En un article anterior havíem compartit un fragment del Diari de Sessions del 15 de maig de 1936 del Parlament de Catalunya, aquell dia s’estava debatent la Proposició de Llei relativa al rescat o readquisició de béns comunals, el protagonista d’aquell debat era el diputat Xavier Casademunt, molt interessat a recuperar els comunals espoliats de la muntanya catalana. Hem trobat un diari de sessions del 20 de desembre de 1933, en el qual el mateix Sr. Casademunt amb molta preocupació estava ja tractant aquest tema. El Diari de Sessions sencer d’aquell dia el podeu descarregar aquí.

Read more

Chayuda Boonrod integra l’Assemblea dels Pobres (AoP, sigla en anglès), una plataforma popular nacional intersectorial, fundada l’any 1995, composta per grups comunitaris els drets dels quals sobre la terra es veuen amenaçats per projectes neoliberals a Tailàndia. Els membres de l’AOP pertanyen a grups pobres rurals i urbans, com a pagesos, pobles dels boscos, pobles indígenes, pescadors, treballadors, pobles apàtrides i habitants de barris marginals. La missió d’AOP és unir als pobres de Tailàndia per a lluitar pel seu dret a l’autodeterminació i el seu dret als recursos. Té un estil d’organització de xarxes descentralitzada. La participació de Chayuda en la lluita es remunta a la seva família, involucrada en la lluita per la terra al país. Read more

Tot i no estar d’acord en alguns aspectes, en general em va agradar el pregó de la Mercè de l’escriptora catalana Najat El Hachmi. Potser us sorprendrà, però sobretot em va agradar que, al final de la seva lectura, sortís el tema del comunitarisme, encara que fos en forma de crítica:

«Aquesta tampoc serà la ciutat de la llibertat si ens deixem entabanar pels cants de sirena del comunitarisme. Amb tots els seus defectes, la democràcia és la millor opció que tenim per escapar dels lligams atàvics de la tribu, sigui cultural, religiosa o de procedència.

Sé que hi ha qui se sent sobrepassat per l’angoixa existencial de l’hiperindividualisme i per això contempla amb una nostàlgia miop les bondats de les comunitats organitzades al voltant d’una religió, una identitat o qualsevol altre element. No podem viure deslligats els uns dels altres, però l’antídot contra la soledat no desitjada, autèntica pandèmia a Occident, no és tornar a les organitzacions basades en el “nosaltres” contra “ells” sinó rescatar i fomentar la més oblidada de les nocions del republicanisme: la fraternitat.» Read more

Nadine Vivier, 2007

Des de fa uns vint anys, la manera de veure les propietats col·lectives ha canviat molt. En aquest article reprenc el cas francès, col·locant-lo dins del context europeu, perquè la comparació enriqueix l’anàlisi. Presento els interessos entorn de les propietats i els usos col·lectius a França, mostrant que l’enfocament ha estat renovat gràcies a l’afany de definir amb precisió tals béns (situació jurídica, dret d’usdefruit, etcètera).

Read more

Traducció del treball “For Whom the Bell Tolls: Rural Engagement During the French Wars of Religion: the Case of Brittany” (Journal of Historical Sociology Vol. 28 No. 1 March 2015. DOI: 10.1111/johs.12066) de Philippe Hamon[1]. Molt agraït a l’escriptor i historiador Jorge Sánchez Morales per fer-me’l arribar.

Resum En 1589, les comunitats rurals franceses de Bretanya es van comprometre en l’última de les guerres de religió. La seva realitat comunitària, oficialització, armament i formes d’acció van mostrar que la integració de les parròquies rurals en el “cos polític” del regne era llavors activa i militarment funcional. No tenen un programa específic en l’àmbit socioeconòmic. La seva elecció d’un bàndol polític en aquesta guerra civil semblava ser una mera conseqüència del seu compromís defensiu contra una agressió directa. L’objectiu principal d’aquesta mobilització rural, igual que molts altres, era restablir l’ordre i la seguretat al seu territori. Read more

Un amic m’ha fet arribar una qüestió del Twitter feta per @FerreroGenis que m’ha agradat molt. És la següent:

«A Catalunya no es treballa comunament la terra des de quan? A altres zones agrícoles de la península les col·lectivitzacions de la terra, al 36, van tenir menys oposició que a molts llocs de Catalunya.»

