Tot i no estar d’acord en alguns aspectes, en general em va agradar el pregó de la Mercè de l’escriptora catalana Najat El Hachmi. Potser us sorprendrà, però sobretot em va agradar que, al final de la seva lectura, sortís el tema del comunitarisme, encara que fos en forma de crítica:

«Aquesta tampoc serà la ciutat de la llibertat si ens deixem entabanar pels cants de sirena del comunitarisme. Amb tots els seus defectes, la democràcia és la millor opció que tenim per escapar dels lligams atàvics de la tribu, sigui cultural, religiosa o de procedència.

Sé que hi ha qui se sent sobrepassat per l’angoixa existencial de l’hiperindividualisme i per això contempla amb una nostàlgia miop les bondats de les comunitats organitzades al voltant d’una religió, una identitat o qualsevol altre element. No podem viure deslligats els uns dels altres, però l’antídot contra la soledat no desitjada, autèntica pandèmia a Occident, no és tornar a les organitzacions basades en el “nosaltres” contra “ells” sinó rescatar i fomentar la més oblidada de les nocions del republicanisme: la fraternitat.» Read more