Autor: elcomu.cat

A Catalunya no es treballa comunament la terra des de quan?

Un amic m’ha fet arribar una qüestió del Twitter feta per @FerreroGenis que m’ha agradat molt. És la següent:

«A Catalunya no es treballa comunament la terra des de quan? A altres zones agrícoles de la península les col·lectivitzacions de la terra, al 36, van tenir menys oposició que a molts llocs de Catalunya.»

És molt bona pregunta i intentaré aportar el meu modest coneixement perquè crec que no s’ha estudiat força. Read more

Harim

En l’anterior article feia una introducció a la problemàtica sobre l’estudi de la societat camperola andalusina. Com deia Miquel Barceló en la seva crítica a l’àmbit acadèmic, àmbit al qual ell mateix pertanyia, durant moltes dècades s’havia posat el focus en els documents de l’elit o en la documentació de la conquesta cristiana feta per escrivans que interpretaven a la seva manera allò que no entenien1 i s’havien tret unes conclusions que els últims anys s’estan posant en qüestió, especialment la invisibilitat camperola andalusina que hi ha hagut en la majoria de projectes historiogràfics del passat i la perspectiva estrictament urbana, ja que les fonts primàries que s’havien utilitzat fins ara era majoritàriament la generada pels grups socials urbans que adquirien la renda pagesa, així com els textos geogràfics, per exemple els d’Ibn Hawkal i altres, reflectien una visió més detallada de les ciutats i dels rafals i reals pròxims a l’urbs, però tractaven molt poc sobre les alqueries. Aquesta queixa de Barceló del 1997, em recorda molt a una que va fer l’historiador Josep Maria Bringué i Portella en un congrés d’historiadors l’any 1984 sobre la invisibilitat dels béns comunals de la part cristianitzada i que utilitzo molt en les meves xerrades:

«La consideració històrica dels béns comunals sembla que no té molt d’èxit entre nosaltres. Poques anàlisis contemplen llur existència, llur extensió, l’engraellat dels drets i obligacions comunals al si d’una organització camperola, o llur evolució en la Catalunya moderna. És un d’aquells temes marginals que hom passa per alt o diu quelcom per omplir l’expedient.» (Josep Maria Bringué i Portella, Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya (1984) – Breus reflexions sobre els béns comunals a la Catalunya moderna) Read more

Per què els historiadors acadèmics prefereixen parlar d’islamització en comptes de parlar de camperols? Miquel Barceló (1997).

D’ençà que vaig publicar el llibre en català l’octubre del 2015 he continuat estudiant i coneixent més sobre la història des de baix, així com de les societats sense Estat del present mitjançant les obres d’alguns antropòlegs. Últimament, tot i que no amb la continuïtat i constància que m’agradaria per falta de temps, estic aprofundint en l’estudi de les societats camperoles andalusines. En el llibre amb prou feines surten tres o quatre fragments parlant dels pagesos andalusins i per aquests fragments hi ha hagut algunes veus discrepants, afirmant que és impossible que al-Àndalus tingués comunitats camperoles andalusines amb béns comunals perquè segons diuen es tractava d’una societat esclavista amb un model econòmic de propietat privada, dominada per un Estat islàmic omnipresent i molt poderós. Curiosament, sobre els béns comunals dels pagesos cristians no he rebut cap crítica negant la seva existència, i en aquest cas defenso que hi havia béns comunals genuïns fins ben entrat el segle XIX, quan l’Estat modern era infinitament més potent que l’Estat islàmic de l’Alta Edat Mitjana. Read more

Béns comunals dels pobles al Japó des de la perspectiva de l’economia moral: Una nota sobre el dret a la subsistència dels vilatans desfavorits

He traduït aquest article del doctor en ciències de l’agricultura Tadasu Tsuruta, que descriu la trajectòria històrica dels béns comunals tradicionals al Japó, així com tracta el suport mutu entre les famílies d’un poble quan algun membre de la comunitat passava per dificultats de subsistència. Quan ens endinsem en la història dels béns comunals dels pobles de tot el món, ens adonem de la importància que han tingut per salvaguardar la subsistència dels més desfavorits. Com diu l’article, “el dret a la subsistència pot no ser simplement una qüestió de compassió o benevolència; més aviat, pot ser un reflex de l’estructura social quotidiana d’un poble”, una societat que entre els seus objectius fonamentals buscava corregir el desequilibri econòmic que pogués haver-hi en cada llar.

Read more

Béns comunals i tancaments a la colonització d’Amèrica del Nord

He fet aquesta traducció de l’article “Béns comunals i tancaments a la colonització d’Amèrica del Nord” de l’historiador Allan Greer, en el qual s’explica amb molts detalls que la despossessió a Amèrica del Nord, així com pràcticament en tot el món colonitzat, es va produir en gran part a través del xoc entre béns comunals indígenes i béns comunals colonials. És a dir, els colons robaven terres comunals als autòctons per crear comunals “europeus” i no traslladant els tancaments de terres d’Europa a Amèrica, com havien pensat inicialment molts historiadors. És la cara fosca dels comuners europeus. De fet, no era un fenomen nou, per exemple, la conquesta cristiana de la península Ibèrica es va fer substituint béns comunals andalusins per béns comunals cristians, el mateix que havien fet anteriorment els àrabs i amazics quan van travessar l’estret i es van estendre pel territori que anomenarien l’al-Àndalus.

Read more

Segona part de la conferència “Vestigis de la Casa de Bellvís. Pagesos i senyors a Provençana”.

Segona part de la conferència “Vestigis de la Casa de Bellvís. Pagesos i senyors a Provençana”. Podeu trobar l’altra part al meu bloc upaya.

Organitzat per l’Espai de Cultura Collblanc-Torrassa Terrarios Albos. 28 de juny del 2019. Biblioteca d’En Josep Janès. Carrer Dr. Martí Julià, 33, junt mercat de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat.

“Nosaltres havíem heretat la visió legitimadora de la burgesia: la visió dels vencedors. Ens volien fer creure que aquesta era la Història; la victòria de la llibertat burgesa enfront de l’opressió del sistema feudal. Els historiadors van heretar així mateix un llenguatge destinat a disfressar els beneficis –no sempre lícits- de la burgesia, en nom del dret sagrat de propietat (burgesa), que no reconeixia els drets de la propietat col·lectiva pagesa, ni menys encara els del treballador sobre el producte del seu esforç” (Fragment de la conferència “Senyors, burgesos i camperols: una vella història”  a càrrec de Josep Fontana, en el Centre Cultural La Nau (Universitat de València), amb motiu de l’homenatge al professor Manuel Ardit Lucas, el 5 de juny de 2014) Read more

Zomia. L’art de no ser governats.

Zomia és el nom que li va posar l’historiador Willen van Schendel a una àrea geogràfica del sud-est asiàtic continental que es troba per damunt dels tres mil metres i que és quasi tan gran com Europa, 2,5 milions de km quadrats, en la qual viuen uns cent milions de persones de diferents comunitats rurals. Read more

Prólogo de la edición 2018

La edición 2018 del libro “El común catalán. La historia de los que no salen en la historia”, además de contener el prólogo de la edición anterior, viene con otro de Cristal Alaejos, miembro de la coordinadora de Stop Expolio de los Bienes Comunales, un colectivo que nació del 15-M de León, conocido especialmente por su documental del mismo nombre. Read more