És molt bona pregunta i intentaré aportar el meu modest coneixement perquè crec que no s’ha estudiat força. Read more

En l’anterior article feia una introducció a la problemàtica sobre l’estudi de la societat camperola andalusina. Com deia Miquel Barceló en la seva crítica a l’àmbit acadèmic, àmbit al qual ell mateix pertanyia, durant moltes dècades s’havia posat el focus en els documents de l’elit o en la documentació de la conquesta cristiana feta per escrivans que interpretaven a la seva manera allò que no entenien¹ i s’havien tret unes conclusions que els últims anys s’estan posant en qüestió, especialment la invisibilitat camperola andalusina que hi ha hagut en la majoria de projectes historiogràfics del passat i la perspectiva estrictament urbana, ja que les fonts primàries que s’havien utilitzat fins ara era majoritàriament la generada pels grups socials urbans que adquirien la renda pagesa, així com els textos geogràfics, per exemple els d’Ibn Hawkal i altres, reflectien una visió més detallada de les ciutats i dels rafals i reals pròxims a l’urbs, però tractaven molt poc sobre les alqueries. Aquesta queixa de Barceló del 1997, em recorda molt a una que va fer l’historiador Josep Maria Bringué i Portella en un congrés d’historiadors l’any 1984 sobre la invisibilitat dels béns comunals de la part cristianitzada i que utilitzo molt en les meves xerrades:

«La consideració històrica dels béns comunals sembla que no té molt d’èxit entre nosaltres. Poques anàlisis contemplen llur existència, llur extensió, l’engraellat dels drets i obligacions comunals al si d’una organització camperola, o llur evolució en la Catalunya moderna. És un d’aquells temes marginals que hom passa per alt o diu quelcom per omplir l’expedient.» (Josep Maria Bringué i Portella, Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya (1984) – Breus reflexions sobre els béns comunals a la Catalunya moderna) Read more

D’ençà que vaig publicar el llibre en català l’octubre del 2015 he continuat estudiant i coneixent més sobre la història des de baix, així com de les societats sense Estat del present mitjançant les obres d’alguns antropòlegs. Últimament, tot i que no amb la continuïtat i constància que m’agradaria per falta de temps, estic aprofundint en l’estudi de les societats camperoles andalusines. En el llibre amb prou feines surten tres o quatre fragments parlant dels pagesos andalusins i per aquests fragments hi ha hagut algunes veus discrepants, afirmant que és impossible que al-Àndalus tingués comunitats camperoles andalusines amb béns comunals perquè segons diuen es tractava d’una societat esclavista amb un model econòmic de propietat privada, dominada per un Estat islàmic omnipresent i molt poderós. Curiosament, sobre els béns comunals dels pagesos cristians no he rebut cap crítica negant la seva existència, i en aquest cas defenso que hi havia béns comunals genuïns fins ben entrat el segle XIX, quan l’Estat modern era infinitament més potent que l’Estat islàmic de l’Alta Edat Mitjana. Read more

He traduït aquest article del doctor en ciències de l’agricultura Tadasu Tsuruta, que descriu la trajectòria històrica dels béns comunals tradicionals al Japó, així com tracta el suport mutu entre les famílies d’un poble quan algun membre de la comunitat passava per dificultats de subsistència. Quan ens endinsem en la història dels béns comunals dels pobles de tot el món, ens adonem de la importància que han tingut per salvaguardar la subsistència dels més desfavorits. Com diu l’article, “el dret a la subsistència pot no ser simplement una qüestió de compassió o benevolència; més aviat, pot ser un reflex de l’estructura social quotidiana d’un poble”, una societat que entre els seus objectius fonamentals buscava corregir el desequilibri econòmic que pogués haver-hi en cada llar.

Read more