Text i vídeo del pregó de la Mercè 2017 amb Marina Garcés.

“Amics, amigues, ‘our guests from Iceland’, barcelonins residents, barcelonines de pas, nouvinguts, migrants amb papers i sense papers, joves i no tan joves de Barcelona que heu marxat; treballadors públics que feu funcionar aquesta casa, sigueu polítics, funcionaris, becaris o precaris; gent estimada, parents, amics i coneguts i, sobretot, tots els que no em coneixeu ni sabeu per què estic fent el pregó de la Mercè, bona festa major. Read more

Natura, Revolució i Espiritualitat

L’arbre com a símbol polític, resistència ecològica i font espiritual de les comunitats

Jornada de convivència, reflexió, pràctica espiritual i celebració

Diumenge 28 de maig de 2017

Roure del Giol

(Santa Coloma Sasserra, Castellcir)

Web de la jornada

Guió de la xerrada de David Algarra: El comú català sota un arbre: una forma d’organització social arrelada a la terra Read more

Crec que la difusió del que està succeint en la comunitat Cherán K’eri, de l’Estat Michoacán a Mèxic, té una especial significació per tractar-se d’una revolució que parteix de la tradició del poble p’urhépecha. Coneixem un altre procés revolucionari, el protagonitzat pel poble kurd en Kobane, que últimament s’està difonent, no només en els mitjans alternatius, sinó també en els mateixos mitjans del sistema. Read more

Ara que s’apropa el solstici d’hivern i que arriben les celebracions nadalenques us volia parlar d’una festa precristiana d’aquest solstici que va estar arrelada a molts pobles de Catalunya i que ara només mantenen la vila de Bagà i el poble de Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà. És la festa tradicional de la Fia-Faia que se celebra el capvespre de la nit de Nadal, que he conegut a través del llibre «La Fia-faia: ancestral, màgica, única» de l’historiador Xavier Pedrals i Costa. Aquesta festa fou declarada festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 2010 i l’any 2015 la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat. Read more

L’etimologia és l’estudi de l’origen de les paraules, és una disciplina molt útil per intentar saber el sentit primigeni dels mots i per entendre millor com eren les societats del passat, de fet el contrari també pot funcionar: és més probable trobar el sentit original d’un mot si es coneix com era el món que el va fer néixer. Un dels estudiosos catalans que va fer grans aportacions a l’estudi etimològic va ser el filòleg Joan Coromines, amb el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, tot i que també és conegut pels seus estudis d’onomàstica (toponímia i antroponímia), amb la seva obra Onomasticon Cataloniae amb més de 400.000 topònims catalans. Read more

Sorpresa! El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publicat avui ens informa sobre una sèrie d’esmenes a l’articulat del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relacionades amb els béns comunals i antigues servituds comunitàries, que tenia el comú de veïns sobre els camps de cultiu del seu terme i que surten en el llibre El Comú català, com són els drets de redall i d’espigolar (també anomenat dret d’espigatge).

Actualment el Codi civil català té cinc llibres i des del 2012 està en marxa  l’elaboració de l’Avantprojecte de llei del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. Fins ara l’Avantprojecte no feia referència a aquestes qüestions, però sembla que s’ha despertat un cert interès del qual me n’alegro, vingui d’on vingui, independentment de què cregui que aquesta recuperació perquè sigui efectiva  (i afectiva) s’hagi de fer des de baix. Però bé, estic molt content perquè almenys és una forma de rescatar de l’oblit certs usos i costums que els nostres avantpassats del comú van saber construir amb molt bon seny i dels quals podem aprendre molt per reprendre la creació de nous bons usos nascuts de la terra i adaptats als temps actuals.

-Les espigoladores (Des glaneuses, en francès), és un quadre del pintor francès Jean-François Millet, que va pintar a l’oli en 1857, és una representació realista de dones “espigolant”, recollint espigues de cereals per ajudar a la subsistència familiar-

Read more

La revolució liberal o de propietaris va suposar la posada en marxa fonamentalment de dos ens: el que anomenaven els liberals com «sagrat dret de propietat», la propietat privada plena en lloc dels drets compartits sobre les coses, i l’Estat-nació com a garant i guardià d’aquest dret dels propietaris, amb tota una sèrie d’eines com els cossos policials estables, tant militaritzats com civils, l’exèrcit permanent, els ajuntaments constitucionals, un nou règim fiscal, les presons com a castic universal, la instrucció pública, etc. Per desenvolupar el mercat capitalista, l’Estat va optar per convertir en mercaderia tant la terra -la majoria en mans mortes o amortitzada- com la força de treball. Una i l’altra anaven de la mà, privats de la terra, dels béns i mitjans de producció comunals gestionats pel comú de veïns, dels gremis artesanals que es van prohibir, de les servituds comunitàries sobre els predis (servitud de rostoll, de redall, l’espigatge, etc.) i de l’accés a la terra que acabaria concentrada en poques mans, la majoria de la població acabaria proletaritzada, confinada a les fàbriques com una mercaderia més, que venia la seva força de treball a canvi d’un salari. Read more

El dimarts passat, a la presentació que vaig fer a Terrassa, vaig tenir un assistent molt especial, l’amic i escriptor Pablo Sastre Forest, que va venir a Catalunya per passar uns dies i visitar diversos projectes basats en l’economia col·lectiva i l’autogovern popular. Pablo és fill del dramaturg madrileny Alfonso Sastre i de l’editora i escriptora catalana Eva Forest i viu a Euskal Herria des dels setze anys. A escrit un munt de llibres, des de novel·les a assajos i un d’ells és el llibre Batzarra, gure gobernua, que és un llibre que per la temàtica que tracta té molta relació amb «El comú català». Pablo no només domina l’eusquera batúa, sinó que també coneix una gran part de les seves varietats dialectals. Read more

Ara que han arribat unes setmanes de descans i que tinc temps de reflexionar i fer un balanç dels últims mesos, des de la sortida del llibre, puc dir que els esdeveniments han superat les meves millors previsions, tenint en compte que es tracta d’un treball pràcticament d’autoedició, fet amb pocs recursos amb un esforç important durant anys i amb una difusió de guerrilla, sense un grup editorial darrere que s’encarregui de la projecció del llibre. Read more

He acabat de llegir el meu primer llibre del filòsof, agricultor i savi, Masanobu Fukuoka (1913-2008). El llibre porta per títol «Sembrant en el desert. Llavors per a la regeneració del planeta». Aquest llibre no es refereix només al significat convencional de desert, sinó a l’esgotament de la terra, a causa de les pràctiques errònies de l’agricultura moderna, i això també és extrapolable al buidament espiritual de l’ésser humà modern que necessita igualment autoregenerar-se, com la natura a la qual pertany. En un capítol del llibre, Fukuoka menciona el Iriai, una forma tradicional japonesa de gestió comunal de les forests que es practica des de com a mínim el segle xiii. Comenta, que a diferència d’altres llocs, com l’Índia, Japó va tenir èxit en la replantació de boscos al llarg del país perquè els agricultors van rebre llavors lliures de despeses i les cooperatives forestals -més de 600 a tot el país que són el llegat històric del Iriai– sempre estaven allí per al suport mutu. Read more