Sorpresa! El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publicat avui ens informa sobre una sèrie d’esmenes a l’articulat del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relacionades amb els béns comunals i antigues servituds comunitàries, que tenia el comú de veïns sobre els camps de cultiu del seu terme i que surten en el llibre El Comú català, com són els drets de redall i d’espigolar (també anomenat dret d’espigatge).

Actualment el Codi civil català té cinc llibres i des del 2012 està en marxa  l’elaboració de l’Avantprojecte de llei del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. Fins ara l’Avantprojecte no feia referència a aquestes qüestions, però sembla que s’ha despertat un cert interès del qual me n’alegro, vingui d’on vingui, independentment de què cregui que aquesta recuperació perquè sigui efectiva  (i afectiva) s’hagi de fer des de baix. Però bé, estic molt content perquè almenys és una forma de rescatar de l’oblit certs usos i costums que els nostres avantpassats del comú van saber construir amb molt bon seny i dels quals podem aprendre molt per reprendre la creació de nous bons usos nascuts de la terra i adaptats als temps actuals.

-Les espigoladores (Des glaneuses, en francès), és un quadre del pintor francès Jean-François Millet, que va pintar a l’oli en 1857, és una representació realista de dones “espigolant”, recollint espigues de cereals per ajudar a la subsistència familiar-

Leer más

La revolució liberal o de propietaris va suposar la posada en marxa fonamentalment de dos ens: el que anomenaven els liberals com «sagrat dret de propietat», la propietat privada plena en lloc dels drets compartits sobre les coses, i l’Estat-nació com a garant i guardià d’aquest dret dels propietaris, amb tota una sèrie d’eines com els cossos policials estables, tant militaritzats com civils, l’exèrcit permanent, els ajuntaments constitucionals, un nou règim fiscal, les presons com a castic universal, la instrucció pública, etc. Per desenvolupar el mercat capitalista, l’Estat va optar per convertir en mercaderia tant la terra -la majoria en mans mortes o amortitzada- com la força de treball. Una i l’altra anaven de la mà, privats de la terra, dels béns i mitjans de producció comunals gestionats pel comú de veïns, dels gremis artesanals que es van prohibir, de les servituds comunitàries sobre els predis (servitud de rostoll, de redall, l’espigatge, etc.) i de l’accés a la terra que acabaria concentrada en poques mans, la majoria de la població acabaria proletaritzada, confinada a les fàbriques com una mercaderia més, que venia la seva força de treball a canvi d’un salari. Leer más