracte\u00bb (Marx) dins del modern sistema productor de mercaderies.<\/p>\n
Als caps i comandants dels \u00absoldats\u00bb els interessava fer bot\u00ed per mitj\u00e0 de saquejos i convertir-ho en diners. Per tant, la renda dels botins havia de ser major que els costos de la guerra. Heus aqu\u00ed l’origen de la racionalitat empresarial moderna. La majoria dels generals i comandants de l’ex\u00e8rcit dels comen\u00e7aments de l’Edat Moderna invertien amb guany el producte dels seus botins i es convertien en socis del capital monetari i comercial. No van ser per tant el pac\u00edfic venedor, el diligent estalviador i el productor ple d’idees els que van marcar l’inici del capitalisme, sin\u00f3 tot el contrari: de la mateixa manera que els \u00absoldats\u00bb, com a sagnants artesans de l’arma de foc, van ser els prototips de l’assalariat modern, aix\u00ed tamb\u00e9 els comandants d’ex\u00e8rcit i condottieri<\/em> \u00abmultiplicadors de diners\u00bb van ser els prototips de l’empresariat modern i de la seva \u00abdisposici\u00f3 al risc\u00bb.<\/p>\n Com a lliures empresaris de la mort, els \u00abcondottieri<\/em>\u00bb depenien, no obstant aix\u00f2, de les grans guerres dels poders estatals centralitzats i de la seva capacitat de finan\u00e7ament. La vers\u00e0til relaci\u00f3 moderna entre mercat i Estat t\u00e9 aqu\u00ed el seu origen. Per poder finan\u00e7ar les ind\u00fastries d’armament i els baluards, els gegantescs ex\u00e8rcits i la guerra, els Estats havien d’espr\u00e9mer al m\u00e0xim les seves poblacions, i aix\u00f2, en correspond\u00e8ncia amb la mat\u00e8ria, d’una manera igualment nova: en lloc dels antics impostos en esp\u00e8cie, la tributaci\u00f3 monet\u00e0ria. Les persones van ser aix\u00ed obligades a \u00abguanyar diners\u00bb per poder pagar els seus impostos a l’Estat. D’aquesta manera, l’economia de guerra va for\u00e7ar no nom\u00e9s de forma directa, sin\u00f3 tamb\u00e9 indirecta, el sistema de l’economia de mercat. Entre els segles XVI i XVIII, la tributaci\u00f3 del poble als pa\u00efsos europeus va cr\u00e9ixer fins a un 2.000%.<\/p>\n Naturalment les persones no es van deixar integrar de manera volunt\u00e0ria en la nova economia monet\u00e0ria i armamentista. Nom\u00e9s se’ls va poder obligar per mitj\u00e0 d’una sagnant opressi\u00f3. La permanent economia de guerra de les armes de foc va donar lloc durant segles a la permanent insurrecci\u00f3 popular i d’aquesta manera a la permanent guerra interna. A fi de poder arrencar els monstruosos tributs, els poders centralitzats estatals van haver de construir un aparell igual de monstru\u00f3s de policia i administraci\u00f3. Tots els aparells estatals moderns procedeixen d’aquesta hist\u00f2ria del comen\u00e7ament de l’Edat Moderna. L’autoadministraci\u00f3 local va ser substitu\u00efda per l’administraci\u00f3 centralitzada i jer\u00e0rquica, a c\u00e0rrec d’una burocr\u00e0cia el nucli de la qual van formar la tributaci\u00f3 i l’opressi\u00f3 interna.<\/p>\n Fins a les conquestes positives de la modernitzaci\u00f3 sempre van portar amb si l’estigma d’aquests or\u00edgens. La industrialitzaci\u00f3 del segle XIX, tant en l’aspecte tecnol\u00f2gic com en l’hist\u00f2ric de les organitzacions i de les mentalitats, va ser hereva de les armes de foc, de la producci\u00f3 d’armaments dels inicis de la modernitat i del proc\u00e9s social que la va seguir. En aquest sentit, no \u00e9s de sorprendre que el vertigin\u00f3s desenvolupament capitalista de les forces productives des de la Primera Revoluci\u00f3 Industrial nom\u00e9s pogu\u00e9s oc\u00f3rrer de forma destructiva, malgrat les innovacions t\u00e8cniques aparentment innocents. La moderna democr\u00e0cia d’Occident \u00e9s incapa\u00e7 d’ocultar el fet que \u00e9s hereva de la dictadura armamentista i militar de l’inici de la modernitat -i aix\u00f2 no nom\u00e9s en l’\u00e0mbit tecnol\u00f2gic, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la seva estructura social. Sota la prima superf\u00edcie dels rituals de votaci\u00f3 i dels discursos pol\u00edtics, trobem el monstre d’un aparell que constantment administra i disciplina al ciutad\u00e0 aparentment lliure en nom de l’economia monet\u00e0ria total i de l’economia de guerra a ella vinculada fins avui. En cap societat de la hist\u00f2ria hi ha hagut un percentatge tan alt de funcionaris p\u00fablics i d’administradors de persones, ni tampoc de soldats i policies; cap ha malgastat una part tan gran dels seus recursos en armament i ex\u00e8rcits.<\/p>\n Les dictadures burocr\u00e0tiques de la \u00abmodernitzaci\u00f3 ressagada\u00bb en l’est i en el sud, amb els seus aparells centralitzats no van ser les ant\u00edpodes, sin\u00f3 els actors reincidents de l’economia de guerra de la hist\u00f2ria occidental, sense, encara aix\u00ed, poder assolir-la. Les societats m\u00e9s burocratitzades i militaritzades segueixen sent, des del punt de vista estructural, les democr\u00e0cies occidentals. Tamb\u00e9 el neoliberalisme \u00e9s un fill tard\u00e0 dels canons, com van demostrar el gegantesc programa armament\u00edstic de la \u00abReaganomia\u00bb i la hist\u00f2ria dels anys 90. L’economia de la mort romandr\u00e0 com l’inquietant llegat de la societat moderna fundada en l’economia de mercat fins que el capitalisme assass\u00ed es destrueixi a si mateix.”<\/p>\n