Chayuda Boonrod integra l’Assemblea dels Pobres (AoP, sigla en anglès), una plataforma popular nacional intersectorial, fundada l’any 1995, composta per grups comunitaris els drets dels quals sobre la terra es veuen amenaçats per projectes neoliberals a Tailàndia. Els membres de l’AOP pertanyen a grups pobres rurals i urbans, com a pagesos, pobles dels boscos, pobles indígenes, pescadors, treballadors, pobles apàtrides i habitants de barris marginals. La missió d’AOP és unir als pobres de Tailàndia per a lluitar pel seu dret a l’autodeterminació i el seu dret als recursos. Té un estil d’organització de xarxes descentralitzada. La participació de Chayuda en la lluita es remunta a la seva família, involucrada en la lluita per la terra al país. Read more
Categoria: General
Pregó de la Mercè 2023. Najat El Hachmi i el comunitarisme
Tot i no estar d’acord en alguns aspectes, en general em va agradar el pregó de la Mercè de l’escriptora catalana Najat El Hachmi. Potser us sorprendrà, però sobretot em va agradar que, al final de la seva lectura, sortís el tema del comunitarisme, encara que fos en forma de crítica:
«Aquesta tampoc serà la ciutat de la llibertat si ens deixem entabanar pels cants de sirena del comunitarisme. Amb tots els seus defectes, la democràcia és la millor opció que tenim per escapar dels lligams atàvics de la tribu, sigui cultural, religiosa o de procedència.
Sé que hi ha qui se sent sobrepassat per l’angoixa existencial de l’hiperindividualisme i per això contempla amb una nostàlgia miop les bondats de les comunitats organitzades al voltant d’una religió, una identitat o qualsevol altre element. No podem viure deslligats els uns dels altres, però l’antídot contra la soledat no desitjada, autèntica pandèmia a Occident, no és tornar a les organitzacions basades en el “nosaltres” contra “ells” sinó rescatar i fomentar la més oblidada de les nocions del republicanisme: la fraternitat.» Read more
Els interessos entorn de la propietat col·lectiva a França, segles XVIII-XIX.
Nadine Vivier, 2007
Des de fa uns vint anys, la manera de veure les propietats col·lectives ha canviat molt. En aquest article reprenc el cas francès, col·locant-lo dins del context europeu, perquè la comparació enriqueix l’anàlisi. Presento els interessos entorn de les propietats i els usos col·lectius a França, mostrant que l’enfocament ha estat renovat gràcies a l’afany de definir amb precisió tals béns (situació jurídica, dret d’usdefruit, etcètera).
Uns fragments del capítol d’Eva Serra del llibre Els Béns Comunals a la Catalunya Moderna (segles XVI-XVIII)
Els Béns Comunals a la Catalunya Moderna (segles XVI-XVIII)
Béns comunals: algunes consideracions
per Eva Serra i Puig
“qualsevol tema d’estudi necessita un tractament que tingui present la identitat, la geografia i la cronologia i, ja amb aquests factors a la mà, l’estructura i la conjuntura. Tampoc se n’escapen els comunals” Read more
Per qui toquen les campanes: Combat rural durant les guerres de religió franceses: el cas de Bretanya.
Traducció del treball “For Whom the Bell Tolls: Rural Engagement During the French Wars of Religion: the Case of Brittany” (Journal of Historical Sociology Vol. 28 No. 1 March 2015. DOI: 10.1111/johs.12066) de Philippe Hamon[1]. Molt agraït a l’escriptor i historiador Jorge Sánchez Morales per fer-me’l arribar.
Resum En 1589, les comunitats rurals franceses de Bretanya es van comprometre en l’última de les guerres de religió. La seva realitat comunitària, oficialització, armament i formes d’acció van mostrar que la integració de les parròquies rurals en el “cos polític” del regne era llavors activa i militarment funcional. No tenen un programa específic en l’àmbit socioeconòmic. La seva elecció d’un bàndol polític en aquesta guerra civil semblava ser una mera conseqüència del seu compromís defensiu contra una agressió directa. L’objectiu principal d’aquesta mobilització rural, igual que molts altres, era restablir l’ordre i la seguretat al seu territori. Read more
A Catalunya no es treballa comunament la terra des de quan?
