La història dels que no surten a la història hauria de ser global i local al mateix temps. Un exemple és el continent africà, amb més de dues mil ètnies i on es concentren el 30% de les llengües conegudes al món, tot i que la seva població representa el 13% de la població mundial. La majoria dels habitants de les societats occidentals no coneixem res de l’actualitat i de la història des de baix d’aquestes societats. Més enllà de la imatge falsa d’una terra de salvatges o de gent poc evolucionada, hi ha una realitat que no surt als mitjans de comunicació de masses, una realitat que en molts casos posaria en evidència el model de democràcia representativa occidental, una paraula, democràcia, que no sortia en les primeres constitucions liberals i que després ens la van colar, com si el parlamentarisme dels partits polítics tingués alguna cosa a veure amb la democràcia atenesa o els consells oberts medievals. De fet, com veurem, en aquests fragments de textos que he escollit, més que de democràcia -el govern de les majories- a molts llocs de l’Àfrica hauríem de parlar del govern pel consens o govern per la convivència. Read more