He acabat de llegir el meu primer llibre del filòsof, agricultor i savi, Masanobu Fukuoka (1913-2008). El llibre porta per títol «Sembrant en el desert. Llavors per a la regeneració del planeta». Aquest llibre no es refereix només al significat convencional de desert, sinó a l’esgotament de la terra, a causa de les pràctiques errònies de l’agricultura moderna, i això també és extrapolable al buidament espiritual de l’ésser humà modern que necessita igualment autoregenerar-se, com la natura a la qual pertany. En un capítol del llibre, Fukuoka menciona el Iriai, una forma tradicional japonesa de gestió comunal de les forests que es practica des de com a mínim el segle xiii. Comenta, que a diferència d’altres llocs, com l’Índia, Japó va tenir èxit en la replantació de boscos al llarg del país perquè els agricultors van rebre llavors lliures de despeses i les cooperatives forestals -més de 600 a tot el país que són el llegat històric del Iriai– sempre estaven allí per al suport mutu. Read more