Un amic m’ha fet arribar una qüestió del Twitter feta per @FerreroGenis que m’ha agradat molt. És la següent:
És molt bona pregunta i intentaré aportar el meu modest coneixement perquè crec que no s’ha estudiat força. Read more
Harim
En l’anterior article feia una introducció a la problemàtica sobre l’estudi de la societat camperola andalusina. Com deia Miquel Barceló en la seva crítica a l’àmbit acadèmic, àmbit al qual ell mateix pertanyia, durant moltes dècades s’havia posat el focus en els documents de l’elit o en la documentació de la conquesta cristiana feta per escrivans que interpretaven a la seva manera allò que no entenien1 i s’havien tret unes conclusions que els últims anys s’estan posant en qüestió, especialment la invisibilitat camperola andalusina que hi ha hagut en la majoria de projectes historiogràfics del passat i la perspectiva estrictament urbana, ja que les fonts primàries que s’havien utilitzat fins ara era majoritàriament la generada pels grups socials urbans que adquirien la renda pagesa, així com els textos geogràfics, per exemple els d’Ibn Hawkal i altres, reflectien una visió més detallada de les ciutats i dels rafals i reals pròxims a l’urbs, però tractaven molt poc sobre les alqueries. Aquesta queixa de Barceló del 1997, em recorda molt a una que va fer l’historiador Josep Maria Bringué i Portella en un congrés d’historiadors l’any 1984 sobre la invisibilitat dels béns comunals de la part cristianitzada i que utilitzo molt en les meves xerrades:
«La consideració històrica dels béns comunals sembla que no té molt d’èxit entre nosaltres. Poques anàlisis contemplen llur existència, llur extensió, l’engraellat dels drets i obligacions comunals al si d’una organització camperola, o llur evolució en la Catalunya moderna. És un d’aquells temes marginals que hom passa per alt o diu quelcom per omplir l’expedient.» (Josep Maria Bringué i Portella, Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya (1984) – Breus reflexions sobre els béns comunals a la Catalunya moderna) Read more
Per què els historiadors acadèmics prefereixen parlar d’islamització en comptes de parlar de camperols? Miquel Barceló (1997).
D’ençà que vaig publicar el llibre en català l’octubre del 2015 he continuat estudiant i coneixent més sobre la història des de baix, així com de les societats sense Estat del present mitjançant les obres d’alguns antropòlegs. Últimament, tot i que no amb la continuïtat i constància que m’agradaria per falta de temps, estic aprofundint en l’estudi de les societats camperoles andalusines. En el llibre amb prou feines surten tres o quatre fragments parlant dels pagesos andalusins i per aquests fragments hi ha hagut algunes veus discrepants, afirmant que és impossible que al-Àndalus tingués comunitats camperoles andalusines amb béns comunals perquè segons diuen es tractava d’una societat esclavista amb un model econòmic de propietat privada, dominada per un Estat islàmic omnipresent i molt poderós. Curiosament, sobre els béns comunals dels pagesos cristians no he rebut cap crítica negant la seva existència, i en aquest cas defenso que hi havia béns comunals genuïns fins ben entrat el segle XIX, quan l’Estat modern era infinitament més potent que l’Estat islàmic de l’Alta Edat Mitjana. Read more
Béns comunals dels pobles al Japó des de la perspectiva de l’economia moral: Una nota sobre el dret a la subsistència dels vilatans desfavorits
He traduït aquest article del doctor en ciències de l’agricultura Tadasu Tsuruta, que descriu la trajectòria històrica dels béns comunals tradicionals al Japó, així com tracta el suport mutu entre les famílies d’un poble quan algun membre de la comunitat passava per dificultats de subsistència. Quan ens endinsem en la història dels béns comunals dels pobles de tot el món, ens adonem de la importància que han tingut per salvaguardar la subsistència dels més desfavorits. Com diu l’article, “el dret a la subsistència pot no ser simplement una qüestió de compassió o benevolència; més aviat, pot ser un reflex de l’estructura social quotidiana d’un poble”, una societat que entre els seus objectius fonamentals buscava corregir el desequilibri econòmic que pogués haver-hi en cada llar.
Béns comunals i tancaments a la colonització d’Amèrica del Nord
He fet aquesta traducció de l’article “Béns comunals i tancaments a la colonització d’Amèrica del Nord” de l’historiador Allan Greer, en el qual s’explica amb molts detalls que la despossessió a Amèrica del Nord, així com pràcticament en tot el món colonitzat, es va produir en gran part a través del xoc entre béns comunals indígenes i béns comunals colonials. És a dir, els colons robaven terres comunals als autòctons per crear comunals “europeus” i no traslladant els tancaments de terres d’Europa a Amèrica, com havien pensat inicialment molts historiadors. És la cara fosca dels comuners europeus. De fet, no era un fenomen nou, per exemple, la conquesta cristiana de la península Ibèrica es va fer substituint béns comunals andalusins per béns comunals cristians, el mateix que havien fet anteriorment els àrabs i amazics quan van travessar l’estret i es van estendre pel territori que anomenarien l’al-Àndalus.