D’ençà que vaig publicar el llibre en català l’octubre del 2015 he continuat estudiant i coneixent més sobre la història des de baix, així com de les societats sense Estat del present mitjançant les obres d’alguns antropòlegs. Últimament, tot i que no amb la continuïtat i constància que m’agradaria per falta de temps, estic aprofundint en l’estudi de les societats camperoles andalusines. En el llibre amb prou feines surten tres o quatre fragments parlant dels pagesos andalusins i per aquests fragments hi ha hagut algunes veus discrepants, afirmant que és impossible que al-Àndalus tingués comunitats camperoles andalusines amb béns comunals perquè segons diuen es tractava d’una societat esclavista amb un model econòmic de propietat privada, dominada per un Estat islàmic omnipresent i molt poderós. Curiosament, sobre els béns comunals dels pagesos cristians no he rebut cap crítica negant la seva existència, i en aquest cas defenso que hi havia béns comunals genuïns fins ben entrat el segle XIX, quan l’Estat modern era infinitament més potent que l’Estat islàmic de l’Alta Edat Mitjana. Leer más