Ara que s’apropa el solstici d’hivern i que arriben les celebracions nadalenques us volia parlar d’una festa precristiana d’aquest solstici que va estar arrelada a molts pobles de Catalunya i que ara només mantenen la vila de Bagà i el poble de Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà. És la festa tradicional de la Fia-Faia que se celebra el capvespre de la nit de Nadal, que he conegut a través del llibre «La Fia-faia: ancestral, màgica, única» de l’historiador Xavier Pedrals i Costa. Aquesta festa fou declarada festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 2010 i l’any 2015 la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat.

I no és casualitat que aquesta tradició s’hagi pogut mantenir durant mil·lennis en llocs com per exemple Bagà, ja que és un dels llocs de la província de Barcelona, com diu el mateix Xavier Pedrals, on més béns comunals existeixen actualment. Imagineu quina consciència de conservació han de tenir els seus habitants per haver aconseguit preservar el seu comunal i altres costums a la província on es va avançar abans l’espoliació de terres del comú de veïns.

La festa, que s’anuncia a toc de corn, consisteix en la crema d’unes torxes anomenades faies la nit de Nadal, coincidint amb el crepuscle. Les faies es fan amb feixos d’una herba que científicament s’anomena cephalaria leucantha i que se sol recollir per Sant Martí, al novembre. Aquestes torxes fan una llargada entre el metre i mig i els tres metres i el seu diàmetre és d’uns vint-i-cinc centímetres. La confecció de les faies requereix una certa habilitat i la solen fer els avis que també ensenyen aquesta tradició al jovent. El nom de Fia-Faia, en la parla de l’Alt Berguedà, es correspondria amb «Fer Falles».

Aquesta tradició, com he dit, és una festa de celebració del solstici d’hivern, un ritual de culte al Sol que seguien els pobles preromans amb base agrícola o ramadera, com és el cas dels pobles de la nostra àrea geogràfica des d’antic. L’objectiu d’encendre fogueres era ajudar a la recuperació i el creixement dels dies, portant el foc del Sol des del punt més alt fins a les poblacions.

A Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, la crema se sol efectuar a la plaça, però fins a arribar allà els nens fan un espectacular recorregut transportant les faies pels camins que porten del dalt de la muntanya al lloc de la crema. En el cas de Bagà l’inici del recorregut és la muntanya del Siti, i la baixada des del Clos, a Sant Julià de Cerdanyola. A Bagà, en acabar es menja coca amb allioli de codony i a Sant Julià de Cerdanyola es fa un àpat comunitari i mentre es juga a l’endreça (un joc del jovent) s’espera a la sortida del Sol.

Aquestes celebracions estaven fortament arrelades a les poblacions i l’Imperi romà i després el cristianisme va integrar aquests antics cultes a la seva pròpia litúrgia, que es va mantenir de manera més genuïna als territoris on la romanització i cristianització va ser menor. Segons explica Pedrals, es creu també que una de les raons per a situar la celebració del Nadal el 25 de desembre va ser substituir el mitraisme, ja que precisament la mitricana, important cerimònia d’aquesta religió, se celebrava en aquesta data. Mitra era el deu que tenia la funció de donar vida a la vegetació, un deu solar.

Abans hi havia moltes poblacions catalanes que encenien focs per Nadal i no eren únicament pirinenques, però això s’ha anat perdent menys en aquestes dues poblacions, que com els gals d’Astèrix i Obèlix, en alguns aspectes continuen resistint-se a l’influx de la teoria del progrés al segle XXI. Han sabut adaptar aquesta tradició als nous temps i una de les coses més al·lucinants que fan per conservar la seva tradició és intentar conservar el sistema de transmissió dels costums que existia abans. Antigament aquesta tradició es transmetia d’avis a petits, però ara els avis no conviuen a la mateixa casa que els nens, l’estructura familiar està canviant i els nens reben el coneixement sobretot a través de l’escola. Que han fet a Bagà? Inicialment els avis del Club de Jubilats Sant Jordi anaven a l’escola per ensenyar a fer faies als nens, però últimament és la mainada la qui va a la Llar d’Avis i marxen amb les seves fies-faies ja fetes. A parer meu, un gran encert.

Bé, fins a una altra. Bones festes del solstici d’hivern! Bon Nadal!